Hi havia dubtes al poble. La gent estava intranquil·la i neguitosa, havien vist marxar centenars de naus: però qui podia creure que després de deus anys de setge d’un dia per l’altre els aqueus haurien marxat i prou? Durant aquell temps sempre havien mostrat més ganes i energia per continuar la batalla. I ara, amb la presència del cavall davant de les seves muralles el núvol d’incertesa s’havia anat escampant i havia anat cobrint més aquells rajos de seguretat que havien començat a arribar a la gent.
Els grans caps troians que quedaven amb vida es reuniren i parlaren durant hores sobre l’ofrena dels aqueus. Finalment, van sortir de la sala amb cara de preocupació. Intentant transmetre algun tipus de confiança al poble, al bell mig del fòrum els homes que havien participat a la reunió, entre ells Eneas i Licaó, els comunicaren que no havien pogut arribar a cap acord i que farien el que el poble considerés més just. Les mirades es movien nervioses, el rumor de les veus començà a pujar… Ningú s’atrevia a dir res, no es veien en cor.
–Timeo Danaos et dona ferentes – (“Desconfio dels grecs fins i tot quan porten regals”) digué una veu ferma.
Sobtadament, la gent es girà per veure d’on provenia i tots els ulls es clavaren a Laocoont. Caminant amb pas lent però segur i mirant desconfiadament aquell enorme cavall de fusta Laocoont es dirigí al poble i als herois de guerra:
-Oh, per l’amor dels déus! Només mirar aquest “regal de pau”, que en dieu vosaltres, el cor se m’encongeix. Quantes desgràcies ens han causat els aqueus! Quant patiment, quanta sang vessada…! I penseu que després de tanta guerra han decidit marxar per les bones i amb un regal com aquest? Això ha de ser una enganyifa, puc sentir sorolls dintre d’aquest cavall, puc veure maldat a cada una de les fustes que el formen. Què us ha deixat cecs tanta guerra? Si us plau, no accepteu aquesta ofrena, no taqueu el nom de Troia i no feu que caiguem en la vergonya! Cremeu aquesta ofensa!
En el relat de Coty, el regal dels aqueus a Troia acaba devorat en flames
En sentir les paraules de Laocoont la gent agafà aquells rajos de confiança que havien marxat amb les pròpies mans i els ulls, abans neguitosos, ara miraven amb fúria. Dues serps sorgiren de l’aigua però el rebombori que començava a crear la gent i el moviment continu les va fer tornar al mar. Les torxes començaven a encendre’s i a apropar-se al cavall. Les potes foren les primeres a ser cremades i els homes de dintre encara no sabien el que estava per arribar. El poble troià se sentia orgullós de la seva decisió, la gent cridava amb torxes a la mà i els ulls ara reflectien el foc que devorava el cavall. Però sorolls quasi muts i cops els van fer callar: venien de dintre. Homes cremant-se vius caigueren de la panxa del gran equí, entre ells pogueren reconèixer la veu del gran Ulisses. Els troians incrèduls començaren a riure i a cridar cada cop més i més fort, ara felicitant a Laocoont pel seu gran enginy, ja que sense ell hauria estat tot molt diferent…
Coty Ledesma
1r de batx. Grec i Llatí
Coty, val més tard que mai! Has aprofitat l’últim dia de vacances per donar-nos a conèixer aquí la tasca demanada abans de Setmana Santa al Fil Moodle de Grec: escriure, inspirats pel conte de Quim Monzó “A les portes de Troia” dins Guadalajara, un final diferent per a la guerra de Troia, una vegada haviu llegit La còlera d’Aquil·les i A la recerca d’una pàtria, adaptacions de la Ilíada i l’Eneida, respectivament.
M’agrada molt el final del teu cavall, un final no tan escatològic com el de Quim Monzó, que si encara no l’heu llegit us recomano altre cop que ho feu, però un final ben lògic: cremar el cavall. Voldria agrair des d’aquí a la Dra. Esperança Borrell que tan amablement ens va deixar fotografiar i enviar el seu cavall de Troia, fet per alumnes amb llumins, que tenia exposat al seu despatx de la facultat de Filologia de Barcelona. Moltíssimes gràcies! Espero que no li sàpiga greu que la Coty ens l’hagi cremat virtualment per raons evidents.
