PERSONATGE MITOLÒGIC, SERRALADA AL MARROC, CONJUNT DE MAPES, 1a. VÈRTEBRA CERVICAL I ESTEL DE LES PLÈIADES
Què sabeu d’Atlas i de la seva pervivència?
Francesc Franquet
PERSONATGE MITOLÒGIC, SERRALADA AL MARROC, CONJUNT DE MAPES, 1a. VÈRTEBRA CERVICAL I ESTEL DE LES PLÈIADES
Què sabeu d’Atlas i de la seva pervivència?
Francesc Franquet
Ja que hem encetat el primer mes de l’any fa pocs dies, aquí teniu els referents que he trobat del déu Janus, el déu de totes les coses que comencen:
DÉU ROMÀ DE TOTES LES COSES QUE COMENCEN, PRIMER MES DE L’ANY, MARCA AMERICANA DE MOTOCICLETES, ACTRIU I EX-MODEL AMERICANA (JANUARY JONES)
Francesc Franquet Yerro
Ens ha costat, però finalment els alumnes de Grec 1 d’aquest curs 2014/15 hem aconseguit enllestir algunes de les tasques col·lectives del Moodle referents a l’alfabet grec i, per això, ara les volem compartir hic et nunc:
Ariadna Zarkos
Grec 1r Batx.
Sabeu que les monedes van ser inventades pels grecs? Al regne de Lídia, aproximadament el 620 a.C. Poc a poc les monedes es van anar expandint per totes les ciutats dels voltants. La història de les monedes de l’antiga Grècia es poden dividir en tres períodes, l’arcaic, el clàssic i l’hel·lenístic.
Responeu aquestes preguntes!
-Sabeu algun altre tipus de moneda de l’Antiga Grècia? Què us ha semblat el meu Prezi? Què faríem nosaltres sense monedes? Què té l’euro de l’antiga dracma atenesa? Creieu que els grecs han de tornar al dracma?
Ens ajudeu a acabar de completar aquest Google map de El Fil de les Clàssiques:
Ver Monedes gregues antigues en un mapa más grande
Marina Cañas 1r Batxillerat Grec
Fa un temps, en una d’aquelles tardes d’hivern -com les que ara vivim- que donaries qualsevol cosa per menjar alguna cosa calenta, vaig anar a un forn de pa per a comprar. Però aquella compra em va costar cara, ja que la dependenta va ser tan llesta com per, en lloc de donar-me com a canvi una moneda de cinc cèntims, em va tornar una moneda d’un centau americà, sense que jo m’adones.
Com ja sabreu, el dòlar té un valor monetari més baix que l’euro, així que no em va beneficiar per res a la meva butxaca aquest canvi.
Tot i així, de tot s’ha de treure la part positiva, i mirant-la, em vaig adonar que aquest centau americà té certa bellesa. Observeu bé les seves cares de la moneda, que hi trobeu?
En aquest article trobem un cas semblant, però amb els bitllets dels dòlars.
Qui em podria dir la diferència entre els dòlars americans i l’euro? i la diferència entre el meu centau americà i, per exemple, una moneda d’un cèntim?
Si us fixeu bé, la moneda té vàries inscripcions, una d’elles en llatí. Qui me les podria traduir? A qui correspon el retrat que apareix en una de les bandes? I l’edifici? Amb quin edifici grec el podríem relacionar?
BONES FESTES!!
Rebeca
Premià de Mar té molta història oculta, de la que els joves en sabem molt poc, per això he fet un Thinglink de Can Ferrerons, un jaciment romà que tenim en el poble i que no coneixem. Amb aquesta informació podrem saber-ne més sobre la història de Premià.
Aquí podeu veure un treball de recerca sobre Can Ferrerons, guanyador del Primer premi HERÀCLES 2012 i una part en el TR també premiat Turisme arqueològic al Mareme. No us el perdeu!!
Us agrada visitar llocs antics i saber-ne més sobre el que ha passat o com es van originar? Heu visitat algun jaciment romà o alguna arquitectura romana? En cas que n’hàgiu vist alguna, a on esta situada i digueu-ne si us va agradar o no.
Què us ha semblat Can Ferrerons? El visitareu quan s’inauguri?
Els aràcnides que l’han visitat n’han fet ficcions, fins i tot amb premi, treballs de recerca i projectes de recerca de 4t amb molt èxit!
Mariona Sabanés 1r BAT Llatí
Χαίρετε.
I per als qui no entengueu el grec: Salvete omnes!
