Cartell d’un recital al Festival de Salzburg (2015) [Font: opera on line]
A partir de la lectura d'”A la recerca d’una pàtria“, adaptació de l'”Eneida” de Virgili, hem volgut analitzar el fet de l’amor i el matrimoni en l’època romana, en què quests dos conceptes no anaven enllaçats. La història de Cleòpatra i Marc Antoni està darrera aquesta obra de Virgili . Aquest autor presenta l’amor passional com un sentiment negatiu i perjudicial. Virgili va escriure la seva obra per encàrrec de l’emperador Octavi que havia arribat al poder després de les lluites contra Marc Antoni, instal·lat a Egipte, sota la influència de Cleòpatra. La història ens presenta un amor apassionat entre aquests dos personatges, de conseqüències nefates per als ciutadans de Roma. És lògic que la imatge que se’ns vulgui donar d’aquest tipus d’amor sigui negativa.
(Elizabeth Taylor i Richard Burton en la pel·lícula Cleopatra l’any 1963)
En el llibre hem pogut observar dues històries que ens serveixen d’exemple per diferenciar el matrimoni de l’amor. Al principi de la història, l’heroi Eneas està casat amb Creüsa, però aquesta no és una història d’amor, ja que aquests dos personatges estan units pel contracte del matrimoni però l’autor no ens els presenta des d’un amor apassionat.
Deprés que Creüsa mori fugint de Troia en un incendi, els déus intervenen i fan que la reina Dido s’enamori d’Eneas. Aquests s’enamoren i viuen una història passional, que finalitza tràgicament quan Dido se suïcida, ja que no pot suportar que Eneas continui enfrontant- se al seu destí.
Henry Fuseli. Dido, 1781 [Font: Pinterest]
Està clar que hem d’ interpretar que en aquest context, no estaven ben vistos els excessos en l’amor, i és això el que el llibre intenta reflectir.
El matrimoni en l’època romana era una unió d’interessos socials i econòmics en què els contraents en la majoria de casos no tenien cap opinió. L’objectiu del matrimoni era la continuació del llinatge i la perpetuació dels cultes familiars. Un exemple d’aquest concepte del matrimoni el trobarem al final del llibre en el matrimoni d’Eneas i Lavínia.
Anna Carmona i Cristina Ortiz
1r. de Batxillerat,
Institut Isaac Albéniz
Els matrimonis eren per conveniència, tot i que en alguns llocs del planeta encara és un hàbit normal.
No es podia contraure matrimoni amb un esclau o entre ingenus i lliberts, el matrimoni entre patricis i plebeus estava prohibit, els castrats o esterilitzats i els que haguessin fet un vot de castedat tampoc podien contraure matrimoni.
Crec que els matrimonis haurien de ser per amor, no pas per conveniència, tot i que segurament abans també pensaven així però no tenien una altra sortida..
Bon treballo noies!
El matrimoni era un acte privat “que cap poder públic tenia perquè sancionar”. Al principi solament es podien casar els patricis, però cap al 445 a. de C. es van poder casar també els altres ciutadans, inclosos els plebeus. Els que mai es van poder casar van ser els esclaus, els estrangers, els actors i les prostitutes.
El “confarreatio” era un matrimoni entre patricis.
El “usus” era un tipus de matrimoni de prova que guarda similituds amb el matrimoni modern del dret comú.
El “coemptio” era una forma més adequada de matrimoni entre els plebeus en les quals les dones eren comprades literalment a les seves famílies.
El “sine manu” era una unió lliure en la qual la núvia seguia sent una part de la seva família d’origen i no tenia cap dret sobre els béns de la nova família.
Salve
A l’Eneida podem diferenciar diferents tipus de bodes; Enees es casa primerament amb Creüsa, amb la qual no té un amor passional però per la qual sent efecte, després es casa amb Dido amb la qual té un amor totalment vertader i uns sentiments molt apassionats tot i que per encàrrec dels déus així que en el fons també és un matrimoni forçat, i finalment es casa amb Lavínia amb la que contrau clarament un matrimoni de conveniència ja que el pare d’aquesta havia vist en un oracle que la seva filla es casaria amb un estranger que conqueriria grans territoris.
Pingback: Kahoot de l’Eneida de Virgili | Aracne fila i fila
Salve!
Com ja vam treballar anteriorment en la classe de llatí, en l’època romana a diferencia de l’actualitat l’amor i el matrimoni no anaven agafats de la mà. En el llibre es reflecteix perfectament com de diferents són les relacions basades en l’amor i les basades en el matrimoni. En la lectura podem veure com el primer i darrer matrimoni que contrau Enees són per conveniència, ja que en cap dels dos ell sent amor sinó afecte. El matrimoni que contrau amb Dido, però, és un matrimoni totalment diferent basat en l’amor i la passió; aquest amor passional per desgràcia (com passa en la majoria dels casos) acaba portant als seus protagonistes a la mort ( en aquest cas es Dido la que decideix acabar amb la seva vida perquè no suporta la pèrdua d’Enees). És bastant trist pensar que les relacions vertaderes i passionals estan condemnades a esser efímeres i les de conveniència gaudeixen d’anys de vida.
