Category Archives: Llatí 4t

Numerals i etimologia: V, VI, “multus”

Salutacions al bloc d’Aracne!

En ocasió de la Setmana de la Ciència els alumnes de Llatí i Grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Albéniz estem fent un estudi sobre els nombres cardinals i ordinals llatins i grecs. És un estudi, en la meva opinió, molt interessant, ja que això pot demostrar que els de Ciències i els de Lletres no som tan diferents com ens solen pintar. El grec i el llatí són l’origen de les matemàtiques, és a dir, en aquestes dues llengües trobem les arrels dels primers nombres que es conserven.

Particularment, jo faig el número V, el VI i l’adjectiu multus. Tant els dos números com multus són molt utilitzats en català, el castellà i d’altres llengües. Aquest és el quadre que jo he treballat per, posteriorment, poder trobar paraules actuals que conservin l’arrel:

Adjectiu

Adjectiu	Enunciat	Siginificat	Ètim
multus	multus, -a, -um	molt (quantitat)	mult-

Numerals

Xifra	Cardinal Llatí	Cardinal ètim	Ordinal Llatí	Ordinal ètim
V	quinque	quinqu- / quinc-	quintus, -a, -um	quint-
VI	sex	sex-	sextus, -a, -um	sext-

En aquesta presentació o “slideshow” he posat paraules que he trobat amb els ètims que he treballat.

A més d’aquestes paraules, en coneixeu més amb aquests ètims?

Carlos Cuevas Agraz

Institut Isaac Albéniz

Segon de Batxillerat 2.2

Júpiter i Cal·listo

20 Replies

Cada setmana a classe de llatí hem d’explicar un mite de Narracions de mites clàssics i després de posar-lo en comú, resolem els exercicis proposats a la guia de lectura, fem la feina manada en els blocs o en el Moodle per la Margalida. Quan va tocar fa un parell de setmanes resoldre l’enigma i fer després una recreació actualitzada a Ecce pictura VI, jo no vaig poder de cap de les maneres escriure res. En compensació, he fet per a tots vosaltres aquest muntatge i així els companys que no tingueu capacitat d’imaginar-vos històries, almenys podreu comentar aquí. Espero que us agradi.

Stefanny Restrepo

Llatí 1r batxillerat

El llatí en la llengua anglesa

16 Replies

Després dels articles en profunditat Do you speak Latin? i Plurilingüisme amb prefixos llatins, em disposo a continuar la feina ja començada per adinsar-me en el món de les paraules angleses que provenen del llatí d’alguna forma.

Com a espai real, ens hem de situar a les illes Britàniques i fer un viatge en el temps per seguir totes les conquestes i veure la influència d’aquestes, així sabrem com el llatí ha influït en la llengua anglesa. L’anglès és una llenguapertanyent la família indoeuropea que deriva del germànic, per tant ambdues llengües tenen un origen proper i llunyà a la vegada. Tal i com diu el primer article (cf. Do you speak Latin?), els romans van conquerir la Britànnia l’any 43 durant l’època de l’emperador Claudi. Es va imposar el llatí com a llengua oficial i, quan els saxons la van tornar a envair i van imposar la seva llengua, el llatí va quedar restringit a l’àmbit litúrgic. Segles després, els francesos van conquerir part de les illes britàniques i van imposar la seva llengua en els estaments privilegiats com a la més culta pels seus origens clàssics.

Així doncs, l’anglès va ser un receptor d’influències de tota mena a nivell lingüístic i combina paraules de molts idiomes diferents juntament amb una gramàtica aparentment senzilla. Aquesta és la clau per la qual és un dels idiomes més internacionals que existeixen. No només s’incorporen algunes preposicions (cf. Plurilingüisme amb prefixos llatins) o alguns llatinismes/expressions llatines, sinó que el llatí també és present en bona part dels substantius utilitzats diàriament.

Qui no ha sentit mai etcetera, verbi/exempli gratia o idem abreujats amb etc., v.g./e.g. i id. en anglès? I modus operandi? No és gens estrany que una persona de parla anglesa utilitzi aquests termes! Per analitzar com de “llatina” pot arribar a ser la llengua anglesa, s’ha de separar les paraules que són directament cultismes de les paraules en préstec d’altres llengües (majoritàriament el francès).

I aquí plantejo les meves preguntes:

1) Reconeixeu algun dels noms i de quin ètim llati provenen?

2) Algú que sàpiga francès podria dir si detecta alguna paraula que és exactament igual en aquest idioma?

3) Se us acudeix algun mot anglès provinent del llatí?