Aquest article tracta de la pervivència d’una expressió grega, després llatina i, finalment, europea. L’expressió és: Σπεῦδε βραδέως.
Grec: Σπεῦδε βραδέως. | Llatí: Festina lente. | Català: Qui més corre, fa més tard |
Castellà: Vísteme despacio, que tengo prisa. | ||
Anglès: More haste, less speed. |
Si us hi fixeu, totes les expressions juguen amb l’antítesi ràpid-lent, que crea un efecte d’estranyesa, ja que atempta contra les lleis de la lògica. La voluntat és captar l’atenció del lector sobre la necessitat de no apressar-se en l’execució dels nostres actes.
Suetoni, en la seva obra De vitis duodecim Caesarum, i més concretament en l’apartat Divus Augustus, 25.4, menciona l’ús d’aquesta expressió llatina per part del primer emperador romà. El text mostra les idees d’August sobre com s’ha d’actuar davant les diverses situacions de la vida:
nihil autem minus inperfecto duci quam festinationem temeritatemqueconuenire arbitrabatur. crebro itaque illa iactabat: σπεῦδε βραδέως:
ἀσφαλὴς γάρ ἐστ᾽ ἀμείνων ἢ θρασὺς στρατηλάτης et: ‘sat celeriter fieri quidquidfiat satis bene.’ proelium quidem aut bellum suscipiendum omninonegabat, nisicum maior emolumenti spes quam damni metus ostenderetur. nam minimacommoda non minimo sectantis discrimine similes aiebat esse aureo hamopiscantibus, cuius abrupti damnum nulla captura pensari posset.
Aquí podem observar la traducció d’aquest text al català, duta a terme per Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals (100 llatinismes més vius que mai), 2014.
[August] considerava que res no convenia menys a un perfecte general que la precipitació i la temeritat. I així, sovint repetia aquelles màximes: afanya’t amb lentitud, és millor un general prudent que no un d’intrèpid i es fa prou de pressa tot el que es fa bé. Declarava que mai no s’havia d’emprendre un combat o una guerra si no es feia palesa una esperança d’èxit més gran que la por del fracàs. Perquè deia que aquells que persegueixen guanys ínfims amb un gran perill s’assemblen als que pesquen amb un ham d’or: certament, la captura de cap presa no compensaria l’amenaça del dany causat si el fil es trenqués.
Suetoni no és l’únic autor que ens explica la preferència que August tenia per la llengua grega, considerada de cultura a l’Imperi. A les Noctes Atticae, 10.11.5, Aulus Gel·li ens mostra un altre context on l’emperador va fer servir aquesta expressió.
Aquest és el fragment en llatí d’Aulus Gel·li:
[5] Illud vero Nigidianum rei atque verbi temperamentum divos Augustus duobus Graecis verbis elegantissime exprimebat. Nam et dicere in sermonibus et scribere in epistulis solitum esse aiunt σπεῦδε βραδέως, per quod monebat ut ad rem agendam simul adhiberetur et industriae celeritas et diligentiae tarditas, ex quibus duobus contrariis fit “maturitas”.
I aquí la traducció en català, a partir de la traducció a l’anglès de John C. Rolfe.
Aquella restricció de la paraula, i de l’acció per ella sola, que va ser feta per Nigidi fou molt elegantment expressada pel deïficat August amb dues paraules gregues; car diuen que ell solia utilitzar en la conversa, i escriure en les seves cartes, σπεῦδε βραδέως, expressió amb què ell recomanava que, per aconseguir un resultat, caldria utilitzar al mateix temps la immediatesa de l’energia i la dilatació de la precaució, dues qualitats oposades a partir de les quals arriba aquella “perfecció”.
Una edició prerenaixentista de les Noctes Atticae. Data de l’any 1483. A dalt, a l’esquerra, podem observar una miniatura on està representat Aulus Gel·li.
Pau Molar Vilà
1.2 Grec i Llatí
Els jocs de la fam és una distòpia que arrossega diferents referents clàssics com els que us mostraré avui.
Partim d’una trilogia literària, aquest terme prové del grec: tres-logos (tres discursos) i fa referencia a les tres tragèdies que es van presentar a un concurs per cada un dels autors que competien per aconseguir el premi en els certàmens que se celebraven en les festes en honor a Dionís. Altres trilogies (en el cinema i la literatura) com aquesta són: Matrix, Shrek o Divergent.
Aquí us deixo una ressenya del canal de Youtube “El Mon en un Mot” on parlem dels Jocs de la fam!