Salvete!
En el llibre podem veure que n’hi ha dos tipus de matrimonis, dos matrimonis, el primer tipus per conveniència com el matrimoni del protagonista (Eneas) amb Creüsa, i Lavínia amb la que també es casa per conveniència, o més ben dit per contracte. El segon tipus de matrimoni és per amor, per passió, com per exemple el matrimoni d’Eneas amb Dido, la qual s’enamora d’ell per ordre dels déus.
En aquest llibre es calca perfectament el tipus de matrimoni habitual que hi havia a l’època romana, El matrimoni pot definir-se com la unió de dues persones de diferent sexe, amb la intenció de ser marit i dona, de procrear i educar els seus fills i constituir entre ells una família.
Com podem veure també, la posició de la dona és totalment secundària, no importa gens els seus sentiments, ni té cap tipus d’importància com a persona, només com a objecte, però també en el llibre podem veure que realment no importa els sentiments dels personatges, tots es guien per l’honor i per les seves responsabilitats.
Des de l’època classica hi trobem diferents tipus d’amor. A l’apunt, els classifica com a amor de conveniencia el qual és un amor a partid d’un contracte que aquest generarà un benefici en qualsevol dels dos de la parella. L’altre tipos d’amor que anemonen és l’amor real, per estima; com l’amor de d’aneas i Dido que acaba amb el suicidi de Dido.
Salve!
Fins fa relativament poc, molts matrimonis han sigut per conveniència, com el d’Eneas i Creüsa.
Però quan llegia l’episodi del llibre on Dido i Eneas s’enamoren, per molt que passés gràcies als déus, crec que és un amor molt maco i passional. Però no m’agrada com acaba Dido.
Estic totalment d’acord sobre que els matrimonis han de ser per amor, i si de veritat estimes a la persona que tens al costat, no necessites a un amant, perquè a la que de veritat estimes estarà sempre i l’altre només quan li vingui de gust.
I com han dit ja, cal diferenciar entre els amors de pel·lícula i els de veritat, perquè no tenen res a veure.
Per culpa de no saber diferenciar-los, encara espero al meu Ryan Gosling :).
Salve!
Aquest és un article molt informatiu sobre el tema de l’amor i el matrimoni al llibre. Estic d’acord que es representa a l’amor romàntic com peligrós i nociu, que está mal vist l’excés d’amor. A l’article també s’esmenten Cleopatra i Marc Antoni, una relació que es va representar al cinema i al teatre a la obra de William Shakespeare. En aquesta relació també hi ha la dubta i decisió entre l’amor i el deure i també acaba malament per als dos.
Salve!
Aquest article m’ha semblant molt interessant on es poden conèixer moltes coses que abans no sabia. Jo coneixia la història de Cleòpatra i Marc Antoni però no sabia que aquesta història estava basada en la de Virgili.
Estic molt d’acord en les conclusions arribades, ja que l’amor que hi havia en aquella època no era amor romàntic i només es buscava la conveniència i el poder. Malgrat que això passi fa milers d’anys, continuen havent cassos molt semblants en l’època actual on molts són els pares que decideixen qui es casa amb la seva filla per donar-li poder i relació de negocis a la família.
Salve,
Si, estic d’acord amb aquest article.El matrimoni era un pacte per fer augmentar la familia entre bones families.
I l’amor es quan de veritat estimes a la persona i no estas amb aquella persona per el diners ni per la situació social, nomes perquè us estimeu.
Eneas: és un heroi de la mitologia romana basat en l’heroi de l’Odissea descrit per Homer. La seva mare fou la deessa de l’amor Afrodita i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània.
Creüsa: va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que estava casada amb l’heroi Enees.
Dido: vas ser fundadora i reina de Cartago.
Aquest article tracta sobre la relació que hi havia en aquella època entre l’amor i el matrimoni.
Estic totalment d’acord amb les conclusions on les autores d’aquest text han arribat. Fa un temps, aquestes dues paraules no tenien cap tipus de relació; el matrimoni només es celebrava per continuar una sèrie d’interessos. Avui en dia si un matrimoni es celebra és perque dues persones s’estimen i ho volen fer per sempre. Malauradament encara hi han algunes cultures que entenen el matrimoni com antigament i a més, molt masclista ja que la dona s’ha de casar amb l’home que els pares vegin convenient pel tema econòmic i social.
