11 thoughts on “El teatre a Grècia: la tragèdia

  1. judit vilanova

    Van molt bé si vols entendre la tràgedia, com va sorgir, perquè, que era, que hi representavan, com ho consideraven…
    Aquests tres videos son bonissims. A mi, sincerament per fer la presentació de power point em va ajudar a treure’m de dubtes.

  2. Camila

    Puff m’ha costat massa trobar aquest article!!
    Crec que el podem relacionar amb aquest altre: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2009/03/08/xerrada-de-la-dra-reich-deus-i-herois-a-la-literatura-grega/
    Resum de la tragèdia grega segons el llibre de grec de primer, unitat 9:
    La tragèdia tractava arguments seriosos de tema mític. Dividida en aquestes parts:
    -Pròleg, part inicial que precedeix l’entrada del cor.
    -Pàrode, cant d’entrada del cor.
    -Èxode, breu cant final amb el que el cor es retira.
    -Espisodis, parts completes de la tragèdia que van entre dos cants corals complets.
    -Estàsims, cants del cor entre episodis.
    Les tragèdies s’estructuraren en trilogies acompanyades d’un drama satíric; són un espectacle de recitació, cant música i dansa.

  3. Laura G

    La tragèdia tractava arguments seriosos de tema mític. Totes les tragèdies estan formades per: el pròleg(part inicial que precedeix l’entrada del cor), la pàrode(cant d’entrada del cor), l’èxode(cant final amb què el cor es retira), els episodis( parts completes que van entre dos cants corals) i els estàsims(cants del cor entre episodis).
    Hi ha altres tipus de representacions teatrals:
    Drama satíric: es representava després de les tragèdies i volia fer riure. Es va originar a l’Argòlida a començament del s.V a.C.
    Comèdia: crítica ferotge contra la societat.
    Mim: escenes picaresques de la vida quotidiana. El creador va ser Sòfron de Siracusa.

  4. Alissa Komarova

    Hola! Bueno vaig a resoldre l’activitat 10 i 11 de la pag.210!

    10).Quins elements caracteritzen la tragèdia grega?
    -El motiu de la tragedia grega és el mite(com en la épica).La tragedia grega és caracteritzada pels seguents elemnts:

    -El Pròleg. És simplement una introducció, encara que el seu tractament variï segons els autors.

    -La paròdica. Amb ella s’iniciava realment el desenvolupament de l’acció i consistia en el cant d’entrada del Cor. Pels accessos laterals del teatre amunt esmentats entrava el cor i es dirigia cap a l’orquestra, lloc on estava tota la representació.

    -Els Episodis. Constituïen els passatges dramàtics “intercalats entre els cants corals” i eren parts dialogades en què actuaven els actors. Sòfocles va ser el primer que va introduir tres personatges, fent-los coincidir en escena, entre només tres actors tots ells homes (les dones sembla que no actuaven en el teatre) es repartien tots els personatges individualitzats en l’obra.

    -Els estàsims. Eren els cants del Cor que “sense moure’s” l’orquestra executava acompanyant-los en ocasions de sons instrumentals i de dansa.

    (Episodis i Estasims) s’alternaven lliurement en les obres.

    -L’Èxode. És el cant final del Cor mentre “surt” del teatre en finalitzar la tragèdia.

    11.)Defineix:

    -corega:Ciutadà grec que costejava l’ensenyament i vestit dels que formaven el *cor en els festivals dramàtics.

    -drama:(del grec δράμα, fer) Sol dir-se “drama” únicament quan hi ha un “final tràgic”, però el terme comprèn també les obres còmiques.

    -satíric:El drama satíric és un gènere literari de la Grècia antiga, estretament associat a la tragèdia.

    -Pantomima (en grec pantómimos “el que imita”) és la part de les arts escèniques que utilitza la mímica com a forma d’expressió artística.

    -mim: és el que utiliza la pantomima.

    -comèdia: és un gènere dramàtic que es caracteritza perquè els seus personatges protagonistes es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia és va originar al món grec, però es va desenvolupar al llarg de l’edat mitjana i l’edat moderna, fins arribar als nostres dies.

    -coturns: era un antic calçat alt amb sola de suro que proporcionava altura als actors.

