Logo original de la Carme Rosanas
Al Facebook vàrem fer difusió a través de Fildelesclàssiques Aracne de la crida homenatge amb aquest vídeo:
Tot just acabo de llegir l’apunt d’homenatge publicat a El Fil de les Clàssiques i seguint amb els referents clàssics aquí us deixo un poema de Màrius Torres perquè en gaudiu de la lectura, el comenteu i el compareu amb aquest altre de Muriel Rukeyser.
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Centenari del naixement del poeta Màrius Torres: “Venus” i el llatí
M’ha agradat molt la Cançó a Mahalta. Quanta raó té! Pel que fa al poema L’esfinx me l’hauré de llegir amb més calma per entendre’l bé.
No entenc perquè a classe de català no treballem més aquest poeta.
No poden faltar les reminiscències clàssiques dels nostres poetes a través dels blogs de Clàssiques! Gràcies per afegir-vos a l’homenatge!
Moltes gràcies a vosaltres per fer tan merescut homenatge: http://vpamies.blogspot.com/2010/08/participants-lhomenatge-marius-torres.html
És curiós que Màrius Torres utilitzi temes clàssics en el seu poema, encara que no és l’única composició que en conté, sinó mireu com comença un dels seus poemes en l’antologia d'”Un foc invisible”:
UN ALTRE ABRIL
Com una aigua secreta – que, ben lluny dels camins,
a cap gest de Narcís no farà de sepulcre -,
inútil als conreus, als llavis, als jardins,
oposant a la llums que ella no porta a dins
la fredor d’una làmina silenciosa i pulcra,
és la meva tristesa.
——
Com podeu veure, encara que segueixi la corrent simbolista de forma personal, són pocs però intenses les referències mitològiques. Per què? ben fàcil, admirava Carles Riba.
Justament l’altre dia vam anar a l’espai betúlia a escoltar una conferència sobre Marius Torres, poeta que ara estem treballant a literatura catalana. En aquest poema és clara la referència clàssica i el mite de l’Esfinx i Èdip. No és estrany que als poemes de Marius Torres surti aquest diàleg amb l’eternitat, Déu o la nit, que aquesta també apareix en aquest poema. La nit està identificada amb l’hora del dia més espiritualitat, de silenci i de retrobament interior, que tal i com diu a la composició de Torres, l’Esfinx està dins nostre. Es podria associar amb les dudes o les preguntes humanes que a vegades no ens podem respondre, utilitzant el mite de l’Esfinx per fer-hi referència.
Fantàstic, noies i fantàstic, Teresa! No només es creuen els nostres camins i les nostres literatures, sinó que dialoguen a través dels segles per il·luminar-se i comprendre’s l’una a l’altra. M’han agradat molt les intervencions de la Carla i de la Jessica, aportant totes dues lectures argumentades dels versos de Torres, amb el referent del mite clàssic de l’Esfinx com a guiatge.
Enhorabona!
A mi també m’ha fet molt de goig comprovar que els nostres alumnes coneixien el poeta català i n’estaven treballant una antologia. De la mateixa manera que he anat seguint amb atenció com al bloc de literatura catalana anaven apareixent noves Nausiques a partir de la de Maragall. De veritat, nois i noies, que m’ha encantat veure com heu ideat, des de molt difrents punts de vista, un nou final per a aquesta noia enamoradissa, filla d’Alcínous, rei de Feàcia.
No us perdeu l’article de l’Ariadna a “Litecat”: una teranyina clàssico-catalana fantàstica! Quina sorpresa més agradable he tingut en llegir-la! El valoraré, sens dubte, a l’hora de l’avaluació TIC de Grec.