Category Archives: Grec 1r

Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra

Enguany, els alumnes de 2n de Batxillerat de l’institut Isaac Albéniz de Badalona ens hem presentat al concurs de la Viquilletra. Som un grup que estudiem les llengües clàssiques i la literatura catalana. Un dia vam començar a llegir el manuscrit deixat per Joan Maragall i reescrit per Carles Riba sobre l’obra Nausica. Va ser tanta l’emoció i el sentiment que ens va transmetre que ens vam animar a presentar-nos en aquest concurs i situar-la en els nostres dies. És per això que presentarem uns fragments seleccionats per tal que pugueu veure el sentiment d’una jove, Nausica, i el valent Ulisses.

A priori us ensenyem el vídeo de presentació del nostre grup Versos d’ara i de sempre.

Jordi Berdún

2.2 Batxillerat

L’Olimp, com te l’imagines?

 

ἡ μὲν ἄρ᾽ ὣς εἰποῦσ᾽ ἀπέβη γλαυκῶπις Ἀθήνη
Οὔλυμπόνδ᾽, ὅθι φασὶ θεῶν ἕδος ἀσφαλὲς αἰεὶ
ἔμμεναι. οὔτ᾽ ἀνέμοισι τινάσσεται οὔτε ποτ᾽ ὄμβρωι
δεύεται οὔτε χιὼν ἐπιπίλναται, ἀλλὰ μάλ᾽ αἴθρη
πέπταται ἀνέφελος, λευκὴ δ᾽ ἐπιδέδρομεν αἴγλη·
τῶι ἔνι τέρπονται μάκαρες θεοὶ ἤματα πάντα.

 

Tal havent dit, partí la dels ulls lluents, Atena,

cap a l’Olimp, on diuen que hi ha la seu per a sempre

ferma dels déus; ni vents la sotraguen, ni pluja la mulla

ni mai neu s’hi acosta sinó que tostemps s’hi desplega

sense núvols l’atzur, i una blanca lluor la corona.

És allí que es delecten els déus benaurats tots els dies.


Homer, ODISSEA VI 41-46 (trad. Carles Riba)

 

Un dibuix fet

Com t’imagines tu l’Olimp?

Diana

Què se n’ha fet del Grec? (Part I)

Tot va començar el primer dia del curs 2012-2013 en què nosaltres, Eulàlia i Zícora ens vam apropar a l’aula 1 d’Informàtica per conèixer els nous horaris de Llatí i Grec. Les dues començàvem 2n de Batxillerat i estàvem emocionades. A la porta de l’aula, hi havia una llista amb el nom de l’Assignatura, la classe i l’hora.

– Llatí de 4t… Dilluns a les 9. -Va llegir la Zícora- Llatí de 1r de Batxillerat… Dimecres a les 12.30.
– Llatí de 2n de Batxillerat… -Dijous a les 10. -Va llegir l’Eulàlia. -Grec… on és Grec?
– Doncs… No ho veig. Se l’hauran descuidat. Preguntem-ho a Consergeria.

– Bon dia, si us plau, ens podria indicar l’horari de Grec de 2n de Batxillerat? No surt a la llista. -Va demanar l’Eulàlia.
– Perdoneu, noies. El nostre Institut ja no fa Grec; però sí que podeu estudiar Llatí, Francès o Alemany.
– Què? Això no pot ser veritat! Nosaltres volíem seguir cursant Grec! – Exclamà la Zícora.
– Només hi havia dues persones que van demanar estudiar aquesta assignatura i el mínim per classe és de vuit alumnes. Ho sento de veritat. Bé, després de tot no és tan greu, no és més que una llengua morta…

Aquestes paraules ens van gelar la sang, vam mirar el rellotge i vam afanyar-nos a arribar a la pròxima classe a l’hora.

Geografia. Aquell dia a Geografia vam repassar el mapa d’Europa, ja que el professor insistia que com a mínim dos punts de la Selectivitat de Geografia serien referents a la ubicació de països i ciutats del món.

L’ordinador no anava, i van haver de  portar un gran mapa polític del món, era preciós, de cartró i de molts colors. A l’Eulàlia li encantaven els mapes en paper i cartró, la Zícora realment començava a creure que es tractava d’una noia d’una època passada.

