Avui he anat al Museu d’Aqueologia de Catalunya (Barcelona) a veure una exposició sobre els orígens de la democràcia, on s’explicava el context, els impulsors i en què consistia aquest règim polític creat per Clístenes (570 a. C.-507 a. C.), un aristòcrata atenenc descontent amb el sistema polític del moment, quan els tirans i els oligarques dominaven Atenes. Aquest es va fer amb el poder el 508 a.C., amb el suport del poble. En aquest moment es produeix un canvi substancial en les institucions i s’integra el poble dins les noves estructures democràtiques.
Bust de Clístenes
El nom de democràcia (δημοκρατία) està format per composició dels mots “δῆμος” (poble) i “κράτος” (poder, sobrania) i designava un sistema polític en què la sobirania era en mans d’una assemblea composta per tots els ciutadans. Aquí teniu un fragment de la Història de la Guerra del Peloponnès, de Tucídides:
“La nostra forma de govern no ha d’envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d’altres. De nom és una democràcia, perquè l’administració està en mans, no d’uns pocs, sinó de la majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions públiques, com tampoc per pobresa, si un pot fer servei a l’Estat, no li és destorb la seva obscura condició social […]. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics […]. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per un inútil”. Tucídides II 37, 1; 40, 2; traducció de Jaume Berenguer, Barcelona, Fundació Bernat Metge
Per acabar, proposo un qüestionari que vaig trobar a l’exposició per saber si tu tindries dret a vot si a Premià (o Badalona) hagúessim de complir els mateixos requisits per a votar que els atenesos del segle V aC:
Naturalment, us animo a visitar aquesta exposició, que seguirà oberta fins el 28 de juny al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on podreu aprendre sobre els orígens del nostre sistema polític d’una manera visual i entretinguda. Un exemple d’això és que repartides per les parts de l’exposició hi havia televisions on es mostraven escenes de diferents obres de teatre que tant coneixem, com “Lisístrata” o “Antígona“, a més de projectar-se en una altra pantalla l’explicació de com funcionava la democràcia atenesa en forma de telenotícies.
Per cert, em podríeu dir què signifiquen aquestes paraules?
Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat C
Gràcies, Arnau, per portar-nos amb tanta celeritat noves sobre aquesta interessant exposició a Aracne fila i fila. He estat fora aquestes vacances i encara no hi he anat, però ben aviat m’hi arribaré. No ens la podem perdre!
Avui he llegit aquesta entrada a la premsa: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/temistocles-garzon-4078113
Vols jugar?
De ben segur, reconeixereu la publicitat que passa tv3:
Χαίρετε! Jo, per exemple, no tindria dret a votar, perquè tinc 16 anys, i la majoria d’edat a Atenes estava situada als 21 anys. Pels que fa als requisits, els explico en el següent paràgraf:
La democràcia atenesa en els temps de Pèricles s’organitzava de la següent manera: Tots els ciutadans de la península de l’Àtica eren homes atenesos que no eren esclaus ni ho havien estat i els pares dels quals eren lliures. A més, era indispensable tenir una edat igual o superior als 21 anys i haver nascut a la petita península de l’Àtica. Els ciutadans havien de pagar impostos, mantenir un cavall per utilitzar-lo quan es declarés alguna guerra, o bé pagar-se un conjunt d’armes. Si no es podia pagar ni un cavall ni un joc d’armes, per aconseguir la ciutadania atenesa hom havia de comprometre’s a lluitar a les naus de la flota quan la seva pàtria el requerís. Un cop complertes totes aquestes condicions, s’assolia la ciutadania atenesa, que donava el dret de participar en les reunions i, per tant, en les decisions, de l’Ecclesia, l’assemblea popular dels ciutadans de l’Àtica, que, en aquesta regió, gaudia dels màxims poders: legislatiu, executiu i judicial. Però dels 40.000 ciutadans que vivien a l’Àtica, dividits en trenta tribus territorials (10 per als habitants que vivien a la ciutat d’Atenes, 10 per als que vivien a l’interior i el mateix número per a aquells que vivien a la costa), a les reunions de l’Ecclesia, hi assistia menys del 15 % de la població, és a