Els alumnes de grec que encara no heu fet el vostre final diferent per a Troia, a partir d’ara disposeu, gràcies a la Coty, d’aquest espai per deixar en comentari la vostra ficció literària ja que la tasca al Moodle ja s’ha tancat. Us recordo que era una activitat d’avaluació, per tant us recomano recuperar-la aquí.
Acabeu de passar un bon dilluns de Pasqua i fins demà! Bona diada de la Mona!
Coty!
M’ha agradat molt la redacció que has fet! Em sap greu com acaba la vida per als pobres homes que estaven dins del cavall, però és un final amb molta més lògica, sí, jaja.
Hola!
La narració en si em sembla que està molt bé però he de dir (sense ofendre) que prefereixo el final propi de la història encara que també m’agradaria veure una pel·licula amb aquest final.
UN FINAL DIFERENT…
Traició per amor
La jove Criseida, filla de Crises, s’havia enamorat perdudament de l’heroi aqueu Diòmedes, mentre va estar captiva d’Agamèmnon. Tot i que Diòmedes havia estat sempre pretendent d’Hèlena, no va poder evitar fixar-s’hi en la bellesa de Criseida. Era una noia preciosa, amb uns ulls negres impressionants, penetrants i tendres. Quan Agamèmnon dormia, aprofitaven per veure’s d’amagat i així iniciaren la seva petita història d’amor. Però com tot era d’esperar, ella tornaria amb el seu pare i la guerra continuaria, així doncs, haurien de viure l’un sense l’altre, recordant-se .
Quan Criseida veié el cavall a la platja, no se’n refià, pensà que Agamèmnon i els grecs eren massa astuts i alguna cosa havien tramat. Així que, quan es va fer fosc, va sortir fora de les muralles sense ser descoberta i va rodejar el cavall caminant. Va escoltar sorolls dintre, però va donar mitja volta per avar corrents a dir-li a Príam. Abans de passar per un forat secret de la muralla, algú va agafar-la de la cintura amb tanta força que va fer que es caigués a terra. Criseida, en adonar-se’n de que era Diòmedes no podia creure com havia arribat fins allà, no entenia res. Els plors de la jove van despertar a una dona troiana que va fer córrer la veu: ‘ Alguna cosa passa a la platja! Tots fora de les muralles! He escoltat veus!
Mentre això succeïa, Diòmedes li declarà el seu amor i li explicà l’estratègia aquea del cavall de fusta. Però ja era massa tard per explicacions. Ja no podien fugir perquè estaven rodejats. Els troians plens d’ira, van agafar Diòmedes i el van fer dir tota la veritat, i naturalment ment, van cremar el cavall amb tots els aqueus i a ell el van fer presoner. Criseida no va ser perdonada per la seva traïció, i la van fer fora de Troia, junt amb el sacerdot Crises.
Un altre final…
Ulisses va ser l’últim a entrar per la reraguarda del cavall, estaven tots ben aplegats, per sort s’havien donat un bany abans de entrar-hi.
Ara restava que els troians s’empasassin l’am i obrissin les portes a l’estratagema d’Ulisses. Per matar les hores van obrir una ampolla de vi i van començar a explicar-se les anècdotes divertides que havien viscut en els últims deu anys, el vi va provocar tant d’efecte que no van notar que ja estaven entrant a casa dels troians.
Cada vegada se sentien més còmodes, comentaven entre riures que ja no es notava el fred de la nit, inclús semblava que estiguessin al costat de la llar de foc. Al cap d’uns cinc minuts, la calor començava a ser agobiant i Ulisses no les tenia totes, fins que van escoltar que des de fora deien els troians:
-Cremeu-lo! A qui se li acudeix regalar-nos un cavall tan lleig!
Ulisses i els seus van escapar com bales per la reraguarda del cavall amb els cabells cremant i van anar directes al mar en busca dels seus vaixells.
Un inici diferent..
LA POMA D’OR
Després que Eris, dea de la discordia, va baixar a l’Olimp a les noces de Tetis i Peleu,i va deixar una poma d’or damunt de la taula, Hera,Atena i Afrodita vindicaren que la poma era seva perque era per a la més bella.