La Zícora va ser a qui primer li van fer una pregunta:
– Podries dir-me quins són els països de la Mediterrània? -Demanà el professor.
Tots ens vam posar a riure, ja que semblava una pregunta de Primària.

La Zícora es va possar seriosa i respongué:
– Portugal, Espanya, França, Itàlia, Marroc, Algèria, Tuníssia, Líbia, Egipte, Grècia…
– Grècia? -Van preguntar tots sorpresos- Què és Grècia?
– La terra dels millors mariners de la història. -Va respondre l’Eulàlia.
– Potser s’ha enfonsat. -Digué un company en to burleta. -Abans apareixeria l’Atlàntida al mapa!
L’Eulàlia i la Zícora es miraren sorpreses i callaren amb indignació.

Després tocava Llatí, estàvem desitjant explicar als nostres companys què havia passat amb el Grec.
Però la sorpresa d’aquelles dues estudiants va ser encara més gran: tots els dibuixos i il·lustracions hel·lèniques havien desaparegut. Però el més impactant va ser quan la professora ens va dir, que a partir d’ara, a tots els Instituts de Catalunya i d’arreu del món, s’ensenyaria el Llatí a través de la cultura xinesa, ja que el xinès era la verdadera mare del llatí.

– Però… El Llatí i el Grec no venien de l’Indoeuropeu? -Ens aixecàrem les dues.
– Zícora i Eulàlia, per què creieu que els mediterranis som morens? – La nostra professora duia una llarga i negra trena que brillava amb la llum del Sol- Som morens perquè els mediterranis tenim arrels xineses.
– I els Grans, Alexandre el Gran i Juli Cèsar? Van ser els millors militars!
– Van aprendre dels xinesos. Els xinesos sempre han estat el país més important i innovador.
– Però… -No podíem creure el que estàvem sentint.
– Ai aquestes vacances d’estiu! Seieu discipulae! Ja veureu que aviat us tornareu a centrar! -Digué amb el seu somriure característic.

Quan l’Eulàlia i la Zícora van introduir el seu nom d’usuari i la contranseya del Moodle, van anar directes al Fòrum de Notícies i van quedar bocabadades en veure que la tasca d’aquell dia era d’aprendre’s l’alfabet xinès.

 

 

Eulàlia (Laia Muñoz Osorio) i Zícora (Sara Bernad Fornier)
1r Batx Grec

Deu mil!

Salvete, aràcnids i aràcnides!

Avui escric aquestes línies a Aracne fila i fila per fer-vos pensar una mica. Ja sabeu que m’agraden els enigmes; però per bé que m’hi esforci no arribo a la sola de les sabates de Cleobulina de Lindos.

Em deixo de versos i la pregunta és:

Si jo us dic deu mil, què us ve al cap?

Tota una miríada! Algú ho havia de dir! Espero, però, no acabar com l’esfinx!

Gratias maximas omnibus,

Curate, ut valeatis !

Margalida

Adonis i Venus: Un amor tràgic

 

Adonis, fill de Mirra, s’ avorria i anava passejant pel bosc, tot intentant trobar salvatges feres per caçar. Corria per les muntanyes, inspeccionava las coves, s’aturava de tant en tant en els rierols que trobava per beure aigua… Semblava que no tenia por a res. O almenys, això era el que pensava.

Un dia, la dea Venus, cansada de volar pel cel amb els seus coloms, va aterrar al bosc. Desitjava donar una volta abans de tornar cap a Xipre. Mentre caminava tranquil·lament, va escoltar estranys sorolls que provenien de molt a prop, i semblava que hi havia un home que estava caçant, perquè se sentien crits i grans passos, com si estigués corrent a gran velocitat. Sigilosa, es va apropar i es va amagar en uns verds arbustos, i tot seguit va treure el cap a poc a poc. Quan ho va fer, no es va poder creure el que va veure. Un jove molt maco, de cabells rossos que li arribaven fins a las espatlles i que sostenia una llança a la seva mà dreta, corria a gran velocitat per atrapar un cérvol de gran cornamenta, que feia tot el possible per desfer-se’n del noi. Adonis començava a respirar dificultosament i, derrotat, es va aturar, deixant escapar la seva presa. Venus llavors ho va saber: se n’havia enamorat bojament  i desitjava moltíssim conèixer el nom d’aquell jove.

