Monthly Archives: març 2010

Adidas amb ales!


Ave,

L’altre dia mentre estava veient el nou anunci d’Adidas vaig pensar en fer aquest article quan al 0:32 apareixen unes sabatilles amb ales al costat, “adidas JS Wing”. Quin bell homenatge al déu missatger de Zeus, Hermes en grec, Mercuri en llatí!

Dissenyades per Jeremy Scott qui ha dotat d’unes ales que inviten a volar amb elles en els nostres peus per aquesta nova temporada Primavera-estiu 2010. Aquestes sabatilles han estat inspirades pels jugadors de bàsquet de la dècada dels 80, encara que el creatiu li hagi donat un toc angelical amb aquestes ales desmuntables que s’ajusten al calçat gràcies als cordons.

Què us ha semblat? Es curiós eh, però per què creieu que han tingut la idea els d’Adidas i no pas els de Nike, la deessa de la victòria, ja que ella mateixa porta ales i podia volar? Que potser Adidas té alguna referència clàssica?

Vale!

Irena Jagustín
1r de batx. llatí i de grec

El teatre també neix a Grècia

Dissabte passat es va celebrar el Dia Mundial del Teatre i nosaltres vàrem acabar el segon trimestre tot anant al TNC a veure la representació de la tragèdia de Sòfocles Electra. Després vàrem poder gaudir de la conversa agradable i propera amb l’actriu que feia d’Electra, la conegudíssima Clara Segura. Havia estat alumna de grec de la Margalida i nosaltres ens vàrem aprofitar de la seva coneixença.

Quan tornem a reprendre les classes, hem d’acabar de fer el tema del teatre; per tant, en aquest Google maps de col·laboració oberta podem anar localitzant els diferents teatres grecs (la pàg. 207 del llibre Grec 1 ed.Teide us pot ser d’un gran ajut) i romans que anem trobant aquestes vacances o quan sigui:


Ver Teatres grecs en un mapa más grande

No us oblideu de consultar i de comentar aquests apunts:

L’arquitectura del teatre grec
El teatre a Grècia: la tragèdia

Visiteu els teatres grecoromans amb Google Earth.

“Rei publicae finis III: Dictator Iulius Caesar “

Estàtua de bronze de Juli Cèsar. Rimini [Font: Viquipèdia]

Poder de Juli Cèsar després de la victòria a la Guerra civil

Quan Cèsar va tornar a Roma a finals del juliol del 46 aC, la victòria total de la seva facció va dotar a César d’un poder enorme i el Senat es va afanyar a legitimar la seva victòria nomenant-lo dictador per tercera vegada en la primavera del mateix any, per un termini sense precedents de deu anys. Després, al setembre, es van celebrar els seus triomfs, que van durar onze dies aproximadament. Cèsar, que s’estimava molt les seves tropes, les va recompensar i va donar a cada legionari cinc mil denaris (l’equivalent al que guanyarien en els setze anys de servei obligatori); a cada centurió, deu mil; als tribuns i als prefectes,vint mil denaris. (Els va assignar també terrenys).
Ha d’assenyalar-se que no està històricament demostrat que la intenció de César fos proclamar-se rei; i, d’haver volgut ser-ho, no pot saber-se quin tipus de rei. La veritat és que una anàlisi dels fets sembla indicar que pensava a instaurar un règim autocràtic d’algun tipus.
Quan se li van començar a pujar els fums de poder, va exigir que tots els seus actes fossin ratificats pel Senat, els funcionaris públics van ser obligats a prestar jurament, des de la seva entrada en funcions, de no oposar-se mai a cap mesura seva i es va fer atribuir els privilegis dels tribuns de la plebs, de manera que va obtenir la  potestat tribunícia i la immunitat sacrosanta que els distingia. Com a conseqüència, el Senat perdia el seu poder. Així, de fet, ja posseïa tots els poders d’un monarca. No li faltava més que el títol. En relació a això, va començar una pcampanya de propaganda per  preparar l’opinió pública, que era molt hostil a la idea de tornar a la monarquia. Aquesta va començar quan l’estàtua d’or de César que acabava de ser erigida va ser coronada amb una diadema blanca (distinció de la reialesa). Es tractava d’una primera temptativa, de simular un desig popular en favor de la coronació de Cèsar com a rei.

Assassinat de Juli Cèsar. Conspiració

No és possible saber amb certesa quina condicions van dur a un grup de senadors a pensar en l’assassinat de Cèsar, però els intents d’establir un règim autocràtic van tenir-hi molt a veure.
Tot va començar quan el Senat pensaba que Cassi no era probablement l’home adequat per ser el cap d’aquest sacrilegi, i es va acordar temptejar  Marc Juni Brutus (considerat com el personatge indicat per fer-ho). El nombre dels “participants” sembla haver estat d’uns seixanta, dels quals vint-i-tres es van encarregar de l’execució material de l’atemptat. Durant les reunions preliminars es va elaborar un pla d’acció. Es va decidir per unanimitat atemptar contra Cèsar en ple Senat. D’aquesta manera, s’esperava que la seva mort semblés un acte per a la salvació de la pàtria i que els senadors declararien la seva solidaritat.