Ànim, que aquí hi ha molta feina a fer i suculents comentaris amb bones reflexions!

Carla Asensio
2.2. Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Llatinismes a La Bogeria de Narcís Oller

11 Replies

Aquest curs, com tots els altres, hem de fer una lectura cada trimestre. A Llengua i literatura catalana, durant el primer trimestre, hem de llegir La Bogeria de Narcís Oller, ja que ens examinem a les PAU i enguany és lectrura prescriptiva.

Durant la lectura, he trobat alguns llatinismes que m’agradaria compartir amb vosaltres, a veure si em podeu ajudar. Els podríeu identificar? Què signifiquen? Creieu que l’ús que n’ha fet l’autor és adient?

” Oh! -pensava jo-; bé has dit prou, noia!, bé has dit prou! Si m’has dat ja la clau secreta, que jo buscava, del teu cor! Què germà ni quatre quartos!

El que estimes és la importància social que et dóna ell. I no importa la insignificància d’ella mentre quedi reduïda aquí, en aquest raconet rural que ningú coneix; perquè, per a tu, això és el món. Oh, vanitas vanitatis! I que n’acontentes, de beneits! ” (1)

“-Mira: els carlins han estat la meva sort, el meu pare està tan tip de sobresalts i disgustos, que ens en vindrem a viure a Barcelona un cop m’hagin fet l’ In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.” (2)

” El germà li va entregar la legítima, i pax vobis. Enmig de tot, poder-se desfer tan fàcilment d’un cavallot tan tarat ja com aquell, per a en Daniel, era tota una sort.” (3)

” I aquest ridícul em feia pujar els colors a la cara, i me l’havia d’empassar velis nolis per no cometre una crueltat.” (4)

“Els sis o vuit capellans que la seguien van entonar, impassibles, el Dies irae des de l’altra part de la paret; i aquest cop d’efecte inesperat, teatral, profundament dramàtic , va escampar els contendents, retornà les desmaiades i restablí ben de pressa la veritat dolorosa que ens tenia allí reunits.” (5)

” Considerant amb calma tot això, és com hi vaig veure, a la Cerdanya, matèria per a una novel ·la sui generis, i com vaig concebre el pla, els tipus i els incidents de La bogeria amb tan poc esforç…[…]” (6)

(1) Narcís Oller. La bogeria. Editorial Proa. Edició de Romi Porredon, 2005. Pàg. 95

(2)Ibid. Pàg.99

(3)Ibid. Pàg.107

(4)Ibid. Pàg.137

(5)Ibid. Pàg.156

(6)Ibid. Pàg.177

Laura Galán

2n de Batxillerat

Numerals i etimologies: “C”, “M” i “bis-“

15 Replies

A mi m’ha tocat el numeral C (centum) que vol dir “cent”, i el numeral “M (mille)” que vol dir “mil”.

Aquests dos numerals han estat molt productius al llarg del temps, perquè centum avui dia s’utilitza per referir-se a cent vegades menor que la unitat. I mil·li– és una arrel que porta l·l perquè prové de mille, que porta ll, i s’utilitza avui dia per referir-se a mil vegades menor que la unitat.

XIFRA	CARDINAL LLATÍ	ÈTIM	ORDINAL LLATÍ	ÈTIM
C	centum	cent(i)-	centesimus, -a, -um	centesim-
M	mille	mil·l(i)-	millesimus, -a, -um	mil·lesim-

L’altre mot que m’ha tocat és l’adverbi bis. Avui dia s’utilitza per fer referència a la repetició d’alguna cosa i es col·loca darrere de la paraula que es vol assenyalar com a repetida. Apareix en els blocs de pisos on consta el mateix número dues vegades.

PARAULA	TRADUCCIÓ	ÈTIM
BIS	dues vegades	bi-, bis-

Ana Rosa
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Plurilingüisme amb imagechef

7 Replies

En aquest article publicarem diverses figures que inclouen diferents paraules en diverses llengües. Les paraules que s’inclouen són: amor, pau, amistat, estrella, pare, mare i el fil de les clàssiques en homenatge al blog.

En aquest muntatge de paraules, hem fet servir el programa de imagechef.com.

Aquest programa me’l van passar unes amigues de França, i per això una vegada la Margalida mirant en el facebook el va veure i li va semblar una bona idea per acabar de fer l’exercici de llengües.

Fatima El Azouan

Oriol López

1r batxillerat

Cíbele

20 Replies

L’altre dia, quan estàvem treballant a classe la religió dels romans en època Imperial, parlant sobre les influències orientals en la religió popular, va sortir la deessa Cíbele dels frigis, que era un poble que vivia a la zona de l’Àsia Menor al segle XII aC. Com Ceres, representava la divinitat agrària.

