Tag Archives: Foment Lectura

Ase d’or: ficció epistolar

Carta a Luci

Estimat Luci, no he rebut notícies teves des de fa dues setmanes. En l’última carta mencionaves que havies anat a Tessàlia, perquè volies saber més sobre la màgia i bruixeria d’aquest lloc. Fa tres dies vaig estar cercant informació sobre aquest indret, i només et puc dir que vigilis. Hi ha una famosa bruixa que es decanta més per fer coses dolentes amb la seva màgia que de bones. He sentit a dir que aquesta fetillera ha convertit  molts homes en els seus amants, i si aquests es negaven, els convertia en animals o en pedres. La dona és l’esposa de l’amo d’un hostal.

També he sentit a dir altres coses horribles. Es veu que hi ha lladres i bandits que saquegen sense pietat els viatgers que van a la ciutat. He decidit advertir-te perquè estic preocupada. Normalment m’escrius cada tres dies però avui ja fa dues setmanes.

Espero que estiguis bé, aquí tot segueix igual, la mare segueix entestada en què en Gaius sigui guerrer.

De la teva germana,

Helena

 

Carta a Helena


Estimada Helena,

Sé que he tardat molt en respondre’t però és que m’han passat moltes coses des que em vas escriure. Per començar em vaig enamorar de la Fotis, la criada de Miló i la seva esposa Pàmfila; pèrò tot va anar malament. I és que com que em volia convertir amb ocell vaig robar un ünguent a Pàmfila i va resultar ser un ünguent per convertir-me en ase. Em van passar moltes coses ja convertit en ase i és que només em podria tornar a convertir en humà si menjava una rosa, i segurament pensaràs que era molt fàcil, però no va ser així.

Em van segrestar, em volien matar, cuinar, etc. Vaig tenir molts amos quasi tots em van tractar malament. Per sort una nit vaig poder escapar-me i vaig demanar a la deessa de la nit que em convertís en humà, ella em va dir que l’endemà farien una processó en nom seu i que portarien unes roses. Jo per suposat hi vaig anar ia la fi vaig poder menjar-me les roses i tornar ser humà.

Des d’aquell dia he estat agraït als déus, i m’he fet sacerdot per poder  servir la meva dea  en un temple, el temple d’Isis. Ahir a la nit se’m va aparèixer el déu Osiris i em va dir que li oferís els meus coneixements convertint-me en sacerdot, demà empendré un viatge cap al temple d’Osiris. Espero rebre notícies teves.

Del teu germà que t’estima,

Luci

 

 

Andrea Balart, Irina Balart & Alba Carrasco

4rt d’ESO Llatí Opt.2

De quina història es tracta?

Sabeu a quina obra literària pertanyen? En quin il·lustrador ens hem inspirat per reproduir-les? Recordeu a quina història corresponen? Ens refresqueu la memòria i ens les expliqueu? Seríeu capaços de recrear-les o bé d’enllaçar pàgines interessants a la xarxa sobre aquests episodis?…

Xènia Padrós & Paula Pla
4t ESO Llatí Opt.1

Nausica a la Viquilletra, part grega

El grup de Literatura Catalana, juntament amb les alumnes de Grec de segon de Batxillerat, hem fet un treball col·laboratiu sobre Nausica de Joan Maragall. El grup que hem fet el treball som Versos d’ara i de sempre, com en Jordi ja ha explicat al seu article. El resultat de tota la nostra feina el podeu veure en aquest altre article.

La tasca de la Thaïs i meva ha estat treballar la part grega. Hem agafat els fragments que havien triat de Joan Maragall i hem anat buscant l’equivalent a l’edició de l’Odissea de l’editorial Les belles lettres, traduïda al francès per Victor Bérard per a la col·lecció des universités de france, que estava en grec i en francès.

També hem hagut de buscar l’equivalència en una edició en vers de l’Odissea, traducció catalana de Carles Riba, perquè al costat del text en grec, el fes entenedor a tothom. Carles Riba va ser un literat i filòleg clàssic molt important. Li agradava molt escriure sobre temes clàssics i va fer dues versions de l’Odissea, una en vers i una altra en prosa, les dues en català. També va ser qui es va encarregar d’acabar de lligar alguns fragments de la Nausica de Joan Maragall, un cop aquest va morir amb l’obra sense enllestir.

Els fragments en grec els hem afegit per escrit a la grabació i apareixen entre les diferents escenes, juntament amb el text de Carles Riba recitat.

