Tag Archives: Referents clàssics

La pervivència de l’Ase d’or en La Celestina

 

(SEMPRONIO va hacia la casa de la vieja alcahueta. Ella lo ve llegar.)

CELESTINA. ¡Elicia,Elicia,ven!

ELICIA. ¿Qué? No puedo salir.

CELESTINA. ¿Por qué?

ELICIA. Porque está aquí Crito.

CELESTINA. ¡Mételo en el cuarto de las escobas! Dile que viene tu primo.

(ELICIA se dirige a su amante.)

ELICIA. ¡Rápido! ¡Escóndete! viene mi primo a verme.

CRITO. Lo haré. No te preocupes.

(Mientras, CELESTINA recibe a SEMPRONIO en la puerta.)

CELESTINA. ¡Sempronio! Dame un abrazo. No has venido en tres días por esta casa. ¡Elicia, Elicia! ¡Mira quién está aquí!

ELICIA. ¿Quién?

CELESTINA. Sempronio.

ELICIA. ¡Maldito seas! ¡Que tus enemigos te mates!…

La Celestina de Fernando De Rojas

Després de llegir aquest fragment del’escena III de l’acte I de La Celestina de Fernando de Rojas,  quin paral·lelisme hi trobeu amb L’ase d’or d’Apuleu?

Sergio Fernández

4t E  Llatí

 

De nou, Coriolà!

Setmana sí i setmana també, trobarem referents clàssics en la cartellera d’espectacles. En el teatre Lliure de Barcelona fan Coriolà de William Shakespeare en una adaptació lliure i sota la direcció d‘Àlex Rigola. Què en sabeu, però, del personatge llegendari romà de Coriolà? Quin autor clàssic ens fa coneixedors de Coriolà? Quina actualitat pot tenir avui?…

“En part, no se’ns forma per ser uns veritables ciutadans conscients. I en part no se’ns educa, sinó que se’ns condiciona per manipular i crear una opinió. Allò que anomenem opinió pública és una opinió mediàtica creada per l’educació i els mitjans. Totes dues coses controlades pel poder. Res més. (···) Comunicar-se és indispensable. Ens hem d’unir. Actuar d’acord és indispensable. Cadascú, sol, no és res.” Jose Luis Sampedro

…i vosaltres, aràcnids i aràcnides, què en dieu?

Gaby

La deessa Diana, emblema d’una beguda alcohòlica

Sabíeu que a Badalona tenim una representació en mosaic de la deessa Diana? I que aquesta era el símbol d’una beguda alcohòlica durant la Primera Guerra Mundial? Doncs sí. L’any 1914, una empresa dirigida per l’Eduard Garriga distribuïa begudes alcohòliques per tota Europa amb la simbologia de la deessa clàssica impresaa en cadascuna de les seves ampolles.

Photobucket

[Fotografia cedida pel senyor Montaner: Badalona Recuerdos]

L’Eduard Garriga era un empresari badaloní que va muntar una fàbrica justament al costat de la fàbrica del Mono, concretament al carrer Maristany 99. També es dedicava a la destribució d’anís. Tot i això, no va tenir la gran rellevància que va tenir el senyor Bosch amb l’empresa Anís del Mono. Aquesta fàbrica, Diana, distribuïa la beguda per tot el continent Europeu durant l’inici de la Primera Guerra mundial. Però tots us preguntareu, ¿què hi té que a veure, la deessa Diana amb Badalona i sobretot amb la beguda alcohòlica? Doncs bé, Diana (Àrtemis) és la deessa de la caça i dels boscos. Se la sol representar amb un arc i les seves màgiques sagetes. Es dedicava a caçar cérvols, l’animal que li fou consagrat. Badalona, com tots sabem, va ser seu d’una gran ciutat romana anomenada Baetulo. El senyor Garriga va voler que tot el món sabés que la nostra ciutat havia estat ocupada per establiment clàssic, en aquest cas el romà. Aquí us insereixo una fotografia del lloc on vaig localitzar el mosaic:

Photobucket

[Fotografía de Jordi Berdún ]

Com què no n’he aconseguit gaire informació, em podríeu ajudar a fer una altra interpretació de la relació que pot haver-hi entre la deessa Diana i una beguda alcohòlica?

