Clara Segura, una Electra sublim i una exalumna afectuosa

A lentrada del TNC

A l'entrada del TNC

Avui hem acabat el segon trimestre tot anant al TNC a veure Electra amb els alumnes de grec tal com ja vàrem anunciar fa uns dies en aquest article.

Clara Segura amb el grup de grec

Clara Segura amb el grup de grec

Hem gaudit moltíssim  i també alguns hem plorat. Encara emocionats per la genial actuació de Clara Segura després hem pogut parlar amb ella  i ens hem fotografiat junts. Jo estic molt contenta i no tinc paraules. Espero que aquí aneu deixant les vostres impressions de la nostra sortida al teatre i de la nostra trobada amb la Clara que anirem a veure, almenys jo, quan representi Hamlet a la Biblioteca de Catalunya el mes de maig.

L'actriu Clara Segura amb la seva professora de grec de l'institut Sant Just Desvern (Margalida Capellà)

L’actriu Clara Segura amb la seva professora de grec de l’institut Sant Just Desvern (Margalida Capellà)

Bones vacances de Setmana Santa! Bon dia Mundial del Teatre!

40 thoughts on “Clara Segura, una Electra sublim i una exalumna afectuosa

  1. Teresa Devesa i Monclús

    Realment sembla que tots esteu molt satisfets de l’experiència: alumnes, professora i actriu. És agradable pensar que una exalumna de grec acaba representant una tragèdia de Sòfocles en el gran edifici neoclàssic del TNC. Espero algun dia poder tobar-m’hi també, de ben segur que em sentiria tan orgullosa com tu sembles a la imatge. Amb el final de trimestre jo no hi he pogut anar encara; a veure si finalment puc enganxar les darreres sessions…
    Curiosament m’ha arribat també la notícia que gairebé durant les mateixes dates s’està representat una altra “Electra” per inaugura el nou teatre Akadèmia. La tragèdia grega està de moda, ves per on! Aquí us deixo un enllaç sobre aquesta versió on trobareu un vídeo explicatiu: http://www.teatreakademia.cat/
    Bona Pasqua a tots!

  2. Jordi

    Ave Lida!!!
    El dia mundial del teatre … ho vaig sentir per la ràdio. Bona setmana santa o solstici de primavera!!!!

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Bona setmana santa santa! Bon soltici de primavera!
    Teresa, a veure si hi pots anar segur que t’agradarà.
    A veure si abans de finals de curs ens fas una visita, Jordi! Et trobem a faltar!

  4. Irena

    Ave Lida!
    Encara que estigui de vacances,aquí estic comentant una mica el bloc, sense oblidant-me d’ell, jaja
    Bueno parlant sobre la sortida al teatre, cal dir que em va agradar molt, també em va arribar molt per la manera en que tractava l’història i la bona interpretació dels actors. La tragèdia és molt xocant, i fins i tot hi van haver plors. No va haver res que em desagradès.Entre les curiositats,perquè Electra portava el cabell curt i les altres una llarguíssima trena?
    Em va fer molta il·lusió haver conegut a la Clara després de la sesió, ja que vam compartir experiències que tenim de tu Lida amb ella.
    bones vacances!:D
    vale

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    Hola, Ire! M’alegra molt tot el que em comentes i és cert tant en vosaltres com en la Clara, com ella va dir, he despertat l’amor per Grècia, per la mitologia i pel teatre. Què més vull? És molt interessant la pregunta que formules. A veure si els companys la saben respondre. Ja saps que sempre tindràs la meva resposta a la tornada de vacances. Bona Setmana Santa!

  6. Margalida Capellà Soler Post author

    La biblioteca Horta-Can Mariner, amb la col·laboració del TNC, us ofereix una xerrada on poder comentar aquesta obra de teatre amb la Mercè Anglès de Q-Ars Teatre, productora i actriu de l’obra on interpreta el paper de Clitemnestra, i el Cor de Dones de Micenes.
    Lloc: Sala d’actes Pep Montanyès de la biblioteca.
    Data i hora: Dimarts 20 d’abril a les 19.00h

  7. Oriol García

    Jo, igual que la Irena, estem de vacances pero estic aqui sense olvidar-me del bloc! Va ser una molt bona excursió, per l’obra i també per coneixer a la ex alumne, Clara. L’obra va estar molt bén representada per la famosa Clara i per els altres actors. Va servir molt anar a veure-la en directe, ja que pots veure millor les expresions i ficar-te millor dintre de l’història 🙂

  8. Coty

    Ave Lida!
    Doncs jo no puc dir molt. Vaig quedar fascinada amb l’obra i les interpretacions dels personatges, boníssims, i la Clara Segura simpatiquíssima!
    Com ja vam esmentar abans d’anar al teatre una tragèdia com aquesta “Electra” de Sòfocles no és gens fàcil d’interpretar, però ho van fer tant bé fins al punt que vaig arribar a empatitzar amb la protagonista i, després d’estar unes quantes escenes amb els ullets plorosos, quan es retroba amb el seu germà em vaig ficar a plorar com una magdalena! Potser l’única cosa que em va costar d’entendre és al finalñ el joc que fan amb les capes simbòlic, que representa que van canviant de personatge, per lo demés perfecte.
    Clara Segura, per una altra banda, com ja he dit també, em va deixar una bona imatge, va ser molt amable i agradable amb nosaltres i em va respondre la pregunta que vaig fer sobre en què pensava quan estava interpretant un paper. Va dir que al final t’ho aprens de memòria i ja és fins i tot com una cosa mecànica, no penses en el que has de dir o com ho has de fer, sinó que pots arribar a pensar en coses teves personals.
    En conclusió jo crec que ha estat una gran sortida i la tarda va estar ben aprofitada!
    Ens veiem a la tornada de les vacances, bona Setmana Santa 🙂

  9. Margalida Capellà Soler Post author

    M’agrada molt el que em dieu, Coty, Uri… Moltes gràcies i bona Pasqua!
    Aquella mateixa tarda que vàrem anar amb la classe de grec a veure Electra (feia tant de temps que tenia les entrades!) i després vàrem tenir l’agradable conversa amb la Clara Segura, jo no vaig poder assistir al lliurament
    de la XVII edició dels Premis Auriga i m’hagués agradat ben molt. Sort que la Montserrat de la revista Auriga i el premiat Ramon Torné ho varen entendre.
    ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ: Tres records del lliurament dels premis Auriga

  10. lina

    Ave nois! Tot i així, després d’haver estat un bona setmana plena de noves experiencies, tornem al cole a la rutina!
    Crec que no hi ha paraules per descriure les diferentes sensacions que ens va transmetre a tots la tragèdia grega, Electra, perquè en cara que no sigui una història com la que estem acostumats a veure en un teatre, es una situació en la que es pot veure perfectament diferents punts de vista i diferents sentiments confrontats.
    Una de les esecenes que més em va cridat l’atenció durant l’obra, va ser quan Electra es dona compte de que el seu germà no es mort.
    AHH i com no, l’experiencia amb la Clara Segura, va ser fantastica perquè és un persona amb molt de talent i amb una gran capacitat memoristíca.

    Estic molt contenta Lida! i espero que anem a una altre obra representada per la Clara Segura, sempre és un gran plaer! 😀

  11. Margalida Capellà Soler Post author

    Hi anirem, Lina, si voleu i tant! A la foto estàs al costat de la Clara, superil·lusionada, eh! Bona Pasqua! Χριστός ανέστη!
    Χρόνια πολλἀ! Fins dimarts, Lina!

  12. nuria

    Salve Lida!
    Considero que ha sigut la millor obra que hem anat a veure en el que portem de curs! =)
    Em va semblar una història molt interessant la de Electra i més encara per lo complex que és entendre al personatge ja que fins i tot ella mateixa reconeix que no es guia per la raó sinó per les emocions, per la rabia. La Clara haurà hagut de treball molt per a ficar-se al personatge y més encara, com ella ens va dir, havent sigut mare fa poc.
    L’obra em va encantar va ser molt emotiva! =)

    Valee! 😀

  13. Rabab

    Ave lida!!
    L’obra de teatre Electra m’agradat molt, la tragèdia impressiona molt, peró s’enten perfectamet.La Clara Segura és molt bona actriu.