Adonis, després que s’hagués normalitzat la seva respiració, va agafar la seva llança del terra i es va disposar a anar-se’n. Va ser quan va escoltar un soroll que provenia molt ran d’on ell es trobava, però no es va girar. El primer que va pensar és que potser era una fera salvatge. Va respirar profundament, concentrant-se tan sols en aquell soroll. ¿És que aquell animal estava pensant atacar-lo per les espatlles? No ho permetria. Creient que ja era el moment, es va girar veloçment per rebre aquella fera. Però es va quedar sorprès en trobar-se amb una dona. Era molt maca i portava una llarga túnica blanca, amb els cabells agafats. Estava allà, immòbil, observant-lo. Es van mirar per un llarg moment que va resultar ser una eternitat. Venus, ara que el veia de front i més  a la vora, va pensar que era molt més maco del que havia imaginat. També li va passar a Adonis, que mai no havia vist una dona tan bonica.

– Qui ets? – li preguntà Adonis amb veu molt suau, baixant la llança.

– Sóc la dea Venus – li respongué amb un llarg somriure.

– I tu qui ets? – li va demanar la dea.

– Em dic Adonis – li digué amb dolçor.

I, fins aquell moment, gràcies a aquella inesperada trobada, tots dos van passar a ser amants. Estaven tan feliços junts que no tenien gens de ganes de separar-se  l’un de l’altra. Però, desgraciadament, aquella felicitat no va durar gaire, i va acabar marcada per la tragèdia. Adonis va morir, atacat per un ferotge porc senglar, en no fer cas a Venus quan li va dir que no emprenyés a las feres, explicant-li la història d’Atalanta i Hipòmenes, que van acabar convertint-se en lleons, com bé sabeu.

Venus va plorar desconsoladament la seva pèrdua.

 

AQUÍ US DEIXO I ESPERO QUE US HAGI AGRADAT!!!

Sara Bernad

1r de Batxillerat

D’on prové l’alegria dels aràcnids hilariencs?

Saluete aràcnids!

Avui dia 13 de gener és el dia perfecte per fer honor al nostre poble, ja que és Sant Hilari. Aprofitant que no és un dia festiu, tinc l’oportunitat d’escriure un article per parlar sobre aquest nom, provinent de la llengua grega. Hilari prové del mot llatí  hilaris (alegre) i aquest prové del mot  grec ἱλαρός que significa alegre, content

Però antigament el poble es deia Fonts de Sacalm, ja que és conegut com el poble de les 100 fonts.

Aprofito també per donar-vos a conèixer un vídeo gravat per tv3 l’any 2005 on expliquen quin és l’origen de l’expresió “Ets com el cul d’en Jaumet”, ja que en Jaumet del Flabiol és el personatge que representa el poble i val a dir que un dels dolços típics i representatius del poble és el Jaumet. Era un home molt alegre que repartia la felicitat pels carrers del poble tot tocant el flabiol i repartint càntirs d’aigua.

També us adjunto el link de la web del poble, on hi trobareu tota la informació, vídeos i notícies de totes les activitats que es realitzen durant tot l’any.

Ïa Garriga
1r Batxillerat
Sant Hilari Sacalm

Cartes divines per als aràcnids II

Hola petits guerrers aràcnids!

 

Estimats estudiants de grec, em presento: sóc Ares, el déu de la guerra. Esteu preparats per una mica d’acció? Som-hi, doncs!

Veig que sou joves i forts, per tant esteu a punt per afrontar aquesta petita guerra (que vosaltres anomeneu batxillerat). Acabeu de rebre unes notes i d’aquí poc en rebreu unes altres. Potser alguns no teniu bones notícies, de moment, però no permetré que us rendiu ja que això és de covards!

En la vida trobareu coses difícils i coses més fàcils. Bé, de fet no hi ha res difícil, sempre que hi hagi esforç i constància. Així que res de caure i quedar-se estirat a terra. Camineu o salteu si fa falta, però heu d’arribar a complir els vostres objectius, a fer realitat els vostres somnis! Guanyeu aquesta guerra que jo anomeno vida i no permeteu que ningú us l’enfonsi; busqueu el punt dèbil a l’enemic i claveu-li la llança; protegiu-vos amb els vostres punts forts i sigueu valentes quan a ningú li quedi esperança.  A vegades ens fa falta una petita empenta, algú que ens recolzi, algú que confii en nosaltres. I jo… confio en vosaltres.

