Entrada del Pergamonmuseum de Berlín [Font: Wikipedia]
A llarg dels meus viatges he visitat molts museus, tots ells molt interessants, però he de confessar que la del museu de Pèrgam va suposar una de les experiències més impactants en aquest sentit, només comparable a la contemplació del David de Miquel Àngel a l’acadèmia florentina. Més encara que contemplar la magnificència de la Capella sixtina o les intemporals obres d’art del Louvre o el British Museum, la visita al Pergamonmuseum de Berlín és curta però molt intensa. Trobar-se al davant de l’immens altar de Zeus de Pèrgam o travesar les blaves muralles de Babilònia és una sensació difícil d’oblidar.
Situat a l’illa dels museus, es va construir a la mida de les obres que havia d’allotjar, només així es pot concebre les immenses sales que allotgen edificis sencers. A més de l’altar de Zeus de Pèrgam i la porta d’Istar de Babilònia, hi podem trobar la porta del mercat romà de Milet, entre d’altres obres hel·lenístiques. Per cent, podeu ubicar i definir el període hel·lenístic de la història grega?
Altar de Pèrgam [Font: Wikipèdia]
Mireu quina meravella! No us venen ganes de pujar i baixar les escales i imaginar-vos retent culte al déu dels déus? Busqueu informació sobre aquesta obra d’art i ubiqueu la ciutat de Pèrgam en el Google maps sobre El poble grec i el seu marc geogràfic, que ja hem editat en altres ocasions. Ubiqueu-hi també Milet i Babilònia.
Porta d’Istar [Font: Wikipedia]
No em digueu que no us vénen ganes de travessar les famoses muralles de Babilònia a través del blau de la porta d’Istar i emprendre un passeig triomfal per l’avinguda dels lleons. Què en sabeu, d’aquesta ciutat?
En fi, els afortunats de 1r de batxillerat que ben aviat us trobareu en aquesta ciutat alemanya no us deixeu perdre aquestes meravelles i, sobretot, compartiu les vostres fotografies amb els que ens quedem a Badalona. Les que jo vaig fer durant la meva visita són en pel·lícula i això dificulta la seva difusió al bloc, per tant, si en feu de digitals, passeu-me-les, si us plau…
TERESA
Sembla bastant interessant la visita d’aquest museu, llàstima que no tingui la oportunitat d’anar-hi.
Respecte al període hel·lenístic, o també anomenat alexandrí, és una etapa històrica de l’antiguitat. Els seus límits cronològics van ser marcats per dos fets irreversibles: La mort d’Alexandre magne i el suïcidi de Cleòpatra. Aquest període sol ser considerat com una època de transició del declivi entre l’època clássica grega l’ascenso del poder romà.
L’altar de Zeus de Pèrgam és un monument religiós d’època hel·lenística que va ser construït a la ciutat de Pèrgam al començament del regnat Èumenes II (197-159 aC). L’altar consta d’uns frisos que representen una gigantomàquia i també la història de Tèlef, gan l’latar de Zeus un de les obres mestres de l’escultura grega i representen el «barroc hel·lenístic».
Babilònia va ser un antic estat de Mesopotàmia que actualment s’anomena l’Iraq. Es va originar a partir dels territoris combinats d’Accàdia i Sumer. Fa quatre mil cinc-cents anys va ser fundada per Nimrod , qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer.
Hola! 🙂
L’hel·lenisme és el fenomen de difusió de l’esperit grec (llengua i cultura) en l’àmbit del món oriental, és la difusió que suposa una universalització d’aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma comú (koinè), dins no obstant això d’un procés històric de descomposició de l’imperi macedònic, que passa per les fases de desmembrament, conquesta de Grècia per Roma i el sorgiment de l’imperi romà. Aquet periode és per referir-se a l’expansió de la cultura grega cap als pobles no grecs que van ser conquerits per Alexandre Magne.
Segons algunes fots aquet periode comença amb la mort d’Alexandre el Gran (en el 323 aC, any també de la mort d’Aristòtil) i arriba fins finals del segle II dC.
