Per poder resoldre millor els exercicis del tema del teatre (unitat 9, Grec 1 ed. Teide), us recomano que consulteu les informacions i els enllaços que ofereix Sebastià Giralt o el vídeo següent:
A més del vídeo del YouTube Del teatre grec al teatre romà:
L’autora de la presentació sobre el teatre d’Epidaure és Sívia Villà de l’IES Isaac Albéniz de Badalona. En ser una alumna com vosaltres us pot ajudar molt a resoldre els vostres dubtes.
Hola!
Margalida he vist tots el vídeos dels teatres i trobo que estan força bé. Les reconstruccions ajuden a imaginar com eren aquests teatres en la antiguitat.
Hola!! Estan molt bé el videos i es veu molt bé a les reconstruccions com eren els teatres abans.
Hola un altre cop!! ex.8. El teatre d’Epidaure es va construir el s. IV a.C. i el seu autor va ser Políclet el jove. És d’ordre corinti. Tenia una capacitat de 14.000persones i una acustica impresionant. L’orquestra tenia 10 m de diametre.
he visitat les webs de sebastià Giralt i només vull afegir una petita informació sobre l’acropoli que va ser construïda de 10.000 tones de marbre durant el regnat de Clístenes i l’esplendor de la democràcia i els grecs van escalar les muntanyes per arribar a l’acropoli i defensar-se dels perses.Això ho vaig veure en el documental que et vaig comentar.
El teatre d’Epidaure és un dels més importants del món grec antic…
Quina pena que no el poguem anar a veure en persona… seria al·lucinant!!!!
Els teatres grecs són famosos per la seva inmillorable acustica, d’aquestes construccions fa ja milions d’anys, i avui en dia encomptes de copiar i millorar el que els avant pasats sabien, fem llocs gegants en que l’acustica és pèsima i em d’otilitzar les noves tecnologies, quan podrien ser innecesàries.
Jo pensava que aquests videos, ja els havia comentat, perquè els havia vist, però no havia comentat encara.
La veritat és que estan molt bé, i ens faciliten imaginar com eren aquestes reconstruccions, i aquests teatres.
Que bé sabem elegir videos eeh Lida?
a tothom li a agradat!
Si es que estan molt bé, amès em van ajudar molt a l’hora de presentar el meu treball. Ens fefia una idea de com eran aquests edificis que a la seva epoca van ser tant importants i interessants.
És increíble com feien aquest teatres els grecs… seria genial poder assistir a alguna representació en aquells temps. Encara que ja impacta només veure algunes de les restes d’aquests teatres, la seva construccio i disposició, i el fet de que tinguèssin una acústica tant bona
aquets videos suposo que són per complementar el treball de la judit no? jajajaja ella té raó, sabeu escollir els videos molt bé:)
A continuació faig un petit resum de la unitat 9 del Teatr, responent als exercicis de la pàgina 210 de llibre de grec Teide:
El teatre té l’orígen en les celebracions religioses populars i està lligat al culte del dèu Dionís.Parlant de l’arquitectura del teatre grec, és important destacar que les representacions teatrals es feien a l’aire lliure i que les parts principals dels teatres grecs eren:
-Les grades, reservades al públic.
-L’orquestra, una pista de sorra rodona, delimitada per les grades, al centre de la qual estava situat el petit altar de Dionís. A l’orquestra el cor hi dansava, dirigit per el seu director, i també hi actuaven en un principi els actors.
-L’escena, era l’única part edificada amb decoració fixa, columnes, estàtues i relleus, al darrere de la qual hi havia les cambres per als actors, els vestidors, els magatcems, etc…
– El prosceni, era la part més avançada de l’escena, una mena de cornisa o pòdium no gaire ampli. Avui l’identifiquem amb el nostre escenari.
-Les portes d’accés, a banda i banda del prosceni.
Intentaré fer un resum de la unitat 9, el teatre desde el punt de vista arrquitectònic.
El teatre disposava de grades per el public, d’orquestra: una pista de sorra per les recreacions tant de ballarins com actors. Escena: tangent de l’orquestra, era l’unica part edificada amb decoració fixa. Prosceni: era la part més avençada de l’escena, una mena de cornisa o podium no gaire ample. Portes d’acces: a banda i banda del posceni.
El teatre té origen en les celebracions religioses populars i està lligat, especialment, al déu Dionís. Segons Aristòtil, s’atribueix l’origen de la tragèdia al ‘ditirambe’, cant líric en honor de Dionís, i el de la comèdia, als cants fàl·lics, precedents del culte dionisíac.
Els teatres eren al aire lliure i és construien al peu d’un turó, però en el cas d’Atenes, al peu de l’acròpoli.
Les parts principals dels teatres grecs eren:
Grades- reservades al públic.
Orquestra- on estava situat:l’altar dedicat a Dionís, el cor, i els actors.
Escena- part edificada i amb decoració fixa(columnes,estàtues i relleus).Darrere hi havien cambres pels actors amb vestidors.
Prosceni- Era una mena de pòdium no gaire ample(el que ara considerem ‘escenari’)
Portes d’accés
El teatre, com tantes altres coses, és un invent grec.El teatre grec va tenir els seus orígens en el segle VI aC en les festes en honor a Dionís.
Aquestes festes religioses s’efectuaven a la ciutat al voltant de la segona setmana de març, Duraven cinc dies, el primer dedicat a la processó, el 2n a la representació de cinc comèdies i els tres últims es dedicaven a una competició de tragèdies. Cada dia un escriptor representava tres tragèdies prèviament seleccionades per alts funcionaris.
Les obres eren seleccionades per un jurat en concurs públic, els poetes havien de presentar tres tragèdies i un drama. El vencedor rebia com a premi una corona d’or i llorers.
Tota aquesta informació us anirà bé per completar el nostre Google Maps de teatres grecs: http://maps.google.es/maps/ms?msid=211171202001905697331.000481aae48206245a737&msa=0
Xaipete!
Molt interessant aquest apunt, ja que ens mostra com es construïen els teatres a l’Antiga Grècia i ens ensenya les seves estructures. Els vídeos estan molt ben fets perquè les reconstruccions dels teatres es van fent pas per pas.
Pingback: L’arquitectura a l’Antiga Grècia | Aracne fila i fila
Pingback: El teatre també neix a Grècia | Aracne fila i fila
Xaipete!
El teatre té origen en les celebracions religioses populars i està lligat, especialment, al déu Dionís. Segons Aristòtil, s’atribueix l’origen de la tragèdia al ‘ditirambe’, cant líric en honor de Dionís, i el de la comèdia, als cants fàl·lics, precedents del culte dionisíac.
Els teatres eren al aire lliure i és construien al peu d’un turó, però en el cas d’Atenes, al peu de l’acròpoli.
Les parts principals dels teatres grecs eren:
Grades- reservades al públic.
-Orquestra- on estava situat:l’altar dedicat a Dionís, el cor, i els actors.
-Escena- part edificada i amb decoració fixa(columnes,estàtues i relleus).Darrere hi havien cambres pels actors amb vestidors.
-Prosceni- Era una mena de pòdium no gaire ample.
Xaipe!
Molt bon apunt!
Les característiques principals del teatre romà van derivar al principi de les del teatre grec, ja que moltes de les característiques generals de l’arquitectura romana deriven directament de l’arquitectura del període hel·lenístic.
Els primers teatres es van construir en fusta i tova; aquests es derrocaven després que l’esdeveniment per al qual van ser erigits conclogués. Una llei impedia la construcció de teatres permanents, però, en el 55 a. C. es va construir el Teatre de Pompeyo amb un temple per evitar la llei.
Amb el pas del temps, els teatres romans van desenvolupar característiques específiques. La major part dels teatres romans conservats segueixen el model arquitectònic proposat per Vitrubio, constant de:
– Scaenae frons (front escènic), normalment compost d’un doble ordre de columnes.
– Orchestra: semicercle o una mica més d’un semicercle davant l’escena en què s’asseien les autoritats, actuava el cor i s’alçava un altar en honor a Dionís.
– Aditus: Passadissos laterals d’entrada a l’orchestra.
– Cavea: Estructura semicircular en la qual, segons el rang social, se situaven els espectadors. Es dividia en ima cavea, mitja cavea i summa cavea, dividits per passadissos horitzontals (diazomatas). Es divideix en sectors circular
Xaipe,
Hi havia diversos elements escènics d’ús comú en el teatre grec a part dels principals, com per exemple:
Machina; Una grua que donava la impressió que un actor volava (que per això va rebre el nom de theologheion o deus ex machina).
Ekkyklema; Una plataforma rodant amb diferents usos: es podia fer servir per pujar-hi i que els espectadors tinguessin millor visibilitat de l’actor.
Trapes o obertures similars a terra per treure a la gent a l’escenari.
Pinakes; Imatges penjades a la paraskenia per simular una escena o paisatge.
Thyromata; Imatges més complexes situades a l’alçada del segon pis de la paraskenia.
Periaktoi; Pantalles giratòries per canviar de decorat.
Bon apunt!La veritat es que em sembla impressionant l’arquitectura del teatre grec ,ja que era molt arquitectònic .
El gènere teatral és de creació grega i l’edifici que alberga l’espectacle també és una construcció típicament grega. Tots els grans teatres es van construir a cel obert.
Al principi s’utilitzava un espai circular de terra llisa i compacta denominat «orchestra» en el centre de la qual se situava un altar («thymile») on se sacrificava un be en honor del déu Dionís. Més tard es van construir edificis adjacents de fusta perquè els actors es vestissin i graderies per al públic aprofitant generalment el vessant d’un pujol. Conforme la representació teatral es va ser complicant la grandària de l’altar va ser disminuint fins a sortir fora de la «*orchestra» que va quedar reservada per al cor, es va construir un escenari elevat o «proskenion» on els actors realitzaven la representació, una «skené» o caseta perquè els actors es canviessin de màscares i indumentària i les graderies es van construir de fusta o de pedra.
Les parts d’un teatre grec clàssic són les següents:
«Orchestra»
«Skené»
«Koilon»
I com sempre dic, gràcies als grecs per aportar al dia d’avui totes aquestes coses, que a sobre ens han ajudat tantíssim. Entre d’elles el teatre grec que va ser creats per ells al S. VI aC.
El teatre es va inventar com a festa religiosa, on es representaven mites donant culte als dèus.
https://archaeologynewsnetwork.blogspot.com.es/2017/07/ancient-greek-theatres-used-moveable.html#vHz7vlQZGorJBUuT.97
El teatre d’Epidaure
Situat en una petita vall de l’Peloponès, en Argòlida interior, envoltat de pics rocosos tot just coberts per una vegetació poc densa de tipus mediterrani, aquest enclavament comprèn un santuari dedicat al Déu de la medicina Esculapi. Εl lloc arqueològic d’Epidaure s’estén a diversos nivells. En el nivell més alt se situa el santuari d’Apol•lo Maleatas dominant sobre els altres monuments. El teatre se situa una mica més avall, al sud-oest, a una distància d’uns 360 m. aproximadament. Finalment, el Asclepeion o Santuari de Esculapi amb el conjunt de les seves construccions -banys, gimnàs, palestra, estadi i el katagogeion (dormitoris per als pacients) – es despleguen cap a l’oest sobre una terrassa.
Elements tècnics i estructurals
Materials: pedra i sorra (als seients d’honor)
Suport: columnes d’ordre corinti
Coberta: sense coberta
Elements decoratius
Els seients d’honor estaven ricament decorats; també cal destacar l’altar que hi havia en honor al déu Dionís.
Espais exteriors
Situat a la falda d’una muntanya, es va haver de construir un mur perquè la muntanya no s’obrís. El teatre d’Epidaure, a més, té uns murs laterals de contenció del terreny, necessaris per les seves grans dimensions.
Elements interiors
En realitat, el teatre no tenia façana pròpiament dita; els actors entraven pels laterals, els pàrodes. El teatre estava organitzat al voltant de l’orquestra, de forma circular. La càvea envoltava dues terceres parts de l’orquestra i la part restant era tancada per l’edifici que formava l’escena. L’esquema bàsic del teatre grec, i posteriorment del romà, es basa en un pentàgon regular inscrit en el cercle de l’orquestra. L’orquestra constituïa el lloc on el cor cantava i ballava, però també era l’espai destinat a l’altar. S’ha afirmat que l’edifici de l’escena es tractava d’un pòrtic d’ordre jònic que feia 4 m d’alçada per 2 m de fondària. Tampoc se sap si el prosceni -espai elevat on actuaven els actors-, al qual s’hi accedia a través de dues rampes laterals, hi fou afegit amb posterioritat. En aquesta part, hi ha una estructura de columnes jòniques i arquitravats on no hi havia frescos ni mosaics. L’escena contenia un rudimentari mecanisme de teló per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats (pinake); aquest mecanisme, al revés del dels telons actuals, sortia del terra i s’hi amagava a través d’unes obertures practicades al paviment situat davant de l’escenari. Al teatre, s’hi entrava a través de dos accessos laterals que donaven a un passadís situat entre l’orquestra i l’escena. La càvea podia acollir uns 14.000 espectadors; el semicercle que formava era dividit radialment per 13 escales que convergien en l’orquestra i que permetien la ràpida circulació del públic. A més, hi ha una perfecta visió i acústica de l’escenari des de qualsevol punt de la càvea.
Tipus de planta
Circular, 120 m de diàmetre. Es divideix en 3 parts: l’orquestra (el nucli); la càvea, amb forma de ferradura; i el prosceni, dividit en 2 parts, que és on actuaven els actors.
Parts
Els teatres estaven bàsicament formats per tres parts clarament diferenciades: al desnivell natural de 24 metres del terreny se situava la càvea, de 120 metres de diàmetre, que es divideix en dues zones. La part inferior de l’hemicicle està dividida en 12 cuneus amb una trentena de grades cada un, mentre que en la zona superior es troben 22 cuneus amb 20 grades cada un. Les dues parts més allunyades ultrapassen la figura canònica semicircular, i s’avancen cap a l’escena. L’orquestra, circular, de 20 m de diàmetre, era un cercle de terra batuda situat entre la càvea i l’escenari, on els membres del cor (coreutas) cantaven acompanyats per flautes, aquelles parts de la tragèdia o comèdia que suscitaven comentaris, laments o advertències. El prosceni (skene) era darrere l’orquestra; allà es desenvolupaven els diàlegs entre personatges que representaven la ficció. Destaca la grandiositat dels espais i el gran virtuosisme que s’aconseguí unint l’escultura i l’arquitectura, però no per les seves innovacions tècniques.
Funció
Les obres de teatre que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís (déu del vi i de la gresca). Al principi, els teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu de la festa. En aquest cas, es va construir perquè hi anessin els malalts que visitaven Epidaure per guarir-se al temple d’Asclepi, que era al costat.
Capacitat acústica: L’acústica del teatre d’Epidaure és excepcional: des de la part més alta de les grades es pot sentir als actors parlant en veu baixa. Actualment encara tenen lloc representacions. Es creu que aquest teatre va poder arribar a una capacitat límit de més de 14 000 espectadors en total, la qual cosa el converteix en un dels teatres antics més grans i amb més aforament.
L’edifici s’ha convertit en el símbol del teatre grec antic. Algunes cèlebres representacions modernes inclouen a l’actriu Katina Paxinou i la soprano Maria Callas en l’òpera Medea.
Es va convertir en un lloc de concentració jueva en la dècada de 1960.
El teatre d’Epidaure és un teatre antic de Argòlida, edificat al segle IV a. C. per acollir les Asclepeia, concurs en honor del déu metge Asclepi.
Pel que fa als atributs d’Asclepi com déu grec, es representava sempre amb serps enrotllades en el seu bastó, corones de llorer, pinyes, un gos o una cabra i el seu símbol era el bàcul o la vara.
El teatre d’Epidaure és un teatre de l’antiga Grècia a Argòlida, edificat al segle IV aC per acollir els Asclépéia, concurs en honor al déu metge Asclepi. Fou el model de nombrosos teatres grecs.
La seva funsió va ser lúdica i religiosa.
La ciutat d’Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria als malalts. A l’època hel·lenística el seu culte va créixer i aquest santuari era visitat per molts malalts de tota l’Hèl·lade. Per això s’hi va construir el teatre més gran de Grècia.
Tipologia: teatre
Interpretació: les obres de teatre gregues que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor a Dionís, el deu del vi i de la gresca. Al principi els teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes a Dionís.
A les primeres obres dramàtiques l’acció l’explicava el cor, mentre que els actors tenien un paper secundari; per això, l’espai de l’orquestra era tan important i el prosceni ocupava un lloc menys preeminent. A mesura que els actors van anar agafant més importància els van posar al prosceni. I més tard van anar agafant noves formes teatrals i el cor va desaparèixer.
Influències: l’amfiteatre.