Tal com us confessava fa uns dies, l’esmorzar de diumenge, amb la flaire de cafè en l’aire i l’olor de paper acabat d’imprimir del diari, és un dels plaers setmanals que em donen energia per entomar la rutina del dilluns següent. Font, doncs, de gaudi íntim, és també moment de descobertes i sorpreses.
Aquesta vegada ha estat una referència mitològica la que ha cridat la meva atenció, en llegir un titular que deia Jàson i el càncer, seguit d’aquest paràgraf introductori:
Jàson i els argonautes es van embarcar amb un objectiu comú: aconseguir el velló d’or. Avui, els argonautes també s’embarquen, però el seu objectiu és derrotar el càncer.
Es tracta d’una interessant entrevista a Antoni Brugarolas, metge i director de la plataforma d’oncologia de l’hospital USP Sant Jaume de Torrevella. He de confessar que no coneixia aquest eminent científic, però gràcies a aquest article he descobert un metge i cirurgià docte en la seva especialitat i pioner en la investigació oncològica, però també amb una base humanística que acaba d’arrodonir la seva vàlua com a científic.
[Foto: Andreu Puig]
Us recomano que llegiu l’article i us demano que desenvolupeu les referències mitològiques que s’hi fan, per tal d’explicar el paral·lelisme en què es basa el títol. En quin moment de la entrevista es fa la referència mitològica i per què?
Per acomiadar com cal una promoció escolar, sempre m’ha agradat deixar un record que al cap del temps puguem contemplar per comprovar que certament tempus fugit irreparabile. Ens preguntem aleshores si hem fet prou cas d’aquell consell d’Horaci a la supersticiosa Leucònoe: carpe diem, li recomanava.Vaig fer-ho també a quart, en acabar l’etapa de l’ESO, després de la qual alguns ens van deixar i d’altres es van incoporar al Llatí i Grec de 1r de batxillerat, però no cal dir de després de tres cursos amb alguns de vosaltres, la sensació de comiat es fa més intensa.
Sé que n’hi ha que no sabeu si realment podreu acabar aquest any i per això la idea de final de cicle no la teniu encara del tot assimilada, però per a mi sou una unitat, un totum -no revolutum– indisoluble. I per a vosaltres és aquest petit record, senzill, però sentit, per al qual he de començar proclamant una captatio benevolentiae en relació als errors tècnics i les mancances d’enregistrament. Errare humanum est i no em fa cap recança entonar un mea culpa per fer-me perdonar els lapsus calami (no sé com actualitzar-ho en llenguatge audiovisual). Espero que els considereu peccata minuta.
Totes les referències que recull el muntatge es troben desenvolupades en articles del bloc, que poden completar el record en els moments d’evocació –in illo tempore…– a què em referia al principi. La primera trobada presencial al parc del Laberint, la Jornada Màrius Torres, la difusió de la lírica d’Horaci per Sant Jordi, les trobareu abastament testimoniades en la nostra feina en xarxa al llarg d’quests tres anys. Em sap greu que per motius tècnics no apareguin al meu vídeo els tres participants a la Magna Celebratio, però em consola pensar que, a l’enregistrament que en va fer la Margalida, l’Edgar, la Mar i l’Andrea s’hi podran veure tantes vegades com vulguin.
En fi, vet aquí el meu petit present, al qual he dedicat, gratis et amore, unes horetes. Sóc conscient que el resultat no és pas el súmmum i tampoc el non plus ultra, ni mereix un excel·lent cum laude. De ben segur que no seré declarada doctora honoris causa per aquesta meva opera prima, però hic et nunc vull puntualitzar que he deixat que les meves indicacions apareguessin en forma de veu en off, perquè crec que aquesta és la nostra tasca, la dels professores, magistri, docentes -com vulgueu dir-ne-, la tasca de ser present al darrere de la càmera que gravarà la vostra vida futura, de manera que en algun moment el so de la nostra veu en off us sigui d’utilitat. Jo he gaudit d’aquesta sensació en certs moments i m’ha servit de guiatge.
Dia 13 de maig vàrem celebrar el trentè aniversari i últim del nostre institut, el Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. A partir del curs vinent ens fusionem amb el Serra de Marina. Espero i desijo que sigui per bé, que puguem mantenir aquest projecte col·laboratiu de Clàssiques que tants reconeixements ens ha donat i també que el nom del nou centre sigui Primilianus, tal com avui hem vist en els balnea de Can Ferrerons, un pavelló octogonal fantàstic del nostre avanpassat romà.
D’aquests trenta anys d’institut, jo no n’hi he estat ni una tercera part. En canvi, la nostra feina de clàssiques al centre hi té un pes considerable, com heu pogut observar en el llibre dels 30 anys: Treballs de recerca premiats, premis i més premis a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila… Acabo aquesta etapa amb molta satisfacció per la feina feta, amb molt d’agraïment i amb una gran il·lusió envers un futur esperançador. Segurament a la comissió del trentè aniversari no li agradarà el meu muntatge (i ho entenc); però jo no feia la gravació oficial (la va fer en Ventura). Jo feia la gravació per a vosaltres, alumnes de grec i de llatí, i per això els autèntics protagonistes del muntatge del trentè aniversari sou vosaltres, els d’aquest curs que ara acaba i molts del llarg d’aquesta dècada de Grec i de Llatí al Cristòfol Ferrer. Moltíssimes gràcies per haver après el bo i el millor: una actitud optimista, agraïment, germanor…. Continueu així i apreneu sempre amb alegria. Una forta besada a tots i a totes i molt bon estiu!
