Tag Archives: Mitologia

L’aventura mai explicada d’Ulisses

Ulisses va albirar la costa d’una illa llunyana després de vint-i-nou dies a la deriva. Un grup de gavines custodiaven les roques de l’espigó, escridassant mentre devoraven els seus festins.

Van desembarcar cap al vespre. Ulisses va veure  un dels seus tripulants allunyat de la resta, observant el bosc que ara es cobria de les ombres nocturnes. Van començar a cuinar les carns de porc i a beure vi per recobrar les forces perdudes durant el viatge. Després de recitar històries i ballar,  van caure rendits, inclús Ulisses que acostuma a dormir amb un ull obert es va prendre la llicència de dormir com un nen petit.

Ella va abandonar el seu amagatall i va sortir en busca de la seva presa; subjectà  un dels tripulants i l’arrossegà fins a la cova del llac. Un crit estrident, procedent del bosc, va despertar-los a tots. Quan es van adonar que hi mancava un d’ells van desenfundar les armes i començaren l’expedició per trobar el seu company. Un altre cop la nit es va precipitar i el bosc quedà en suspens, els aromes de les flors van relaxar els seus muscles, just després de sopar, sense adonar-se’n, ja estaven tots dormits.

Aquest cop ella va decidir endur-se’n tres dels homes d’ Ulisses i un per un els portà a la seva cova. Els crits es pronunciaven un cop rere altre quan  el sol tot just sortia.  Ulisses estava confús perquè va percebre un to estrany en aquell crits. En un  primer moment semblaven de dolor i, quan s’atenuaven, es produïen una mena de rialles perverses.

Els dos homes d’Ulisses i ell mateix seguiren el rastre dels crits sense aturar-se per menjar ni beure durant tot el dia. Un cop arribat el crepuscle va escoltar amb força i claredat la veu del seus companys. Quan la nit va estendre el seu mantell al bosc, el llac que havia quedat amagat ara era el reflex de la llum platejada lunar, entre les heures,e n un forat fosc, brillaven dos punts carmesins.

Ulisses demana als seus dos homes que es quedessin fora i vigilessin el perímetre. Va endinsar-se a la cova subjectant una torxa i observà gravats a les parets de formes grotesques, les mateixes parets de la cova s’anaven escurçant fins al punt que Ulisses va haver d’arrossegar-se fins arribar a aquells dos punts de llum vermella.

Dos ulls brillaven en un racó, envoltats d’un pelatge espès, donaven forma a una bèstia que ara estava reposant en silenci. Tot i això Ulisses tenia el pressentiment que aquells dos ulls l’observaven sense descans i només esperaven el moment oportú per atacar.

Els crits del tripulants inundaren la sala i obligaren Ulisses a refugiar-se rere una roca. La bèstia s’alçà solemnement observant al seu voltant. Una veu xiuxiuejà dolçament i la bèstia va dirigir els seus passos cap a la part més fosca de la cova. Tot d’una la cova s’il·luminà per complet i Ulisses quedà cegat per la llum desbordant.

-Sembla que tenim un nou convidat.

Ulisses quedà paralitzat dos segons; però es va alçar per descobrir el rostre de qui tenia empresonats els seus companys. Poc s’imaginava que podria ser una dona tan bella i imponent qui maquinava els segrestos. Els cabells rossos queien pel seu coll fins al maluc, si la llum era ara encegadora la seva pell superava la blancor de la cova i recorda a Ulisses el reflex de les petxines de la seva terra quan el sol les il·luminava en els dies més clars. Les seves robes daurades la cobrien des de les espatlles fins als turmells però de poc servien ja que Ulisses estava hipnotitzat pel seu contorn. Arribà el moment en què connectaren les seves mirades, els seus ulls vermells petrificaren  Ulisses per complet.

Quan cobra el coneixement va preguntar pels seus companys i ella va respondre suament:

– Si travesses aquesta foscor els trobaràs.

Ulisses desconfia d’aquelles paraules i sobretot se sentia intimidat per aquells ulls, però la lleialtat que l’unia amb el seus companys el va empènyer a donar el primer pas. Els crits s’accentuaven cada cop més; fins i tot,  Ulisses que s’havia enfrontat a ciclops, sirenes i perillosos adversaris ara sentia por i dubtava, però en cap moment oblida  els seus companys i continua endavant.

