Category Archives: General

Edgar Allan Poe i el llatí

Edgar Allan Poe és un escriptor molt famós del segle XIX i que actualment ho continua sent gràcies a les seves històries de terror. Aquest autor, encara que no ho sembli, tenia un gran interès per les civilitzacions de Grècia i Roma. A la Universitat va aprendre tant el llatí com el grec i utilitza principalment el llatí per fer diferents cites en alguns dels contes, poemes etc. que ha escrit.

Edgar Allan Poe

Un dels seus contes de terror més famosos és el de Berenice, que comença amb una cita en llatí: “Dicebant mihi sodales, si sepulchrum amicae visitarem, curas meas aliquantulum fore levatas“- Ebn ZaiatAltres cites que podem trobar en els seus escrits són:

Eleonoraagressi sunt mare tenebrarum quid in eo esset exploraturi Gabriel Sionita.

A Descent into the Maëlstrom (Un descens al Maelström), Mellonta Tauta y Eureka: “mare tenebrarum(Oceà atlàntic/ món de tenebres i foscor, com el que Poe recrea en els seus textos més gòtics).

– The Purloined Letter (La carta robada): “Nil sapientiae odiosius acumine nimiocita inventada per Poe i que atribueix a Sèneca.

Thou art the man (Tu ets l’home), la frase llatina “cui bono?”, que és la pregunta sobre la qual gira el misteri del conte.

Poe també emplea i tradueix poemes en llatí en les seves narracions:
Four Beasts in One (Quatre bèsties en una):

Himne llatí:

Mille, mille, mille,
Mille, mille, mille,
Decollavimus, unus homo!
Mille, mille, mille, mille, decollavimus!
Mille, mille, mille,
Vivat qui mille mille occidid!
Tantum vini habet nemo
Quantum sanguinis effudit!

Traducció (en anglès):

A thousand, a thousand, a thousand,
A thousand, a thousand, a thousand,
We, with one warrior have slain!
A thousand, a thousand, a thousand, a thousand,

Sing a thousand over again!
Soho! — let us sing
Long life to our King,
Who knocked over a thousand so fine
Soho! — let us roar,

He has given us more
Red gallons of gore
Than all Syria can furnish of wine!

– The Pit and the Pendulum (El pou i el pèndol):

Llatí:

Impia tortorum longas hic turba furores
Sanguinis innocui, non satiata, aluit.
Sospite nunc patria, fracto nunc funeris antro,
Mors ubi dira fuit vita salusque patent.
–Quatrain composed for the gates of a market to be erected upon the site of the Jacobin Club House at Paris.

Traducció (en anglès):

Here the wicked mob, unappeased,
long cherished a hatred of innocent blood.
Now that the fatherland is saved, and the cave of death demolished;
where grim death has been, life and health appear.
rain composed for the gates of a market to be erected upon the site of the Jacobin Club House at Paris.

Algunes característiques de les cites de Poe són:

– La majoria de les cites que Edgar Allan Poe posa en els seus escrits estan en el pricipi del text ( A Tale of Jerusalem (Conte de Jerusalem) , Metzengerstein, Eleonora i Berenice).

– En el cas de The Cask of Amontillado (La bóta d’amontillado) i Berenice, les cites són una pista de com serà el final del llibre.

– Diddling Considered as One of the Exact Sciences (L’estafa, considerat com una de les Ciències Exactes), A Tale of Jerusalem, X-ing in a paragrab (X en un solt) i The Island of the Fay (L’illa de la fada). Els autors que es citen en aquests relats són Horaci, Lucà, Ciceró i Servi.

– The Purloined Letter o en Berenice, la cita inicial també es repeteix en el text, creant una doble cita.

En els seus contes i poemes podem distingir tres tipus de cites: cites d’autors llatins, cites d’autors moderns i cites inventades. Quines són les frases que posaríeu en cada tipus de cites que fa aquest autor? Quina és la traducció de cada citació?

