Category Archives: Llatí 1r

Bàrcino: l’excursió del Cristòfol Ferrer

Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat de I. Cristòfol Ferrer vam anar de sortida a conèixer la Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino (Barcelona Romana). Vam poder veure  la Plaça de la Vila de Madrid on hi ha exposats els restes d’esteles i cupae del segle  II dC al III, disposades a banda i banda d’una via sepulcral romana, que van ser descobertes l’any 1954.

Tot seguit vam passejar fins arribar al C/ Duran i Bas on recentment s’ha trobat un tram de quatre arcades incorporades a una paret que formava part d’un dels dos aqüeductes que hi ha, l’aigua que duien els aqüeductes provindria l’un de Collserola i l’altre del Besòs, tots dos s’unien davant de la porta Decumana de la ciutat a l’actual Plaça Nova.

Després de estar veient els aqüeductes, vam anar a veure les restes de diversos habitatges del tipus domus, sobretot sota la Plaça del Rei i els seus voltants (actualment visibles al Museu d’Història de la Ciutat), el carrer del Bisbe Caçador i la plaça de Sant Miquel. Les termes públiques, sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 dC.  

El que més va destacar de la sortida va ser el Temple d’August, un temple corinti, perípter i hexàstil, sobre un podi, construït en l’últim quart del segle I aC amb pedra calcària de Montjuïc, que va estar, com a mínim en una part, recobert d’estuc blanc que imitava el marbre. Feia uns 35 metres de llarg per 17,5 metres d’ample i tenia sis columnes als costats, situat al fòrum principal de la ciutat, a la part més elevada del mont Tàber, al carrer del Paradís, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. D’ aquest increïble temple només se’n conserva una part del podi, quatre columnes i una part de l’arquitrau.

 

Aquí teniu un vídeo d’agraïment amb les imatges del recorregut que vam fer:

Alis Komarova i El-Mekki Hali Al-Kassir

2n de Batxillerat llatí 

Referents clàssics als grups de Facebook

Després de tants anys junt amb la Margalida (per alguns molts) treballant d’aquesta manera tan innovadora com és la xarxa d’Internet, llengües tan antigues com el llatí i el grec antic, de res ens ha de sorprendre que a Facebook, la xarxa social més utilitzada actualment, també trobem pinzellades de món clàssic.
Parlem dels famosos Grups de Facebook, que tantes rialles ens han regalat. Aquí tenim alguns que combinen l’humor amb els llatinismes i altres referents clàssics:

Llatinismes al Facebook on Prezi

Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.

Qui s’anima a traduir? Qui n’afegeix algun més a la llista?
Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.

Rebeca Sánchez
2n de batxillerat llatí i grec

Rubenis canis, Dana

 

Dana

Dana

 

Oriolus: Ave Ruben.

Ruben: Ave Oriole!

Oriolus: Oh! Canis pulchra est.

Ruben: Dana pulcherrima est. Mea canis dalmata est. Danae valde placet dormire, in villa manere, cibus, etcetera. Sed non placet frigere.

Oriolus: Bonum genus est.

Ruben: Suum genus multa pecunia valet.

Oriolus: Quid nomen canis habet?

Ruben: Nomen ei Dana est.

Oriolus: Ego volo habere meam canem. Ubi possum emere unam?

Ruben: Ego mercor in Sicilia insula.

Oriolus: Sicilia longe est.

Ruben: Sed tu potes hanc emere in Catalonia. Danam valde amo!

Oriolus: Gratias Ruben. Vale!

Ruben: Vale, Oriole!

 

Oriol López i Rubén Florencio

1r Lingua Latina

El fòrum de Bàrcino

El dia 17 de desembre, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de llatí vam anar a Barcelona per visitar les restes de l’antiga colònia romana anomenada Bàrcino,  ja que és un tema molt important que també surt a les PAU. Després de vacances de nadal, tots havíem de presentar un treball personal sobre la sortida,  així que he fet un vídeo sobre el fòrum. Un cop l’hàgiu vist, m’agradaria que em diguéssiu què us ha semblat i si afegiríeu alguna cosa. Per què creieu que tenim tan poca informació sobre el fòrum de Bàrcino?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2pYJaw4WBbE[/youtube]

Laura Galán

2n batxillerat

Llatí

“Londinium II: Quid est?”