Quan va veure l’espectacle, queda estupefacte …

Dani Costa
1r de batx. grec
Recreant Les aventures d’Ulisses

Ulisses en la música de Franz Ferdinand

Últimament escolto molt aquest grup de música escocès de Rock Indie, anomenat Franz Ferdinand pel rei d’Àustria Francesc Ferran, l’assassinat del qual va donar lloc a la Primera Guerra Mundial, cosa que hem estudiat fa poquet a Història del Món Contemporani.
Una de les cançons que més m’agrada d’aquest grup, Ulysses, està relacionada amb la mitologia clàssica, així que he decidit de dedicar-los aquesta entrada que podreu relacionar amb un apunt de a El Fil de les Clàssiques i amb un dels nostres llibres de lectura, Les aventures d’Ulisses. Per què el personatge d’Ulisses és tan atractiu encara avui per a un grup de rock indie com Franz Ferdinand? Per què atreu al públic?

 

Well I sit and hear sentimental footsteps
Then a voice say, “Hi, so?
So what you got, what you got this time?
Come on, let’s get high”

Come on, Lexo, what you got next-o?
Walk twenty-five miles-o
Well I’m bored, I’m bored
Come on, let’s get high

Come on, let’s get high
Come on, let’s get high, high

Well I found a new way
I found a new way
Come on, don’t amuse me
I don’t need your sympathy

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

Am I Ulysses? Am I Ulysses?
No, but you are now boy
So sinister, so sinister
But last night was wild

What’s the matter there? Feeling kinda anxious?
That hot blood grew cold
Yeah, everyone, everybody knows it
Yeah, everyone, everybody knows it
Everybody knows it

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
Well, I’ve found a new way, baby

Oh, oh then suddenly you know
You’re never going home
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never going home

You’re not Ulysses
Baby, no, la-la-la-la, hoo hoo hoo
You’re not Ulysses, hoo hoo hoo
La-la-la-la, hoo hoo hoo

Coty Ledesma
1r batx grec i llatí

Les Parques

No sabeu la il·lusió que em fa aquest premi honorífic que m’ha atorgat Aracne fila i fila. Ja em direu com el podré veure o sentir. Aquesta nit, he escrit aquest poema per a Aracne. A veure si sabeu quina recreació mitològica vostra m’ha inspirat, a més de la vida?

LES PARQUES

Tres puntes del triangle i un sol cau.
Tres dones de la mort, i de la vida.
Les tres Parques condemnades
a predir el destí.
Cloto que gira el seu fus
en moviment constant
fila que fila la vida.
Dècima mesurant el temps,
la màgia dels moments.
Àtropos, que amb dits intangibles,
talla el fil de la vida
i atura les hores, els instants.
Ai les Parques, ai el destí,
que donen corda als rellotges
i els aturen quan estenen la nit.

Pepita Castellví

Els nostres millors punts de llibre per aquest Sant Jordi!

Bona diada de Sant Jordi us desitgem a tots i a totes amb aquests punts de llibre que hem fet inspirant-nos en les clàssiques i que esperem que us agradin!

Concurs de recreacions mitològiques

La millor recreació mitològica en prosa i en vers rebrà el premi de formar part d’un audiollibre amb il·lustracions inèdites a més del valor del premi literari de Sant Jordi de l’institut Cristòfol Ferrer. Qui diu que els alumnes d’ESO i de batxillerat no saben escriure? Qui diu que no fan res? Qui diu que no els interessa res?…
En una primera selecció, han quedat finalistes les següents recreacions mitològiques a partir sobretot de la lectura de Narracions de mites clàssics i La còlera d’Aquil·les, ara hi podreu dir la vostra i votar les tres millors en cada categoria (prosa i vers). Les cinc més votades, abans de Sant Jordi, seran valorades pel jurat i la millor rebrà el guardó en l’acte del concurs literari de Sant Jordi. Rellegiu-les i voteu! Tempus fugit!:
PROSA

POESIA
A l’article de El Fil de les Clàssiques us demanava de fer poemes inspirant-nos en la mitologia:


Caos


“O Brother!” i “Juno” per Sant Jordi

Com és habitual al nostre institut, aquest Sant Jordi també hi haurà cinema. Entre les pel·lícules seleccionades enguany per la diada segurament n’hi ha dues relacionades amb les clàssiques i ho referenciem aquí perquè no us passin per alt i ho tingueu en compte a l’hora de comentar i d’intervenir al cinefòrum: una d’elles és Juno que l’exalumna Andrea Palacios ja la va ressenyar el curs passat; i l’altra és O Brother! Where Art Thou? que tot i que s’havia proposat per als cursos que us heu llegit l’Odissea o la seva adaptació literària, Les aventures d’Ulisses, finalment es passarà a quart de la ESO i per a tots els alumnes, no sols per als de llatí. No passa res, és una pel·lícula divertidíssima dels germans Cohen amb la presència espectacular de George Clooney i segur que us farà passar una bona estona i potser després us vindran ganes de llegir i de veure-la si aquest Sant Jordi no us deixen.

