En el claustre de la catedral de Barcelona, prop de l’antic temple romà, crida l’atenció un esbart d’oques. Generalment n’hi ha tretze perquè simbolitzen els anys de Santa Eulàlia, però potser són les descendents de les oques sagrades del Capitoli a Roma. Les oques claquen davant la presència d’estranys i els romans les utilitzaven com a guardianes de les propietats, tot i que també en feien fetge.
Consagrades a la deessa Juno Moneta -aquella que adverteix- van salvar en una ocasió els romans quan Roma es trobava assetjada per la gent del nord, els gals. Hi hagué lluites aferrissades i els romans es varen refugiar en el Capitoli. Tota la ciutat era una flamarada i va fer acte de presència un nou enemic: la fam. Tot i que els venien ganes de cruspir-se les oques sagrades, no ho feren i tanta de sort ja que s’esdevingué una nit que un jove romà molt intrèpid, anomenat Manlius, va veure interromput el seu son pel claqueig de les oques sagrades. Els ànec no deixaven el seu clan al mig de la nit. Manlius s’apropà a la muralla i es trobà fit a fit amb un gal. L’estimbà i les oques no pararen de fer escàndol fins que despertaren tots els defensors i varen córrer al combat. No cal dir que guanyaren!
The Comic History of Rome
És curiós perquè a Palma al costat del mur Manli també hi ha encara un estany d’oques.
Tomeu
Un turista mallorquí a Barcelona
Un referent clàssic que perdura i s’adapta al pas del temps: de la custòdia del temple romà al cristià i avui reclam turístic! Una curiositat de Barcelona amb un bon referent clàssic, Tomeu, que t’agraïm!
Ara que ho dius recordo perfectament l’esbart d’oques de Palma. Tot plegat una pervivència clàssica! Tot té la seva explicació!
Bon viatge a s’illa de sa calma!
Quina història!!!
I sobretot per a Barcelona quin gran relclam turistic per els qui coneixen aquesta història.
Sort que van resistir-se i no es van menjar les seves protectores: les oques.
molt interessant l’article,que deixa constància del llegat que ens van deixar els romans després de desaparèixer el seu imperi i tot.
Aquesta història és molt bona i s’entén molt bé.
És a dir que gràcies a les Oques la gent d’aquella poble és va salvar dels enemics. I a més és un bon lloc per anar a veure-la ja que aquesta està en la catedral de Barcelona
També la gent del poble té un mèrit per no menjar-se les Oques.
http://arquehistoria.com/perros-y-mascotas-en-la-roma-antigua-12085
les oques van salbar de roma de la destruccio per aixo es un simbol vaig anar al corpus cristi al ou com balla que la tradicio de l’ou es remonta al final de la edat mitjana barcelona va ser la primera ciutat catalunya en celebrar l’ou com balla
les cireres representen la sang de crist per aixo èr decorar l’ou com balla utilitzan les cireres