Narracions de mites clàssics en temps de Covid-19

Portem dies confinats a casa per l’amenaça de la Covid-19 i els he aprofitat per llegir Narracions de mites clàssics, buscar-ne la pervivència d’aquests mites ovidians en l’art i fer un booktràiler per animar a la lectura d’aquesta adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, feta per Margalida Capellà, mea magistra.

Núria
4t ESO Llatí
Institut Premià de Mar

“Narciso” de Federico García Lorca

Fotografia de Margalida Capellà

NARCISO – AMOR (CANCIONES 1921-1924)
Narciso.
Tu olor.
Y el fondo del río.

Quiero quedarme a tu vera.
Flor del amor.
Narciso.

Por tus blancos ojos cruzan
ondas y peces dormidos.
Pájaros y mariposas
japonizan en los míos.

Tú diminuto y yo grande.
Flor del amor.
Narciso.

Las ranas, ¡qué listas son!
Pero no dejan tranquilo
el espejo en que se miran
tu delirio y mi delirio.

Narciso.
Mi dolor.
Y mi dolor mismo.

Vid. El mite de Narcís i la seva pervivència en El fil del mite grec

 

Io de José A. Barros

José A. Barros va escriure aquest poema. Llegeix-lo atentament i relaciona’l amb un mite ovidià:

A veces la veréis rondando Júpiter
y el ciclo de la vida solitaria,
la veréis en la noche,
donde el sonido y la palabra
no será necesaria.
La miraréis absortos y veréis
sus ojos tristes y cansados
flotando en el vacío
de un cielo sin estrellas.
Sus labios, del silencio enamorados.
A veces la veréis cruzar la senda
de la rosa dormida,
y será cuando salga de las sombras
para alumbrar un verso
y encontrar la belleza perseguida.
En su plañir no hay lágrimas
y es por eso que nunca la veréis
llorando atormentada.
Venid a su morada
y os enamoraréis.

A quina part de Narracions de mites clàssics correspon? En què es converteix? Per què?  Com és?…

Jean-Baptiste Regnault

T’animes a escriure un poema?

El mirall dels mites

La poesia d’exili oscil·la entre la malenconia i el retret. Dante, per exemple, encara que no dissimula el seu amor per Florència, es mostra iracund amb la seva ciutat natal. Ovidi, en canvi, exterioritza en els seus últims poemes la seva rotunda tristesa per ser lluny de Roma, bandejat en una llunyana ciutat del mar Negre, de la qual intueix que serà la seva tomba, com va succeir. El to alegre i vital de l’autor de L’art d’estimar es converteix en llastimós, gairebé patètic, a Tristia, el cant del cigne d’un poeta extraordinari la influència del qual, aclaparadora en l’Edat Mitjana i el Renaixement, continua sent fecunda en l’art dels nostres dies, sobretot, esclar, gràcies a Les metamorfosis.

Jan Cossiers (Anvers, 1600-1671) es va inspirar en el llibre II de Les metamorfosis d’Ovidi per mostrar la història del bell Narcís, castigat pels déus a morir d’amor cap a ell mateix per haver rebutjat la nimfa Eco. / MUSEU DEL PRADO

Potser fora de la Bíblia no existeix una obra que hagi influït tant en la cultura europea com aquest llibre de Publius Ovidius Naso, ja que gran part del que els europeus de moltes generacions han sabut de les mitologies grega i romana procedeix de Les metamorfosis, una gegantesca epopeia poètica que s’inicia amb el principi del món i culmina amb la deïficació de Juli Cèsar. Llegir Les metamorfosis és, doncs, un exercici únic d’informació sobre els mites que continuen alimentant la literatura, la pintura i la música occidentals.

No obstant això, hi ha una cosa encara més fascinant en aquest llibre: la seva vertebració com a “narració de narracions”. És admirable comprovar com Ovidi aconsegueix connectar totes les històries que relata: a vegades com un arbre de branques infinites però adherides a un sòlid i robust tronc; a vegades com una mascarada en la qual, sota la disfressa dels mites, dansem tots els éssers humans, aparentment singulars encara que partícips d’una sang comuna. A Les metamorfosis l’existència es transforma contínuament en una espècie de cercle en el qual coincideixen principi i final. De les estrelles a les estrelles, amb uns convidats: nosaltres.

Rafael Argulloll, Diari ARA 24/03/2019

Els assetjaments de Júpiter en el Dia Internacional contra la Violència Masclista

A Llatí de 4t de l’ESO, llegim Narracions de Mites Clàssics (ed. Teide), una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, i ens hem trobat en amors de Júpiter que són més aviat assetjaments i violacions.

Aquest diumenge, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. En els assetjaments de Júpiter hi ha només violència contra les dones? Hi ha també violència de gènere? Com creieu que pateixen les seves víctimes la seva prepotència masclista? Per què a classe hem de tractar aquest tema, malauradament tan actual?…

Jhuliana Rojas 4t. ESO

Amore, miti e altre storie: l’arte ispirata da Ovidio alle Scuderie del Quirinale

ovidio. amori, miti e altre storie