El déu Ares

Cartes divines per als aràcnids

 

 

 

 

 

 

Bon dia, aràcnids!

Us parlo des de les profunditats. Avui he pujat a la superfície per saber com anava tot arran de terra, però quasi em moro de fred a la costa, així que no vull ni imaginar el fred que tindreu aquí a Sant Hilari. Tot i així, sempre podeu deixar alguna aixeta oberta i potser us vinc a fer alguna visita!

Només volia dir-vos que tingueu molta empenta a seguir endavant amb aquest curs, que només queden dos trimestres! Si fossiu al mig del mar amb un vaixell us enviaria una onada per donar-vos més força, però com que no és així, si més no us puc donar molts ànims! Endavant, que només són quate dies i d’aquí menys del que us espereu estareu aquí a la platja fent-me companyia a 37ºC sota el Sol. Que tingueu molt bon any 2012, i molta sort! una abraçada.

Posidó

“L’ombra”

σκιᾶς ὄναρ ἄνθρωπος

L’home és el somni d’una ombra

Píndar, Pítica VIII 95-96

 

L’OMBRA

“L’ombra”  un reflex negre i obscur que va sempre amb

nosaltres. Un reflex, negre com la nit que cobreix la

nostra ànima i el nostre ésser.

 

Acompanya’m ombra; acompanya’m, amiga meva.

Acompanya’m fins a la fi de la terra i fins a la

fi de la meva vida. No em deixis mai.

 

Estimada meva, no em deixis, no tinc ningú més.

Jo molt sola estaria sense tu. Adéu ombra,

adéu et dic amb llàgrimes relliscant dels meus ulls.

 

Sara Bernad

1r de Batxillerat Grec i Llatí

Ciència MMXI: Del mythos al logos

Ja és el segon curs que els clàssics de l’Albéniz participem activament en la Setmana de la ciència de l’institut, convençuts que en el marc interdisciplinar en què pretenem moure’ns, nosaltres hi tenim molt a dir. Si l’any passat ens vam centrar en l’etimologia, en la força dels mots clàssics per donar nom a conceptes científics, enguany hem optat per mostrar com el mite, en concret la metamorfosi, servia per oferir una interpretació de la realitat que envoltava la vida de l’ésser humà.

  • L’alumnat de Llatí de 4t d’ESO, amb el Ramon Surroca al capdavant, ha participat en l’exposició de la planta baixa amb murals il·lustratius de metamorfosis relacionades amb el món vegetal. Val la pena aturar-s’hi perquè han demostrat que d’imaginació no els en falta.
  • El de primer de batxillerat s’ha centrat en les metamorfosis animals i ha publicat els seus treballs tant en format material -no deixeu de fer un cop d’ull als dibuixos d’alguns dels murals- com en format digital, consistent en un conjunt d’articles recollits en aquesta presentació de la seva magistra, la Núria Valls. Els relacionats amb el món de les aus els hem enllaçat a un fantàstic article anterior de Jaume Salinas titulat Els ocells i la mitologia.
  • A segon de batxillerat hem optat per mirar el cel i investigar sobre els catasterismes, és a dir, aquelles metamorfosis que finalitzen en costel·lacions. Els i les alumnes s’han basat en els textos d’Eratòstenes i Ovidi, i han aplicat els seus coneixements en història de l’art per comentar representacions artístiques de diverses èpoques que il·lustren moments dels dos mites triats: Cal·listo i Arcas, i Perseu i Andròmeda.

A continuació, us deixem un muntatge que pretén mostrar el granet de sorra amb què les nostres disciplines han volgut col·laborar amb les exposicions d’atres departaments que a hores d’ara guarneixen les parets del nostre centre. És de destacar que enguany també des de Llengua castellana han aportat una exposició de textos divulgatius de temàtica científica. Esperem que l’any vinent més departaments de lletres s’hi sumin, de manera que quedi ben palès que el coneixement no està tan compartimentat com podria semblar i que l’alumnat s’adoni de la interrelació de les diferents matèries, de la teranyina que les uneix.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=a_2uKEXXotw[/youtube]

TERESA