  14. Rebeca Sánchez

    Lida!
    Suposo que ja veu adonar-vos si em va agradar o no perquè em va encantar! Una grandíssima actuació per part de la Clara y sobretot un honor haver-la conegut en persona y fotografiar-me amb ella!
    Tot i que jo no vaig ser de les que vaig plorar -em vaig controlar :D- em vaig emocionar molt i vaig gaudir moltíssim tota la obra.
    La millor part, segons la meva opinió, va ser quan el germà d’Electra confessa qui es i s’adonen que no estan sols al mon. Em va emocionar moltíssim.
    Com soc una enamorada del teatre, intento valorar els aspectes bons y dolents d’una obra de teatre, els actors, la música i la direcció i en aquesta obra aquests tres aspectes els hi donaria una bona puntuació, sobretot al treball dels actors, ja que els personatges de la obra són difícils de treballar perquè tenen moltíssim paper, de difícil enteniment i una cultura i època diferent.
    Potser en l’aspecte que va fallar una mica va ser en l’adaptació, massa dura per a un públic tan jove, tot i que a mi em va encantar que fossin fidels.
    Bé, poc més em queda a dir, simplement que, un altre cop, vaig gaudir moltíssim amb Electra i Clara Segura. Ja des de la seva entrada a escena, sabia que seria una gran estada al teatre.
    Dintre de poc penjaré tot el material que tinc d’aquella tarda, d’acord?
    Petons!

  15. Alissa Komarova

    Hola Margalida,
    pues la veritat es que em va agradar moltissim la sortida,
    no soc fan de teatre, mai hi vaig, m’agrada més el cine, pero crec que el teatre et fa apendre sobre tot les obres importants com aquesta.
    Els actors van actuar molt bé, sobretot la Clara, és una cosa impresionant, com pot una persona memoritzar tot allò, és increible.
    No em vaig enterar molt del tema, ja ho saps, ajaj, quan et vaig fer la pregunta aquella, i et vas posar a riure.
    Si no m’haguessis contestat, no m’hauria enterat d’allò.

    M’encanten les sortides que fem, i he preparat un video que espero que t’agradi!

  16. Coty

    Iree! La raó per la qual Electra, a diferència de la seva germana, no porta trena sinó el cabell curt és perquè ho fa en senyal de dol: el dolor que li causa la mort del seu pare i la infelicitat de viure amb els seus assassins la fan que no vulgui ser atractiva, ni tenir una vida amorosa i com a símbol es talla els cabells.
    Espero que serveixi! 🙂

  17. Bet Rosell

    Ave!
    Va ser una molt bona sortida, l’obra era boníssima, i poder conéixer a la Clara Segura no té preu! A més, vam poder veure representada en directe aquesta tragèdia grega, que, tot i que algunes parts eren una mica més complicades, va valdre molt la pena.
    Em sembla que en general ja s’ha dit tot el que hi ha per dir. Els personatges estaven molt treballats, i com han dit alguns companys, el d’Electra ha d’haver sigut molt difícil de representar, ja que només es deixa portar per les emocions, la ràbia i la tristesa. Hi van haver moments que emocionaven de veritat, no em sorprén gens que a algú se li escapés alguna llàgrima…
    Gràcies, Lida, per aquesta oportunitat!

  18. dani costa

    La tragedia d’Electra va estar excelentment interpretada, lo cert es que tenia ganes de que termines perque em resultava agoviant la situacio que s’interpretava a l’escenari, tot i que sembli una critica negativa no ho es, ja que va ser la bona interpretacio dels actors la que em va fer sentir l’angustia que sentia Electra.Felicitats a tot l’equip que treballa en aquesta obra.

  19. dani costa

    Salve!