A Literatura catalana vam triar uns versos per representar i la tasca dels de Grec va ser trobar alguns fragments de l’Odissea d’Homer en què es veiés el que representaríem. Va ser dificil trobar alguns fragments, ja que hi havia alguns diàlegs que pronunciaven diferents personatges segons les dues versions. Un exemple és el paper de Nausica, que en el text de Joan Maragall té més importància i és ella la que pronuncia alguns parlaments que a la versió d’Homer recita la reina Areté.

[Il·lustració de Laia Martínez]

Marina García
Grec i Llatí
2n Batx.

Nausica a la Viquilletra

Tal com el Jordi anunciava en el seu article sobre la presentació dels nostre grup Versos s’ara i de sempre” a la Viquilletra, ja tenim enllestida la primera activitat. Es tracta d’un treball que m’atreviria a definir com a col·laboratiu, interdisciplinar i multidisciplinar.

  • Col·laboratiu, perquè tots els participants han aportat al conjunt aquella habilitat, destresa o competència -diguem-ho en termes pedagògics- que tenien més a l’abast. En aquest sentit hem tingut també la gran sort de les aportacions artístiques de dues músiques de 1r de batxillerat i una dibuixant de 3r ESO.
  • Interdisciplinar, perquè és fruit de la interacció de l’alumnat de Literatura catalana, Llatí i Grec a partir d’un eix comú com és la tradició clàssica en les literatures modernes.
  • Multidisciplinar, en tant que amalgama de les disciplines artístiques més diferents, des de les més clàssiques (música, pintura en diferents suports, recitació) fins a d’altres més prosaiques (escenografia, vestuari) o tecnològiques (edició de vídeo i so, publicació al bloc).

En fi, el treball ha estat tan intens que en podria dir un munt de coses més, però seran els mateixos protagonistes que aniran publicant entrades sobre el procés creatiu des de diferents punts de vista:

  • La Marina ens explicarà la tasca de recerca en el text homèric de la trobada entre Odisseu i Nausica a l’Odissea, per tal d’efectuar la selecció de textos en grec que apareixen al muntatge.
  • La Sara se centrarà en la dramatització de les escenes triades de la Nausica de Maragall.
  • Dels enregistraments d’àudio que acompanyen les imatges inserides entre escena i escena ens en parlarà l’Ilya.

De moment aquí teniu el resultat, a l’espera d’aquestes reflexions sobre el camí seguit fins a enllestir-ho. I no ens hi podem entretenir, que la segona activitat, sobre les Antígones, aviat donarà el seu tret de sortida amb les sessions informatives sobre el cicle tebà que faran les alumnes de Grec als companys de 1r i 2n com a preparació de l’esmorzar literari que compartirem amb la Isabel Graña, directora de l’Espai Betúlia de Badalona.

TERESA

Els nostres punts de llibre: L’ase d’or

Arran de la lectura de l’Ase d’or d’Apuleu hem fet una pila de Propostes de lectura, avui ens visita el seu adaptador, en Xavier Serrahima i li hem fet aquests punts de llibre en agraïment:

També podeu veure els nostres punts de llibre a Xavier Serrahima aquí.

Discipuli discipulaeque 4t ESO

Ens visita Xavier Serrahima

Dimarts 7 de febrer a la tarda a la Biblioteca Serra de Marina de l’institut Premià de Mar farem tertúlia amb l’escriptor Xavier Serrahima. És Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona.  L’any 2008 va decidir fer-se escriptor, ja que era la seva passió. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, tant en poesia com en narrativa, tant infantil com per a adults, i des del 2008 ha tingut 31 premis.

Era el creador i responsable de la secció “Sabies qui…?” de la revista infantil Tretzevents·

Ha publicat 16 obres, entre elles l’adaptació de  l’Ase d’or d’Apuleu, que el va fer finalista ex aequo del 1r Premi d’Adaptació Literària  Biblioteca Teide el 2010 i que l’ha portat a l’institut Premià de Mar a fer tertúlia amb els seus lectors, els alumnes de llatí de 4t d’ESO.

 

Eva Perez Lama

4t d’ESO Llatí

La balada de “Psique i Cupido” per Lumen

A partir de la lectura de l’Ase d’or, el grup Lumen (format per la Sabina, la Laura i jo, la Clara), vam decidir que si havíem de fer una proposta, hauria de ser entretinguda, així que vam decidir que fer una cançó estaria molt bé.  Com que fer una cançó sobre tota la història seria massa complicat, vam decidir fer-la sobre la nostra història preferida i vam estar d’acord en què aquesta era la de Psique i Cupido. I aquest és el resultat:

 

Ella era perfecta

amb un bell aspecte,

tant que cap home la volia

i esposa de ningú seria.