Dues de les persones esmentades en el text són Eneas i Creüsa. Eneas va ser un heroi de la guerra de Troia, fill del príncep dardani Anquises i de la deessa Afrodita. Es va convertir en rei i alhora en el progenitor del poble romà I Creüsa va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hécuba.
Com ja s’ha dit en l’article, Eneas i Creüsa van estar casats i van tenir el seu fill Ascani
Fa sis anys que l’Anna i la Cristina van publica aquest article i encara ara és un bon punt de partida per l’anàlisi del transfons humà de les relacions entre Eneas i Dido i també del seu “corresponents” humans en la ment de qualsevol lector romà de l’època d’August: Marc Antoni i Cleòpatra.
Clara Galiano, ves amb compte perquè és un error greu dir que els amors d’aquests últims s’inspiren en els dels protagonistes de l'”Eneida”.
Salve!
Jo crec que fa poc que el matrimoni era de conveniència, ja que no es casaven per amor. Estic molt d’acord amb aquest article, perquè abans es buscava l’interés de la família i no de la parella en si. El matrimoni ha de ser per amor, perquè la persona amb la que et cases es qui estarà amb tu suposadament tota la vida, ja que t’estima de veritat, i no fa falta tenir un amant per quan tu vulguis.
S’ha de diferenciar ja d’una vegada el amor de pel·lícula amb l’amor real o de veritat, perquè la gent encara no es dona compte de que son molt diferents.
Aquest article ens parla sobre el matrimoni. Els matrimonis d’aquella època no estaven relacionats amb l’idea de l’amor, sinó per contractes en busca de beneficis. Però encara que en les pel·lícules ens presentin amors passionals i on si et casses és per sempre perquè l’amor es etern, cal dir que no del tot realitat, perquè cada vegada els matrimonis duren menys.
Crec que l’amor que ens presenta l’autor amb l’Eneida amb Creüsa és per contracte, però amb Dido és passional, però estava clar que s’acabaria en un moment donat.
Bon article, i estic d’acord amb la vostra conclusió de que el matrimoni en la societat antiga només era un contracte per treure-hi profit. Però l’únic detall que discrepo és com representeu l’amor entre Eneas i Creüssa. En la lectura, quan Eneas perd de vista la seva esposa torna a endinsar-se a la perillosa batalla a Troia tot buscant-la amb desesperació. I quan troba el seu esperit i se n’adona que ella ha mort, Eneas està molt abtut i intenta abraçar-la tot i sabent que només era un fantasma. Crec que aquesta sí que és una mostra d’amor, pot ser no tan intens i embogit com amb Dido, però sí que protagonitzen un moment molt sentimental i emotiu en l’obra.
Alguns dels personatges esmentats més importants són:
-Virgili: va ser un poeta romà del segle I a.C, autor de l’Eneida, obra que es va escriure sota l’encàrreg de l’emperador Octavi com un mètode de propaganda del poder i el patriotisme de Roma.
-Marc Antoni: va ser un militar i polític romà de l’època final de la República. Va abandonar els seus deures polítics i la seva esposa quan es va anamorar de Cleopatra, la reina d’Egipte. Mentre aquest es trobava fora de les seves terres, Octavi va prendre el poder a Roma. Quan Cleopatra li va demanar signar pau, Octavi va dir que només acceptaria si Marc Antoni era assassinat, per la qual cosa ella no va acceptar. Com una estratègia, Cleopatra va fingir la seva mort, però Marc Antoni en assabentar-se es va suïcidar i només va sobreviure uns moments després de saber que la seva estimada en realitat continuava amb vida.
Salvete!
Abans de començar a parlar-vos sobre la meva opinió envers l’article, m’agradaria destacar que el tema amor i matrimoni, és a dir, si el matrimoni està realment lligat i condicionat al fet que hi hagi amor entre ambdós persones, em sembla molt interessant.
Per a començar, estic d’acord amb l’ Anna Carmona i la Cristina Ortiz, ja que penso que és veritat que A la recerda d’una patria podem veure que els matrimonis son de conveniència i no pas perquè ambdós personatges tenen un sentiment real d’amor. Tot i així, m’agradaria destacar que al llibre podem veure diverses històries que ens serveixen d’exemple per diferenciar el matrimoni de conveniència del matrimoni per amor.
Tot i que l’Anna i la Cristina pensen que l’amor entre Eneas i Creüsa no és un matrimoni regit per l’amor, jo penso que el matrimoni entre aquests personatges està creat a través de l’amor, encara que aquest no sigui passional. Si més no, quan Eneas perd el rastre de Creüsa en la fugida de Troia, ell desesperadament i angoixat va a buscar-la amb l’esperança de trobar-la i poder marxar junts. Dit això, quan Eneas es topa amb l’espectre de Creüsa es queda desconcertat i intenta abraçar-la sense èxit, ja que aquest s’esdevenia com un vent subtil o un somni fugaç. Aquests actes em fan pensar que realment existia amor entre Eneas i Creüsa i que, per tant, no era un matrimoni de conveniència. Tot i això, no podem descartar la teoria que, en un primer moment, el matrimoni no fos per amor però que, finalment, ambdós acabessin sentint aquest sentiment.