Altar de Pèrgam Un d’aquests grans altars construïts en el període hel·lenístic va ser el gran altar de Pèrgam, dedicat a Zeus o a Atenea. El gran fris de les escultures no formava part del entablamento sinó del podi del temple. A dalt es trobava una columnata de ordre jònic dividida en tres cossos, un de central al fons i dos laterals. La columnata central donava la seva esquena a un pati quadrangular que era l’espai reservat per als sacrificis en què es cremava encens i es feien libaciones en honor dels déus. Sobre l’entablamento de les columnes es van col·locar una sèrie de acróteras que representaven déus, centauros i cavalls. Tambe podem torbar dibuixos dels Gigatomaquia,que és la lluita dels déus contra els gegants. Les escenes no estan separades sinó que és un fris corregut que descriu un moment de la batalla. Els detalls estilístics d’aquestes escultures, plecs dels mantells, els cabells, els dibuixos del calçat, les expressions dels déus i els gegants, manifesten les característiques del que s’ha dit Estil Barroc de l’Escultura Grega caracteritzat per l’expressió exagerada.
Respecte a la relació de l’altar amb la religió grega, l’altar era un lloc de culte, de caire sagrat on havien diferents naturaleses de culte, en aquest cas, parlant de l’altar familiar, era un lloc de culte domèstic. En canvi, per altra banda les tombes era on s’hi feien sacrificis literaris i es feien libacions.
He intentat situar Milet i Babilònia lo millor que he pogut!
Parlant del periode hel·lenistic, va durar dels S.IV a.C fins al S.I a.C.
El periode hel·lenistic pot estar definit com un “moviment” cultural i lingüistic que volia expandir la cultura grega pels pobles no grecs que Alexandre Magne va conquerir.
Com a fets historics aquest periode començà amb la conquesta d’Alexandre Magne i termina amb el suicidi d’un personatge que ja em esmentat a classe, Cleopatra.
Bon dia, y úlim d’ escola.
Dilluns ja estarè molt lluny de les aules per endinsarme en la capital d’ Alemania.
Teresa et portare moltes fotografies digitals, no pateixis.
Període HEL·LENÍSTIC: es situa entre el 323 aC amb la mort d’ Alexandre Magne i acaba emb l’ annexió de la península i les illes gregues a Roma al 146 aC. Tot i que va perdurar fins l’ arribada del cristianisme.
L’ hel·lenisme: és un període de transició entre lo clàssic d ela cultura grega i el imperi romà.Que va difundir l’ esperit grec en el món oriental sobretot.
ALTAR DE PÈRGAM: és un altar hel·lenístic que es situava en la ciutat de Pèrgam (àsia menor) i era un monument religios per als grecs que va ser aixecat en l’ àcropolis en honor a Zeus.
BABILÒNIA:situada a Mesopotàmia (iraq) on la llengua acàdia va evolucionar en la llengua babilònica.
Aquesta regne és compon per maravellosso monuments com els jardins de Babilònia que si realment van existir aquests jardins devien resultar una visiò espectaculr de una muntanya artificial, verda i esponerosa, enmig de la plana molt vegetada.
Les muralles de Babilònia també van ser un dels set maravelles del món. El troç de muralla més important era la porta d’ Itsar per la qual s’ accedia al temple de Bel(déu babilònic)i es un monument esplendoros per el seu color blau i els seus dibuixos daurats que iluminen la porta.
La veritat es que té pinta de ser molt interessant.Realment és veu molt bonic i aixó que son fotografies.
Responent a la primera pregunta el període hel·lenístic, també anomenat època hel·lenística va dels S.IVaC a l’ IaC.Aquest període es considerat de transició potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l’esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l’imperi romà que el succeiria.S’ha de destacar l’intercanvi de comerç,la importancia de la llengua grega i la seva difusió, un dels aspectes que van ajudar a modificar l’Orient Pròxim, que després formaria part de l’imperi Romà.
L’obra d’art de l’altar de Pergam és un monument religiós que es va construïr en el periode hel·lenístic.Aquest va ser aixecat a l’acròpoli de la ciutat de Pèrgam.L’altar de Pergam constitueix una de les millors escultures gregues i representen el ple del «barroc hel·lenístic».
