Tag Archives: Llatinismes

Anima sana in corpore sano

12 Replies

L’altre dia mirant la televisió, durant la publicitat, vaig veure escrita en pantalla la frase en llatí anima sana in corpore sano. A continuació van fer un joc amb les paraules amb el qual només en van quedar les inicials anima sana in corpore sano (ASICS), les quals donen nom a una marca de roba d’esport. Juguen amb el significat de la frase i de la paraula, ja que parlant d’esport i salut, és molt indicada pel seu significat.

A continuació, us adjunto l’espot publicitari.

Què us ha semblat?

Ïa Garriga Masó
Llatí 4t d’ESO
IES Anton Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm

Fa dos anys, ja coneixíem Horaci

10 Replies

Ara que esteu acabant un cicle, alumnes de 2n de batxillerat, està bé que recapitulem i comprovem si hem evolucionat, des de 4t d’ESO, si ara cometríeu els mateixos errors, si teniu les mateixes mancances que quan vau començar el vostre contacte amb la matèria de Llatí.

A punt d’endinsar-nos en la profunditat de la lírica horaciana, en els tòpics que el poeta va deixar per a la posteritat, en la lectura de la selecció d’Odes i Epodes que ens proposen per  a Selectivitat, cal recordar que fa dos anys l’Annia i la Cristina van fer aquest treball sobre l’oda I, 11.


[Per veure-ho més còmodament cliqueu aquí i seleccioneu pantalla compelta]

A part de donar la vostra opinió sobre la pervivència del tòpic literari del carpe diem en la cançó de “Falsa alarma”, aprofitem per fer una reflexió sobre l’aspecte formal de la presentació. A dia d’avui la tornaríem a fer igual? Què retocaríeu? Quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de fer una presentació de diapositives?

Compareu la cançó amb aquesta altra que ens presentava l’Oriol de Premià.

A hores d’ara també hauríem de ser capaços de copsar la pervivència del tòpic en d’altres manifestacions que no el citen directament, però que sens dubte el fan palès. Què us sembla aquesta cançó de Melendi? O l’Hoy puede ser un gran dia de Joan Manuel Serrat? La veritat és que no acabaríem mai…

Carpete diem, discipuili discipulaeque!

Referents clàssics als grups de Facebook

9 Replies

Després de tants anys junt amb la Margalida (per alguns molts) treballant d’aquesta manera tan innovadora com és la xarxa d’Internet, llengües tan antigues com el llatí i el grec antic, de res ens ha de sorprendre que a Facebook, la xarxa social més utilitzada actualment, també trobem pinzellades de món clàssic.
Parlem dels famosos Grups de Facebook, que tantes rialles ens han regalat. Aquí tenim alguns que combinen l’humor amb els llatinismes i altres referents clàssics:

Llatinismes al Facebook on Prezi

Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.

Qui s’anima a traduir? Qui n’afegeix algun més a la llista?
Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.

Rebeca Sánchez
2n de batxillerat llatí i grec

Nosaltres som com nans asseguts a les espatlles dels gegants

5 Replies

Després de llegir alguns dels articles d’El fil i d’Aracne i de seguir aprenent sobre aquest món fascinants dels nostres avantpassats, m’han vingut a la memòria unes paraules de Bernat de Chartres, teòleg del segle XII, professor a l’escola d’aquella catedral que solia dir:

“Nosaltres som com a nans asseguts a les espatlles dels gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no per l’agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura”.

Albert Soler, professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona diu a la Introducció del Llibre de Meravelles de Ramon Llull (Ed. Teide) que potser el vitrall de la catedral de Chartres, on es veu el profeta Daniel portant a les seves espatlles l’evangelista Sant Marc, té alguna relació amb el que acostumava a dir el filòsof.

viewer

Sigui com sigui, és ben palesa la petjada dels clàssics en el nostre dia a dia, encara més de vint segles després. És cert que, des d’un punt de vista tecnològic, hem fet un salt de record olímpic, i, per això, podem estar en contacte i compartir coneixements a través de la xarxa malgrat la distància física que hi ha entre Premià, Badalona, Barcelona, Sant Hilari, Campos (Mallorca), Sagunt… però també ho és que, com ells, seguim preocupats pel temps que ens fuig de les mans sense adonar-nos-en, per aprofitar el moment i per arribar a les estrelles encara que sigui per un camí difícil…

Que potser sabríeu dir com deien en llatí el que teniu en lletra negreta?

Dolors Clota

Sant Hilari

Referències clàssiques per Tots Sants

41 Replies

Mosaic pompeià tradicionalment anomenat Memento mori (30aC-14dC). Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

En aquesta diada de Tots Sants, crec que val la pena que feu un cop d’ull a aquestarticle d’El Punt titulat Memento mori, que combina la festivitat amb el llatí i la crítica política. No cal dir que us demano que en feu una interpretació i el comentari dels llatinismes i les referències geogràfiques, lingüístiques i políticosocials al món romà, però també vull que em poseu l’enllaç d’un article anterior publicat per una companya sobre una altra expressió llatina amb aquesta forma de l’imperatiu del verb defectiu memini.

D’altra banda, ahir vaig anar al teatre a veure Rigor mortis, una comèdia agredolça ubicada en un tanatori, però amb una clara intenció de denúncia de la corrupció política actual. Us ben prometo que és casualitat la coincidència de dates, però aprofito l’avinentesa per demanar-vos que em comenteu el títol de l’obra i interpreteu la referència clàssica que apareix en el tríptic de presentació de l’obra en boca de l’autor, José Luís Martín:

…em vaig proposar escriure sobre un tipus de Cornellà, el prejubilat Antonio Mazarrón (musho Beti, musho Beti, eh-eh!), que pogués parlar de tu a tu amb un patrici de la burgesia catalana, en Joan Felip Plademolins i Riudellops.

Penseu que al llarg de l’obra s’utilitza sovint el terme “pares de la pàtria” pe referir-se als polítics que es troben a la cúpula de poder.

TERESA

El llatí en la llengua anglesa

16 Replies

Després dels articles en profunditat Do you speak Latin? i Plurilingüisme amb prefixos llatins,  em disposo a continuar la feina ja començada per adinsar-me en el món de les paraules angleses que provenen del llatí d’alguna forma.

Com a espai real, ens hem de situar a les illes Britàniques i fer un viatge en el temps per seguir totes les conquestes i veure la influència d’aquestes, així sabrem com el llatí ha influït en la llengua anglesa. L’anglès és una llenguapertanyent la família indoeuropea que deriva del germànic, per tant ambdues llengües tenen un origen proper i llunyà a la vegada. Tal i com diu el primer article (cf. Do you speak Latin?), els romans van conquerir la Britànnia l’any 43 durant l’època de l’emperador Claudi. Es va imposar el llatí com a llengua oficial i, quan els saxons la van tornar a envair i van imposar la seva llengua, el llatí va quedar restringit a l’àmbit litúrgic. Segles després, els francesos van conquerir part de les illes britàniques i van imposar la seva llengua en els estaments privilegiats com a la més culta pels seus origens clàssics.

Així doncs, l’anglès va ser un receptor d’influències de tota mena a nivell lingüístic i combina paraules de molts idiomes diferents juntament amb una gramàtica aparentment senzilla. Aquesta és la clau per la qual és un dels idiomes més internacionals que existeixen. No només s’incorporen algunes preposicions (cf. Plurilingüisme amb prefixos llatins) o alguns llatinismes/expressions llatines, sinó que  el llatí també és present en bona part dels substantius utilitzats diàriament.

Qui no ha sentit mai etcetera, verbi/exempli gratia o idem abreujats amb etc., v.g./e.g. i id. en anglès?  I modus operandi? No és gens estrany que una persona de parla anglesa utilitzi aquests termes! Per analitzar com de “llatina” pot arribar a ser la llengua anglesa, s’ha de separar les paraules que són directament cultismes de les paraules en préstec d’altres llengües (majoritàriament el francès).

I aquí plantejo les meves preguntes:

1) Reconeixeu algun dels noms i de quin ètim llati provenen?

