Estimats aràcnids,

Des de l’Escola Bergantí del Masnou us saludem un any més per presentar-vos la Cantània “Partícules, composta per Lluís Vidal amb text de Sergi Belbel, que milers de nens i nenes de Catalunya i d’arreu ja canten en teatres i auditoris.

Aquesta magnífica obra ressegueix l’origen i l’evolució de l’Univers des de la primera gran explosió, el Big-Bang fa 13.800 milions anys, fins els nostres dies. La protagonista de la Cantània és un neutrí, que és una partícula essencial molt petita que viatja per l’Univers travessant els àtoms, aquella unitat indivisible pels antics grecs, que després la ciència ha sabut dividir en electró i nucli. Per si no n’hi hagués prou, aquest nucli s’ha dividit en protons i neutrons i aquests encara en quarks, bosons, gluons, neutrins…

Tots els nens i nenes que canten la Cantània representen aquestes partícules, que gràcies al refredament constant de l’Univers i les forces (nuclear dèbil, nuclear forta, electromagnetisme i gravetat) interaccionen per tal de formar mica en mica la matèria i tots els elements de la taula periòdica. Aquesta matèria es concretarà en galàxies, nebuloses, estrelles, planetes… i finalment en la vida al planeta Terra: fa 3.600 milions d’anys els bacteris poblaran les aigües i gràcies a la protecció de la capa l’ozó conquistaran el sòl, on es formaran les plantes i els animals fins arribar a nosaltres, que no som res més que el resultat de l’evolució i la interacció d’aquestes partícules elementals al llarg del temps!

L’home sempre s’ha sentit fascinat pel cel i des de ben antic l’ha volgut conèixer. La Cantània ens explica com els grecs en van ser uns grans experts i van anomenar els planetes del nostre sistema solar, la nostra galàxia com a “Via Làctia” i també ens recorda els mites de Perseu i Medusa, del Cigne i d’Orió. Podeu veure un fragment de la cançó “Set. La Via Làctia”:

[youtube]https://youtu.be/E7QY_z6yh94[/youtube]

Investigant una mica més i estirant el fil que ens ofereix aquesta obra podríem arribar a fer un estudi lèxic dels ètims grecollatins dels noms científics. Algú s’hi atreveix?

I per acabar aquest article, us deixo amb la darrera cançó, que diu… “Potser el nostre destí és que tot es dissipi… potser no o potser si, però no ens cal patir: després de cada fi sempre hi ha un nou principi!” I així serà pels segles dels segles, i fins i tot l’any que ve quan, després de la fi d’aquest curs i d’aquesta etapa… tot començarà de nou i ens retrobarem amb una altra Cantània farcida de referents clàssics!

[youtube]https://youtu.be/Vg_3bQj-3W4[/youtube]

Gràcies i a reveure, aràcnids!

Podeu trobar més informació al bloc de la Cantània.