Cíbele, com he dit abans, era la deessa de la terra, protectora de les collites i de la fertilitat del sòl, o popularment coneguda com “Mare Terra” o la “Gran Deessa Mare”. El mite diu que estava casada amb el seu propi fill Atis, amb qui va tenir un altre fill, el tità Cronos. Més tard va tenir un altre fill amb Zeus, el déu suprem de l’Olimp, amb el nom d’Agdistis.

Aquesta deessa és mundialment coneguda, però gran part d’aquesta popularitat prové perquè a Madrid hi ha una gran font a la plaça d’aquest mateix nom, creada per l’arquitecte espanyol Ventura Rodríguez i és on des de sempre els aficionats merengues del Real Madrid es concentren i fan celebracions quan l’equip aconsegueix algun títol esportiu. Seria l’equivalent a la font de Canaletes on els aficionats del Barça celebren els seus títols, però en aquest cas sense tanta història al darrere…

[Foto: Blogodisea.com]

Per què els aficionats del Real Madrid van a celebrar els títols en aquesta font? Penseu que hi pot haver alguna relació?

Marc Cortés Rios

2n batxillerat

Institut Isaac Albéniz

De Barcino a BCN

12 Replies

Aprofitant que anàvem de visita a Barcelona, des del XTEC ens han posat un link relacionat amb la sortida. Si teniu ocasió visiteu-lo i cliqueu l’apartat que fa referència al capítol 2 que és el de la ciutat en l’època romana. Allà trobareu les referències al mont Tàber, a l’urbanisme i a la necròpolis.

Aquí hi podeu trobar l’enllaç. A veure si reconeixeu el que hi vàrem fer dijous a Barcino.

2tp4_mini

Núria Valls

Desè aniversari de Tàrraco Patrimoni Mundial

22 Replies

Detall de les muralles des del Passeig arqueològic

[Foto Josep Lario]

Aquí teniu una comunicació que ens fan arribar del Museu de Tarragona, que vam visitar l’any passat:

Ja fa 10 anys que Tàrraco comparteix amb les principals ciutats monumentals del món l’orgull i la satisfacció d’haver estat declarada Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.

Durant aquests anys, hem treballat per valoritzar el nostre patrimoni fins a convertir-lo en un element identificador de la nostra ciutat i del nostre país.

Amb motiu d’aquesta commemoració l’Àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona convoca la ciutadania, les institucions acadèmiques, universitàries, socials, econòmiques, culturals i polítiques a celebrar plegades aquesta fita que, recolzant-se en el passat, és una aposta d’enorme futur per a Tarragona i Catalunya.

Des del mes de setembre i fins al 3 de desembre reivindicarem la nostra herència de la Tàrraco romana, una gran ciutat ja descrita pels geògrafs i historiadors clàssics.

Des de l’Aracne fila i fila els enviem la nostra més sentida enhorabona i posem el nostre gra de sorra en la celebració, tot deixant un comentari sobre el que destacaríeu de visita que vam fer al patrimoni arqueològic de l’antiga Tàrraco. Endavant!

Amfiteatre

[Font: Wikimedia commons]

TERESA

Numerals i etimologies: “mono-“,”di-” i “icosi-“

31 Replies

Qui no ha sentit mai a parlar d’un monòleg o d’un dilema? I un monòxid?

Per a la setmana de la ciència, la meva tasca és trobar alguns mots que continguin com a prefix els nombres 1, 2 i 20 en grec, és a dir, els nombres α’ , β´ i κ´. Per fer la recerca he utilitzat el llibre de classe de grec (ed. Teide) i el llibre d’etimologies Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic.

Cal dir que els dos primers nombres cardinals són molt utilitzats en prefix, ja que hi ha centenars de paraules amb ells (només en català! En anglès es fan servir per qualsevol cosa feta d’un o dos components, així que és més freqüent). Llavors, he reduït la llista a fi de poder destacar-ne els mots més importants a nivell científic.

XIFRA	CARDINAL GREC	ÈTIM	ORDINAL GREC	ÈTIM
α	εἷς, μία, ἕν / μόνος,-η -ον	mono-	πρῶτος-η,ον	prot(o)-
β ‘	δύο	di-	δεύτερος, -α, -ον	deutero-
κ ´	εἴκοσι (ν)	icosi-	εἰκοστός, -ή, -όν	(no ha donat arrel)