La mort i els filòsofs
General, Grec 1r, Grec 2n gener 9th, 2010Ja sabeu que la professora de català Montse Vilà de vegades es passeja per les vostres publicacions a la recerca de talents literaris o de faltes d’ortografia imperdonables, mai se sap, i hi ha deixat comentaris molt sucosos. Doncs bé, sovint es recorda també de nosaltres, els clàssics, i ens fa arribar retalls de diari com el que tenim penjat al plafó del seminari de Grec i Llatí sobre Ovidi.
Aquesta vegada ens n’ofereix un sobre els pensadors grecs. A “LA CONTRA” de La Vanguàrdia, Víctor Amela entrevista Sergi Grau, doctor europeu en Filologia Clàssica Grega (cal dir que també és professor de Grec i Llatí i coordinador de batxillerat en un col·legi de Barcelona, però això no “mola” tant oi?) i li pregunta sobre diversos pensadors grecs i la seva relació amb la mort: els set savis de Grècia (als de Grec us han de sonar, oi?), Sòcrates, Demòcrit, Heraclit, Pitàgoras i molts d’altres, inclosos Plató i Aristòtil, és clar…
L’article comença amb la pregunta: Qué le sedujo del griego clássico?
I la resposta: A mí me gustaba leer, y entendí que el griego era la fuente de lo que leía…
I en llegir-ho, m’hi sento tan identificada que penso dir el mateix el dia que vinguin els paparazzi a fer-me una entrevista. Em deixes la frase, Sergi?
Llegiu l’article (l’enllaç és a la imatge), informeu-vos sobre els pensadors grecs que s’hi esmenten i comenteu les seves anècdotes. Enteneu l’enigma d’Homer, els pescadors de les roques i els polls?
Gràcies Montse per haver-nos fet arribar aquest article tan interessant. A veure quan t’animes i ens en regales un de teu sobre Espriu o Safo, per recordar les converses interdisciplinàries que mantenim cada any!
TERESA
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
gener 9th, 2010 at 21:25
Gràcies, Teresa, per la presentació amb què acompanyes l’article de “La Vanguardia” sobre filòsofs grecs. La veritat és que l’intercanvi entre literatures hauria de ser una pràctica més estesa del que ho és ara i la clàssica hauria de figurar-hi com a referent ineludible. A veure si, entre treballs de recerca, de síntesi i altres bagatel·les, trobem temps per tirar endavant algun projecte d’aquesta mena.
gener 10th, 2010 at 07:45
Divendres vaig llegir la contra de la Vanguardia a través del FriendFeed de Chiron i en pensava demanar un article demà a classe. Em va semblar molt interessant! Mira per on, ja el tenim! Fantàstic! Moltes gràcies Montse! Moltes gràcies Teresa!
Jo només hi afegiria una cosa i és felicitar Sergi Grau perquè la seva interessant tesi “La imatge del filòsof i l’activitat filosòfica a la Grècia antiga” li ha valgut ser el guanyador de la segona edició del Premi Cum Laude convocat per l’Institut Món Juïc, amb la col·laboració de la Xarxa Vives. Gràcies, Sergi, per fer-nos més coneixedors i coneixedores dels tòpics biogràfics presents a les vides i doctrines dels filòsofs grecs especialment de Diògenes Laerci i per totes les teves recerques que combines tan bé amb la tasca docent a secundària.
gener 10th, 2010 at 10:35
Doncs sí, els estudis sobre D.L. que està duent a terme el dr. Sergi Grau seran inel·ludibles a partir d’ara. Ja em vaig proposar de posar-m’hi de ple .
gener 10th, 2010 at 15:38
M’afegeixo, sens dubte, a les felicitacions de la Margalida i el Ramon pels estudis del Sergi Grau sobre Diògenes Laerci, autor del segle III d’obligada consulta per a qualsevol estudiós del món clàssic, especialment per la seva tasca com a biògraf dels filòsofs de la Grècia antiga.
L’article de La Vanguàrdia, però, es basa sobretot en una altra de les obres de Grau, Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga (Ed. Adesiara). No l’he llegit, però promet… He de confessar que en veure el títol m’ha recordat el teu recull sobre les poetesses gregues, Margalida…
gener 10th, 2010 at 17:32
Suposo, Teresa, pel que fa a l’antologia, perquè d’obituària, no.
A veure si ben aviat en podem tenir una ressenya nostra al bloc i això voldrà dir que n’hen fet la lectura. També promet!
gener 10th, 2010 at 17:57
Em refereixo caràcter antològic de l’obra, és clar, amb una gran feina de recerca, ordenació i interpretació al darrera!
Per cert, faig una crida als alumnes perquè ens aclareixin l’adjectiu obituària. Sabeu de què estan parlant les vostres profes i d’on prové aquest mot?
gener 17th, 2010 at 17:45
Hola!
Primer dir que em sembla molt interesant l’article però a la vegada també em sembla una mica cínic fer una entrevista en la qual el tema principal a tractar son les morts dels folòsofs grecs més importants.
Sobre l’adjectiu obituària cal dir que prove del mot llatí “obitus” que significa mort pero lo que suposo que obituària voldra dir motuòria o alguna cosa semblant. També volia dir que del mateix mot llatí que he esmentat abans provè la paraula obituori utilitzada per a referir-se a un llibre o text on es parla sobre la mart o els morts, lo que nosaltres anomenariem necrològica.
gener 17th, 2010 at 18:05
Bona anàlisi etimològica, Sara, del derivats del mot obitus. Pel que fa al tema de l’article, és cert que el tema és prou delicat, però de vegades no està malament enriure’ns una mica d’allò que ens fa mal…
març 27th, 2010 at 18:21
[...] en d’altres ocasions, la Montse Vilà, professora de català, m’ha fet arribar una edició de La contra. En [...]