 

El vent se la va emportar

i al palau la va enviar.

Ella no podia veure el seu rostre

i sa germana deia que era un monstre.

 

De Cupido s’enamorà

sense el rostre poder-ne observar

i així van demostrar:

contra l’amor no es pot lluitar.

x2


Ella el va traicionar

i el seu rostre va mirar,

ell la va abandonar

i sola es va quedar.

 

El volia fer tornar

i a sa sogra es va enfrontar.

Mil proves va superar

perquè el volia recuperar.

 

Tornada x2

 

Clara
Llatí 4t ESO Opt.2

La comèdia de l’olla a segon d’ESO

Aquest curs tots els alumnes de segon d’ESO del nostre institut hem llegit a classe de català La comèdia de l’olla de Plaute. La Mònica ens va encarregar, entre altres propostes de lectura, de fer un còmic:

No us oblideu de comentar el còmic i l’experiència de fer aquesta activitat. Per cert, què us ha semblat La comèdia de l’olla?…

Guillem Tur
2n ESO Català

El misteri de Contes Macabres

Salve!

El dia 8 de gener després de celebracions, de regals, de dinars i sopars familiars, estava en el sofà amb el portàtil i de cop es va asseure al meu costat la nòvia del meu pare amb un llibre: Contes Macabres, d’Allan Poe.  És un llibre amb grans i petites històries terrorífiques amb il·lustracions que et posen la pell de gallina.
Va obrir el llibre i endevineu………………..(simulem intriga!)  hi havia una frase en llatí (simulem sorpresa)!

Dicebant mihi sodales, si sepuchrum amical visitarem, curas meas aliquantulum fore levatas.

  • Què vol dir aquesta frase?
  • Perquè creieu que Allan Poe la ha escrit en llatí podent  haver-la escrit en la seva llengua?
  • Té relació amb coses terrorífiques?
  • Us heu llegit el llibre? Us ha agradat?
  • Busqueu diferents frases en llatí terrorífiques.

Paula Franco

4t ESO Llatí opt. 1

Matrimoni i amor en “A la recerca d’una pàtria”

Cartell d’un recital al Festival de Salzburg (2015) [Font: opera on line]

A partir de la lectura d'”A la recerca d’una pàtria“, adaptació de l'”Eneida” de Virgili, hem volgut analitzar el fet de l’amor i el matrimoni en l’època romana, en què quests dos conceptes no anaven enllaçats. La història de Cleòpatra i Marc Antoni està darrera aquesta obra de Virgili . Aquest autor presenta l’amor passional com un sentiment negatiu i  perjudicial. Virgili va escriure la seva obra per encàrrec de l’emperador Octavi que havia arribat al poder després de les lluites contra Marc Antoni, instal·lat a Egipte, sota la influència de Cleòpatra. La història ens presenta un amor apassionat entre aquests dos personatges, de conseqüències nefates per als ciutadans de Roma. És lògic que la imatge que se’ns vulgui donar d’aquest tipus d’amor sigui negativa.

(Elizabeth Taylor i Richard Burton en la pel·lícula Cleopatra l’any 1963)

En el llibre hem pogut observar dues històries que ens serveixen d’exemple per diferenciar el matrimoni de l’amor. Al principi de la història, l’heroi Eneas està casat amb Creüsa, però aquesta no és una història d’amor, ja que aquests dos personatges estan units pel contracte del matrimoni però l’autor no ens els presenta des d’un amor apassionat.

Deprés que Creüsa mori fugint de Troia en un incendi, els déus intervenen i fan que la reina Dido s’enamori d’Eneas. Aquests s’enamoren i viuen una història passional, que finalitza tràgicament quan Dido se suïcida, ja que no pot suportar que Eneas continui  enfrontant- se al seu destí.

Henry Fuseli. Dido, 1781 [Font: Pinterest]

Està clar que hem d’ interpretar que en aquest context, no estaven ben vistos els excessos en l’amor, i és això el que el llibre intenta reflectir.
El matrimoni en l’època romana era una unió d’interessos socials i econòmics en què els contraents en la majoria de casos no tenien cap opinió. L’objectiu del matrimoni era la continuació del llinatge i la perpetuació dels cultes familiars. Un exemple d’aquest concepte del matrimoni el trobarem al final del llibre en el matrimoni d’Eneas i Lavínia.

Anna Carmona i Cristina Ortiz

1r. de Batxillerat,

Institut Isaac Albéniz