A veure si sou capaços d’esbrinar quins versos del poeta romà Catul i amb quina finalitat formen part de l’escenografia de Rafel Lladó de El mercader de Venècia de William Shakespeare, que sota la direcció de Rafel Duran es representa al TNC?
Gaby
Sabíeu que a Badalona tenim una representació en mosaic de la deessa Diana? I que aquesta era el símbol d’una beguda alcohòlica durant la Primera Guerra Mundial? Doncs sí. L’any 1914, una empresa dirigida per l’Eduard Garriga distribuïa begudes alcohòliques per tota Europa amb la simbologia de la deessa clàssica impresaa en cadascuna de les seves ampolles.
[Fotografia cedida pel senyor Montaner: Badalona Recuerdos]
L’Eduard Garriga era un empresari badaloní que va muntar una fàbrica justament al costat de la fàbrica del Mono, concretament al carrer Maristany 99. També es dedicava a la destribució d’anís. Tot i això, no va tenir la gran rellevància que va tenir el senyor Bosch amb l’empresa Anís del Mono. Aquesta fàbrica, Diana, distribuïa la beguda per tot el continent Europeu durant l’inici de la Primera Guerra mundial. Però tots us preguntareu, ¿què hi té que a veure, la deessa Diana amb Badalona i sobretot amb la beguda alcohòlica? Doncs bé, Diana (Àrtemis) és la deessa de la caça i dels boscos. Se la sol representar amb un arc i les seves màgiques sagetes. Es dedicava a caçar cérvols, l’animal que li fou consagrat. Badalona, com tots sabem, va ser seu d’una gran ciutat romana anomenada Baetulo. El senyor Garriga va voler que tot el món sabés que la nostra ciutat havia estat ocupada per establiment clàssic, en aquest cas el romà. Aquí us insereixo una fotografia del lloc on vaig localitzar el mosaic:
[Fotografía de Jordi Berdún ]
Com què no n’he aconseguit gaire informació, em podríeu ajudar a fer una altra interpretació de la relació que pot haver-hi entre la deessa Diana i una beguda alcohòlica?
Podríeu dir-me en quin lloc es troba concretament? Veureu, però, que és un lloc força peculiar per a una representació d’aquesta mena. Si teniu alguna dificultat, aquí us deixo una petita ajuda.
Jordi Berdún Pérez
INS Isaac Albéniz 2.2
Quants cops hem vist alguna imatge, un objecte, una cançó, etc, i ràpidament ho relacionem amb amb la cultura clàssica ?
A mi això em passa sovint. Per exemple, tothom sap que són les muses? Doncs, hi ha moltes obres que hi fan referència, per exemple, La cançó de la noia de l’altre cantó del bar, de Sau.
L’altre dia vaig engegar el televisor i com que la variabilitat de sèries actualment és exquisida, vaig acabar triant un pel·lícula de dibuixos titulada Astèrix i Obèlix en les dotze proves. Us sona? Potser he de continuar explicant. Doncs, l’argument d’aquesta pel·lícula és molt senzill. Astèrix i Obèlix havien de passar dotze proves diferents per derrotar Cèsar, i així aconseguir el poder absolut de Roma. I ara, ho podeu lligar amb alguna llegenda? És clar que sí! Amb la llegenda d’Hèrcules, l’heroi que va haver de superar dotze proves diferents per Euristeu.
La relació entre la mitologia i l’actualitat és el que m’agrada més de la cultura clàssica ja que és fascinant lligar-ho tot. Potser la més senzilla de les coses té alguna cosa relacionada amb les arrels del passat. Una senzilla relació, o una estranya relació ?
Anna Solà
4T ESO Llatí
Sant Hilari Sacalm
Em podríeu ajudar a localitzar aquest anunci de Dolce&Gabbana i dir tot el que sabeu d’aquest indret, on es troba, com era, quins espectacles hi tenien lloc, què té a veure amb el producte publicitat, quins altres referents clàssics hi detecteu, quina relació podeu establir entre “Sport is an equilibrium of mind and body” amb la locució llatina Mens sana in copore sano…?
[youtube]https://youtu.be/XtO2aA2ei4g[/youtube]
Valèria Cuní
6è Educació Primària
Escola Bergantí, El Masnou
Econarcisomaníacs
Relaciona aquestes dues imatges i troba el nom de l’obra que amaga el jeroglífic:
Marta Bautista
4t ESo Llatí opt. 1
No us perdeu aquest episodi de Sota terra si voleu saber quina és la grandesa de l’arquelogia a casa nostra.