Després de la sorpresa de l’avió i abans d’altres articles més específics, aquí teniu petites endevinalles i algunes mostres que, per molt saxona que sigui la boirosa Londres, la petja clàssica hi és molt present.

De camí cap al British -quina emoció!-, la parada de metro em va rebre amb aquesta imatge, que d’altra banda, no té res a envejar a la d’una parada de Badalona… Podríeu definir-me-la i explicar-me-la al més detalladament possible? I l’enllaç que ens expliqui a quina parada badalonaina em refereixo, me’l podeu posar?

Més tard, caminant per l’exterior, em va sortir a l’encontre aquesta botiga -o ho hauria de dir al revés?- amb un curiós objecte a l’aparador. A què fa referència el nom de l’establiment? I la imatge que la representa?

Us sona d’alguna cosa, aquest objecte? Si voleu una pista, segur que l’heu acabat de veure, si heu treballat amb atenció un dels articles precedents… Expliqueu-me’n detalladament el nom que rep.

El que faltava, per arrodonir el meu passeig londinenc fins al museu on em retrobaré amb els meus estimats marbres hel·lènics, era contemplar com en tots els àmbits, les divinitats gregues supervisen i segurament dirigeixen la vida dels mortals. Una furgoneta blanca m’ajuda a confirmar-ho. Us sembla adient el nom per al tipus d’empresa que representa?

L’últim que us porto no sé si ve gaire a tomb, perquè aquesta troballa queda una mica lluny de la zona i de l’aire més hel·lènic de la visita al Museu Britànic. Aquest escut tan pompós el vaig trobar entre armadures de reis, llances i ensenyes, i després de les enlluernadores joies custodiades a la torre de Londres. Amb els ulls fent-me pampallugues i l’esperit embafat de sumptuositat -tan diferent de la sensació d’equilibri que proporciona la visita als tresors antics- vaig pensar que el tal James Gow Mann se sentia més  atret  per la  fastuositat de l’Imperi Româ i les seves llegendes pseudohistòriques, així com la literatura que les va fer immortals. Com pot explicar-se, si no, la inscripció que corona l’escut? Sabeu a què em refereixo?

[Foto: Josep Lario]

See you again

TERESA

Google Maps de temples romans

Per tal que situeu aquí i enllaceu amb els vostres apunts els diferents temples romans i entre tots i totes anem ampliant aquest mapa col·laboratiu de Temples romans:


Veure temples romans en un mapa més gran

Visioneu aquest vídeo i sabreu tota la història del temple romà de Vic:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7gh2nVOJlQ8[/youtube]

“Londinium” I: “The Catalan pyramid”

Comença el viatge cap a Londres. En aquesta ciutat britànica que alguns de vosaltres heu visitat a 4t, estic disposada a retrobar-me amb les estimades cariàtides i els harmònics frisos del Partenó, la increïble pedra Rosetta…, però no esperava pas que a l’avió, tot fullejant el Daily mail, gentilesa de British Airways, el món clàssic em sortiria a l’encontre de seguida.

La qüestió estrella de l’apartat de preguntes dels lectors era la següent:

QUESTION On the A9 motorway on the Spanish/French border there’s a pyramid. Why is it there?


[Per poder visualitzar-lo millor, cliqueu a sobre de la imatge i utilitzeu el zoom]

Llegiu-lo amb atenció -no us faci mandra, tot i que està en anglès- i contesteu les preguntes següents:

  1. A quina referència clàssica al·ludia en la introducció? Completa-la amb tota la informació que en sàpigues.
  2. On es troba aquest monument? Quin és el seu autor i què simbolitza?
  3. Quina és l’etimologia del nom del municipi on es troba?
  4. Quina llegenda històrica s’explica al final de l’article? Tot i que és molt posterior, no té res a envejar a les llegendes fundacionals romanes que tan bé coneixeu a partir de Tit Livi…
  5. Compareu un dels elements d’aquest monument amb un altre de més proper, concretament de la ciutat de Barcelona, que també hem treballat al bloc.

GOOD LUCK!