Cada diumenge espero amb delit asseure’m a esmorzar en companyia de l’article lingüístic de Joan-Lluís Lluís a Presència, el suplement dominical d’El Punt. Com a lingüista de pro que sóc, m’agrada la seva manera desenfadada de tractar aspectes de la llengua i el descobriment de detalls de llengües minoritàries, algunes d’elles desconegudes per a mi. El lliurament d’avui és eminentment etimològic i crec que suposa una bona ocasió per posar sobre la taula els coneixements que sobre aquesta disciplina lingüística hem estat treballant a les nostres matèries. Llegiu-lo i digueu-me: Què en penseu, de la hac? Esteu d’acord amb Fabra o defenseu una actitud més conservadora, etimològicament parlant?
[Cliqueu a sobre de la imatge per accedir al text]
Sempre m’han cridat l’atenció les cases indianes del Maresme. Qui pogués viure en una d’elles! En estudiar a classe de llatí l’habitatge romà, en vaig plantejar una possible relació. Ja em comentareu què us han semblat els paral·lelismes que he establert i què n’opineu vosaltres.
Divendres 13 de maig del 2011. La capital de la Terra ferma ens rep amb un dia assoleiat i ens ofereix l’hospitalitat gòtica de l’antic Hospital de Santa Maria, actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (me’n podeu dir l’etimologia?). La Sara, l’Ariadna, la Carla i la Jéssica, de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, arriben a aquesta construcció del segle XV -que s’emmarca dins del gòtic català i és pràcticament l’únic exponent civil d’aquesta època que existeix a la Catalunya occidental- disposades a compartir amb d’altres alumnes i docents les seves reflexions sobre la influència de la mitologia clàssica en la lírica de Màrius Torres. I com a cirereta del pastís, una nova creació de la Sara que sargeix versos del poeta per teixir un text en prosa que traspua l’alè entre esperançat i desesperançat del poeta lleidatà.
[Foto: Teresa Devesa]
En entrar a l’Aula Magna, plena de gom a gom d’un auditori compost principalment de professorat, els nervis de les nostres protagonistes, un xic alterats des de bon matí i incrementats durant el trajecte i l’espera, augmenten notablement, cosa que no impedeix que en el moment de la seva exposició es mostrin segures i mantinguin la calma fins i tot quan la moderadora els marca el temps d’exposició.
A partir d’aquest moment, totes respirem tranquil·les i satisfetes i ens disposem a escoltar, relaxades, les comunicacions dels altres participants, només aturades per la pausa de l’esmorzar, que aprofitem per comentar la jugada i rebre les felicitacions d’alguns dels assistents. De totes les ponències voldria destacar la presència del bloc com a eina fonamental de la majoria d’experiències pedagògiques presentades i les reiterades referències gregues i llatines que feien que les vostres companyes busquessin la meva mirada còmplice, com si jo en fos responsable…
Xavier Lluna de l’INS Vescomptat de Cabrera d’Hostalric presentava un projecte indisciplinari d’autors en diferents llengües que incloïa Seferis, com a representant del grec modern.
Joan Carles Otero de l’INS Ègara de Terrassa (d’on ve el nom d’aquest institut?) compartí amb nosaltres la creació d’un bloc com a eina d’aprenentatge de la poesia del poeta lleidatà en el qual se cita Plató, Virgili i Horaci com a referències bàsiques. En algun moment -com no?- va deixar anar un Carpe diem que us prometo que no va ser inspirat per mi…
Juanjo Manau de l’INS Màrius Torres de Lleida va presentar un interessant documental sobre el poeta, en què es feia referència a Carles Riba com a inspirador del vessant més clàssic de Torres.
Anton Not, professor de Castellà de l’INS Els Planells d’Artesa de Segre, reflexionà sobre el valor de la traducció a les aules de Batxillerat i posà de manifest que, en general, les matèries de Llatí i Grec són les úniques que treballen aquest procediment tan important per a l’intercanvi cultural.
Onze comunicacions molt interessants, en definitiva, algunes més didàctiques, d’altres més erudites, de les quals les més autèntiques i emotives em van semblar aquelles en què el professsorat vam donar la paraula a l’alumnat. A part de la nostra, dues noies de 2n d’ESO de Tremp van fer una emotiva presentació de la feina realitzada des de Francès, Música i Biblioteca, i un grup sencer de 4 d’ESO de Vic va fer un sentit recital poètic amb música en viu.
En acabar, amb el regust dels mots de Torres encara a la boca, dinar, conversa i tornada a casa amb el convenciment de la feina ben feta. Què més es pot desitjar d’una jornada literària?
