Les operacions, la comparació, l’ordenació, els problemes… mai no han despertats pasions populars, però tard o d’hora tots ens n’hem sortit i per tant és lògic esperar que persones amb una sòlida formació universitària i que ocupen càrrecs d’alta responsabilitat, dominin aquests procediments i siguin competents en el seu ús.
Sorprèn doncs que els nostres polítics no siguin capaços d’aplicar aquests coneixements tant simples a l’hora de planificar les infraestructures. Quins costos té l’obra? = X. Quins guanys suposarà, previsiblement, per a l’economia? Y (els guanys socials també s’haurien de valorar) . Doncs bé, si Y > X es fa la infraestructura, si X > Y, no. Aquesta simple comparació de quantitats i aquest procés de raonament no s’han tingut en compte a l’hora de muntar una obra pretensiosa i enlluernadora però amb poc valor real com l’AVE, que l’únic que ha aconseguit és convertir tota la península en un barri de Madrid.
Si voleu aprofundir en aquest tema llegiu la notícia del Punt Què aporta el TAV a l’economia? que comenta la conferència del Germà Bel a la Cambra de Comerç. Si el fer-ho us motiva a voler conèixer millor l’abisme que separa el que la intel·ligència lògico-matemàtica aconsella de moltes decisions polítiques, us recomano els llibres del mateix Germà Bel, del Ramon Tremosa, del Xavier Roig, del Francesc Cabana, del Francesc Sanuy o del Xavier Roig.