El magnicidi

En els Idus de Març de l’any 44 aC, un grup de senadors va convocar Cèsar al fòrum per a llegir-li una petició. Marc Antoni, que havia tingut notícies difuses de la possibilitat del complot, va córrer al fòrum i va intentar aturar Cèsar a les escales, abans que entrés a la reunió del Senat. Però el grup de conspiradors va interceptar  César, i el va conduir a una habitació, on li van lliurar la petició. Quan el dictador la va començar a llegir, Tuli Címber, que la hi havia lliurat, va tibar de la seva túnica, provocant que Cèsar digués furiosament a Casca: Ista quidem vis est? (Quina classe de violència és aquesta?) En aquest moment, van treure una daga i li va fer un tall al coll; l’agredit es va girar ràpidament i, clavant el seu punxó d’escriptura en el braç del seu agressor li va dir: «Què fas bandoler?» ja que era sacrilegi portar armes dintre de les reunions del Senat.

L’agressor, espantat, va cridar en grec «Socors, germà!» (ἀδελφέ, βοήθει!), i, en resposta a aquesta petició, tots es van llançar sobre el dictador. Céèar va intentar sortir de l’edifici per demanar ajuda, però, encegat per la sang, va ensopegar i va caure. Els conspiradors van continuar amb la seva agressió, mentre aquell jeia indefens. Almenys seixanta senadors van participar en el magnicidi. Cèsar va rebre vint-i-tres punyalades, de les quals només una (la segona rebuda al tòrax) va ser la mortal.

Assassinat de Cèsar de Vicenzo  Camuccini [Font: Viquipèdia]

CURIOSITATS

La llegenda explica que la dona de César, després d’haver somiat un presagi terrible, va advertir a Cèsar que anés amb compte, però ell va ignorar el seu advertiment dient: «Només s’ha de témer la por». En unes altres s’explica com un vident cec l’havia previngut contra els Idus de Març (dies de bons auguris); arribat el dia, Cèsar li va recordar, rient-se, que encara seguia viu, però el cec va respondre que els Idus no havien acabat encara.

Mar Morillo

1r batxillerat INS Albéniz

El naixement de la medicina segons Andrzej Szczeklik

Com en d’altres ocasions, la Montse Vilà, professora de català, m’ha fet arribar una edició de La contra. En aquesta ocasió l’entrevistat és el metge i músic polonès Andrzej Szczeklik, que, entre d’altres coses, situa l’origen de la medicina en el grec Hipòcrates i cita el terme que Homer utilitza per a la primera malaltia documentada i, fins i tot n’aventura l’etimologia. Parla també del concepte grec de catarsi, de l’origen del mot fàrmac i, evidentment, fa esment del déu de la medicina, que tan bé coneixeu -o hauríeu de conèixer- vosaltres.

[La Vanguàrdia. “La contra”. 11-III-2010]

(Podeu visualitzar-ho còmodament en dos documents. Utilitzeu el zoom d’ampliació, si cal. Aquí teniu els enllaços: Enllaç 1 i Enllaç 2)

Llegiu amb atenció l’article i desenvolupeu les referències gregues que esmentava en la introducció. Busqueu i expliqueu també una expressió llatina utilitzada en el destacat taronja.

Gràcies altre cop, Montse, i fins a la pròxima!

TERESA

Primícies des de Berlín

M’han arribat les primeres notícies fresques de Berlín, on sembla que els viatgers de primer s’ho estan passant d’allò més bé. Tot i que mirant aquesta foto, no sé jo si l’avió s’ha desviat una mica i han acabat al Partenó d’Atenes…

[Foto i vídeo de Toni Pérez]

Han complert la seva promesa de visitar el Pergamonmuseum i ens envien una vídeo-dedicatòria a la sortida del museu, que em sona d’alguna cosa. Jo tinc la sensació de dejà vu, i vosaltres?

Us desitjo bona tornada i espero el repotatge fotogràfic i l’article promès…

TERESA

Jeroglífics d’antropònims

La Margalida ens va manar aquesta activitat a través del Moodle de llatí de quart, tot partint d’aquest apunt de El Fil de les Clàssiques. Ens ha agradat molt fer-la i ara la volem compartir juntament amb aquest qüestionari que acompanya els nostres jeroglífics d’antropònims grecollatins per posar a prova el teu enginy.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Si vols fer l’exercici en una finestra més gran, clica aquí. Disposes de sis minuts per contestar els dotze enigmes.

Premi Sambori d’Òmnium Cultural

Els lletraferits de l’Albéniz estem d’enhorabona! Tres guardons de l’edició 2010 del Premi Sambori d’Òmnum Cultural de la nostra demarcació han recaigut en alumnes de l’Albéniz:

  • El 2n premi de primer cicle de l’ESO l’ha obtingut la Mar Sabater de 1r d’ESO.
  • I en la categoria de batxillerat i cicles formatius l’èxit ha estat rotund, ja que el primer premi ha estat per a la Sara Martínez i  el segon per a la Thaïs García, de 2n i primer de batxillerat respectivament.