Un dels llibres que recull moltes de les històries d’Edgar Allan Poe i el llibre que m’ha portat a fer aquest apunt és el de Contes Macabres. Aquest llibre conté en algunes narracions frases llatines al principi, com per exemple el de Berenice. Les frases que apaerixen en aquest llibre són:

Cuentos Macabros

– La cita de Berenice citada anteriorment i també apareixen altres paraules i cites: incitamentumMortuus est Dei filius; credibili est quia ineptum est: et sepultas resurrexit; certum est quia impossibili est. Al final de la història, podem tornar a trobar la primera cita que trobem a la portada del conte: Dicebant mihi sodales si sepulchrum amicae visitarem, curasmeas aliquantulum fore levatas.

El gat negre: en aquest conte, el gat que apareix es diu Plutó, igual que el déu Plutó.

– L’illa de la fada: en aquest conte, trobem en la portada una cita de ServusNullus enim locus sine genio est i també trobem una nota de l’autor que diu: Florem putares mare per liquidum aethera (P. Commire).

– La caiguda de la casa Usher: Son coeur est un luth suspendu; Sitôt qu’on le touche, il résonne (aquest últim en francès) – De Béranger.

– Morella: Al principi d’aquest conte, trobem una famosa cita del filòsof Plató: “Él mismo, solo por sí mismo, eternamente Uno y único”. També trobem la paraula palingenesia en grec παλιγγενεσία i la paraula principium individuationis en llatí.

– Ligeia: el nom de Ligeia és el femení del adjectiu homéric grec ligys (λιγύς, -εια -ύ) (sonor, agut); també es el nom d’una dríada (nimfa protectora dels boscs) en “Les Geòrgiques” (IV, 336) de Virgili.

Coneixeu aquest llibre? Sabeu d’alguna altra història d’aquest o altres autors que hi hagi paraules i frases en llatí i en grec? Seríeu capaços de traduir alguna d’aquestes frases?

Xènia Serra
2n Batxillerat C

Com vesteixo?

Fem repàs de la manera de vestir a l’antiga Grècia:

Ara ja sabeu quines peces porto a sobre?

null

Com es diu el vas on em van pintar i que podeu veure al British Museum? Per a què servia? i jo, què estic fent?

Camila Arigón

1r de Batx. Grec D

Odisseu (el jurament) de Valerio Massimo Manfredi

Portada del llibre

TÍTOL: Odisseu, el jurament.

AUTOR: Valerio Massimo Manfredi

EDITORIAL: Grijalbo

ANY: 2014

SINOPSI: Odisseu o Ulisses, l’heroi del poema d’Homer, el més complex, el més modern. “El meu nom és Ningú” diu Odisseu, i més de dos mil anys després la seva persona segueix fascinant als lectors. Valerio Massimo Manfredi narra aquesta magnífica aventura des de la primera persona per apropar-nos a un protagonista molt humà i proper. Ens presenta la seva història, plena de meravelles i nobles gestes, des de la infància d’Odisseu a la petita illa d’Ítaca fins al final de la guerra de Troia. Una vegada i una altra el guerrer, home d’estat i diplomàtic, demostra la seva intel·ligència i la seva sensatesa. Proposa acords pacífics, resol conflictes, predica paciència i lleialtat, envoltat pels herois més orgullosos, tempestuosos i bèl·lics de l’antiguitat. Hèrcules, Paris, Laertes, Penèlope, Hèlena … la llista de noms, i tots conegudíssims, és llarga i tots tenen un paper fonamental en aquest gran drama íntim i llegendari alhora.

A part de la vida pública d’Odisseu, Manfredi ens relata l’odissea paticular de l’heroi, en la qual coneix la seva curiosa família, sobretot el seu avi matern, Licòmac, que li ensenya a ser més astut que els altres i a desconfiar del món que l’envolta, coses que l’ajudaran a la futura guerra de Troia.

Aquest llibre m’ha agradat molt, com tots els d’en Manfredi (Alexandrós, El Tirà…), perquè ens mostra l’heroi des del punt de vista més realista possible. El que m’ha encantat, a part del seu talent per mantenir el lector dins la història, és el fet que, a diferència del relat “oficial” d’Homer, tot té una explicació racional, és a dir, els déus no intervenen en cap moment a la guerra de Troia.