Per una altra banda, estic d’acord amb l’opinió de l’Anna i la Cristina envers l’amor entre Dido i Eneas, ja que, com elles, considero que ambdós s’enamoren de manera molt passional. Si més no, no podem oblidar que es tracta d’un amor obligat per Venus, sense ells ser conscients. En aquest amor també trobem una figura amb un to d’interès, aquesta seria Anna la germana de Dido, qui li esmenta els avantatges que tindria si es casés amb Eneas. Finalment, aquest amor finalitza tràgicament quan Dido se suïcida, ja que no port suportar que Eneas continuï el viatge que li prepara el destí.
Quant a la recerca sobre els personatges, a continuació us presento algunes dades rellevants. En primer lloc, la parella d’Eneas i Creüsa:
Creüsa va ser la princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que estava casada amb l’heroi Enees, hereu del rei de Dardània Anquises, amb qui va tenir un fill: Ascani.
Eneas és un heroi de la mitologia romana basat en l’heroi de l’Odissea descrit per Homer. La seva mare era la deessa de l’amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Amb el temps es va convertir en el més valerós dels herois troians, després d’Hèctor, a més a més va fundar Lavínium i seria considerat un ancestre de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
En segon lloc, sobre Dido i Lavínia destaco la següent informació:
Dido era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l’actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago. El nom Dido és un nom fenici i significa ‘heroïna’.
Lavínia era filla del rei Llatí i Amata, era l’única hereva al tro de la regió del Latium. Lavínia tenia molts pretendents, Turn rei dels rútuls, era el preferit de la seva mare, encara que finalment es va casar amb el troià Eneas.
A mode de reflexió, el matrimoni, en aquesta època, generalment, consistia en la unió de dues persones per interessos socials, econòmics o militars, en el qual els contraents, en la majoria dels casos, no tenien dret a decidir. L’objectiu principal d’aquest tipus de matrimoni era la continuació del llinatge familiar i la unió de territoris. Un clar exemple d’això seria el matrimoni entre Eneas i Lavínia, filla del rei Llatí, la qual és donada com a premi per haver guanyat la guerra.
Aquest matrimoni és clarament de conveniència, ja que el pare d’ella la vol casar amb Eneas perquè un oracle li havia dit que la seva filla es casaria amb un estranger el qual conqueriria grans territoris i tindria una gran fama.
En comparació amb l’actualitat, penso que encara hi existeixen matrimonis pactats, és a dir, pactats per interessos comuns, i en segons quins casos obligats, sobretot en països del tercer món, on moltes nenes i dones són venudes per les seves famílies per diners, animals o terrenys.
Estic plenament d’acord amb l’opinió que tenen les autores de l’article sobre el matrimoni d’aquella época, sobretot per seguir el llinatge i així poder fer més gran i poderós els imperis que controlaven.
Personalment, he fet una recerca sobre els personatges, de les que posaré les més importants:
CLEOPATRA: Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, en grec Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ, va ser l’última reina d’Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu.
CREÜSA: Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que es va casar amb Eneas. La parella va tenir un fill:
Ascani, fundador d’Alba Longa
ENEAS: Eneas és un heroi de la mitologia romana. La seva mare fou la deessa de l’amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Amb el temps es va convertir en el més valerós dels herois troians, després d’Hèctor, va fundar Lavínium i seria considerat un ancestre de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
DIDO: era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l’actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.
MARC ANTONI: va ser un militar i polític romà de l’època final de la República.
VIRGILI: fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida.
LAVÍNIA: era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium. Es va casar amb el troià Enees.
Estic plenament d’acord amb l’opinió que tenen les autores de l’article sobre el matrimoni d’aquella época, sobretot per seguir el llinatge i així poder fer més gran i poderós els imperis que controlaven.
Personalment, he fet una recerca sobre els personatges, de les que posaré les més importants:
CLEOPATRA: Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, va ser l’última reina d’Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu.
CREÜSA: Segons la mitologia grega, Creüsa va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que es va casar amb Eneas. La parella va tenir un fill:
Ascani, fundador d’Alba Longa
ENEAS: Eneas és un heroi de la mitologia romana. La seva mare fou la deessa de l’amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Amb el temps es va convertir en el més valerós dels herois troians, després d’Hèctor, va fundar Lavínium i seria considerat un ancestre de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
DIDO: era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l’actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.
MARC ANTONI: va ser un militar i polític romà de l’època final de la República.
VIRGILI: fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida.
LAVÍNIA: era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium. Es va casar amb el troià Enees.