Category Archives: Grec 1r

Adidas amb ales!

7 Replies


Ave,

L’altre dia mentre estava veient el nou anunci d’Adidas vaig pensar en fer aquest article quan al 0:32 apareixen unes sabatilles amb ales al costat, “adidas JS Wing”. Quin bell homenatge al déu missatger de Zeus, Hermes en grec, Mercuri en llatí!

Dissenyades per Jeremy Scott qui ha dotat d’unes ales que inviten a volar amb elles en els nostres peus per aquesta nova temporada Primavera-estiu 2010. Aquestes sabatilles han estat inspirades pels jugadors de bàsquet de la dècada dels 80, encara que el creatiu li hagi donat un toc angelical amb aquestes ales desmuntables que s’ajusten al calçat gràcies als cordons.

Què us ha semblat? Es curiós eh, però per què creieu que han tingut la idea els d’Adidas i no pas els de Nike, la deessa de la victòria, ja que ella mateixa porta ales i podia volar? Que potser Adidas té alguna referència clàssica?

Vale!

Irena Jagustín
1r de batx. llatí i de grec

El teatre també neix a Grècia

21 Replies

Dissabte passat es va celebrar el Dia Mundial del Teatre i nosaltres vàrem acabar el segon trimestre tot anant al TNC a veure la representació de la tragèdia de Sòfocles Electra. Després vàrem poder gaudir de la conversa agradable i propera amb l’actriu que feia d’Electra, la conegudíssima Clara Segura. Havia estat alumna de grec de la Margalida i nosaltres ens vàrem aprofitar de la seva coneixença.

Quan tornem a reprendre les classes, hem d’acabar de fer el tema del teatre; per tant, en aquest Google maps de col·laboració oberta podem anar localitzant els diferents teatres grecs (la pàg. 207 del llibre Grec 1 ed.Teide us pot ser d’un gran ajut) i romans que anem trobant aquestes vacances o quan sigui:


Ver Teatres grecs en un mapa más grande

No us oblideu de consultar i de comentar aquests apunts:

L’arquitectura del teatre grec
El teatre a Grècia: la tragèdia

Visiteu els teatres grecoromans amb Google Earth.

El naixement de la medicina segons Andrzej Szczeklik

7 Replies

Com en d’altres ocasions, la Montse Vilà, professora de català, m’ha fet arribar una edició de La contra. En aquesta ocasió l’entrevistat és el metge i músic polonès Andrzej Szczeklik, que, entre d’altres coses, situa l’origen de la medicina en el grec Hipòcrates i cita el terme que Homer utilitza per a la primera malaltia documentada i, fins i tot n’aventura l’etimologia. Parla també del concepte grec de catarsi, de l’origen del mot fàrmac i, evidentment, fa esment del déu de la medicina, que tan bé coneixeu -o hauríeu de conèixer- vosaltres.

[La Vanguàrdia. “La contra”. 11-III-2010]

(Podeu visualitzar-ho còmodament en dos documents. Utilitzeu el zoom d’ampliació, si cal. Aquí teniu els enllaços: Enllaç 1 i Enllaç 2)

Llegiu amb atenció l’article i desenvolupeu les referències gregues que esmentava en la introducció. Busqueu i expliqueu també una expressió llatina utilitzada en el destacat taronja.

Gràcies altre cop, Montse, i fins a la pròxima!

TERESA

Primícies des de Berlín

8 Replies

M’han arribat les primeres notícies fresques de Berlín, on sembla que els viatgers de primer s’ho estan passant d’allò més bé. Tot i que mirant aquesta foto, no sé jo si l’avió s’ha desviat una mica i han acabat al Partenó d’Atenes…

[Foto i vídeo de Toni Pérez]

Han complert la seva promesa de visitar el Pergamonmuseum i ens envien una vídeo-dedicatòria a la sortida del museu, que em sona d’alguna cosa. Jo tinc la sensació de dejà vu, i vosaltres?

Us desitjo bona tornada i espero el repotatge fotogràfic i l’article promès…

TERESA

Jeroglífics d’antropònims

84 Replies

La Margalida ens va manar aquesta activitat a través del Moodle de llatí de quart, tot partint d’aquest apunt de El Fil de les Clàssiques. Ens ha agradat molt fer-la i ara la volem compartir juntament amb aquest qüestionari que acompanya els nostres jeroglífics d’antropònims grecollatins per posar a prova el teu enginy.