Per tant, recomano el llibre a tots aquells que vulguin conèixer una nova visió de la més famosa de les guerres i, de pas, us exhorto a llegir els altres llibres d’aquest gran autor italià.

Arnau Lario

1r Batx. Grec

 

Us animeu a provar la realitat augmentada?

Hola, aràcnids/es,

Aprofito per escriure’us aquest dissabte, idus de març de 2014.

Després de la visita del passat 28 de febrer a l’Institut de Premià, us volíem convidar a participar a illARgonauta. Moltes gràcies pels vostres comentaris 😉

Aquí teniu el prezi que vaig utilitzar:

Teniu ganes de provar la realitat augmentada?

En aquesta presentació trobareu diverses maneres de col·laborar-hi.

Us deixo tot seguit una petita mostra, cortesia de Caravaggio 🙂

Medusa de Caravaggio

INSTRUCCIONS:

1. Baixeu-vos l’app Aurasma i seguiu el canal illargonauta.

2. Enfoqueu la imatge amb Aurasma (se us hauria d’activar un petit vídeo)

Gràcies i fins ben aviat,

Francesc Nadal

Llatinismes molt “Optimistes” a Catalunya Ràdio


Sovint, podem escoltar llatinismes i mencions clàssiques a “Els Optimistes”, el concurs de Catalunya Ràdio que cada dia amenitza l’antenna d’una a dues del migdia, presentat pels showmans Manu Guix i Àngel Llàtzer. Un exemple ben recent, el tenim en el programa de dijous 13 de març:

Gaby

Whatsapp amb Hipàrquia

La conversa següent consisteix en un diàleg entre Hipàrquia i Judith, és a dir, un personatge femení grec i una noia del segle XXI. La Margalida, tutora de grec i d’humanitats, ha manat a la seva alumna que fes un treball sobre la vida quotidiana, però la Judith sense saber què fer decideix intentar connectar amb una antiga amiga que tenia. Afortunadament, Hipàrquia li contesta i gràcies a ella la Judith entrega un treball fabulós amb el qual podrà optar a tenir una magnífica nota dins de l’assignatura de grec.

1911674_767563249922119_386747704_n

Judith Martínez, Nicol Narváez i Imad Tmara
Alumnes de Grec de 1r de Batx.

La romanització de l’imperi romà

La romanització va ser un dels fets més importants de la nostra història, ja que totes les tradicions i coneixements que tenim avui en dia provenen d’aquesta expansió cultural dels romans pels seus territoris. Però, com es va fer aquesta romanització? Quins recursos van utilitzar els romans per treure’ns la nostra cultura i implantar-nos la seva?

Fet per Carlos Thiriet
4t ESO Llatí opt.3

I tu, què ets: òmega, alfa o beta?

L’altre dia veient la televisió, em vaig adonar que en l’anunci publicitari de la maionesa de la marca “Ligeresa” fa servir referents clàssics, concretament fa referència a tres lletres de l’alfabet grec: Alfa Αα, Beta, Ββ i Òmega Ωω. 

[youtube]http://youtu.be/Zx6FXDSvRnM [/youtube]

Nora Domingo
Grec 2n batx.

Semper apertus

El passat mes de febrer, alguns alumnes de 1r de batxillerat vam tenir l’oportunitat d’anar d’intercanvi a Alemanya. Una de les visites organitzades va ser a la ciutat de Heidelberg on vam poder visitar la Universidad Ruprecht Karl de Heidelberg (també coneguda per la Universitat de Heidelberg). El seu nom en llatí és Ruperto Carola Heidelbergensis, ja que va ser fundada per Ruperto I en el 1386. És, per tant, la universitat més antiga d’Alemanya i una de les principals d’Europa en matèria d’investigació.

A l’entrada de la instal·lació hi trobem una frase en llatí: “Semper apertus”, que significa sempre obert.

La història de la creació d’aquest lema es produeix el 18 d’octubre de 1386 quan es va celebrar la cerimònia d’obertura de les portes de la universitat. Com a lema, Marsilius von Inghen, el primer rector de la universitat, va escollir “Semper apertus”, que concretament es refereix a què el llibre d’aprenentatge està sempre obert.

Camila Arigón
1r Batx. Llatí