Tag Archives: Publicitat

Lacrima Baccus

Dilluns una companya em va donar una placa de cava on hi havia una inscripció en llatí: Carpe diem. Com que tant ella com jo fem col·lecció de plaques, quan vaig arribar a casa en vaig buscar per donar-n’hi alguna. I, mentre buscava, en vaig trobar una de la marca Lacrima Baccus i la vaig portar a la Dolors. Vam veure que no estava ben escrit perquè en lloc de posar Baccus hauria de ser Bacchi (amb -i perquè és genitiu): Llàgrima de Bacus.

Crec que està molt bé que es faci servir el llatí, ja que es troba a la base de la nostra llengua i la nostra cultura.Però val la pena que estigui ben escrit.

Gisela Rovira
2n Bat
Sant Hilari Sacalm

Amphibios

Heu vist el nou anunci de Geox? Les noves vambes de la marca Geox s’anomenen Amphibiox. Aquesta paraula prové del grec. Tenim ἀμφί que significa dos, i  βίος que significa vida, per tant la tradució literal seria que tenen dues vides, i es refereix al fet que poden viure en dos medis, el terrestre i l’aquàtic.

Han jugat amb el nom del producte, ja que la seva funció principal és la impermeabilitat, cosa que fa possible que es puguin portar per terra i per aigua. També l’han escrit amb X final, suposo que és perquè la marca principal és geoX.
Aquí us adjunto l’anunci:

Ïa Garriga

INS Anton Busquets i Punset

Sant Hilari

Ex vite vita

El cap de setmana passat vaig anar a un dinar familiar on ens van donar cava Llopart. Aquest portava una etiqueta amb una inscripció llatina: Ex vite vita, que vol dir “La vida ve del cep” i la vaig agafar per portar-la a la classe de llatí. Allà ens va coincidir amb una traducció de selectivitat que estàvem fent, ja que parlava d’un pagès, de les coses que conreava i els animals que cuidava. Llavors amb la Dolors vam buscar a la pàgina web del Llopart per mirar si aquelles caves tenien relació amb els romans i vam trobar, que el 1335, un antecessor de la família Llopart, Bernardus Leopardi, va rebre la concessió d’unes vinyes situades en l’actual heretat can Llopart de Subirats. Durant uns segles aquesta família va continuar cultivant productes de l’agricultura mediterrània, fins que al segle XVIII van decidir dedicar-se únicament a la vitivinicultura. La frase Ex vite vita és el lema que ha acompanyat les successives generacions de la família Llopart. La dedicació del conreu de les vinyes i l’obtenció i la criança de vins culmina, amb l’elaboració, el 1887, de les primeres ampolles de CAVA LLOPART.

Gisela Rovira
2n de BAT Llatí
INS Anton Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm

Lancia i les lletres de l’alfabet grec

Fa poc que vam iniciar el curs de grec, i com cada any és imprescindible aprendre’n l’alfabet. Com a exercici la Margalida ens va proposar que busquéssim lletres gregues a la nostra vida quotidiana i ens va dir que ens sorprendríem de la gran quantitat de lletres que trobaríem.

Jo creia que ja no en podríem trobar masses d’aquestes lletres a causa que aquesta activitat ja s’havia fet els anys anteriors com podeu veure aquí, però no va ser així.

Tot va començar quan mirant la televisió vaig veure un nou model de la marca Lancia. Es tractava del nou Lancia Ypsilon. Buscant més a fons vaig veure que en el blog hi havia múltiples articles que parlaven sobre els referents grecs en els cotxes, com ara aquest de la Teresa.

Però el que no sabia era que aquesta marca no tenia només un o dos cotxes que utilitzaven lletres gregues simplement com una anècdota sense cap importància. Sinó que la marca Lancia portaven fent cotxes i relacionant-los amb lletres gregues des de fa més d’un segle.

Això em va portar a preguntar-me quants cotxes tenia Lancia amb les lletres de l’alfabet grec, i aquest és el resultat:

Eric Andreu Carvajal

1r Batxillerat C

“Carpe Diem vitamins”

Estàs cansat o pot ser decaigut? Et sents vell? Creus que el dia té trenta hores? Tota l’estona estàs desitjant que arribi la nit per dormir? Doncs digues adéu a tots aquests mal de caps.

Us presento el nou producte que està causant gran rebombori a totes les farmàcies espanyoles. Es tracta d’aquestes vitamines anomenades Carpe Diem. Estan destinades a totes aquelles persones ocupades, treballadores i que se senten esgotades. Aquestes marevelloses vitamines et donaran vitalitat, energia, força, poder, vida i molta resistència.

Carpe Diem, living every day.

PD: Això és un anunci que vàrem fer l’Ana, la Noelia i jo per a Anglès i, com no, haviem d’inserir d’alguna manera el llatí i demostrar un cop més als de matemàtiques que el llatí està de moda.