Podríeu dir-me en quin lloc es troba concretament? Veureu, però, que és un lloc força peculiar per a una representació d’aquesta mena. Si teniu alguna dificultat, aquí us deixo una petita ajuda.

Jordi Berdún Pérez

INS Isaac Albéniz  2.2

L'”estranya” relació, o no…

Quants cops hem vist alguna imatge, un objecte, una cançó, etc, i ràpidament ho relacionem amb amb la cultura clàssica ?
A mi això em passa sovint. Per exemple, tothom sap que són les muses? Doncs, hi ha moltes obres que hi fan referència, per exemple, La cançó de la noia de l’altre cantó del bar, de Sau.

L’altre dia vaig engegar el televisor i com que la variabilitat de sèries actualment és exquisida, vaig acabar triant un pel·lícula de dibuixos titulada Astèrix i Obèlix en les dotze proves. Us sona? Potser he de continuar explicant. Doncs, l’argument d’aquesta pel·lícula és molt senzill. Astèrix i Obèlix havien de passar dotze proves diferents per derrotar Cèsar, i així aconseguir el poder absolut de Roma. I ara, ho podeu lligar amb alguna llegenda? És clar que sí! Amb la llegenda d’Hèrcules, l’heroi que va haver de superar dotze proves diferents per Euristeu.

La relació entre la mitologia i l’actualitat és el que m’agrada més de la cultura clàssica ja que és fascinant lligar-ho tot. Potser la més senzilla de les coses té alguna cosa relacionada amb les arrels del passat. Una senzilla relació, o una estranya relació ?

Anna Solà

4T ESO Llatí

Sant Hilari Sacalm

Nausica a la Viquilletra, part grega

El grup de Literatura Catalana, juntament amb les alumnes de Grec de segon de Batxillerat, hem fet un treball col·laboratiu sobre Nausica de Joan Maragall. El grup que hem fet el treball som Versos d’ara i de sempre, com en Jordi ja ha explicat al seu article. El resultat de tota la nostra feina el podeu veure en aquest altre article.

La tasca de la Thaïs i meva ha estat treballar la part grega. Hem agafat els fragments que havien triat de Joan Maragall i hem anat buscant l’equivalent a l’edició de l’Odissea de l’editorial Les belles lettres, traduïda al francès per Victor Bérard per a la col·lecció des universités de france, que estava en grec i en francès.

També hem hagut de buscar l’equivalència en una edició en vers de l’Odissea, traducció catalana de Carles Riba, perquè al costat del text en grec, el fes entenedor a tothom. Carles Riba va ser un literat i filòleg clàssic molt important. Li agradava molt escriure sobre temes clàssics i va fer dues versions de l’Odissea, una en vers i una altra en prosa, les dues en català. També va ser qui es va encarregar d’acabar de lligar alguns fragments de la Nausica de Joan Maragall, un cop aquest va morir amb l’obra sense enllestir.

Els fragments en grec els hem afegit per escrit a la grabació i apareixen entre les diferents escenes, juntament amb el text de Carles Riba recitat.

A Literatura catalana vam triar uns versos per representar i la tasca dels de Grec va ser trobar alguns fragments de l’Odissea d’Homer en què es veiés el que representaríem. Va ser dificil trobar alguns fragments, ja que hi havia alguns diàlegs que pronunciaven diferents personatges segons les dues versions. Un exemple és el paper de Nausica, que en el text de Joan Maragall té més importància i és ella la que pronuncia alguns parlaments que a la versió d’Homer recita la reina Areté.

[Il·lustració de Laia Martínez]

Marina García
Grec i Llatí
2n Batx.

Nausica a la Viquilletra

Tal com el Jordi anunciava en el seu article sobre la presentació dels nostre grup Versos s’ara i de sempre” a la Viquilletra, ja tenim enllestida la primera activitat. Es tracta d’un treball que m’atreviria a definir com a col·laboratiu, interdisciplinar i multidisciplinar.

