Tag Archives: Música

La flauta de Pan i la Cantània

Mirar el mite

Emmarcat dins la setmana de Santa Cecília, patrona de la música, que se celebra el proper dia 22, els i les alumnes de 5è de l’Escola Bergantí del Masnou us volem recordar el mite de la flauta de Pan. Esperem que us agradi el nostre treball! Per altra banda, us volem fer saber que aquest any tornarem a cantar la Cantània a l’Auditori de Barcelona, una obra que, com ja va sent habitual els últims anys, torna a tenir referències clàssiques. Enguany se titula “Ha passat un àngel” i explica els viatges d’aquest àngel en busca del silenci. Després de viatjar per l’Antàrtida i el fons del mar i no trobar-lo, l’autor l’enfila cel enllà però s’empara en el guerrejar dels mites i les constel·lacions per justificar l’absència del silenci tan preuat. Serà de nou a la terra, en una història ben emocionant, quan potser el trobarà… Encara no us ho podem explicar tot! I és veient aquesta reiteració dels referents clàssics en la Cantània, les cantates que anualment publiquen a l’Auditori i que aquest any arriben a 40.000 cantaires, però també en altres obres literàries o d’altres tipus, que se’ns acut reflexionar sobre la qüestió. Per què creieu, doncs, que sempre són presents aquests referents? Es pot fer una gran obra obviant-los?

Xavi de música

Més troballes universitàries

Seguint el fil de les aportacions que us presentava fa uns dies, m’han arribat dos testimonis d’exalumnes ja universitaris que volen compartir amb vosaltres les seves experiències clàssiques més enllà de les parets de l’institut.

  • En primer lloc, el Jordi us proposa un petita endevinalla. Mireu bé l’estàtua que ha fotografiat i intenteu endevinar de qui es tracta i on es troba. La primera pista és que el nom del personatge us el vaig demanar definir a l’avaluació inicial i la segona, que es troba a la capital de l’ illa anomenada pels romans Maiorica. A continuació, definiu i expliqueu els dos conceptes.

[Foto: Jordi Berdún]
  • En segon lloc us deixo amb les paraules de la Sara i la foto amb què les il·lustra:

    Feia dies que et volia escriure, perquè a musicologia estem treballant el “Gaudeamus Igitur”, el cantarem a la presentació de la facultat! I em va fer pensar en l’article que vam llegir a l’Aracne. Hem estat traduint a més de treballar la partitura!

[Foto: Sara Castro]

Ja veieu, com que no sabeu mai què us trobareu a la universitat, podeu començar a documentar-vos sobre aquest himne, tot partint d’aquest article d’El fil de les clàssiques i l’enllaç que hi trobareu. No oblideu d’escoltar-lo i comentar si us és familiar o no l’havíeu sentit mai. I no deixeu de visitar l’article a què fa referència la Sara , us veieu com ells d’aquí uns anys, els més joves, o a final de curs, els de segon? Podeu analitzar els llatinismes que apareixen al vídeo i, sobretot, no us pedeu la rumba de l’Albéniz, de la qual els més grans podeu fer la traducció.

En fi, les aportacions de la Sara i el Jordi poden donar peu a comentaris molt complets i interessant. A profiteu l’ocasió i sobretot copseu idees per als vostres futurs articles. Recordeu: Obriu els ulls i la ment i trobareu referències clàssiques arreu.

TERESA

L’empremta d’Orfeu: el bloc aràcnid dels referents musicals!

Aracne fila i fila acaba de fer quatre anys, però, per si encara no ho sabeu, a més de ser el bloc dels alumnes, El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu, ja té descendents! És, entre d’altres, la mare d’un bloc nascut com a treball de recerca de l’exalumne de Premià Oriol García Penche que tots coneixeu perquè aquest estiu ha compartit el seu viatge amb nosaltres (per cert on ha anat?). De ben segur, però, us sona més el nom de Deka per tots els raps que ens ha regalat! Aquests dies de principi de curs hem après l’alfabet grec amb El rap de les lletres gregues i hem reflexionat sobre per a què serveix avui estudiar llatí amb El rap del llatí. L’Uri també va immortalitzar el nostre bloc amb  El rap d’Aracne. El rap de la primera declinacióEl rap de la filosofia o El rap conclusió del seu Treball de Recerca són altres raps seus. L’esperit cooperatiu i col·laboratiu que va aprendre amb Aracne fila i fila el varen portar a regalar-nos el seu treball de recerca els referents clàssics en la música actual perquè entre tots i totes l’anéssim engrandint perquè era conscient que només havia obert el camí.

Aràcnids i aràcnides acabats d’arribar a aquesta teranyina clàssica, no us espanteu i entre tots i totes farem aquest teixit clàssic a la xarxa més gros, però si és música actual amb referents clàssics ho publicarem i ho comentarem a L’empremta d’Orfeu!

Gaudeamus igitur a Cantània 2012

Final de curs és aquí i és hora de cantar Gaudeamus igitur ja que finalment heu resolt l’enigma que us plantejava aquí.

Cada any anem amb els alumnes de primària a la Cantània i enguany hi hem anat, hem cantat i us hem gravat el fragment corresponent:

[youtube]https://youtu.be/DXpTthZoulM[/youtube]

Us atreviu vosaltres a cantar tot l’himne?

Que tingueu un bon estiu!

Xavi de música

Nausica a la Viquilletra

Tal com el Jordi anunciava en el seu article sobre la presentació dels nostre grup Versos s’ara i de sempre” a la Viquilletra, ja tenim enllestida la primera activitat. Es tracta d’un treball que m’atreviria a definir com a col·laboratiu, interdisciplinar i multidisciplinar.

  • Col·laboratiu, perquè tots els participants han aportat al conjunt aquella habilitat, destresa o competència -diguem-ho en termes pedagògics- que tenien més a l’abast. En aquest sentit hem tingut també la gran sort de les aportacions artístiques de dues músiques de 1r de batxillerat i una dibuixant de 3r ESO.
  • Interdisciplinar, perquè és fruit de la interacció de l’alumnat de Literatura catalana, Llatí i Grec a partir d’un eix comú com és la tradició clàssica en les literatures modernes.
  • Multidisciplinar, en tant que amalgama de les disciplines artístiques més diferents, des de les més clàssiques (música, pintura en diferents suports, recitació) fins a d’altres més prosaiques (escenografia, vestuari) o tecnològiques (edició de vídeo i so, publicació al bloc).

En fi, el treball ha estat tan intens que en podria dir un munt de coses més, però seran els mateixos protagonistes que aniran publicant entrades sobre el procés creatiu des de diferents punts de vista:

  • La Marina ens explicarà la tasca de recerca en el text homèric de la trobada entre Odisseu i Nausica a l’Odissea, per tal d’efectuar la selecció de textos en grec que apareixen al muntatge.
  • La Sara se centrarà en la dramatització de les escenes triades de la Nausica de Maragall.
  • Dels enregistraments d’àudio que acompanyen les imatges inserides entre escena i escena ens en parlarà l’Ilya.

De moment aquí teniu el resultat, a l’espera d’aquestes reflexions sobre el camí seguit fins a enllestir-ho. I no ens hi podem entretenir, que la segona activitat, sobre les Antígones, aviat donarà el seu tret de sortida amb les sessions informatives sobre el cicle tebà que faran les alumnes de Grec als companys de 1r i 2n com a preparació de l’esmorzar literari que compartirem amb la Isabel Graña, directora de l’Espai Betúlia de Badalona.

TERESA

Preludi

Preludi és un mot d’origen llatí (praeludium), com podem veure és pre (abans) del ludus (del joc).

En català vol dir una acció que prepara alguna cosa més important i una part introductòria.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=QJQxgSA9QDc[/youtube]

Tot un exemple del seu ús freqüent! Aquesta cançó pertany al CD dels Amics de les arts Espècies per Catalogar que va sortir el dia 14 de febrer!

Però en música també s’utilitza molt sobretot en música barroca.

En música un preludi és una peça o un fragment que serveix per introduir a una altra més extensa com una suite o una sonata. Generalment els preludis són molt ràpids i tenen molta nota per tal d’exercitar els dits. Però és clar, no pots tocar un preludi qualsevol abans d’una sonata sinó has de mirar la tonalitat en què està la sonata o suite (la peça important, vaja) i fer el preludi de la mateixa tonalitat.

Tot seguit teniu un preludi de Sigor Albinoni que espero que us agradi tant com a mi.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GUyKkWyCMqQ&feature=related[/youtube]

Laura Luna Surinyach
1r de batxillerat
Llatí

La balada de “Psique i Cupido” per Lumen

A partir de la lectura de l’Ase d’or, el grup Lumen (format per la Sabina, la Laura i jo, la Clara), vam decidir que si havíem de fer una proposta, hauria de ser entretinguda, així que vam decidir que fer una cançó estaria molt bé.  Com que fer una cançó sobre tota la història seria massa complicat, vam decidir fer-la sobre la nostra història preferida i vam estar d’acord en què aquesta era la de Psique i Cupido. I aquest és el resultat:

 

Ella era perfecta

amb un bell aspecte,

tant que cap home la volia

i esposa de ningú seria.

 

El vent se la va emportar

i al palau la va enviar.

Ella no podia veure el seu rostre

i sa germana deia que era un monstre.

 

De Cupido s’enamorà

sense el rostre poder-ne observar

i així van demostrar:

contra l’amor no es pot lluitar.

x2


Ella el va traicionar

i el seu rostre va mirar,

ell la va abandonar

i sola es va quedar.

 

El volia fer tornar

i a sa sogra es va enfrontar.

Mil proves va superar

perquè el volia recuperar.

 

Tornada x2

 

Clara
Llatí 4t ESO Opt.2

Desgavell al Parnàs

Les nimfes xisclaven, els sàtirs corrien embogits, tot plegat un veritable pandemònium.

I tot plegat per què?

Els homes, els semidéus es feien aquesta pregunta tot mirant la cara inescrutable de Zeus. Finalment, una hetera que passava va explicar l’origen del caos:

Sembla ser que l’avi Joaquim parlant amb el músic traci Tàmiris va fer una forta crítica a la música ambiental que solia tocar PAN. El comentari va arribar a oïdes del faune que va anar a trobar l’avi que sense embuts li va confirmar que la música només podia servir per avorrir mortalment els ramats d’ovelles que pasturaven per les valls de Quios.

I ja cansat li va arribar a dir a Pan que s’havia reencarnat en Arquíloc de Paros, mestre de la sàtira i amic d’Homer.

Ja amb la nova identitat va poder veure com Pan fugia fent uns saltironets ridículs, tot tocant la seva flauta desafinada. Va anar a queixar-se a Zeus, que ja estava assabentat de la baralla, i li va dir que no tenia raó i que si algú posava en dubte la seva paraula se les hauria de tenir amb el seu fill Mart, sempre disposat a la guerra. Pan va acotar el cap i escoltà la veu de Zeus que li recordà, tot referint-se a Arquíloc, les paraules d’Hesíode a l‘Ètica nicomaquea:

“TÉ ABSOLUTA SUPERIORITAT L’HOME QUE HO CONEIX TOT PER SI MATEIX”

Prohibida la reproducció. Copyright by J.V.V.

Joaquim Vilardebò

Apunt pòstum