Valèria Cuní
6è Educació Primària
Escola Bergantí, El Masnou
La paraula mosaic deriva de l’ expressió llatina opus musivum, i està relacionada amb les muses, del grec μοσαι . De fet tota decoració feta en llocs consagrats a les muses rebien aquest nom, però poc a poc, el mosaic va passar a ser una mena de paviment elegant i decoratiu que es feia servir tant als edificis públics com als privats. Al segle IV a.C ja els realitzaven a Grècia amb pedretes petites i formaven dibuixos geomètrics i figuratius. A Roma, aquesta tècnica va ser introduïda en temps de Sul·la tal com ens informa Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historiae.
Els romans van fer servir diferents tècniques per a cobrir els seus paviments, tant el terra com les parets, i els podem classificar de la següent manera: opus signinum , motius geomètrics senzills, sense complicació; opus sectile, formes geomètriques més complicades, rombes, triangles, quadrats etc.; opus tessellatum, paviment fet amb tessel·les de diferents colors col·locades sobre una base de ciment i s’aconseguien mosaics geomètrics i de tema figuratiu. Una varietat d’aquest és l’opus vermiculatum, paviment fet amb tessel·les minúscules i imiten la pinzellada d’una pintura.
Els alumnes de 4t d’ESO del curs passat, a l’assignatura de llatí, després de fer una introducció a la mitologia i de l’estudi d’alguns mites, van fer uns mosaics més cassolans seguint les tècniques de l’ opus tesselatum i el vermiculatum. Es van dividir en grups de dos i van triar el model a fer, dibuixos de diferents llibres que van ampliar i de temàtica tots ells mitològica. La nostra base va ser una cartolina gran, les nostres tessel·les van sortir de retallar fulles de revistes del cor, i axí ens van assegurar els banys de color necessaris, i ells mateixos retallaven les tessel·les quadrades o triangulars, grans o petites, depenent de les necessitats del dibuix. La cola, les tisores i la inspiració de les muses van completar la feina.
Una vegada acabats, i després de veure els resultats, van fer una petita exposició al passadís de 4t, i a continuació els vaig convidar a explicar els seus treballs i les tècniques empleades als alumnes de 1r de Batx de llatí, que en aquell moment estudiaven les domus i les villae ( estructura, decoració i mobiliari). Va ser per a ells i per a mi una experiència motivadora ja que van llegir, entendre, aprendre i al final es van sentir molt útils. Us deixo la presentació de la seva feina.
Uns dels llibres que els vaig ensenyar a classe per a que veiéssim la pervivència clàssica en els temes , en la tècnica i sobretot la seva actualitat en la decoració de miralls, parets, terres, fonts, jardins … va ser aquest:
Bibliografia: GOODWIN, Elaine M., Mosaicos decorativos,
Círculo de lectores, Barcelona,1994
Els torno a dir, Feliciter !!!!!
Rocío Poyato
Preludi és un mot d’origen llatí (praeludium), com podem veure és pre (abans) del ludus (del joc).
En català vol dir una acció que prepara alguna cosa més important i una part introductòria.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=QJQxgSA9QDc[/youtube]
Tot un exemple del seu ús freqüent! Aquesta cançó pertany al CD dels Amics de les arts Espècies per Catalogar que va sortir el dia 14 de febrer!
Però en música també s’utilitza molt sobretot en música barroca.
En música un preludi és una peça o un fragment que serveix per introduir a una altra més extensa com una suite o una sonata. Generalment els preludis són molt ràpids i tenen molta nota per tal d’exercitar els dits. Però és clar, no pots tocar un preludi qualsevol abans d’una sonata sinó has de mirar la tonalitat en què està la sonata o suite (la peça important, vaja) i fer el preludi de la mateixa tonalitat.
Tot seguit teniu un preludi de Sigor Albinoni que espero que us agradi tant com a mi.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GUyKkWyCMqQ&feature=related[/youtube]
Laura Luna Surinyach
1r de batxillerat
Llatí
La Cantània d’enguany, 50 milions de segons, també té referents clàssics! Recodeu la cançó grega de l’any passat!
A veure si sou capaços de trobar-los en la tercera cançó “Lleva’t”?:
Xavier de música