A continuació trobareu el text de la comunicació i la presentació que l’acompanyava. La Montse, que aprareix càmera en mà a les fotos, ben aviat penjarà el video de la comunicació a “Litecat”, però de moment podeu recordar com s’explicava l’Ànnia al davant de l’exposició del vestíbul del primer pis del nostre institut.
[Cliqueu a Pantalla completa per llegir-ho còmodament]
I pensar que tot va començar amb el comentari d’aquella entrada d’El fil de les Clàssiques… Aleshores jo no sabia què treballàveu a Literatura catalana ni que publicaríeu un article relacionant les nostres matèries, ni que la Montse Vilà, la vostra professora, em proposaria embarcar-me en aquesta aventura. La màgia de la xarxa, doncs, ens ha permès crear un projecte nou, comú, fruit de la col·laboració. N’hi haurà més, segur!
Encara no m’ho crec! No m’ho puc creure! i el Facebook Fildelesclassiques Aracne no para de treure fum! Ho heu aconseguit, aràcnids i aràcnides, baldufa daurada a Edublogs 2011! Ja era tot un honor haver arribat a finalista en un concurs estatal amb tanta quantitat de blocs d’educació i de tan bona qualitat! Primer premi! Realment sou els millors!
Aracne fila i fila rebrà el proper dia 4 de juny, en el decurs de la Jornada Espiral, al Museu Reina Sofia de Madrid, la baldufa daurada en la categoria Blogs d’alumnes de batxillerat de l’associació Espiral Edublogs 2011.
Des d’Aracne fila i fila, volem agrair el guardó a l’associació Espiral, Educació i Tecnologia i lloar la magna feina que deu haver fet el jurat per seleccionar els millors blocs en cada categoria, havent-n’hi tants de tan bona qualitat, i també volem felicitar tots els blocs premiats en les diferents categories; també volem compartir el premi amb tots els blocs de clàssiques que s’hi van presentar i especialment amb els aràcnids de El vaixell d’Odisseu, de Jordi Rincón i els seus tripulants que fa poc hem participat conjuntament en un projecte col·laboratiu d’Aracne, 3a trobada de pràctica compartida, amb els Ludi Romani i l’Schola a la VII Magna Celebratio de Badalona amb la magistra aràcnida de l’I. Isaac AlbénizTeresa Devesa i els seus discipuli, bé més aviat, discipulae aràcnides.
Per molts anys a tots i a totes! Recordeu que encara hem de fer aquesta teranyina clàssica més gran i consistent! Ens calen moltes aranyes filadores per trenar una magnífica aracnografia clàssica i en català!
Moltes gràcies i la més afectuosa enhorabona, aràcnids i aràcnides d’arreu! Tots i totes que hi participeu sou guanyadors i guanyadores! Celebreu el guardó! A veure si podem coincidir en la representació de laLisístrataque ens proposava la Marina el proper 5 de juny a Badalona i podreu tocar la baldufeta, la nostra àguila romana.
L’any passat, per Sant Jordi, un dels llibres que trobaves a totes les parades era Blanca com la neu, vermella com la sang, una novel·la d’Alessandro D’Avenia. Enguany, per fi he pogut gaudir de les paraules de l’escriptor i la seva història tant tendre. Quina ha estat la meva sorpresa quan, arribant a la pàgina 58, he trobat aquest fragment que tant s’escau al nostre aprenentatge:
Aquests eren els únics deures de grec que em divertien a l’institut. D’algunes paraules agafades de les traduccions, n’havíem d’escriure al quadern el significat i una paraula derivada de la nostra llengua que ens ajudés a recordar el terme grec. Aixi vaig aprendre bé les paraules:
“Leukos”: blanc. D’aquesta deriva la paraula “llum”.
“Ema”: sang. D’aquesta sderiva la paraula “hematoma” (grumoll de sang).
Si ajuntes aquestes dues paraules paoroses, en surt una encara més terrible: “leucèmia”. Així es diu el càncer que afecta la sang. un nom que deriva del greclties vénen del grec…) i significa “sang blanca”.
Ja ho sabia, que el blanc era un mal. Com pot ser blanca la sang?
La sang es vermella i prou.
I les llàgrimes són salades i prou.
La Sílvia m’ho ha dit entre llàgrimes:
– La Beatrice té leucèmia.
I les seves llàgrimes s’han fet meves.
Us proposo veure’n una crítica molt breu d’una lectora.
Sabeu els colors en grec? Com s’escriuen en grec les paraules “leukos” i “ema”? Quines altres malalties coneixeu que derivin de paraules gregues? No us oblideu d’introduir aquests ètims en la nostra base de dades de Arrels gregues.
Estem tan contents i tan contentes de ser finalistes que hem decidit compartir la nostra alegria en xarxa i deixar-nos veure pel forat del vídeo.
Volem donar les gràcies a l’associació Espiral per convocar aquests premis que fa dos anys ja varen premiar El Fil de les Clàssiques, el nostre bloc d’aula en la categoria de professors i professores, i especialment volem donar les gràcies al jurat d’aquest any per haver seleccionat Aracne fila i fila com a finalista en la categoria d’alumnes de batxillerat. No cal dir que ens agradaria guanyar!
