Author Archives: lauragalan02

Ens tocarà la Loteria amb la deessa Fortuna?

Com cada any per Nadal, la Loteria Nacional ens sorprèn amb un anunci diferent. Segurament habreu vist que aquest any el protagonitza la deessa Fortuna.

Ens donarà bona sort?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=lYxVbFKs6Z8&index=3&list=PL2C69FD8BD188FE18[/youtube]

Sabeu qui era la deessa Fortuna? Amb quin atribut sol aparèixer? Coneixeu alguna pintura o escultura on aparegui representada?

A més, hi ha un conte de Jorge Bucay anomenat “El mite de la deessa Fortuna” molt peculiar, ja que l’autor no ens delecta amb la nostra relació amb l’atzar i el destí, sinó que s’atreveix a modernitzar el mite incorporant altres personatges i situacions de la mitologia celta, índia i nòrdica, tot barrejant-les amb contes jasídics o alguna llegenda indígena d’Amèrica.
És una recreació molt curiosa, no? Aquí el podeu descarregar.

llibre

Laura Galán
2n batxillerat

El mite dels Andrògens

Mai us heu preguntat perquè quan ens enamorem escollim una persona en concret i no una altra?

Aquest estiu, mentre cercava informació per realitzar el meu treball de recerca, vaig haver de llegir un llibre que parlava de filosofia amorosa. Com ja sabeu,  Plató, va ser el filòsof grec més influent en la concepció de l’amor que tenim a Occident.  Durant la seva vida, va fer un munt de diàlegs intentant explicar els seus principis filosòfics, però jo només en parlaré d’un,  El banquet, on parlava de la seva teoria de l’ amor.

Dintre d’un dels sets apartats en què està dividit el diàleg (cadascun protagonitzat per un personatge diferent) trobem El mite dels Andrògens, explicat per Aristòfanes.

Els grecs, com ja sabeu, justificaven tot el que passava en el seu entorn a partir d’una narració oral, és a dir, un mite. De la mateixa manera, van justificar la qüestió que us he fet al principi de l’apunt així:

Els andrògens eren sers compostos per dos cossos. Hi havia tres tipus: aquells que estaven compostos per un cos d’home i un cos de dona,  els que estaven compostos per dos cossos de dona, i els que pel contrari, eren dos cossos d’home. A part de tenir aquestes característiques fisiològiques (duplicació de les extremitats etc) tenien molta força, i el déus de l’Olimp, per tal de que no es revelaren contra ells, els van dividir per la meitat i els van repartir per tot el món.

el mite dels andrògens

D’aquesta manera,  els andrògens anaven cercant la seva meitat per tal de completar-se.  Per tant, tenint en compte aquest mite,  que els humans ens decantem per una persona i no per altra,  pot ser fruit del record que un gran dia vam estar compostos per dos cossos i avui, encara busquem la nostra meitat .

Aquí us deixo una animació molt divertida del francès Pascal Szidon, subtitulada en anglès, sobre el mite.

Havíeu pensat una possible resposta a la pregunta, al llarg de la vostra vida?  Seria interessant que la compartíssiu. A més, el Fil i a Aracne hi ha altres apunts sobre el tema de l’amor platònic que us podríen interessar, com per exemple Encara és vigent l’amor platònic? L’Uri acaba de publicar a L’empremta d’Orfeu L’amor platònic en la música. A més, dintre de poc, el meu company Dani ens deleitara amb un apunt sobre El banquet.

Laura Galán

2n de batxillerat llatí i grec

La restitució dels marbres del Partenó

Des  que es va construir el nou museu de l’ Acròpolis a Atenes, s’ha iniciat de nou una discussió pel retorn dels marbres del Partenó, que un dia, l’embaixador britànic Lord Elgin i altres, procedents d’altres països, van endur-se amb l’argument de que a Grècia no hi havia espai suficient ni les condicions necessàries per a que es poguessin conservar en bon estat.

Com es natural, essent part del seu patrimoni, els grecs ho reclamen. S’han fet diverses intervencions  per donar suport als grecs, com per exemple aquesta campanya online que apareix en un apunt d’Aracne.

Jo opino que, ja que formen part d’un dels monuments arquitectònics més importants, per no dir el que més, de l’art grec, tenen tot el dret a demanar-los. A més, té un valor molt emocional pels atenesos, i no trobo bé que altres països en treguin benefici. Però tot i així, se’ls ha d’agrair tot aquest temps que els han conservat, perquè potser si no fos per ells, ara mateix no en podríem parlar-ne.

El British Museum, principalment, a diferència d’altres com el Vaticà, és el que es nega a retornar-los, i s’argumenta dient que la civilització grega té una gran importància en les arrels de les cultures europees i que mereix formar part de l’exposició dels museus més notables. Què n’opineu vosaltres?  Han o no de tornar els marbres al seu lloc d’origen? Quan han de tornar?

En aquest vídeo, apareixen tots els marbres i tresors que van ser expoliats del Partenó, i que ara es troben al British Museum de Londres:

Us els imagineu en color?

Laura Galán

2n de Batxillerat

Llatinismes a La Bogeria de Narcís Oller

Aquest curs, com tots els altres, hem de fer una lectura cada trimestre. A Llengua i literatura catalana, durant el primer trimestre, hem de llegir La Bogeria de Narcís Oller, ja que ens examinem a les PAU i enguany és lectrura prescriptiva.

Durant la lectura, he trobat alguns llatinismes que m’agradaria compartir amb vosaltres, a veure si em podeu ajudar. Els podríeu identificar? Què signifiquen? Creieu que l’ús que n’ha fet l’autor és adient?

Oh! -pensava jo-; bé has dit prou, noia!, bé has dit prou! Si m’has dat ja la clau secreta, que jo buscava, del teu cor! Què germà ni quatre quartos!

El que estimes és la importància social que et dóna ell. I no importa la insignificància d’ella mentre quedi reduïda aquí, en aquest raconet rural que ningú coneix; perquè, per a tu, això és el món. Oh, vanitas vanitatis! I que n’acontentes, de beneits! ” (1)

“-Mira: els carlins han estat la meva sort, el meu pare està tan tip de sobresalts i disgustos, que ens en vindrem a viure a Barcelona un cop m’hagin fet l’ In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.(2)

” El germà li va entregar la legítima, i pax vobis. Enmig de tot, poder-se desfer tan fàcilment d’un cavallot tan tarat ja com aquell, per a en Daniel, era tota una sort.” (3)

” I aquest ridícul em feia pujar els colors a la cara, i me l’havia d’empassar velis nolis per no cometre una crueltat.” (4)

Els sis o vuit capellans que la seguien van entonar, impassibles, el Dies irae des de l’altra part de la paret; i aquest cop d’efecte inesperat, teatral, profundament dramàtic , va escampar els contendents, retornà les desmaiades i restablí ben de pressa la veritat dolorosa que ens tenia allí reunits.” (5)

” Considerant amb calma tot això, és com hi vaig veure, a la Cerdanya, matèria per a una novel ·la sui generis, i com vaig concebre el pla, els tipus i els incidents de La bogeria amb tan poc esforç…[…]” (6)

(1) Narcís Oller. La bogeria. Editorial Proa. Edició de Romi Porredon, 2005. Pàg. 95

(2)Ibid. Pàg.99

(3)Ibid. Pàg.107

(4)Ibid. Pàg.137

(5)Ibid. Pàg.156

(6)Ibid. Pàg.177

Laura Galán

2n de Batxillerat