  5. moral.mireia2010

    SALVEE!
    Els videos aquets van molt bé,i per entendre el que es la tragedia són molt utils, jo e tingut que fer un treball sobre la tragedia a Grecia i Roma, i aquests videos m’han sigut molt utils. Aqui ús deixo els resums i la informació que he tret dels tres videos.
    Video 1: els grecs tenien les costums d’anar a ceremonies que feien en honors als seus deus, durant les cerimonies, els fets sobrenaturals dels seus deus, descobrien la vida dels seus essers mitologics i legendaris, i tmbe els sentit entre la vida i la mort. Eren histories antigues amb moralejas que s’aprofitava per ensenyar lealtat als deus, familia… A l’antiga grecia cada ciutat hi ha un deu, mite, dialecte….

    Video 2: Picistrato,cap del govern a atenas, ell va buscar una manera de que la gent de fora anes a celebrar les grans dionisiaques. Naixement del teatre: Picsistrato li va demanar al poeta Tespis, que inventes alguna cosa perque les celebracions siguesin més divertides i entretenides. Durant els rituals cantaven i balleven 12 homes que formaven un coro, i portaven unes mascares que el hi cobria tot el rostre. Les mascares estaven adornades amb banyes de cabra, per això el public les va començar a anomenar tragedies, que prove del gres tragos, que significa banyes de cabra, i de odas, que significa cants o imnes. A Tespis se li va acudir que podia sortir del cor, i deixar de cantar per preguntar coses com perque aquell any no habia plogut el suficient, o perquè Dionisi a la pri,avera sempre reneixia. Amb aquella desició va crear el que ara coneixem com a teatre, ell va ser el primer actor, però no van ser anomenats actor, sino hipocrites, que prove del grec hipo, que significa mascara i respondre, osigui els homes responen darrere d’una mascara. A partir d’aqui es va decidir que els poetes escribisin les seves histories i es faria un concurs entre elles. Aixì va neixer la tragedia grega.

    Video 3: Despis, va tenir molt d’exit amb la tragedia. Aixì que el veins d’Atenes s’apropaven per veure les obres que es reprresentaven a les grans Dionisiaques, també arribaven poetes de tots llocs perquè representesin les seves obres. Les primeres tragedies consistien en el cant d’aquest cor, i representaven coses que els hi pasava al poble o haveidats com deeses. El cor, cantava mentre explicava alguna historia, i hi havia algun actor que feia el paper de heroi o éssers mitologics. El públic podia sentir i viure les emocions que sentien els seus deus i herois, aixì que d’alguna manera feia que conectesin els actors i el public. També la tragedia va ensenyar moltes coses al public que podia veure les obres de teatre, sobretot el que va ensenyar es que la vida sempre acaba amb la mort, és a dir que tothom acaba morint.

    DIONISIO: deu de la vegetacio i el vi, ell habi ensenyar a fer vi, era amable i bo, pero amb qui volia ja que ell podia ser dolent. Ell moria a l’hiver i a la primavera reneixia, el seu renaixement, venia acompanyat de la renovacio dels fruits i la terra.
    El festival més importat en atenes era el de les grans dionisiaques, durava 5 dies seguit i es celebra a la primavera i a l’hivern, aquest rituals es feien molt avanç de que el teatre naixes.

    VALEEE!!! 😀

  6. Ana Mª Falcón Durán

    Xaipete!

    No sabia que el gènere de tragèdia al teatre tenia els seus orígens a Grècia, tot i que no m’ha sorprès després d’haver vist que tot. El fet que els vídeos estiguin fet mitjançant dibuixos ha fet que em semblés més fàcil d’assimilar, ja que és una manera més divertida i visual.

  7. Marta

    Bonum diem!
    Estàn bastant bé els videos, m’han semblat interesants. No sabia que la tràgedia del teatre venia de Gràcia.

  8. Andrea Torrente

    Bonum diem!
    Els videos són interesants i m’ha sorprès que la tragèdia que apareix molts cops a les obres vingui de Grècia, és a dir que els seus origens van ser allà.

  9. alexandre m

    La tragèdia tractava arguments seriosos de tema mític. Totes les tragèdies estan formades per: el pròleg(part inicial (que precedeix l’entrada del cor), la pàrode(cant d’entrada del cor), l’èxode(cant final amb què el cor es retira), els episodis( parts completes que van entre dos cants corals) i els estàsims(cants del cor entre episodis).
    Hi ha altres tipus de representacions teatrals:
    Drama satíric: es representava després de les tragèdies i volia fer riure. Es va originar a l’Argòlida.
    Comèdia: crítica ferotge contra la societat.

  10. Pingback: Les Coèfores d’Èsquil | Literatura grega a escena

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *