Category Archives: Grec 1r

Una nova Antígona, de Benjamín Gomollón

Vull fer ressó d’un esdeveniment teatral que tindrà lloc a Badalona el dia 18 de juny. El grup de teatre format pels actors Mario Carmona, Quim Collado, Genís Lama, alumnes de l’instiut Ventura Gasol, i les actrius Gloria Miret i Sara Martínez, de l’Isaac Albéniz, sota la direcció de Benjamín Gomollón, ens presenten al teatre de la Cooperativa la Moral de Badalona (c/ Güell i Ferrer 86-92) una nova Antígona. Obra del mateix director, continua la tradició del mite, arrelat a la immortal peça de Sòfocles.

Marie Spartali Stillmann, Antígona, c. 1920

[Font: Pittsburg State University]

Tindreu l’ocasió, tots els assistents, de gaudir per un preu de 3 euros, del debut d’una nova companyia de la ciutat, formada per alumnes dels Instituts Isaac Albéniz i Ventura Gassol.

Segons paraules de l’autor, “veureu com la lluita entre germans ha acabat amb la mort d’ambdós i ha fet que a un d’ells, Polinices, per ordres de Creont, li sigui negat un sepulcre digne. És aleshores quan Antígona, desafiant les lleis i al costat del seu company Hemó, decideix enterrar-lo.

Entrareu dins del món màgic de la mitologia clàssica i descobrireu que fets com l’amor, l’honor i el deure tenen fonament en la poesia i el pensament de l’Antiguitat, sempre capaç de renéixer, un cop i un altre”.

Trobareu informació més detallada al Facebook.

Els desitgem moltíssima sort, especialment a l’autor i director, company d’universitat de la Margalida i meu. I, com no, també als joves actors i actrius pel seu valor i dedicació.

Com se sol dir en l’àmbit teatral i amb perdó,

MOLTA MERDA!

O en grec,

Καλή τύχη!

Medea, enamorada

Mentrestant, Medea jeia a la seva cambra amb el pit terriblement ferit per la fletxa d’Eros. Al cor i al cap només hi tenia Jàson, i el plorava com si fos mort. També ella, així com Argos, s’adonava que podia salvar-lo amb la seva màgia, i es demanava què havia de fer. EStimava el foraster, però no volia trair Eetes, el seu pare… El viatge dels argonautes, ed. Teide pàg. 69

Us heu llegit El viatge dels argonautes en adaptació d’Antoni Garcia Llorca? Heu fet el QV Jàson i Medea en el Fil Moodle de Grec 1? Heu comentat Jàson en el cinema?… Ho demostreu, doncs, comentant amb tota mena de detalls el paper que hi juga l’amor en l’obra? Vigileu l’expressió i l’ortografia i eviteu al 100% tot el que no sigui de collita pròpia, poc valor té per no dir gens el retalla i enganxa.

N.B.: “De l’amor a l’odi: l’autodestrucció de Medea” dins el programa de ràdio educativa El magazin dels sentiments, de M.Capellà:

Download link

Le sort de Circé

Dans son album Mutatis mutandis, Juliette chante avec beaucoup d’humour l’histoire d’une des plus grandes magiciennes de l’Antiquité Grecque, Circé, qui a – entre autres – changé les compagnons d’Ulysse en pourceaux.

Le sort de Circé PDF

Robert Delord Le sort de Circé
Latine loquere
Lycée du Dios
Grenoble

Les Danaides o la frustració

Del mite de les Danaides no en sabia res, tret que donaven origen a l’expressió castellana “el tonel de las Danaides” o la catalana “un pou sense fons” (sabeu què signifiquen i quan s’apliquen?) i que, segons la Margalida Antoni Saliere en va fer una òpera.

Què en sabeu vosaltres? Creieu que encara les Danaides simbolitzen la decepció, la frustració actual?

Lina Velasco
1r batx. Grec i llatí

Mirra en còmic!

Qui no recorda la història? L’havíeu de llegir a Narracions de mites clàssics! En quin arbre és transformada Mirra? Quin crim execrable va cometre? Quin fill en va ser el resultat? Quina és l’actualitat d’aquest antic mite ovidià? Al bloc tenim alguna altra entrada?…

Si cliqueu damunt la imatge del visor, podreu llegir el meu còmic millor. Espero que us agradi!

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/files/2010/06/rocamora.swf" width="460" height="420" wmode="transparent" /]

Vull donar les gràcies a la companya de classe Núria Yela _que com sabeu té molt bona cal·ligrafia_ i m’ha repassat el text. Ja sabeu que la Margalida s’hi fixa molt també en aquests detalls i és molt exigent: “…està bé, però si no s’entén de què serveix?”.

Carlos Rocamora
1r batx. llatí i grec

La competència audiovisual a l’aula de Clàssiques

Ecce! Els nostres millors vídeos:

Què us han semblat els millors muntatges audiovisuals de producció pròpia dels alumnes de Cultura Clàssica, Llatí i Grec de l’institut Cristòfol Ferrer, publicats a Aracne fila i fila i en el bloc d’aula El Fil de les Clàssiques i pujats al YouTube? (Aquests aplicatiu només permet enllaçar amb els vídeos del YouTube, si voleu visionar els pujats a altres canals aneu al lateral dret de El Fil de les Clàssiques i si encara no sabeu com fer-los aquí trobareu quatre consells).

Verba volant, televisifica manent!

Ωπα, ωπα

El dissabte passat, veient el festival d’Eurovisión, me’n vaig recordar de la Margalida quan va actuar Grècia. Em va semblar una molt bona cançó i una actuació molt maca la del cantant grec Giorgos Alkaios &Friends amb OPA!

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/bmeCC53FKes[/youtube]

Què us sembla a vosaltres? Podríeu traduir la lletra de la cançó al català?

Ωπα, ωπα

Έκαψα το χθες, νύχτες μου παλιές,
θρύψαλα οι αναμνήσεις έγιναν κι αυτές
Μνήμες και φωνές άδικες ευχές
κι άφησα σε μια γωνία ανοιχτές πληγές

Έκαψα το χθες νύχτες μου παλιές
όνειρα και εφιάλτες ρίχνω στις φωτιές
Δάκρυα καυτά ψέμματα πολλά
μοιάζουν σα βουβή ταινία που δεν βλέπω πια

Ωπα

Βάζω μια φωτιά
σ’όλα τα παλιά
όλα θα τ’αλλάξω
και θα το φωνάξω
περασμένα ξεχασμένα κι όλα απ’την αρχή ξανά

Βάζω μια φωτιά
σ’όλα τα παλιά
όλα θα τ’αλλάξω
και θα το φωνάξω
περασμένα ξεχασμένα κι όλα απ’την αρχή ξανά

Έκαψα το χθες, νύχτες μου παλιές,
κι από το μηδέν αρχίζω όσο κι αν δε θες
Δάκρυα καυτά ψέμματα πολλά
πλήρωσα όσο χρωστούσα και τα δανεικά

Carlos Rocamora
1r batx. Grec

Leda i el cigne, pervivència d’un mite

Entre els amors de Zeus (Europa, Ganímedes…), m’ha cridat moltíssim l’atenció pel seu erotisme la manera en què el pare dels déus i els homes va seduir Leda. En sabeu el mite? Coneixeu la seva pervivència en la literatura i l’art occidental? Voleu investigar més? Per què encara té pervivència?…

Tot seguit us presento un poema del noucentista català Josep Carner (1884-1970) en què a La inútil ofrena (1924), antologia de poemes que fan referència a l’amor, descriu la unió entre el déu i la virginal Leda:

LEDA INNOCENT

Aquell matí, Leda innocent, besaves
el cigne de vivíssimes clarors
a tu vingut entre les aigües blaves
amb el coll cabdellat, tot amorós.

Ses ales foren aviat esclaves
de tos braços de vori; tremolors
dava el frec de sa ploma, i comparaves
l’ocell vençut, ton braç victoriós.

Tot amagant el cap, ell es fenyia
poc avinent, amb graciosa por,
inquiet de la teva companyia.

Tu vas perdre una mica la color.
ell, tanmateix, com en el llac solia,
va fer en la teva sina cabussó.

JOSEP CARNER, Ofrena


No deixeu de visionar el poema Leda del poeta nicaragüenc Rubén Darío (1867-1916) amb imatges i versos d’alta càrrega eròtica:

Si voleu resseguir la influència del mite de Leda en l’art, en aquest muntatge audiovisual hi trobareu l’obra de diversos pintors i escultors que han immortalitzat un tema tan sensual i voluptuós:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DBg0AHqbbsw" width="450" height="350" wmode="transparent" /]

Espero que amb els vostres generosos comentaris m’ajudeu a completar aquest apunt sobre la pervivència del mite de Leda. Tots junts podem!

Maria

“Calypso”, de Susanne Vega

Molts són els apunts del bloc d’aula El Fil de les Clàssiques i d’Aracne fila i fila que tracten els referents musicals actuals de personatges i situacions homèriques, entre els quals val a recordar:

Ara que ja heu llegit almenys les adaptacions literàries de la Ilíada i de l’Odissea d’Homer, tal com demostren els vostres comentaris a La còlera d’Aquil·les i Les aventures d’Ulisses, voldria donar-vos a conèixer, tot i que potser ja la coneixeu, una cançó de Susanne Vega, Calypso dins l’àlbum Solitude Standing, 1987:

Aquí teniu la lletra de Calypso en català:

El meu nom és Calypso. He viscut sola fins ara.
Visc a una illa i ara he despertat.
Fa temps el vaig veure lluitant amb el mar.
Sabia que havia naufragat i el vaig portar cap a mi.
Avui, ara, quan arribi la llum del sol,
ell marxarà després de l’última nit.
El deixo anar. Ara l’haig de deixar anar.
El meu nom és Calypso. El meu jardí està desbordat.
Densa, salvatge, amagada és la dolçor que hi creix.
El meu cabell es mou mentre canto al vent.
Canto les nits en què podia assaborir la sal en la seva pell,
la sal de les ones i de les llàgrimes.
I encara que va voler marxar, va ser meu durant molts anys.
Ara l’haig de deixar anar.
El meu nom és Calypso. L’he deixat anar.
A l’alba marxa per sempre.
I les ones el portaran una altra vegada, però ara coneix el camí.
Jo em quedaré a la platja amb el cor net i la meva cançó al vent.
La sorra em punxarà els peus i el cel cremarà.
Queda un temps de solitud per endavant. No li demano que torni.
El deixo anar. L’haig de deixar anar.
Suzanne Vega

Calypso “la que amaga” (amb quin verb grec té a veure?) és una nimfa marina que vivia a l’illa d’Ogígia (a prop de Gibraltar) i que va acollir Odisseu nàufrag després de la guerra de Troia. L’Odissea (V 1-281) d’Homer narra com el va estimar i com el va retenir durant set anys, oferint-li la immortalitat que l’heroi va rebutjar per tornar a Ítaca, la seva pàtria, amb la seva dona Penèlope (vid. La síndrome d’Ulisses). Viu en una cova, enmig de jardins naturals, amb un bosc sagrat d’arbres i amb moltes fonts. Passa el temps filant i cantant amb les seves serventes. Quan Zeus li envia Hermes amb l’ordre d’alliberar Odisseu, ha de deixar-lo marxar, tot i que a contracor. Li va donar fusta per fer-se una nau i provisions per al viatge, indicant-li també els astres per tenir una bona navegació envers la seva terra païral.

Per què està trista la Calipso de la cançó de Susanne Vega? Té similituds amb la Calipso homèrica? De què té nostàgia? Què n’opineu? Coneixeu altres referents musicals de la nimfa marina homèrica?…

Maria, una Calipso

La comèdia a Grècia

A Grècia, el conreu del gènere còmic va durar dos segles, des de mitjan segle V aC fins a mitjan segle III aC. Els historiadors divideixen la comèdia grega en tres períodes: la comèdia antiga, fins al 400 aC; la comèdia mitjana, del 400 al 320 aC, i la comèdia nova, des del 320 aC.

 

A continuació explicaré en què consisteixen aquests tipus de comèdies:

La comèdia antiga estava dividida en diverses parts i tres d’aquestes a càrrec del cor, tot i que els actors també hi tenien un número indeterminat de passatges.

Pròleg, que era l’escena que obria l’obra.
Pàrode, que era l’entrada del cor.
Àgon, que acostumava a ser una disputa entre dos grups antagònics que solia finalitzar amb la derrota definitiva d’un dels rivals.
Paràbasi, que era el moment en el qual l’autor mitjançant el cor expressava les seves opinions.
Èxode, que era l’escena final, de tancament de l’obra.

Cadascuna d’aquestes parts  tenia un ritme musical diferent i entre elles s’intercalaven petits episodis dialogats. El major representant de l’antiga comèdia grega era Aristòfanes, el qual finalitzava les seves obres gaire bé sempre amb un acte nupcial o un festí. D’Aristòfanes ens han arribat onze comèdies senceres, de les quaranta-quatre que se li han atribuït. No us perdeu Els ocells!

Tot i així coneixem altres autors com Cràtinos que va guanyar el primer premi sis cops a les “Dionísies Urbanes” o Ferècrates, entre altres.

La comèdia mitjana es caracteritzava per burlar-se de personatges públics, però sense dir els seus noms directament, es tractava de que els personatges fossin coneguts pels seus fets o per algunes frases que els caracteritzaven, d’aquesta manera el públic els podia reconèixer amb facilitat. Aquesta etapa va ser una etapa de transició, no gaire important i per aquest motiu no en tenim gaire informació d’ella.

La comèdia nova és la més diferent de totes tres comèdies ja que aquesta no només tenia una finalitat lúdica, sinó que els autors intentaven mitjançant el ridícul corregir els costums de la societat. Es ridiculitzava el buit, no a persones concretes i el seu màxim representant va ser Menandre.
La comèdia nova es caracteritza per la ambientació urbana, per utilitzar temes quotidians i deixar de banda els que pertanyien a la gamma heroica, i per la desaparició del cor en escena, a l’hora que la vivacitat als diàlegs.
Concretament de la comèdia de Menandre solia estar dividida en cinc actes i aquets separats per entremitjos, estava escrita en llengua antiga i el vers que utilitzava normalment era el iàmbic. Era molt hàbil en la caracterització dels personatges, el quals eren majoritàriament homes populars. Dominava especialment la trama i la veracitat.

Diferències entre les comèdies:

La principal diferència que es pot establir entre la comèdia “antiga” i la “nova”, a més a més de la desaparició del cor, és que mentre a la primera l’argument no és més que un pretext que permet combinar una sèrie quasi interrompuda de situacions que pertanyen a la farsa, ridícules o descabellades amb l’únic objectiu de satiritzar diversos aspectes de l’actualitat. En canvi, la comèdia nova centra el seu interès en  la línea argumental, és a dir, la comicitat perd importància i deixa el seu atractiu primordial a l’anècdota ben narrada.

Camila Pérez López
2n batx. Grec