Un dia a l’antiga Grècia

18 Replies

El “Pergamonmuseum” de Berlín

19 Replies

Entrada del Pergamonmuseum de Berlín [Font: Wikipedia]

A llarg dels meus viatges he visitat molts museus, tots ells molt interessants, però he de confessar que la del museu de Pèrgam va suposar una de les experiències més impactants en aquest sentit, només comparable a la contemplació del David de Miquel Àngel a l’acadèmia florentina. Més encara que contemplar la magnificència de la Capella sixtina o les intemporals obres d’art del Louvre o el British Museum, la visita al Pergamonmuseum de Berlín és curta però molt intensa. Trobar-se al davant de l’immens altar de Zeus de Pèrgam o travesar les blaves muralles de Babilònia és una sensació difícil d’oblidar.

Situat a l’illa dels museus, es va construir a la mida de les obres que havia d’allotjar, només així es pot concebre les immenses sales que allotgen edificis sencers. A més de l’altar de Zeus de Pèrgam i la porta d’Istar de Babilònia, hi podem trobar la porta del mercat romà de Milet, entre d’altres obres hel·lenístiques. Per cent, podeu ubicar i definir el període hel·lenístic de la història grega?

Altar de Pèrgam [Font: Wikipèdia]

Mireu quina meravella! No us venen ganes de pujar i baixar les escales i imaginar-vos retent culte al déu dels déus? Busqueu informació sobre aquesta obra d’art i ubiqueu la ciutat de Pèrgam en el Google maps sobre El poble grec i el seu marc geogràfic, que ja hem editat en altres ocasions. Ubiqueu-hi també Milet i Babilònia.

Porta d’Istar [Font: Wikipedia]

No em digueu que no us vénen ganes de travessar les famoses muralles de Babilònia a través del blau de la porta d’Istar i emprendre un passeig triomfal per l’avinguda dels lleons. Què en sabeu, d’aquesta ciutat?

En fi, els afortunats de 1r de batxillerat que ben aviat us trobareu en aquesta ciutat alemanya no us deixeu perdre aquestes meravelles i, sobretot, compartiu les vostres fotografies amb els que ens quedem a Badalona. Les que jo vaig fer durant la meva visita són en pel·lícula i això dificulta la seva difusió al bloc, per tant, si en feu de digitals, passeu-me-les, si us plau…

TERESA

Cardio, de Miguel Bosé

8 Replies

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/lsMSdCk7tMg[/youtube]

Recordeu el meu apunt etimològic amb cardio que prové del grec καρδία “cor”! Doncs, l’Haja ens ha dit que Miguel Bosé acaba de treure un nou disc que feia referència a cardio. He buscat informació i mireu es diu Cardio:

Es veu que el cantant té una verdadera passió per l’etimologia. “Soy de letras” acostuma a dir amb orgull, “lo mío era el latín y el griego”. En aquesta cançó, de nou i com en moltes altres, inventa palabres com “Frivolaridad” que significa: “la frivolitat en grado máximo expresada amb ligereza y al cubo” o “Matemusifísica” podria ser com: “un art entre la matemàtica, la música y la física”, tres ingredients bàsics de la naturalesa de la música; entre altres, de l’arquitectura, la perfumeria o l’ astronomia. Alguns companys de classe els recorda aquell exercici que la Lida els feia fer a l’ESO d’inventar-se a partir dels ètims grecs i llatins paraules noves per a estris inèdits, éssers inventats o paraules màgiques, com supercalifragilisticoespialidós de la Mary Poppins. Qui s’hi atreveix?

La tornada de la cançó ho explica d’una manera molt didáctica: diu: “Hay un truco muy útil y fácil que sirve para posicionar argumentos y ubicarnos para el diálogo: las preposiciones. No es lo mismo decir “sobre” que “bajo” “ante”, “con” o “contra” alguien, sino aprendemos a usarlas bien, podemos confundir, por ejemplo, el odio con las arritmias de lo cardio”.

Quin joc dóna l’etimologia a Miquel Bosé!

Irena Jagustín 1r de batx. llatí i grec

“Iambe de les dones” de Semònides d’Amorgos

8 Replies


Al llibre de Grec 2 de l’editorial Teide, vaig llegir el “Iambe de les dones” de Semònides d’Amorgos i ara el vull compartir aquí amb tots vosaltres, sigueu o no alumnes de grec. Escolteu el muntatge fet amb la nova música de Nini i després responeu les qüestions de més avall.

  • Què us ha semblat el poema?
  • Quin és l’origen i quins són els trets de les diferents dones segons el “Iambe de les dones” de Semònides d’Amorgos? Quina és la millor dona?
  • Per què la dona és un mal per als grecs? I per què un “mal necessari”?
  • Què en sabeu de Semònides d’Amorgos i de la seva obra? El considereu un autor misogin? Per què?

Marc Pelegrín

2n batxillerat Grec