Acabat la discussió entre elles, més tard a la ciutat de Troia , va neixer un nen (fill de Priam i Hècuba anomenat Paris) i els déus havien predit que hauria set una desgracia per Troia.
Aixì que quan acabava de neixer,un criat el va agafar i el va portar en el mont Ida perque es moris. El nen va ser trobar de un pastor , i passat els anys ,un dia es presenten a Paris les tres deessas amb la poma d’or.
Havia d’escullir qui era la més bella,i cadascuna li va fer la seva proposta.
Entre la suprema saviesa, el poder i una esposa bella, Paris va escullir Hera…el poder i l’honor.
Les altres dues s’enrabiaren amb ell que s’havia comportat com els altres dúes que estaven a les noces.
Doncs Paris,acompanyat per Hera, va baixar a Troia que va trovar els seus pares i el van acollir entre ells. Paris venia amb la intenció de conquistar noves terres, i tenir un exercit que li feia honor….
Ara m’ajudeu vosaltres a acabar-ho??!
Sara
Així com la Coty i d’altres companys de Premià han ideat un final nou per a la guerra de Troia, no està gens malament el teu plantejament, Sara, de canviar el principi. Què hauria passat si, en lloc de triar el plaer, Paris hagués triat el poder? Intentem desafiar Homer, doncs, i continuar aquesta història?
Sara, jo us demanava que primer redactéssiu la història al vostre EWC. Per tant, he traslladat el text al teu EWC (carpeta Grec I) i t’hi he deixat les correccions pertinents. Quan ho tinguem tot sencer, ho publicarem.
Què bé! Això no m’ho havia plantejat mai, un inici diferent també hagués portat una història molt diferent!! Tinc moltes ganes de veure com contínua la història, publiqueu-la ràpidd!
Tinc la pell de gallina i no és broma. Coty qui final més increïble, t’he de dir que les descripcions són molt acurades i que m’han atrapat dins la història. Realment, m’ha deixat sense respiració.
Ara però, si em mates a Ulisses, com faré jo el meu treball de recerca?
Gràcies, Sílvia! Sento contestar-te tant tard. Jajaj, bueno, pensa que la història mitològica vertadera acaba molt diferent, això només era una feina que ens proposava la Lida.
M’agradaria veure’l acabat, el teu treball!! 🙂
Si podeu, passeu-vos per aquí i llegiu, potser us inspira
http://lapasiongriega.blogspot.com/2011/02/el-caballo-de-troya-relato.html
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Un final diferent: Combat singular
Gran final!! Aquest final m’agrada molt més que els que coneixiem, molt bon article !!
Salve!!
Aquesta història sobre la Guerra de Troya és molt interessant i la vegada molt llarga ja que va durar 10 anys fins que va acabar. La part que més m’agrada és quan construiexen el cavall i es fiquen dins aqueus entre ells Ulisses per així arribar més fàcil als grecs i poder atacar-los , dient que és un regal de pau! Però aquesta història que hi ha aquí també és bastant interessant ja que és al contrari del que passa en realitat!! està molt bé !! felicitats!!!
Salve!
Tots sabem el final del cavall i de tota la història de la guerra de Troya.
El meu final és que el cavall acabarà quemat a les falles de València!!
I si algú no creu el meu final, doncs que sapigueu que està publicat en el diari “El Mundo”:
“Los ‘guerreros’ de la comisión de la falla Na Jordana han vuelto a ganar la batalla del ingenio. Esta vez con una recreación del Caballo de Troya de 14 metros de altura y construido en su totalidad con madera. Simbolo mitológico o maquinaria de guerra, el caso es que los falleros de esta histórica comisión han emprendido viaje a la Guerra de Troya y se han puesto en la piel de los griegos que asaltaron la ciudad fortificada”.
XAIPE!!
Si que és un final diferent i és molt millor que el de veritat!
El cavall de Troia el van cremar a les falles de València, van tornar a recrear el caavall de Troia de 14 metres d’altura i construit amb fusta. Una manera diferent de conèixer la mitologia grega i de posar-se en la pell dels grecs que van assaltar la ciutat!!
Pingback: “A les portes de Troia” dins Guadalajara | Literatura grega a escena