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=14qu1ftaD9o[/youtube]
Argument
Els jocs de la fam es desenvolupa en un país anomenat Panem, el que és en realitat una civilització postapocalíptica situada en el que abans era Amèrica del Nord. El territori es comprèn del Capitoli, que és la central del país, i tretze estats que estan sota el seu control, els quals són anomenats districtes. Fa prop de 100 anys, el Districte 13 va iniciar una rebel·lió davant El Capitoli, on es van perdre una enorme quantitat de vides, a més de la destrucció total d’aquest districte. Com a càstig per evitar altres futurs aixecaments, El Capitoli va crear un esdeveniment anomenat «Els Jocs de la Fam», on anualment els dotze districtes sobrants han d’enviar dos tributs, un noi i una noia amb edats entre els dotze i els divuit perquè lluitessin a mort en una sorra fins que només quedés un, mentre tot Panem els observa a través de televisió.
Més referents:
Aquests són alguns dels referents clàssics que he pogut trobar tant en el llibre com en la pel·lícula. Us heu llegit el llibre o heu vist la pel·lícula? Us ha agradat? Podríeu explicar la llegenda de la Cornucòpia? Trobeu algun referent clàssic més?
A Aracne fila i fila hi podeu trobar un altre article sobre referents dels Jocs de la Fam.
Abril Ramos i Aran
1r Batxillerat Grec i Llatí
Avui, alguns dels alumnes de la Margalida heu viscut una experiència (espero) interessant i amena, diferent del que passa a les aules normalment. Més lluny de la presentació del meu treball de recerca, que segurament no ha estat més diferent de les que veureu quan exposin els treballs els de segon de batxillerat (toqui quan us toqui), el més interessant ha estat el fet que alguns alumnes s’han emprovat les armadures de legionari (i han pogut comprovar que no pesen tant).
Pels que no hagueu tingut l’oportunitat de venir, aquí teniu el muntatge que he fet amb parts de les dues sessions que he fet durant el dia d’avui:
Per cert, no oblideu d’omplir-me aquest qüestionari per al TR!
Moltes gràcies!
Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat
L’Erectèon (en grec Ἐρέχθειον) és un edifici situat a l’Acròpoli d’Atenes, i data de finals de segle V aC, en plena era de Pèricles (precisament qui va encargar l’obra a Mnèsicles, l’arquitecte). L’Erectèon és l’últim temple grec erigit a l’Acròpoli d’Atenes i s’emmarca dins el primer període clàssic de finals de segle V aC (475-323 aC), entre el final de les guerres mèdiques, la guerra contra els perses (499-479 aC) i la mort d’Alexandre el Gran. El seu nom és en honor d’ Erecteu, antic heroi mític i el primer rei d’Atenes. L’Acròpoli va ser reconstruïda per ordre de Pèricles , principal estrateg grec de l’època clàssica, inductor de la renovació d’Atenes després d’haver estat assolada pels perses.
L’Erècteon va ser dedicat als dos déus principals d’Atenes (Atena i Posidó) i a tres personalitats de la història de la ciutat (Erecteu , primer rei d’Atenes de qui pren el nom, i Cècrops, llegendari primer rei d’Àtica, i la seva filla Pàndrasos , considerada inventora del teixit).
La seva estructura és bastant peculiar respecte a la majoria de temples grecs de l’època a causa de la seva adaptació a la irregular geografia de l’Acròpoli. Tot i això, té tots els elements propis dels edificis d’aquest estil: les columnes dels pòrtics nord, est i oest són d’ordre jònic, mentre que al pòrtic sud es dóna un fenomen curiós en l’arquitectura grega: les cariàtides. La llegenda diu que deriva de la ciutat de Cària (Καρυές), a Lacònia, que després de la batalla de les Termòpiles es van aliar als perses; quan aquests van ser derrotats i expulsats, la ciutat va ser arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades i condemnades a dur les més pesades càrregues.
Es diu que el temple custodiava l’olivera que va fer créixer Atena i que va fer que fos escollida com la protectora de l’Àtica. A més, a prop de l’entrada al temple hi ha una escletxa que els atenesos consideraven com el forat del qual Posidó va fer brollar aigua salada.
Sabeu on és la cariàtide que falta al Museu de l’Acròpoli d’Atenes?
Per acabar, i sense faltar a l’esperit de treball dels aràcnids, vull mostrar la pervivència de les cariàtides com a elements constructius i decoratius, la primera imatge és de Londres i la segona de Chicago:
A Madrid hi ha l’edifici de les Cariàtides:
I per acabar, un exemple molt més proper, concretament a Barcelona:
M’ajudeu a localitzar-ne més?
Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat