Els alumnes de llatí de primer de batxillerat de l’institut Cristòfol Ferrer opinem avui, dia d’Internet, sobre la nostra experiència a l’aula digital:
Internet a l’aula de llatí de 1r de batxillerat
4 Replies
Monthly Archives: maig 2010
Internet a l’aula de 4rt de llatí
Avui, dia d’Internet, els alumnes de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer opinen sobre les nostres classes digitals de quart de l’ESO:
Tot recordant el nostre centaure d’or
Tot recordant el nostre Centaure d’or que el curs passat un dia com avui, dia d’Internet, vàrem tenir l’honor de rebre de Chiron, volem felicitar des d’Aracne fila i fila els guanyadors i guanyadores de la convocatòria d’enguany. Reproduim aquí els mots oficials de Chiron en català:
Coincidint amb la celebració del dia d’Internet (17 de maig), Chiron atorga els seus Centaures d’Or a aquells blogs de temàtica clàssica, mantinguts per alumnes, que constitueixen un exemple a seguir i un estímul per tal de fomentar l’estimació pel món grecoromà.
En aquesta quarta convocatòria, el Centaure d’Or ha estat concedit als blogs:
–Viamstratam, blog d’aula dels alumnes de clàssiques de l’IES Manuel García Barros d’A Estrada (Pontevedra)
–Lingua Mater, blog personal d’Elena Recio, alumna de 4t de l’ESO de l’Instituto Santiago Apóstol d’Almendralejo (Badajoz).
Chiron vol també premiar iniciatives sobre el món clàssic dirigides a alumnes. I, per tant, atorga també un Centaure d’Or al Concurs de Cultura Clàssica Odissea, organitzat per les seccions de la SEEC a Galícia, València-Castelló i Alacant, i que ja ha portat a terme la seva cinquena edició, pel seu decidit afany de promoure el coneixement de la civilització grecoromana entre els alumnes de secundària. Una iniciativa que busca i està preparada per créixer i agrupar en edicions pròximes totes les comunitats que tinguin interès a participar-hi.
Des de Chiron volem felicitar sincerament tots els premiats, alhora que els animem a seguir amb la seva tasca, i desitgem que s’estengui l’exemple entre els estudiants que tenen una estimació veritable pel món clàssic. No hi ha cap altra raó per a l’existència dels Centaures d’Or.
Passeu pels blogs guanyadors d’alumnes de Clàssiques com nosaltres i ja veureu com us agradaran! La feina ben feta sempre té recompensa!
Feliciter, amici amicaeque!
Aràcnids i aràcnides, els centaures del Cristòfol Ferrer
Premi Hèracles per a un treball de l’institut de Calaf
Meritxell Rotés, alumna de 2n de batxillerat de l’IES Alexandre de Riquer de Calaf, ha guanyat el tercer premi al millor Treball de Recerca de Catalunya relacionat amb l’àmbit de la cultura i tradició clàssiques. L’entrega dels Premis Hèracles, que convoca anualment la Secció Catalana de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics, se celebrà dimecres 12 de maig de 2010 a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. El treball, intitulat Tabernae Aqualatenses: noms clàssics en comerços i empreses d’Igualada i tutoritzat per Salvador Oliva, fa una anàlisi exhaustiva dels noms de botigues, establiments i empreses ubicats a la capital anoienca que presenten un nom d’origen grec, llatí o bé relacionat amb la cultura clàssica. Noms tan familiars per als igualadins com Abacus, Cafeteria Àgora, Anoia Lingua, Llibreria Aqualata, Domus, Ibericus, Kaelia, Kan Bakus, Magna, Nexus, Nitidus, Olympia, Puerimueble, La Sirena, Stella o Ulisses (i serveixin aquests només a tall d’exemple) són estudiats a fons per acabar extraient-ne no només l’etimologia sinó també la relació entre el producte o servei que l’establiment ofereix i el sentit original del mot. El treball demostra, a partir del cas igualadí, que la incidència de la cultura i tradició clàssiques en el món del màrqueting i de la publicitat segueix ben viva i amb una vigència sorprenent.
