Aracne fila i fila

En el claustre de la catedral de Barcelona, prop de l’antic temple romà, crida l’atenció un esbart d’oques. Generalment n’hi ha tretze perquè simbolitzen els anys de Santa Eulàlia, però potser són les descendents de les oques sagrades del Capitoli a Roma. Les oques claquen davant la presència d’estranys i els romans les utilitzaven com a guardianes de les propietats, tot i que també en feien fetge.

Consagrades a la deessa Juno Moneta -aquella que adverteix- van salvar en una ocasió els romans quan Roma es trobava assetjada per la gent del nord, els gals. Hi hagué lluites aferrissades i els romans es varen refugiar en el Capitoli. Tota la ciutat era una flamarada i va fer acte de presència un nou enemic: la fam. Tot i que els venien ganes de cruspir-se les oques sagrades, no ho feren i tanta de sort ja que s’esdevingué una nit que un jove romà molt intrèpid, anomenat Manlius, va veure interromput el seu son pel claqueig de les oques sagrades. Els ànec no deixaven el seu clan al mig de la nit. Manlius s’apropà a la muralla i es trobà fit a fit amb un gal. L’estimbà i les oques no pararen de fer escàndol fins que despertaren tots els defensors i varen córrer al combat. No cal dir que guanyaren!

The Comic History of Rome

És curiós perquè a Palma al costat del mur Manli també hi ha encara un estany d’oques.

Tomeu
Un turista mallorquí a Barcelona

Logo original de la Carme Rosanas

Al Facebook vàrem fer difusió a través de Fildelesclàssiques Aracne de la crida homenatge amb aquest vídeo:

Tot just acabo de llegir l’apunt d’homenatge publicat a El Fil de les Clàssiques i seguint amb els referents clàssics aquí us deixo un poema de Màrius Torres perquè en gaudiu de la lectura, el comenteu i el compareu amb aquest altre de Muriel Rukeyser.

Dos apunts d’estiu del nostre bloc Aracne, un llibre i una notícia de la televisió grega, m’han portat a la recerca apassionada de l’Atlàntida i de grans civilitzacions, com és el cas de la minoica, així com de visionaris com Heinrich Schliemann, Arthur Evans, Spyridon Marinatos… Què en sabeu? Què n’opineu?

L’Atlàntida, el continent perdut:

L’Atlàntida dels minoics:

Gaby

Segurament aquests dies heu vist aquest anunci d’un cotxe (jo tinc autèntica passió pels cotxes!) però us el deixo aquí perquè em feu cinc cèntims -entesos i enteses en etimologia- del mot fòbia i de totes les fòbies que se’n fan referència (jo no sé grec però m’agradaria que em poséssiu el nom també en grec o en llatí si s’escau)-. També estaria bé que em comentéssiu altres fòbies i, si us les inventeu, ho indiqueu. Moltes gràcies!

Xisco

L’estiu és temps de viatges, de noves aventures i de jugar. Tot seguit us deixo dues fotografies meves de dues pintures que vaig veure en una ciutat europea. Segur que les reconeixereu fàcilment, i en sabreu dir el nom del quadre i del seu pintor. Jo m’ho he passat molt bé jugant amb nines i referents clàssics! Espero que us agradi el resultat, tot cassolà, res a veure amb aquelles Barbies de l’altre apunt, però fruit d’hores de joc i entreteniment.

Foto de Valèria

Foto de Valèria

Valèria

Primària