    La opinió sobre Electra com a públic jove es que veure una obra teatral et dona un impacte fort a les teves emocions, no és el mateix que veure la televisió o conectarte a internet, la conexió amb els actors, l’atmòsfera de l’escenari,la companyia del públic i sobretot la trobada amb un mateix mentres observes l’actuació fan que el teatre adquireixi aquesta força, s’ha de veure Electra perque serà un espectacle que ens aportara algo inesperat, pequé ens mostrarà com pot arrivar a sentir un ésser humà, ballarà entre la desesperació visceral fins a l’alegria extasiada. Un cara a cara amb Electra ens fara sentir almenys un instant màgic.

  20. Laura G

    Fent una petita reflexió sobre la conducta moral que tenen els personatges tot i que han passat alguns dies des que vam anar a veure l’Electra:
    Electra, la protagonista de la tragèdia, està representada, potser, com l’heroïna. Però jo penso que no és així. Està cegada per la venjança envers la seva mare, però perquè quan som petits tendim a idolatrar els nostres progenitors i no ens adonem de que cometen errors; i això li va passar amb el seu pare. Perquè jo actuaria com Clitemnestra, jo i tots (penso). Si el meu marit matés la meva filla, no només m’aniria amb un altre home. Jo entenc la posició de Clitemnestra, entenc la seva ira. I encara seria més difícil si la meva filla em retreu en cada moment el que vaig fer, per venjar la meva estimada filla, i posa en contra meu el meu altre fill, que ni sols va conèixer el seu pare. Però Orestes es massa jove per adornar-se’n de que la seva germana l’està manipulant per dur a terme la venjança contra la seva mare.
    Actualment, ens trobem en ambdues situacions. Les circunstàncies de la vida ens fan fer coses inpensables en altre moment. Ens veiem continuament manipulats, condicionats per una societat que sense adonar-nos ens fa actuar d’una manera o d’altre.

  21. Coty

    Com pot ser què després de gaire bé 26 segles Electra tingui èxit entre nosaltres i no ho tinguin obres de fa un any?
    Electra avui dia es pot representar perquè demostra els sentiments més arrelats a la condició humana, sentiments que encara avui dia són vigents i, crec, sempre ho seran: l’amor, la tristesa, la impotència, el sentiment de venjança, la por al futur, el ressentiment…
    Una altra cosa que també ens pot cridar l’atenció és que ens convida a reflexionar sobre fins a quin punt són humans aquests sentiments i fins a quin punt aquesta passió pot arribar a passar-se de la ratlla i convertir-se en una obsessió i una raó per viure (o no), com en el cas d’Electra. A reflexionar i també, en definitiva, opino que arribar a la conclusió de que l’EMPATIA està per sobre d’aquests sentiments, perquè tenim la capacitat suficient per fer-ho, perquè som humans i hem d’arribar a entendre als altres i a parlar els nostres problemes abans de qualsevol altra cosa, intentant deixar de banda la ceguera d’odi que puguem portar dins nostre. Amb aquesta opinió no estic culpant a Electra, sinó que tothom al seu voltant porta els sentiments d’odi per davant: la mare, l’amant, el germà, la dida… És a dir, la culpabilitat recau sobre tots i no només sobre la protagonista. Tot i així, ella no entén el patiment de la mare al pensar que el seu marit ha matat la seva filla ni la mare l’entén a ella, no entén que el seu germà ni tan sols deu recordar al seu pare ni ell entén que ella està cegada per aquesta còlera i no servirà de res matar la seva pròpia mare…
    En conclusió, aquesta tragèdia grega ens pot portar a reflexionar sobre molts temes i per això crec que encara ens interessa avui dia, tant de temps després d’haver estat escrita. Electra encara et fa sentir, et fa possar-te al lloc d’una família destrossada, marcada per l’odi i la ràbia i entendre que els sentiments són normals i humans, però sempre en certa mesura.

  22. lina

    Ave!
    Crec que en quant a l’àmibt reflexiu de l’obra, puc dir que hi ha enfrontaments de sentiments, passió, odi, venjança, etc..
    Un dels personatges que més em va cridar l’atenció, és com no, Electra, ja que aquesta dona creix amb l’odi a la seva vida, ja que culpa a la seva mare, Clitemnestra, i al seu amant, Egist d’assessinar al seu pare, Agamèmnon, rei de Micenes.
    Electra,després de la mort del seu pare, no veu a Clitemnestra com una mare, sinó com una enemiga a la que té que eliminar,junt amb l’amant d’aquesta. En un principi les dones del cor, fan el possible per treure-li l’odi i el sentiment de venjança, perquè no la portaria en lloc.Però tot i els consells d’aquestes dones, ella no fa cas.
    Quan Electra per fi va trobar-se amb el seu germà Orestes, que havia estat molt de temps desaparegut, va fer tot el possible per manipurlar-ho perquè fossi el qui assassinés a la seva mare i a l’amant.
    Crec que encara que hi hagi passat molt de temps, gairebé 25 segles, els sentiments de venjança i d’odi, segueixen estan actualment.Pel que fa a l’actitud d’Elctra crec que no al final l’odi i el sentiment de venjança no van portar-la en lloc, perquè el seu pare igualment segueix estan mort i per manipular a un germà per que assassinés a la seva mare, no solucionaria res.
    El que em sembla sorprenent és com l’esser humà por arribar tant lluny i pot fer coses que van en contra dels seus propis principis morals. També crec que actualment els sentiments de l’Electra es veuen clarament reflexats en la violència de genere, ja que a molts homes i dones,es deixen portar per la ira i no són conscients dels seus actes i les conseqüencies d’aquests.
    En definitiva em sembla una obra de la que hi ha moltes coses que extreure de benefici i també per reflexionar.

  23. nuria

    Salve Lida!
    Per començar, recordar que ha sigut una de les obres que més m’ha agradat de les que he vist aquest curs =). Trobo molt interessant l’obra que ha representat la Clara Segura sobre el mite d’Electra y crec també que la trama és molt complexa. Ens trobem en un conflicte important, d’alguna manera entenem aquesta obsessió d’Electra per a venjar al seu pare, però la cosa canvia quan els assassins són la seva mare y l’amant. Aquí trobem una cosa que és gairebé impensable: matar una mare. La dona que t’ha dut a aquest món, que ha cuidat de tu, sempre ha estat al teu costat, t’ha estimat com la que més… Seria una manera de venjar al seu pare… però realment val la pena? Perdre a una de les persones més importants a la vida d’una persona? És veritat que Electra estava molt dolguda, però no crec que una mort tingui solució y menys amb una altre mort. Dintre de tot això vaig trobar la obra molt emotiva, sobretot el moment en que es retroben els dos germans.

    Segueixo opinant per això que Electra estava massa dolguda, la fúria la cegava ja que jo no podria pas fer una cosa així.

    Valee! 😀

  24. Irena

    Ave Lida,

    Respecte al comentari anterior sobre la meva opinió personal, ja veus que l’obra teatral de l’ Electra em va semblar bastant xocant, no només per l’ història que es va desencadenat al llarg de l’obra, sinó que també per la bona manera d’actuar dels actors. D’aquesta manera puc dir que aquesta tragèdia, s’ha representat avui dia perquè hi ha casos que encara passen al nostre propi segle XXI, així que amb el simple fet d’estar allà d’espectador, ho podria considerar com un signe de reflexió sobre els actes, els sentiments, els valors, de cadascun dels personatges.
    Ara, parlant sobre l’odi de la protagonista a causa de l’ enorme obsessió de venjar-se de la seva pròpia mare i del seu amant, pel cruel assassinat del seu pare,no li porta enlloc. Diguem que potser debilitar el rancor que sent per la seva mare ja que aconsegueix matar-la al final de l’obra amb l’ajut del seu germà Orestes. El que fa que succeeixi aquesta matança és l’amor que sent ella pel seu pare Agamèmnon. Crec que Electra és una dona forta, lluitadora, però al mateix temps no, ja que no s’atreveix a assassinar a cap dels dos, i és això el que fa que sigui covard.
    Per concluir podria dir que de vegades les persones fem coses dolentes per venjar-nos, per tal de que no ens quedi aquell ressentiment de còlera,encara que després ens pugem penedir.