Els germans Cohen van revelar que no s’havien llegit l’obra d’Homer (quina llàstima!) sinó que s’havien inspirat en la pel·lícula Ulisses de Mario Camerini del 1954, interpretada per Kirk Douglas.

 Haureu de buscar els possibles paral·lelismes amb l’Odissea d’Homer, tot i que abunden les referències a episodis històrics, cinematogràficos i musicals.  Us dono un cop de mà i us indico els punts, ja que jo sí m’ha llegit l’Odissea d’Homer i he vist la pel·lícula O Brother! Where Art Thou:

  • Protagonista de O Brother! amb Ulisses de l’Odissea: nom, do de paraula, astúcia, l’orgull, la mala sort, hybris, la humiltat  …
  • Principi de O Brother! i invocació de la musa a l‘Odissea.
  • El Mississippí surant la Gran Depressió i la Mediterrània d’Homer. (No us perdeu El retorn d’Ulisses de Sebastià Giralt)
  • Tommy Johnson i la dea protectora d’Ulisses,  Atena.
  • El sheriff Cooley sense pietat  i el déu Posidó: la forca i el trident. L’aigua.
  • El venedor de la Bíblia, Big Dan i el ciclop Polifem. Creu i estaca. Ku Klux Klan i companys d’Ulisses presoners pel ciclop. Vestits de Ku Klux Klan i pells d’ovella per escapar de la cova del ciclop. De fet, hi havia en aquesta organització l’anomenat el ciclop exaltat que correspondria amb el líder del grup.
  • Estació de radio WEZY i Eòlia, l’illa d’Èol.
  • El vell que profetitza el futur i l’endeví Tirèsias. Baixada al món dels morts i el cinema.
  • Les joves del riu i les sirenes.

  • Les joves del riu, l’aigua, el licor prohibit i la flor de l’oblit. Odisseu i Nausica. La fetillera Circe i el gripau.
  • El graner de Hogwallop i els esculls d’Escil·la i Caribdis.
  • L’atracador George Nelson tira trets contra un ramat de vaques i el sacrilegi de les vaques sagrades del déu Hèlios. George és condemnat a la cadira elèctrica i l’Odissea un raig fa malbé el vaixell i la tripulació sacrílega.
  • Un fèretre com a flotador i la balsa d’Odisseu.
  • Dos retorns a la llar. Prova de reconeixement. Una munió de filles i Telèmac. El teixit i el fil que uneix les nenes. Un sol pretendent estirat. Disfressar-se per no ser reconegut…
  • Altres referències clàssiques: el polític Homer; el bust d’Homer; la condemna a mort per part del sherif i el destí irrefutable de les tres Parques o Moires en forma de tres estoics enterramorts; el nom de Pappy O’Daniel és Menelaus, el rei d’Esparta, marit d’Hèlena.

Us heu fixat en el color de la pel·lícula? Us ha agradat? Tot retorna tot i que no sigui exactament idèntic?…Bona diada de Sant Jordi!

L’art clàssic i el Parc del Laberint

Els passats 23 i 24 de març vàrem fer una sortida a Empúries i Barcelona amb alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat de llatí i grec per visitar les restes arqueològiques d’Emporiae i de Barcino. També vam tenir el plaer d’estar-nos un matí al Parc del Laberint d’Horta, el qual ens va fascinar. És un lloc que combina la natura amb l’art d’inspiració mitològica. Vam poder entrar al pavelló neoclàssic al sostre del qual hi h unes pintures força interessants que representen les muses i al.legories de l’art i la inspiració dels artistes.

Si us hi fixeu, a la façana d’aquest pavelló hi ha una inscripció en llatí que m’agradaria que intentéssiu fer-ne la traducció:

ARTIS NATURAEQUE PARIT CONCORDIA PULCHRUM

2935436982_f0d2af4cf8

Foto Francesc

Si l’enteneu, veureu que té molta relació amb l’esperit d’aquest bonic lloc.

També us penjo unes fotos del sostre del pavelló neoclàssic. Es tracta que reconegueu les muses i l’art que presideixen.

dscn3124

dscn31251

dscn3127

Fotos Francesc

 

Francesc Franquet

INS Ramon Berenguer IV (Amposta)

Un final diferent per a Troia

Hi havia dubtes al poble. La gent estava intranquil·la i neguitosa, havien vist marxar centenars de naus: però qui podia creure que després de deus anys de setge d’un dia per l’altre els aqueus haurien marxat i prou? Durant aquell temps sempre havien mostrat més ganes i energia per continuar la batalla. I ara, amb la presència del cavall davant de les seves muralles el núvol d’incertesa s’havia anat escampant i havia anat cobrint més aquells rajos de seguretat que havien començat a arribar a la gent.