TERESA

Nosaltres som com nans asseguts a les espatlles dels gegants

Després de llegir alguns dels articles d’El fil i d’Aracne i de seguir aprenent sobre aquest món fascinants dels nostres avantpassats, m’han vingut a la memòria unes paraules de Bernat de Chartres, teòleg del segle XII, professor a l’escola d’aquella catedral que solia dir:

“Nosaltres som com a nans asseguts a les espatlles dels gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no per l’agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura”.

Albert Soler, professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona diu a la Introducció del Llibre de Meravelles de Ramon Llull (Ed. Teide) que potser el vitrall de la catedral de Chartres, on es veu el profeta Daniel portant a les seves espatlles l’evangelista Sant Marc, té alguna relació amb el que acostumava a dir el filòsof.

viewer

Sigui com sigui, és ben palesa la petjada dels clàssics en el nostre dia a dia, encara més de vint segles després. És cert que, des d’un punt de vista tecnològic, hem fet un salt de record olímpic, i, per això, podem estar en contacte i compartir coneixements a través de la xarxa malgrat la distància física que hi ha entre Premià, Badalona, Barcelona, Sant Hilari, Campos (Mallorca), Sagunt… però també ho és que, com ells, seguim preocupats pel temps que ens fuig de les mans sense adonar-nos-en, per aprofitar el moment i per arribar a les estrelles encara que sigui per un camí difícil

Que potser sabríeu dir com deien en llatí el que teniu en lletra negreta?

Dolors Clota

Sant Hilari

Clàssiques i ciència a l’Albéniz

Tal com anunciàvem a l’article Els clàssics i la Setmana de la ciència, l’alumnat de Llatí i Grec de l’Institut Albéniz ha col·laborat activament en la celebració de la Setmana de la ciència al nostre centre. Cada nivell -4t d’ESO i primer i segon de Batxillerat- s’ha encarregat d’un aspecte de la relació entre les llengües clàssiques i l’àmbit científic, per tal de publicar-ho en xarxa i compartir-ho també amb tot el centre a través d’un mural conjunt exposat al suro de les escales d’accés a les aules.

La producció en xarxa consisteix en la sèrie d’articles  “Numerals i etimologia”:

I el resultat del mural us el presentem en el muntatge audiovisual següent, que va acompanyat d’un fons musical molt especial per a nosaltres, en tractar-se dels nois i noies de la Coral de 1r i 2n d’ESO acompanyats pel Conjunt instrumental de 3r d’ESO. Les cançons estan extretes del seu segon compacte, concretament del gravat en viu durant el concert realitzat al Círcol catòlic de Badalona el 2010. Disculpeu, per tant, petits errors propis del directe.

Agraïm també l’ajuda i els consells de les companyes de Visual i plàstica i la participació dels alumnes de Francès en la confecció del mural. Tot i que alguns entrebancs de darrera hora fan que la composició final podria haver estat millorable, ens sentim molt satisfets del resultat i contents que el conferenciant que va venir a parlar-nos sobre curiositats de la química se’l mirés amb atenció i interés.

Cal dir que en els termes en grec de la part d’éssers vius, se’ls han colat 3 errors. Us demano que, diccionari en mà, si cal, els detecteu i els corregiu.
També estaria bé que desenvolupéssiu els episodis i personatges mitològics que apareixen al muntatge com a origen del nom de determinats elements químics, ¿hi ha alguna relació entre el mite i l’element a qui dóna nom o és fruit d’una decisió totalment arbitrària de l’investigador?

TERESA

Bon Nadal i Feliç 2011 des de Sant Hilari

Estimada Margalida i aràcnids,

De part de les alumnes de primer i segon de batxillerat i la professora de LLatí i Grec de l’institut de Sant Hilari Sacalm t’enviem aquest powerpoint nadalenc que no abandona les arrels clàssiques!

Avui, dia 22 de desembre cantarem el “Gaudeamus Igitur” i “Vacam latea”, juntament amb dues postals, una en grec i l’altra en llatí.

Molts petons i bones festes de part de les alumnes:

Cristina, Olga, Montserrat, Gisela, Marta, Laia,
Cristina, Mireia, Raquel, Eva, Helena i, evidentment, de la Dolors Clota.