2) Algú que sàpiga francès podria dir si detecta alguna paraula que és exactament igual en aquest idioma?

3) Se us acudeix algun mot anglès provinent del llatí?

Ànim, que aquí hi ha molta feina a fer i suculents comentaris amb bones reflexions!

Carla Asensio
2.2. Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Llatinismes a La Bogeria de Narcís Oller

11 Replies

Aquest curs, com tots els altres, hem de fer una lectura cada trimestre. A Llengua i literatura catalana, durant el primer trimestre, hem de llegir La Bogeria de Narcís Oller, ja que ens examinem a les PAU i enguany és lectrura prescriptiva.

Durant la lectura, he trobat alguns llatinismes que m’agradaria compartir amb vosaltres, a veure si em podeu ajudar. Els podríeu identificar? Què signifiquen? Creieu que l’ús que n’ha fet l’autor és adient?

” Oh! -pensava jo-; bé has dit prou, noia!, bé has dit prou! Si m’has dat ja la clau secreta, que jo buscava, del teu cor! Què germà ni quatre quartos!

El que estimes és la importància social que et dóna ell. I no importa la insignificància d’ella mentre quedi reduïda aquí, en aquest raconet rural que ningú coneix; perquè, per a tu, això és el món. Oh, vanitas vanitatis! I que n’acontentes, de beneits! ” (1)

“-Mira: els carlins han estat la meva sort, el meu pare està tan tip de sobresalts i disgustos, que ens en vindrem a viure a Barcelona un cop m’hagin fet l’ In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.” (2)

” El germà li va entregar la legítima, i pax vobis. Enmig de tot, poder-se desfer tan fàcilment d’un cavallot tan tarat ja com aquell, per a en Daniel, era tota una sort.” (3)

” I aquest ridícul em feia pujar els colors a la cara, i me l’havia d’empassar velis nolis per no cometre una crueltat.” (4)

“Els sis o vuit capellans que la seguien van entonar, impassibles, el Dies irae des de l’altra part de la paret; i aquest cop d’efecte inesperat, teatral, profundament dramàtic , va escampar els contendents, retornà les desmaiades i restablí ben de pressa la veritat dolorosa que ens tenia allí reunits.” (5)

” Considerant amb calma tot això, és com hi vaig veure, a la Cerdanya, matèria per a una novel ·la sui generis, i com vaig concebre el pla, els tipus i els incidents de La bogeria amb tan poc esforç…[…]” (6)

(1) Narcís Oller. La bogeria. Editorial Proa. Edició de Romi Porredon, 2005. Pàg. 95

(2)Ibid. Pàg.99

(3)Ibid. Pàg.107

(4)Ibid. Pàg.137

(5)Ibid. Pàg.156

(6)Ibid. Pàg.177

Laura Galán

2n de Batxillerat

Llatí a les discoteques!

34 Replies

Estimats companys i companyes: EL LLATÍ TAMBÉ EXISTEIX A LES DISCOTEQUES!
L’altre dia, avorrint-me pel Facebook, vaig veure un flyer d’una discoteca en què s’anunciava la festa universitària “Cum laude”…
Mireu si és curiós que fins i tot l’”apartat” d’oci de les nostres vides té reservat un lloc al Llatí.

Algú em sabria recordar què significava i què era “cum laude”?

Mar Morillo
2n batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Llatí a la ràdio… novament

53 Replies

ve! Què millor que començar el curs amb una troballa humorística, com és la que publico en aquest article.

[Font: minoriaabsoluta.com]

En acabar el curs, estava escoltant per la ràdio un programa que m’agrada molt, que es diu “La Segona Hora”, de Rac1. Quan van anunciar al principi del programa que la secció anomenada “Curs d’idiomes en 5 minuts” seria de en llatí, vaig parar bé l’orella.
A més, aquest petit “curs en llatí” ha estat per petició del oients! Així que escolteu amb atenció, ja que a part de la llengua clàssica també parlen de civilització. I us puc assegurar una cosa: riureu segur. 🙂
Vale!

Sara Cañizares
2n de batxillerat