Els grans caps troians que quedaven amb vida es reuniren i parlaren durant hores sobre l’ofrena dels aqueus. Finalment, van sortir de la sala amb cara de preocupació. Intentant transmetre algun tipus de confiança al poble, al bell mig del fòrum els homes que havien participat a la reunió, entre ells Eneas i Licaó, els comunicaren que no havien pogut arribar a cap acord i que farien el que el poble considerés més just. Les mirades es movien nervioses, el rumor de les veus començà a pujar… Ningú s’atrevia a dir res, no es veien en cor.

Timeo Danaos et dona ferentes – (“Desconfio dels grecs fins i tot quan porten regals”) digué una veu ferma.

Sobtadament, la gent es girà per veure d’on provenia i tots els ulls es clavaren a Laocoont. Caminant amb pas lent però segur i mirant desconfiadament aquell enorme cavall de fusta Laocoont es dirigí al poble i als herois de guerra:

-Oh, per l’amor dels déus! Només mirar aquest “regal de pau”, que en dieu vosaltres, el cor se m’encongeix. Quantes desgràcies ens han causat els aqueus! Quant patiment, quanta sang vessada…! I penseu que després de tanta guerra han decidit marxar per les bones i amb un regal com aquest? Això ha de ser una enganyifa, puc sentir sorolls dintre d’aquest cavall, puc veure maldat a cada una de les fustes que el formen. Què us ha deixat cecs tanta guerra? Si us plau, no accepteu aquesta ofrena, no taqueu el nom de Troia i no feu que caiguem en la vergonya! Cremeu aquesta ofensa!

Regal dels equeus devorat per les fLAMES

En el relat de Coty, el regal dels aqueus a Troia acaba devorat en flames

En sentir les paraules de Laocoont la gent agafà aquells rajos de confiança que havien marxat amb les pròpies mans i els ulls, abans neguitosos, ara miraven amb fúria. Dues serps sorgiren de l’aigua però el rebombori que començava a crear la gent i el moviment continu les va fer tornar al mar. Les torxes començaven a encendre’s i a apropar-se al cavall. Les potes foren les primeres a ser cremades i els homes de dintre encara no sabien el que estava per arribar. El poble troià se sentia orgullós de la seva decisió, la gent cridava amb torxes a la mà i els ulls ara reflectien el foc que devorava el cavall. Però sorolls quasi muts i cops els van fer callar: venien de dintre. Homes cremant-se vius caigueren de la panxa del gran equí, entre ells pogueren reconèixer la veu del gran Ulisses. Els troians incrèduls començaren a riure i a cridar cada cop més i més fort, ara felicitant a Laocoont pel seu gran enginy, ja que sense ell hauria estat tot molt diferent…

Coty Ledesma

1r de batx. Grec i Llatí

“Dile al Amor”, d’Aventura

Quins referents clàssics hi veieu a “Dile al Amor” d’Aventura? Què en sabeu d’aquest grup? Utilitzen més referents clàssics?

 

Cupido no te entiendo al dejar ejemplo
de juntar corazones un experto en conexión
te fallaron las flechas
y de tantas violetas
que por qué regalar y en mi jardín ni una flor

Pues dile al Amor que no toque mi puerta
Que yo no estoy en casa
que no vuelva mañana
A mi corazón a le han fallado en ocaciones
Me fui de vacaciones
Lejos le los Amores
Ay, dile al Amor que no es grato en mi vida
Le haré mi despedida. Cuéntale las razones

Cupido, no entiendo si la suerte me odia
Y me ha dado de herencia la fortuna del desamor
Y te pido disculpas pero no aciertas una
Mis errores son largos aunque no sea tu intención

Pues dile al Amor que no toque mi puerta
Que yo no estoy en casa
que no vuelva mañana
A mi corazón ya le han fallado en ocaciones
Me fui de vacaciones
Lejos le los Amores
Ay, dile al Amor que no es grato en mi vida
Le haré mi despedida. Cuéntale las razones

Yes Sr…
Te Gusta mi bachata amiguita.. Aja…

No quiero fecha en mi calendario
Ni citas en mi horario si se trata de Amor
No me interesa oir más canciones
No quiero ver flores
Si Se Trata De Amor
Tengo a dieta los sentimientos
Evitando momentos de desilusión
Cupido..

Pues dile al Amor que no toque mi puerta
Que yo no estoy en casa
que no vuelva mañana
¡Ah, mi corazón! Ya le han fallado en ocaciones
Me fui de vacaciones
Lejos le los Amores
Ay, dile al Amor que no es grato en mi vida
Le haré mi despedida. Cuéntale las razones

Ok.. Aventura….

i Don’t Need No Love in My Life
i Don’t Need No Love in My Life
i Don’t Need No Love in My Life
i don’t need no love…

Irena Jagustín
1r de batxillerat grec i llatí