σκιᾶς ὄναρ ἄνθρωπος
L’home és el somni d’una ombra
Píndar, Pítica VIII 95-96
L’OMBRA
“L’ombra” un reflex negre i obscur que va sempre amb
nosaltres. Un reflex, negre com la nit que cobreix la
nostra ànima i el nostre ésser.
Acompanya’m ombra; acompanya’m, amiga meva.
Acompanya’m fins a la fi de la terra i fins a la
fi de la meva vida. No em deixis mai.
Estimada meva, no em deixis, no tinc ningú més.
Jo molt sola estaria sense tu. Adéu ombra,
adéu et dic amb llàgrimes relliscant dels meus ulls.
Sara Bernad
1r de Batxillerat Grec i Llatí
Sara, estàs feta tota una poetessa amb referents clàssics! Poc m’ho imaginava! Estic molt emocionada!
Ave!
Sara moltes felicitats! És un poema molt bonic i creatiu!
Salve!!
L’enhorabona Sara! Un poema molt maco!
Vale!
És un poema molt bonic,esta molt ben fet.L’enhorabona Sara!
A.d. IV Ian.
Sara periodista, poetessa i encarregada dels diccionaris, estic amb la Patri ets pluriempleada!
Per cert, m’encanta la poesia! Fés-ne més siusplau! Així tots podem gaudir més dels teus poemes!
Enhorabona Sara! Estàs feta tota una artista! Segueix escribint així, felicitats!
Felicitats Sara, aquest poema es molt maco,estas feta una profesional (:
No em sorprèn que la Sara hagués escrit algo tan maco, m’encanta!! I ha sabut trobar-li el referent clàssic i tot! Molt bona feina! Espero que segueixis escrivint coses tan boniques!
Salve!!
Veig que és un poema molt bonic i que està molt treballat, es veu que ha dedicat temps i que s’ha esforçat i finalment ha sortit un poema molt bo. Felicitats!
Vale!!
Molt bo el poema Sara! moltissimes felicitats 🙂
Salve!
Felicitats Sara, no sabia que s’et dones tan be la poesia,el poema es preciós, esta molt be, l’he trobat bastant profund de veritat.
VALE!!
El poema és bonic, està molt currat!
Salve!
Felicitats, Sara!! M’ha agradat molt, és molt maco i té molta musicalitat. És curtet però intens.
A veure si publiques molts més poemes, que tindran molt d’èxit!!!
Felicitats pel poema, m’ha agradat molt.
Però,el que diu Píndar em fa pensar que aquest home era Creacionista no? Bueno, és que en realitat tots eren creacionistes perquè la ciència encara no podía explicar res de l’evolució perquè no estava tan avançada no?
Hi havia alguna forma per explicar la existència de l’home més científica?
Bueno, m’ha agradat molt perquè he pogut descubrir una forma de explicar dels grecs el món o la humanitat
Adeu.
Salve!!
Felicitats sARA HA SIGUT UN GRAN POEMA I UN GRAN TREBALL,és un poema molt bonic , enhorabona ,una altra vegada.
Vale!
Salve!!!
Sara, moltes felicitats! Quin poema tan bonic. Es nota que has treballat molt i has obtingut un gran resultat. M’ha encantat. Espero que segueixis escribint poemes!
Vale!!!
L’enhorabona, Sara! Aquest poema un xic allargat t’ha guardonat amb el segon premi de poesia de la Mostra Literària de Premià de Mar! N’estic molt contenta!
Salve.
Us afageixo unes noves estrofes que vaig introduir noves abans de presentar-me. Després de “Acompanya’m ombra; acompanya’m, amiga meva, van aquestes:
Ni la més potent llum que fa fugir la més
esgarrifosa foscor pot
allunyar-me de tu.
Estimada meva, no em deixis, no tinc ningú més.
Jo molt sola estaria sense tu. Adéu ombra,
adéu et dic amb llàgrimes relliscant dels meus ulls.
Tan sols tu ets testimoni de que
existeixo i he existit.
Vale.
Hola!!
Felicitats per el poema, m’ha agradat molt ja que expressa un sentiment molt profund i molt real que quasi tothom ha sentit alguna vegada, que és sentir-se sol. És genial que prenent com a referència un clàssic hagis pogut compondre una cosa tan real i tan actual.
Sara, felicitats pel poema i pel guardó que vas obtenir amb ell. En el seu moment ja em vaig alegrar molt per tu i per la Margalida. L’ombra de Píndar és molt llarga i encara és capaç d’inspirar noves composicions…
Pingback: Les Clàssiques un altre any guardonades en els Premis Literaris de Premià de Mar | El Fil de les Clàssiques