Durant molt de temps va estar en la llista de les meravelles del món.
Relacionant aquesta gran obra d’art amb el llibre,he de dir que en l’altar familiar tenien lloc els cultes domèstics, sobre les tombes vesssaven les libacions i es feien el sacrificis funeraris.En muntanyes,voreres de riu… temples i santuaris retenien els cultes locals.
La ciutat de Babilònia en l’antiguitat estava localitzada a a Mesopotàmia (actualment l’Iraq).Aquesta es va formar a partir de territoris combinats d’Accàdia i Sumer.
La tradició es troba en Nimrod, que és un fill de Cuix, nét de Cam i besnét de Noè.Era un valent caçador que rebia el favor del Senyor. La tradició jueva i musulmana diuen que va fundar Babilònia fa quatre mil cinc-cents anys, i també va construir la famosa Torre de Babel.
L’altar de Zeus a Pèrgam és un monument religiós aixecat en l’època hel·lenística sobre l’acròpoli
de la ciutat de Pèrgam, sens dubte al començament del regnat Èumenes II (197-159 aC).
Els seus frisos monumentals, representant una gigantomàquia i la història de Tèlef,
constitueixen un de les obres mestres de l’escultura grega.
L’Altar va formar, durant un temps, part de la llista de les meravelles del món.
Tipus altar
Arquitecte desconegut
Cronologia 188 aC
Localització Pergamonmuseum, (Berlín)
Estil grec hel·lenístic
Materials utilitzats marbre
Sistema constructiu arquitravat
Vistes Planta 36,44 x 34,29 m
Tal i com ens consta en el llibre de text, el temple era la casa de la divinitat (en aquest cas, Zeus) i els sacerdots eren els seus servidors.Les cerimònies per part dels fidels no es feien dins del temple, sinó que les feien a l’exterior. Segueix el model de temple amb megaró,naos, pronaos i opistodó.
Grècia hel·lenística 323 aC – 146 aC
El període hel·lenístic (dels segles IVaC a l’IaC),llevat dels seus personatges
importants com ara Alexandre Magne i Cleopatra es considera un període de transició, potser fins i tot
de declivi o de decadència, entre l’esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l’imperi romà
que el va succeir. A més de l’esplendor de les ciutats, com ara Alexandria, Antioquia de l’Orontes i Pèrgam,
la importància de l’intercanvi comercial, el mestissatge de cultures, el paper dominant de la llengua grega
i la seva difusió, van modificar profundament l’Orient Pròxim, que després seria part de l’imperi romà.
L’hel·lenisme és el fenomen de difusió de l’esperit grec (llengua i cultura) en l’àmbit del món oriental,
difusió que suposa una universalització d’aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma comú (koinè),
dins no obstant això d’un procés històric de descomposició de l’imperi macedònic, que passa per les fases
de desmembrament, conquesta de Grècia per Roma i el sorgiment de l’imperi romà. Aquesta època de profundes
transformacions socials està marcada per l’aparició de les anomenades.
El període hel·lenístic ha estat definit pels historiadors del segle XIX (el terme “hel·lenístic”
va ser utilitzat per primera vegada per l’historiador alemany Johan Gustav Droysen en el seu llibre
“Geschichte des Hellenismus”), a partir d’un criteri lingüístic i cultural, per referir-se a l’expansió
de la cultura grega cap als pobles no grecs que van ser conquerits per Alexandre Magne. D’acord a Droysen,
la civilització hel·lenística va ser la fusió de les cultures de Grècia i l’Orient Pròxim, la qual cosa
permetria que el cristianisme florís en el futur. Els principals centres culturals es van expandir fora
de Grècia, a Pèrgam, Rodes, Antioquia de l’Orontes i Alexandria. Aquest va ser un retrobament de les
civilitzacions antigues orientals i gregues que sovint s’inclou en allò que els historiadors han anomenat
l'”imperi greco-romà”. Els límits cronològics del període hel·lenístic són, doncs, convencionals i polítics:
comencen amb la conquesta d’Alexandre Magne i acaben amb el suïcidi de l’últim gran sobirà hel·lenístic,
la reina d’Egipte, Cleopatra VII, amb el qual comença la dominació romana.
Les recerques arqueològiques i històriques recents han propiciat una revaloració d’aquest període
i especialment dos aspectes característics de l’època: l’existència i el pes dels grans regnes
encapçalats per les dinasties d’origen grec o macedoni (lagides, selèucides, antigònides, atàlides, etc.)
i també el paper determinant de les centenes de ciutats la importància de les quals, contràriament a la
idea estesa per molt temps, no va declinar.
Babilònia era un antic estat localitzat a Mesopotàmia (actualment l’Iraq).
Es va originar a partir dels territoris combinats d’Accàdia i Sumer. La tradició la fa fundada per Nimrod
fa quatre mil cinc-cents anys, qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va
evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer.
La ciutat era un petit poder local que va estar sotmès a tribut per Umma, Accad, els guti, Uruk, Ur, i Isin
del que es va independitzar vers el 1894 aC, sota governants d’origen amorita.
En aquest article podem relacionar els llocs de culte dels grecs amb l’ explicació del llibre de text en el qual ens explica el profund sentiment grec per la religió, i observant nomès els edificis que realitzaven per als seus déus era d’ imaginar com els tenien de benerats.Ja que el temple era la cas de la divinitat.
Podem veure un exemple clar en el altar de Pergam o en qualsevol acròpolis.
Babilonia; va ser un antic reine localitzar en le regio de Mesopotamia, en torn de l’actual Iraq.Es va originar a partir dels territoris combinats d’Arccàdia i Sumer.La llengua acàdia va evolucionar per forma la llengua babilònica, mentre que l’altra va desparèixer.
Istar és en la mitologia mesoptammica deessa babilonica del amor i la guerra, de la vida i la fertilitat. Es coneix tambe con el nombre de Inanna en Sumer, Anahit en la antigua Armenia que avui en dia es un dels noms mes comunes en Armenia.
Espero que us ho passeu molt bé a Alemanya i ja em comptareu com anat.
Adeu!
Des de Premià, que encara tenim alumnes alemanys aquests dies, us desitgem un molt bon viatge a Alemanya i esperem fotografies de monuments i de referents clàssics!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Primícies des de Berlín
Edgar i Carla, que heu afegit noms al mapa, us faig algunes consideracions per tal que feu les correccions pertinents. Recordeu que els noms de ciutats porten l’indicador blau amb punt i van amb minúscules, cal que indiqueu clarament en quin àmbit geogràfic s’inclouen (Àsia Menors, Grècia continentatl central…) i, si hi poseu imatges, indiqueu què és.
A la resta, recordeu que en els exercicis de documentació cal que reelaboreu la informació i l’exposeu amb les vostres paraules per demostrar que heu entès el contingut. Alguns de vosaltres ja ho heu fet, però d’altres encara copieu excessivament la informació. Pel que fa a la relació amb el tema de la religió, recordeu que es tracta d’un altar, no un temple pròpiament dit. Jéssica, ho has relacionat bé amb el tema dels altars, però què són els “sacrificis literaris”? La idea que el temple és la casa de la divinitat i no dels fidels sembla que alguns la teniu ben assumida.
Margalida, es veu que Alemanya està de moda o hi ha bones ofertes perquè sembla que molts centres hi anem. El alumnes del viatge m’han promès testimonis, espero que ho compleixin.
Segur que ho acompliran, Teresa; ja ho veuràs!
No us perdeu l’article i el Power Point de Xavier Sierra sobre l’altar de Pèrgam. Quina escultura us recorda Laocoont? Quin paral·lelisme podríeu establir?
Altar de Pèrgam i fris de la gigantomàquia
http://algargosarte.lacoctelera.net/post/2012/09/20/el-altar-p-rgamo-dedicado-zeus-y-atenea-friso-la
Pingback: L’arquitectura a l’Antiga Grècia | Aracne fila i fila
El Museu de Pèrgam (en alemany Pergamonmuseum) és un museu d’art d’Alemanya que pertany al grup museístic de l’Illa dels Museus, que agrupa diversos dels museus més representatius de la ciutat de Berlín.