Photobucket

Annia García

2n batxillerat I. Isaac Albéniz

Anima sana in corpore sano

L’altre dia mirant la televisió, durant la publicitat, vaig veure escrita en pantalla la frase en llatí anima sana in corpore sano. A continuació van fer un joc amb les paraules amb el qual només en van quedar les inicials anima sana in corpore sano (ASICS), les quals donen nom a una marca de roba d’esport. Juguen amb el significat de la frase i de la paraula, ja que parlant d’esport i salut, és molt indicada pel seu significat.

A continuació, us adjunto l’espot publicitari.

Què us ha semblat?

Ïa Garriga Masó
Llatí 4t d’ESO
IES Anton Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm

Lletres gregues en un text italià

Hola!

Em presento, em dic Sara i soc del curs 1er de baxillerat de l’Isaac Albéniz. Us volia comentar una imatge que he trobat on s’utilitzen unes lletres gregues només per la forma!

Això és un flayer d’una discoteca on s’utilitza la lletra lambda – “Λ – λ ”  com si fos la lletra llatina “A”!

Podem veure com en el món s’utilitzen lletres gregues i no se sap el significat, i ara que he après l’alfabet grec, jo mateixa puc identificar aquest detall!

Quina posició ocupa aquesta lletra en l’alfabet?

Sabrieu dir-me algun mot que en provingui etimològicament?

Sara

Ens tocarà la Loteria amb la deessa Fortuna?

Com cada any per Nadal, la Loteria Nacional ens sorprèn amb un anunci diferent. Segurament habreu vist que aquest any el protagonitza la deessa Fortuna.

Ens donarà bona sort?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=lYxVbFKs6Z8&index=3&list=PL2C69FD8BD188FE18[/youtube]

Sabeu qui era la deessa Fortuna? Amb quin atribut sol aparèixer? Coneixeu alguna pintura o escultura on aparegui representada?

A més, hi ha un conte de Jorge Bucay anomenat “El mite de la deessa Fortuna” molt peculiar, ja que l’autor no ens delecta amb la nostra relació amb l’atzar i el destí, sinó que s’atreveix a modernitzar el mite incorporant altres personatges i situacions de la mitologia celta, índia i nòrdica, tot barrejant-les amb contes jasídics o alguna llegenda indígena d’Amèrica.
És una recreació molt curiosa, no? Aquí el podeu descarregar.

llibre

Laura Galán
2n batxillerat

No deixa d’inspirar…

El quadre El naixement de Venus de Sandro Botticelli continua inspirant, ara el trobem en un anunci de cafè amb Julia Roberts de dea.

Recordeu la meva inspiració amb Barbies, o l’extens i superinteressant apunt de la Coty. És curiós, veritat! Si en coneixeu més, actualitzeu els apunts perquè el quadre de Sandro i la seva Venus no deixen d’inspirar i de reproduir-se amb les noves tecnologies.

Valèria

5è Primària

El mite d’Acetes més proper que mai

Fa més o menys un més, la nostra professora de llatí, la Margalida, ens va dir que llegíssim el mite de Acetes i els mariners tirrens. Aquest mite es resumeix en el següent:

Acetes era una mariner de família humil que navegava guiant-se per les constel·lacions.

Un dia, anant cap a Delos, fa escala a Quios. Ell va ordenar als seus mariners que anessin a buscar aigua pel viatge que reprendrien aquell mateix dia. Quan van arribar, Acetes es va trobar amb la sorpresa de que els mariners portaven un noi molt ebri, però d’aspecte peculiar. Acetes, en el mateix moment que el va veure, va notar alguna cosa estranya, i estava segur que en el cos d’aquell noi hi havia un déu, i va proposar de portar-lo on ell volgués. Però els mariners no pensaven com ell, i van decidir que en traurien més profit d’ell si el venien a qualsevol persona.

Acetes s’hi va negar i va rebre un cop que el va estar a punt de tirar a l’aigua. El noi va dir que el portessin cap a Naxos.

En veure el noi que no anava cap a on ell volia, va fer començar a créixer branques de vinyes en tot el vaixell. Els mariners, espantats, van saltar del vaixell, i quan van tocar l’aigua, es van convertir en dofins. (el final de la història us l’haureu de  llegir vosaltres a Narracions de mites clàssics).

I per què aquest mite i quina cabuda té en els nostres dies? Fa poc, vaig veure una imatge que em va fer pensar en aquest mite, precisament en una ampolla de vi. No sé si és casualitat o no, però crec que és una imatge bastant representativa del mite.

Es veu clarament com és el vaixell, i com Bacus el converteix en una vinya: unes branques d’heura de color verd fosc s’emboliquen en els rems i impedeixen de moure’ls, i uns penjolls ven carregats de raïms trepen per les veles. Els mariners, esglaiats, es tiren al mar per la borda, i de cop, veuen com es van convertint amb dofins.

Em van dir que una imatge semblant era el símbol de la denominació d’origen d’algun lloc.


Eric Andreu Carvajal
1r batxillerat Llatí i Grec