  • Col·laboratiu, perquè tots els participants han aportat al conjunt aquella habilitat, destresa o competència -diguem-ho en termes pedagògics- que tenien més a l’abast. En aquest sentit hem tingut també la gran sort de les aportacions artístiques de dues músiques de 1r de batxillerat i una dibuixant de 3r ESO.
  • Interdisciplinar, perquè és fruit de la interacció de l’alumnat de Literatura catalana, Llatí i Grec a partir d’un eix comú com és la tradició clàssica en les literatures modernes.
  • Multidisciplinar, en tant que amalgama de les disciplines artístiques més diferents, des de les més clàssiques (música, pintura en diferents suports, recitació) fins a d’altres més prosaiques (escenografia, vestuari) o tecnològiques (edició de vídeo i so, publicació al bloc).

En fi, el treball ha estat tan intens que en podria dir un munt de coses més, però seran els mateixos protagonistes que aniran publicant entrades sobre el procés creatiu des de diferents punts de vista:

  • La Marina ens explicarà la tasca de recerca en el text homèric de la trobada entre Odisseu i Nausica a l’Odissea, per tal d’efectuar la selecció de textos en grec que apareixen al muntatge.
  • La Sara se centrarà en la dramatització de les escenes triades de la Nausica de Maragall.
  • Dels enregistraments d’àudio que acompanyen les imatges inserides entre escena i escena ens en parlarà l’Ilya.

De moment aquí teniu el resultat, a l’espera d’aquestes reflexions sobre el camí seguit fins a enllestir-ho. I no ens hi podem entretenir, que la segona activitat, sobre les Antígones, aviat donarà el seu tret de sortida amb les sessions informatives sobre el cicle tebà que faran les alumnes de Grec als companys de 1r i 2n com a preparació de l’esmorzar literari que compartirem amb la Isabel Graña, directora de l’Espai Betúlia de Badalona.

TERESA

Ciclop etern

 

Ciclop etern

Oh, tu ull de ciclop etern i immòbil
gegant de peus de plom
arrelat
als nostres cors arran de costa,
que vetlles pacient per la mar
i els mariners teus
quan el sol s’ajaça i els foscos presagis
de la nit
badallen i es desempereseixen!

Oh, tu, Polifem modern, vigia celest
déu de la claror nocturna,
quantes vides has furtat a la fondària,
al torb i a la maregassa,
amb la teva resplendor d’aurora?

Quantes quimeres i goigs
explicar-nos podries si volguessis
trencar
el teu fidel vot de silenci i temprança!

Oh, tu pilar del vent i la confiança,
ocell inert
que sense ales voles
i ens fas sense ulls veure
en l’obscuritat,
assenyalant-nos el dolç recer i la cala
acollidora,
aixoplugant-nos amb la teva càlida mirada!

Oh, tu, far del meu cor,
company silent de tants i tants
foscos i clars dies
que em guies
quan les hores dormen,
no apaivaguis el teu esguard ni m’abandonis:
obscura i sense sentit,
sense tu,
fora ma vida.

© Xavier Serrahima 2oo9

Poema guardonat (ex-aequo) del
II Concurs de Poesia Curta “Ciutat de Maó”,
organitzat per l’ajuntament de la ciutat

TOTS ELS DRETS RESERVATS

No es permet reproduir totalment o parcial l’obra per cap mitjà sense l’autorització escrita de l’autor

(autorització que es podrà sol·licitar a través del formulari de contacte del seu web)

La faula de l’esquirol i el gat

Aquest és el resultat d’una faula inventada a petició de la professora de català de 2n ESO Mònica:

Què us ha semblat? Us ha agradat? Quin valor pretén transmetre? Us fa venir a la memòria alguna faula d’Isop? Quina? Per què? La dita final què vol dir? En quina expressió llatina troba l’origen?…

Mar Fúnez i Estela Bandera
2n ESO Català

Fins i tot a Monster High!

Monster High està triomfant i les nines Monster High van ser  tan demanades aquest Nadal que moltes nenes es van quedar sense o varen haver de fer hores de cua per aconseguir-ne una; però potser no sabíeu que també hi podem trobar referents clàssics. Són per tot, eh!

A veure si m’ajudeu a localitzar-los.

Per cert, sabeu qui és i en quin personatge de la mitologia grega s’han inspirat els seus creadors? Com es diu la seva mascota i per què?

Fotografies de Valèria

Valèria

E.Primària