Es dóna el cas que aquest mateix treball va ser recentment guardonat dins de la modalitat social-humanística amb el primer premi Recerca Jove d’Igualada, un certamen destinat a incentivar la investigació entre els joves dels instituts de Catalunya i que s’encarrega de premiar els millors Treballs de Recerca de Batxillerat i de CFGS.
La comunitat educativa de l’IES Alexandre de Riquer (Calaf) felicita l’alumna d’aquest centre per l’esforç i la seriositat demostrats en la seva recerca i comparteix amb ella l’alegria pels premis obtinguts.
IES Alexandre de Riquer
Calaf
Dia escolar de les matemàtiques amb corbes
Un any més torna a ser 12 de maig, dia escolar de les matemàtiques. L’any passat ja va tenir el seu espai dedicat al nostre bloc d’aula El Fil de les Clàssiques i aquest any repetim aquí en el bloc dels alumnes, Aracne fila i fila.
La matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) va adquirir en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides, Arquimedes, Pappus …) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides (tractat matemàtic de l’època hel·lenística que va esdevenir l’autoritat màxima fins a mitjan segle XIX) ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Les matemàtiques, però, han canviat molt des de les èpoques clàssiques. Els nombres, en èpoques gregues, eren les pròpies lletres, limitant molt els càlculs que es podien fer. Els romans, amb la invenció d’uns nombres, van facilitar una mica la tasca del càlcul, encara que les matemàtiques seguien sent molt complicades i la contribució romana a les matemàtiques a ser ben minsa -pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi). per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic, fins i tot el mateix nom, són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec. A veure si sou capaços d’esmentar en comentari, almenys cinc noms matemàtics actuals amb el seu origen grec o llatí?
Així doncs, en època romana i grega, les matemàtiques van quedar-se en l’observació i l’abstracció. Què podeu veure en aquestes fotografies? Què us inspira?
Les corbes formen part del nostre dia a dia, estan a tot arreu i la majoria d’objectes que fem servir. Però que hi veiem nosaltres? Què en sabien els grecs? Segurament no veurem tant com Antonio Ledesma, però podem intentar aconseguir una mirada matemàtica per a veure amb uns altres ulls els objectes de sempre. Enguany el dia escolar de les matemàtiques es celebra amb premsa i matemàtiques, us proposo donar un cop d’ull de la premsa (al bloc lateral com sabeu teniu els enllaços a la premsa digital) i si trobeu alguna fotografia relacionada amb les corbes, l’enllaceu i si teniu o feu fotografies no dubteu en compartir-les i enllaçar-les a la meva presentació. Per cert, quines corbes coneixien els grecs?
Bon dia de les matemàtiques!
Toni Moreno
Llatí i matemàtiques 1r de batxillerat
L’escultura grega, tot un treball col·laboratiu
Els alumnes de primer de batxillerat de grec havíem de fer un treball sobre les manifestacions artístiques gregues (vid. pàg. 182 ex. 6 Grec 1 ed.Teide) i, en comptes del típic treball de classe en paper o en PowerPoint, hem decidit de fer un treball col·laboratiu amb voicethread. Aquí teniu els resultats dels nostres treballs acabats en el termini acordat per la Lida (si us animeu encara hi podeu participar; això sí fent cas als criteris acordats). Com podeu veure, parlar davant un micròfon, tenint en compte que la majoria no som catalanoparlants, i gravar la nostra veu ha estat tot un repte per a nosaltres però un grupet de noies hem aconseguit comentar les escultures gregues, que hem triat lliurement, des de l’època minoica fins a l’hel·lenística:
Ire, Alis, Laura, Lina, Coty i Núria
Alumnes de Grec 1r Batx.
“Carmen Europae”, xDeka
Dia 9 de maig és el Dia d’Europa. En El Fil de les Clàssiques teniu un apunt que us ajudarà a saber-ne més; jo l’he volgut comentar amb aquesta entrada. A veure si endevineu què canto, en quines llengües i per què?
Salve Jules! Salvete, amici amicaeque! Ecce!:
Placetne vobis?
Uri García Penche
1r batx. llatí
“Domusapientiae”: Benvinguda a la blogosfera!
Avui tinc una molt bona notícia per comunicar-vos, amics d’Aracne fila i fila. La Cristina de 2n de batxillerat ha estrenat un bloc propi sobre món antic anomenat domusapientiae, en el qual aquesta “futura arqueòloga”, tal com ella mateixa s’anomena a la pàgina de presentació, s’ha decidit a parlar del passat, ¿per què no?
Hem pogut comprovar la seva passió per les cultures grega i egípcia en la presentació del seu treball de recerca i ara ens demostra la seva aposta per la difusió dels coneixements a través de la xarxa en la seva futura vida universitària. Seguirem la seva feina també quan estigui fora de l’institut i anirem comprovant la seva evolució a mida que vagi assolint coneixements. També esperem que, tot i que el bloc està plantejat en castellà en un principi, a mida que s’impliqui en la universitat catalana vagin apareixent articles en català. De debò que la seva competència en la nostra llengua és envejable fins i tot per gent nascuda aquí.
En aquests moments tan decisius per als de segon de batxillerat, de Premià, de Badalona, de Barcelona, d’Amposta, d’arreu…, en què els exàmens finals decidiran si podreu accedir a la selectivitat i, posteriorment, a la universitat, aprofito aquesta iniciativa d’una companya vostra de patiments per desitjar-vos tota la sort del món. I als de l’Albéniz us recordo que us esperem per Sant Jordi 2011 a la tradicional trobada d’exalumnes amb 2n de batxillerat!
Recordeu: Finis coronat opus.
TERESA
Una Penèlope diferent
Què simbolitza Penèlope? Doncs, la dona fidel. La perfecta esposa, capaç d’esperar el retorn del seu marit durant vint llargs anys. A El Fil de les Clàssiques hi teniu un apunt amb la pervivència de Penèlope en la música i el tòpic de la fidelitat femenina. Però què és ser fidel?
Pepa Plana ens presenta una Penèlope ben diferent. Què fa mentre espera? Què es pot esperar d’una pallassa com Pepa Plana esperant? L’espectacle és per a un públic adult i és dirigit per la prestigiosa pallassa anglesa Nola Rae. Bé, crec que és millor que l’aneu a veure, tot repassant la guerra de Troia, i després comentar si voleu sobre la fidelitat de Penèlope. Aquí us deixo un botó de prova, amb la crònica de l’espectacle emesa recentment per TV3, i potser ja hi trobeu l’entrellat del canvi de Penèlope:
Gaby
Salvete, filii Europae!
Salvete, amici!
Jules mihi nomen est. Quindecim annos natus sum. Apud Argentinam vitam ago, sed in Gallia habito. Magister meus mihi vestras paginas reticulares mostravit et vobis scribere volui. Hic est annus secundus quo grammaticae atque linguae Latinae studeo et mihi placet.
Velim pueros puellasque, qui multis linguis comunicare amant, mihi scribere lingua Latina vel Anglica vel Germanica vel Gallica vel Hispanica vel Catalanica. Scholam et multas disciplinas amo: linguas, musicam, artem, humanitates, theatrum et cetera. Placet vestram terram cognoscere: Tarraconem, Barcinonem, Emporias …
Ego sum modica statura, oculis uiridibus et grandibus, colore candido, naso pulchro. Flauum capillum habeo. Quaero etiam descriptiones vestras.
Hodie est dies Europae. Hymnus Europae est hymnus Unionis Europaeae et Consilii Europae. Scitne vobis…? Musica hymni est pars nonae symphoniae Ludovici van Beethoven. Dum huic symphoniae verba Friderici Schiller sunt, hymno Europaeo verba non sunt. Anno 2003 Petrus Roland et Petrus Diem verba Latine scripta proposuerunt:
-
Est Europa nunc unita
et unita maneat;
una in diversitate
pacem mundi augeat.Semper regant in Europa
fides et iustitia
et libertas populorum
in maiore patria.Cives, floreat Europa,
opus magnum vocat vos.
Stellae signa sunt in caelo
aureae, quae iungant nos.
Placetne vobis?
Spero omnes mihi scripturos esse. Vobis gratias agens, omnibus salutem dico.
Quam celerrime respondete!
Valete,
Jules