dir, de cinc mil a sis mil homes. L’Ecclesia sortejava anualment quins serien els membres de l’Heliea, el tribunal popular, format per 5000 membres i mil més de reserva, que jutjava totes les causes de què no s’encarregava ni l’Areòpag ni el Pal·làdion. Aquest tribunal,l’Heliea, estava format pels heliastes, representants del poble elegits en sorteig, per la qual cosa era més vulnerable a les manipulacions dels demagogs, ja que la majoria dels ciutadans d’Atenes eren analfabets. L’assemblea popular també sortejava anualment els ancians que havien de formar part del Bulè (Βουλὴ), així com ho feia amb els arconts, 9 magistrats, ministres, que, a Atenes, s’encarregaven de l’educació, la defensa, la cultura…. Del βουλὴ en sortien els cinquanta pritans, el cap d’ells, per exemple el mateix Pèricles durant un temps, seria president de l’Àtica. Per damunt dels arconts, se situava l’Areòpag ‘turó d’Ares’ (Ἄρης), on el consell dels areopagites (ἡ βουλὴ τῶν Ἀρεοπαγιτῶν) jutjava l’homicidi voluntari, l’incendi de cases habitades i l’enverinament. Les penes que acostumaven a sortir d’aquest tribunal eren: la capital, en el primer cas; i el desterrament amb confiscació de béns, en els darrers. Anualment, l’Ecclesia també sortejava els altres magistrats, (verbi gratia, els magistrats del Pal·làdion, situats a l’antic santuari de Pal·las Atena). Els deu estrategs (mot format per στρατιά, exèrcit, i ἄγω, guiar, regir) eren elegits (no sortejats) per tots els membres de l’Ecclesia, car aquests pensaven, i amb raó, que l’elecció dels qui dirigirien l’exèrcit i la flota atenesa era molt important per a la ciutat. Punt a part són els esclaus, que només podien treballar per al/s seu/s amo/s a Atenes, ni tan sols podien servir en l’exèrcit. A Atenes hi havia unes normes que protegien els esclaus: el seu amo només els podia matar si demostrava que havien comès algun delicte. Un altre grup el constituïen els lliberts, esclaus alliberats pels seus amos. Finalment, hi havia els metecs (μέτοικος, -ον), estrangers residents a Atenes, que havien de pagar impostos però, en canvi, no podien decidir sobre el futur de la ciutat. L’únic ofici que ells podien exercir era el de soldat. L’exèrcit estava dividit en deu regiments. A Atenes, però, la flota, els remers de la qual eren ciutadans pobres que no podien pagar-se ni un cavall ni un armament, era més important que l’exèrcit. Per aquest motiu, durant la guerra del Peloponnès, Atenes va intentar que el màxim nombre possible de batalles es duguessin a terme al mar, de la mateixa manera que Esparta intentava que es duguessin a terme en terra ferma.
Kyriarchía es la transliteració a l’alfabet llatí del mot grec κυριαρχία, que té el significat de “sobirania”.
Na apofasísei és la transliteració de “να αποφασίσει”, que es tradueix per “decideix”.
Χαίρετε!
Pingback: Democràcia oligàrquica? | Hemeroteca clàssica
Salvete!
Jo , per exemple, no tindria dret a votar, perquè tinc menys de 21 anys . us deixo aquí una mica d’informació sobre la democràcia atenesa:
La democràcia atenesa es va desenvolupar al voltant de l’any 508 aC a la ciutat estat d’Atenes i els territoris propers de la regió de l’Àtica. És una de les primeres democràcies conegudes, i d’altres polis van copiar-ne el sistema, tot i que no van assolir el mateix grau d’estabilitat i de poder.
Només els homes adults que hagueren completat la formació militar hi tenien dret a vot, cosa que representa al voltant d’un 20% dels homes atenesos. Les dones, per la seva banda, tenien drets i privilegis limitats.
Els homes àtimoi , es a dir els homes sense honor,que no podien pagar els seus deutes, tampoc no tenien dret a vot, temporalment o permanentment.
Aquí us deixo un enllaç amb unes diapositives amb una mica d’informació sobre la democràcia atenesa:
http://www.slideshare.net/scoll/democrcia-datenes
“Kyriarchía “significa sobirania i ” No apofasísei” significa decideix.
La primera democràcaia a Atenes es pot observar amb claredat que només els homes amb molt poder econòmic i que la seva familia nasqués allà podría votar. Encara sort que les coses han canviat i es pot votar amb una mica més de llibertat.
Si no fos així no podría votar ja que no tinc els 21 i, estar servint militarment no m’agradaria molt la veritat.
Salve!