Des del nostre bloc adrecem la nostra més sentida enhorabona a les guanyadores i també a la resta d’alumnes que gaudeixen escrivint i fan de la creació una manera de viure. A tots els participants, doncs, ànims i endavant!!

Dit això, vull compartir la meva alegria amb tots els clàssics del bloc i amb l’alumnat que ens vau acompanyar al parc del laberint, perquè la narració de la Thaïs, El destí al Parc del laberint, és una de les que es van publicar al nostre Bloc amb motiu de la sortida. Si voleu rellegir-la, allà hi trobareu una Thaïs somrient, potser més encara que la que ha sortit avui a recollir el premi a l’escenari de l’Espai Betúlia de Badalona, davant dels aplaudiments de la seva família, els representants de l’Albéniz i el públic en general.

Imatge dels guanyadors al final de l’acte [Foto: JAM]

ENHORABONA THAÏS, ESTAREM PENDENTS DE LA FINAL A NIVELL DE TOTA CATALUNYA, QUE TINDRÀ LLOC DURANT LA SEGONA QUINZENA DE MAIG!!!

TERESA

Un dia a l’antiga Grècia

El “Pergamonmuseum” de Berlín

Entrada del Pergamonmuseum de Berlín [Font: Wikipedia]

A llarg dels meus viatges he visitat molts museus, tots ells molt interessants, però he de confessar que la del museu de Pèrgam va suposar una de les experiències més impactants en aquest sentit, només comparable a la contemplació del David de Miquel Àngel a l’acadèmia florentina. Més encara que contemplar la magnificència de la Capella sixtina o les intemporals obres d’art del Louvre o el British Museum, la visita al Pergamonmuseum de Berlín és curta però molt intensa. Trobar-se al davant de l’immens altar de Zeus de Pèrgam o travesar les blaves muralles de Babilònia és una sensació difícil d’oblidar.

Situat a l’illa dels museus, es va construir a la mida de les obres que havia d’allotjar, només així es pot concebre les immenses sales que allotgen edificis sencers. A més de l’altar de Zeus de Pèrgam i la porta d’Istar de Babilònia, hi podem trobar la porta del mercat romà de Milet, entre d’altres obres hel·lenístiques. Per cent, podeu ubicar i definir el període hel·lenístic de la història grega?

Altar de Pèrgam [Font: Wikipèdia]

Mireu quina meravella! No us venen ganes de pujar i baixar les escales i imaginar-vos retent culte al déu dels déus? Busqueu informació sobre aquesta obra d’art i ubiqueu la ciutat de Pèrgam en el Google maps sobre El poble grec i el seu marc geogràfic, que ja hem editat en altres ocasions. Ubiqueu-hi també Milet i Babilònia.

Porta d’Istar [Font: Wikipedia]

No em digueu que no us vénen ganes de travessar les famoses muralles de Babilònia a través del blau de la porta d’Istar i emprendre un passeig triomfal per l’avinguda dels lleons. Què en sabeu, d’aquesta ciutat?

En fi, els afortunats de 1r de batxillerat que ben aviat us trobareu en aquesta ciutat alemanya no us deixeu perdre aquestes meravelles i, sobretot, compartiu les vostres fotografies amb els que ens quedem a Badalona. Les que jo vaig fer durant la meva visita són en pel·lícula i això dificulta la seva difusió al bloc, per tant, si en feu de digitals, passeu-me-les, si us plau…

TERESA

“Quo vadis?”

Aquí teniu un nou fragment cinematogràfic basat en la història de Roma, concretament de la pel·lícula Quo vadis? En aquest, cas el fantàstic actor Peter Ustinov interpreta un histriònic emperador romà que ha ordit un excèntric pla de renovació de la gran Roma, davant de la mirada incrèdula del galant Robert Taylor en procés de conversió al cristianisme gràcies a l’amor de la devota interpretada per Devora Kerr. És probable que aquest film del 1951 tampoc el recordeu, com passava amb Cleòpatra, però us puc assegurar que fins fa ben poc era cita inevitable de les tardes de Setmana Santa a la televisió.

Un cop visionat, us proposo deixar un comentari on es reponguin les preguntes següents:

  • Qui és l’emperador que protagonitza l’escena, que ha passat a la història com a un dels “emperadors bojos” juntament amb Cal·lígula i Còmmode entre d’altres? Situa’l en la història de Roma, a partir del que n’hem estudiat a classe.
  • Qui és Petroni, l'”àrbitre de l’elegància” l’opinió del qual tant interessa a l’emperador?
  • Què signifiquen els termes matricida i uxoricida i quins són els seus ètims llatins?
  • Pel que fa la pel·lícula, busca’n la fitxa tècnica i informació complementària. comenta també la novel·la en què es basa la pel·lícula.
  • I, evidentment, no us oblideu d’ explicar el significat i l’origen del títol.
  • TERESA