L’originalitat d’aquest museu, inaugurat el 1930, resideix principalment en el seu propi concepte: l’edifici no va ser construït per albergar obres d’art, sinó que primer es van portar les obres d’art i després, al seu voltant, es va construir l’edifici. D’aquesta manera, les meravelles mateix, la major part arquitectòniques, constitueixen les parets i les columnes d’aquest museu.
Les zones més destacades del museu són les dedicades a l’Islam, Roma, Grècia i el període hel·lenístic (incloent la ciutat de Pèrgam, que és la que dóna nom al museu), i sobretot Mesopotàmia i el Pròxim Orient. Entre algunes de les obres que cal esmentar-ne, es troben l’Altar de Zeus de la ciutat de Pèrgam, la porta del mercat romà de Milet, les portes d’Ishtar de Babilònia, estàtues hel·lenístiques com el famós Espinari i, fins i tot, part de la residència d’un califa.
La visita al museu va ser de les activitats més interessants de tot el viatge. La sensació de creuar la porta de Babilònia o veure directament amb els teus ulls la porta del mercat romà de Milet és inexplicable, ja que al ser tan gran i amb uns recursos arquitectònics tant especials és un fort impacte.
Vam tenir temps per veure’l tot sencer i fer fotos per tenir-les de record.
És una llàstima que l’Altar de Zeus estigués tancat i no tinguéssim l’oportunitat de contemplar-lo, però si en algun moment tinc l’oportunitat de tornar-hi, estic segura que no em quedaré amb les ganes de veure’l.
L’experiència que hi vaig tenir creuant la porta d’Istar va ser molt agradable. Va ser el que més em va agradar. Era molt interessant imaginar que quan passessis aquesta porta et trobaries al temple de Marduk, on es celebraven les festes d’any nou. Aquesta porta es composa d’adob i ceràmica vidriada, la majoria de color blau i amb dibuixos de lleons, èssers mitològics, bous, etc.
L’altar de Pèrgam és un monument religiós força interessant de l’època helenística. Com diu l’article, quan pujes o baixes aquestes escales, et sents com si estiguessis pujant-les segles i segles enrere. L’altar era un edifici rectangular elevat sobre un gran podi, que s’accedia per mitjà d’aquestes escales. Va ser construït al 188 a. C a Asia Menor, transportat i reconstruït a Berlín al 1886.
La meva experiència al museu de Pèrgam també va ser força enriquidora, de fet, penso que els professors van escollir aquest museu per a fer la visita justament per el munt de coses interessants que hi ha. No soc gaire d’anar a museus, però no m’hi vaig avorrir i el vaig trobar molt interessant. Inclús em va faltar temps de veure’l tot! Per mala sort, quan hi vam anar nosaltres una part del museu estava en reformes, però tot i així vam poder veure moltes coses.
El que a mi més em va sorprendre va ser la gran entrada de la ciutat de Babilònia. Es tracta d’un passadís de ceràmica blava amb il·lustracions de diferents animals, éssers mitològics i també margarides, que acaba amb una porta amb el mateix tipus d’il·lustracions, anomenada porta d’Itsar (ja que estava consagrada a aquesta deessa). Aquesta porta era una de les vuit portes d’entrada a la muralla interior, en concret la que es trobava a l’est, i, a part de trobar-se al museu en perfecte estat, hi havia una gran maqueta perquè et poguessis imaginar com estava col·locada a l’antiga ciutat de Babilònia. El que més em va cridar l’atenció va ser com havia estat transportada des de Babilònia i estar tant ben conservada, ja que només el gran arc de la porta mesura deu metres d’alt!
No em vull allargar molt, encara que també hi va haver moltes altres coses que em van cridar l’atenció i que vaig passar llargues estones mirant. Entre elles hi havia diferents tipus d’estris quotidians de l’antiguitat, escultures de molts filòsofs grecs que es trobaven per tot el museu, etcètera.