Quina sort que tot a cambiat una mica, perquè abans no es podia votar fins als 21, per exemple el meu germá no podria votar, el que no m’agradat res es que per ser dona, que som persones iguals que els homes, no puguessim votar. Ara es vota amb una mica més de llibertat abans depenia dels poder economic, del gènere, d’on venies, etc…
No tindria dret a votar perque no tinc mes de 21 anys, en l’època romana hagués estat d’acord en fer de remer per l’exercit, encara que suposo que en cas d’anar justos de gent t’obligaven a allistar-t’hi.
Salve!
A mi m’agrada molt la política i amb l’actualitat en la que estem, em sembla un perfecte article, jo no podria votar mai. Gracies a que les coses han canviat una mica i es pot votar amb més llibertat, ara si tens 18 pots votar, sense importar la classe social, ni el genere, ni la etnia. A la primera democràcia a Atenes es pot observar que només els homes amb molt poder econòmic i que la seva família nasques allà podria votar lo que es una injustícia.
https://historiageneral.com/2011/08/31/el-funcionamiento-de-la-democracia-ateniense/
Aquí deixo un petit article que explica resumida la democràcia atenesa.
“Kyriarchía “significa sobirania i ” No apofasísei” significa decideix.
Salve!
He trobat molt interessant aquest article perquè si que es cert que tothom teníem una idea de la democràcia d’Atenes i de la manera que estava plantejada. Però tot llegint aquest article ja et dones compte de totes les limitacions que tenia. Per exemple ja per el fet de ser dona (com en el meu cas) no podies votar, de manera independent de la classe social a la que pertanyies; encara que fossis home si eres esclau, estranger o fill de pares no atenesos no podies votar. I un cop havies passat tots aquests requisits si nos tenies 21 anys tampoc.
Per això trobo que hi ha hagut una millora en la política perquè ara al ser dona pots votar, independentment de la classe social a la que pertanyis també i ara el limit d’edat s’ha reduït als 18 anys. Per lo que trobo que esta millor plantejada la democràcia (δημοκρατία, poder del poble) d’avui en dia que no la dels atenesos.
Vale!
καλό πρωί!
Aquest article m’ha semblat molt interessant, i també m’ha fet reflexionar sobre les normes que hi havien a l’hora de votar.
Jo, com a dona que sóc, ja no hauria tingut cap oportunitat de votar, ni tan sols quan hagués tingut els 21 anys.
Les diferències que he notat que hi ha en la votació actual i amb la grega antiga són unes quantes:
– Tot i que deien que hi havia una democràcia (poder del poble), només uns quants tenien el dret a votar.
– Excloïen a dones, esclaus, menors de 21 anys, estrangers i a aquells que no tinguessin pares nascuts a Atenes.
– No podies votar fins als 21, mentre que ara a la major part dels llocs es pot votar a partir del 18.
Una cosa que m’ha sorprès moltíssim és que si no estiguessis disposat a servir a l’exèrcit fins als 60 o a servir a la teva pàtria, perdries els teus drets de ciutadania i no podries votar. Em sembla molt injust!
Aina i Aida, són unes bones reflexions i veig que heu aplicat molt bé el que hem après a classe. Fins i tot us heu llençat a escriure en grec.
Καλό πρωί, Αίνα!!!!
Salve!
M’ha sorprès bastant aquest article! No m’esperava tanta diferencia en la democràcia (poder del poble) que tenien els grecs antigament amb la que hi ha actualment. A l’hora de votar actualment a la majoria de llocs pot votar qualsevol persona (dones i homes) que al menys tinguin 18 anys, no com els grecs que les dones ja de per si no podien votar i els homes com a mínim tenien de tindre 21 anys, però la cosa no queda aquí… , si eres home i eres esclau, fill de pares no Atenesos o estranger no podies votar!
Sincerament comparant la democràcia dels grecs antics amb l’actualitat penso jo que hi ha agut un canvi bastant notable i a millor.
Χαίρετε!
Aquest article m’ha agradat molt, ès molt curiós totes les normes que hi havien a l’hora de votar.
Si eres dona no podies votar, tot i que deien que hi havia una democràcia, només uns quants tenien el dret a votar, feien fora a dones, esclaus, menors de 21 anys, estrangers i a aquells que no tinguessin pares nascuts a Atenes, no podies votar fins als 21
Tot ha cambiat molt, ara tot és diferent i millor, per sort.
Ara pel fet de ser dona podem votar, no fan fora a ningú pel fet de ser extrangers, esclaus i tampoc cal que hagem nascut a Atenes, ara a partir dels 18 anys ja es pot votar.