    Que vagi bé, espero que t’agradi,
    vale!

  25. Margalida Capellà Soler Post author

    M’agradaria que llegíssiu aquesta crítica publicada a El País dia 10 d’abril de 2010 i comentéssiu l’Electra aquí, si encara no ho heu fet.

  26. Laura G

    Havent llegit la crítica de Marcos Ordoñez, m’agradaria dir qué penso jo:
    Realment estic d’acord amb tot el que diu, excepte en que el pròleg és innecessari, ja que per nosaltres els estudiants, és important situar-nos bé. I tot i que la música és bastant moderna, és també adecuada!
    A favor de la crítica diria que se’m fa una mica pesat tot el temps que passa fins que Orestes apareix, com diu ell, esperar ens aburreix, som impacients!

  27. Coty

    Torno a estar aqui! La veritat és que la crítica de El País feta per Marcos Ordoñez porta una mica de raó en certes crítiques, però d’altres crec que són excessives.
    És veritat, per exemple, que la música de vegades et distreu i, en comptes de poder concentrar-te en el diàleg, que per molt que es repeteixi és complicat al menys per a mi, perds el fil i no acabes d’entendre’l. La música no era lletja ni tampoc estava molt alta, però feia difícil poder concentrar-se. A més, implica un to de veu alt i la veu es fa poc entenedora.
    Una altra cosa en la que estic d’acord és en el ball final, segons m’has explicat tu, Lida, és perquè en les tragèdies també es feien danses, però la veritat es que avui dia no s’acaba d’entendre la finalitat. Potser és perque Electra finalment ha pogut aconseguir el seu objectiu, però si és per això és una mica sinistre.
    Respecte d’altres crítiques no estic gaire a favor: el
    monòleg del principi és molt necessari per nosaltres, perque per molt que hàgim fet introduccions a classe ens fa ficar-nos més en el paper i per a aquells que no tenen gaire idea també.
    Sobre Clara Segura m’ha encantat el comentari que ha fet que assembla una barreja entre una actriu japonesa i una italiana. Espero poder anar a veure Hamlet!

  28. Erik Oliveras Sanchez

    Ave, Lida!

    L’obra va estar genial.
    Em va encantar l’ambientació y el decorat. Aixó, i que tots els actors i actrius van clavar els seus personatjes, feia que et fiquesis de plé a lóbra.

    Coincideixo en quiasitot amb el critic Marcos Ordoñez.
    La dansa que van fer suposo que tenia algun motiu ceremonial o alguna cosa, pero a mi em va fer riure.

    I discrepo amb lo de la musica, a mi em va agradar molt, y feia l’obra mes amena.

  29. Marc Pelegrín García

    Meravellós, l’interpretació de la Clara Segura era plena de sentiment, sense dubte Clara es va convertir en Electra completament o almenys va donar aquesta sensació al 100%. Clara aconseguía obtenir diferents estas animics i contagiar les seves emocións al públic.
    A més a més tinc molt en compte una de les frases que vam poder gaudir després de la representació de Clara Segura la qual deia que aquest paper s’interpretava amb el cor i no amb la raó, això em recorda que l’èsser humà no és un èsser racional sinó emocional, i aixó no ho podem oblidar.
    En definitiva estic molt content per poder haver vist aquesta obra representada per Clara Segura, ha sigut un honor per mi i l’hi desitjo el millor i molts èxits professionals.

  30. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » El teatre també neix a Grècia

  31. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Un record d’Electra

  32. Carlos Rocamora

    Ave Lida
    L’obra recordo que va ser explendida, tant l’argument com l’interpretació dels personatges, l’escenari no ajudava molt a entendre l’obra pero el paper dels actors feia molt per entendre l’obra.
    Llastima que els alumnes de les altres escoles parlessin i aixó interrompís l’actuació perque va estar molt be.

  33. Pingback: Passió per llegir i escriure: amor i mort des de Troia | El Fil de les Clàssiques

  34. Pingback: Teatre clàssic amb l’Institut Premià de Mar | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  35. Pingback: XX Premis Butaca | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *