Les nimfes xisclaven, els sàtirs corrien embogits, tot plegat un veritable pandemònium.
I tot plegat per què?
Els homes, els semidéus es feien aquesta pregunta tot mirant la cara inescrutable de Zeus. Finalment, una hetera que passava va explicar l’origen del caos:
Sembla ser que l’avi Joaquim parlant amb el músic traci Tàmiris va fer una forta crítica a la música ambiental que solia tocar PAN. El comentari va arribar a oïdes del faune que va anar a trobar l’avi que sense embuts li va confirmar que la música només podia servir per avorrir mortalment els ramats d’ovelles que pasturaven per les valls de Quios.
I ja cansat li va arribar a dir a Pan que s’havia reencarnat en Arquíloc de Paros, mestre de la sàtira i amic d’Homer.
Ja amb la nova identitat va poder veure com Pan fugia fent uns saltironets ridículs, tot tocant la seva flauta desafinada. Va anar a queixar-se a Zeus, que ja estava assabentat de la baralla, i li va dir que no tenia raó i que si algú posava en dubte la seva paraula se les hauria de tenir amb el seu fill Mart, sempre disposat a la guerra. Pan va acotar el cap i escoltà la veu de Zeus que li recordà, tot referint-se a Arquíloc, les paraules d’Hesíode a l‘Ètica nicomaquea:
“TÉ ABSOLUTA SUPERIORITAT L’HOME QUE HO CONEIX TOT PER SI MATEIX”
Prohibida la reproducció. Copyright by J.V.V.
Joaquim Vilardebò
Ahir la Pepita em va fer a les mans aquest escrit que l’avi Joaquim va escriure, poc abans de morir, per a Aracne fila i fila. Em va fer moltíssima il·lusió! Els qui vàrem tenir el plaer d’aprendre de la seva autodidacta sabiduria entendrem, enmig del seu sarcasme, el seu punyent missatge.
Suposo que es devia referir als següents mots d’Arquíloc:
πάντα πόνος τεύχει θνητοῖς μελέτη τε βροτείη.
Però ara ja no li ho podré preguntar!
Un artículo fantástico para cambiar de año, Margalida, nada mejor que Arquíloco para estas fechas 😉
¡Feliz año, Ana! Tienes razón Arquíloco es imprescindible.
Salve!
És veritat que la persona que viatja i viu diverses experiències, assoleix un grau d’intel·ligència i de reflexió més alts. M’agradaria algun cop poder ser capaç d’analitzar la vida com un conte i saber diferenciar les coses útils i inútils, reals i superficials…
Vale!
Quan una persona viatga assoleix més inteligència i un grau de reflexió més alt, ja que assoleix una gran diversitat de cultura més alta! Al viatjar aprenem les cultures d’allà on anem, ja sigui una ciutat, un poble o un país..
Al viatjar aprenem uns coneixement i mes inteligencia, tamble son moments de reflexio i de coneixement propi…