Arxiu de la categoria: Pop

La nave del olvido de José José

La nave del olvido és el nom del segon àlbum de llarga durada del cantant mexicà José José. Va ser publicat per la discogràfica RCA Victor el 1970, però va ser gravada durant l’any 1969-70.  Aquest àlbum dura 32 minuts i és de gènere pop. Gràcies a aquesta producció discogràfica, l’intèrpret finalment es dóna a conèixer a escala nacional i del seu àlbum, els temes que més van destacar van ser, sens dubte, “La nave del olvido”, “Nadie simplemente nadie” i “Del altar a la tumba”. Segons la pàgina web oficial de José José, amb aquesta obra el cantant es va fer mereixedor a un Disc d’or i un altre de platí per les seves nombroses vendes.

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xf6cyDfi8t8&list=PLBCC03FAF73AE7C54&index=4[/youtube]

Espera, 
aún la nave del olvido no ha partido 
no condenemos al naufragio lo vivido 
por nuestro ayer, 
por nuestro amor, yo te lo pido. 

Espera, 
aún me quedan en mis manos primaveras 
para colmarte de caricias todas nuevas 
que morirían en mis manos si te fueras. 

Espera un poco, un poquito más 
para llevarte mi felicidad 
espera un poco, un poquito más 
me moriría si te vas. 

Espera un poco, un poquito más 
para llevarte mi felicidad 
espera un poco, un poquito más 
me moriría si te vas. 

Espera, 
aún me quedan alegrías para darte, 
tengo mil noches de amor que regalarte, 
te doy mi vida a cambio de quedarte. 

Espera, 
no entendería mi mañana si te fueras 
y hasta te admito que tu amor me lo mintieras, 
te adoraría aunque tú no me quisieras. 
Espera un poco…

Amb quina oda horaciana relacionem aquesta cançó de José José? Argumenta-ho i no t’oblidis de citar-ne els versos.

Elisa Moya

2 Batx. C Llatí

El canto de la sirena, de Los Limones

La cançó El canto de la sirena escrita i cantada pel grup de pop&rock gallec Los Limones, està inclosa dins del seu àlbum Música clásica, publicat l’any 1992.
Aquesta cançó es comparada amb els referents clàssics de la Grècia antiga, ja que en la seva lletra hi apareixen alguns d’ells.

[youtube]http://youtu.be/_UhB__SvOnc[/youtube]

A continuació, us deixo la lletra de la cançó perquè la pugueu escoltar, llegir i analitzar posteriorment:

Ayer tardé al verte llorar
Aprendí de tus lágrimas
Prefiero este lado del mar
Que yo soy solamente sal
Sacar de las algas la flor, de la espuma el antídoto
Veneno en las olas, tu y yo cuando vino a decir adiós
O tal vez, por donde las aguas
No salpican ni sienta la sed que me deja estar en tu red,
Inventándome alguna canción que nunca escucharía dios
Por qué odio el amor, te necesito y no sé dónde voy
Solo estaba mejor (bis)
No puedes convertir en pies todo lo que yo sé querer
Si de una sirena tal vez
Salió la primera mujer
Salí desde el fondo del mar
Y si te pudiera encontrar
Porque hasta podría cambiar
Por la vida saber andar
Mira esta vez lo que has dejado
Esparcidas las conchas tiré
Para que las pisen tus pies
Y me llegues a odiar como yo he llegado a odiar el amor
Mírame hoy, te necesito y no se donde voy
Solo estaba mejor
Si esta vez quieres motivos yo me olvido pero también se
Que nací, que me moriré, que por haber escuchado su voz
Hoy me estoy haciendo mayor
Y mírame hoy, te necesito y no se donde voy
Solo estaba mejor (bis)

La cançó explica una història d’amor entre dues persones i el grup musical relaciona aquesta història amb metàfores i altres figures retòriques del món marítim.
Després de llegir diverses vegades la lletra de la cançó, he observat diversos referents clàssics grecs, com ara les sirenes o referències implícites a diversos déus relacionats amb el mar com podrien ser Posidó, Tetis o Zeus, el déu suprem de la religió grega.

Tot i que actualment les temàtiques clàssiques no són les més utilitzades pels conjunts musicals a l’hora d’escriure les seves lletres, avui en dia encara trobem cançons en les que intervenen referents clàssics explícits, com ara “God of Thunder” (Déu dels trons) del grup de rock nord-americà Kiss o implícits com la cançó “Sakura” del grup japonès Ikimono Gakari o la cançó alemanya “So ein Schöner Tag” (Un bon dia) de Tim Toupet.

Quines altres cançons tracten el tema de les sirenes? En coneixes més? Com eren aquestes en un primer moment? En quines obres literàries apareixen? Què simbolitzaven? Amb qui es van acabar confonent? Com t’imagines la sirena de Los Limones? Què creus què significa?

Per què ens agraden tant les cançons d’amor? Amb quin gènere literari de l’antiga Grècia les podríem equiparar? Per què?

Víctor Sánchez

2n de Batx. Grec

Sakura d’Ikimono Gakari

Buscant per internet cançons d’amor amb algun referent clàssic, m’ha sorprès el fet de trobar una cançó protagonitzada per un grup japonès que desconeixia. El grup anomenat Ikimono Gakari o Ikimonogakari (いきものがかり) és una banda japonesa de J-Pop, formada en 1999. L’origen del nom prové de la frase “Criatura en captivitat (生き \iki\ 物 \mico\ 系 \kakari\). El 15 de gener de l’any 2006 van debutar com a banda major per primera vegada llançant el seu primer senzill, que va ser titulat SAKURA, sota Epic Records, arribant a vendre 60.000 còpies d’aquest i consagrant el seu nom en l’escena musical nipona.

[youtube]https://youtu.be/v8lN_AGf_-c[/youtube]

A continuació us deixo la lletra de la cançó nipona del vídeo en castellà.

SAKURA

Las flores de cerezo se han caído. 
Cada uno de los pétalos es un trozo de mi amor. 
Incluso ahora, sigo soñando con poder verte esta primavera. 
Las flores de cerezo se están dispersando. 

Desde la ventana del tren yo podía ver 
El rastro de aquel día 
En el que en un gran puente nos conocimos. 
La hora de que nos graduáramos llegó 
Y tú te marchaste de la ciudad. 
En la colorida ribera, busco vivir de nuevo aquel día. 

Nuestros caminos se separaron 
Y aquella bonita primavera llegó a su fin. 
Mi futuro es como una flor de cerezo, 
Eso me hace sentirme asustada. 
Este año, de nuevo, las flores de cerezo se ven caer 
A través de la ventana del tren Odakyuu. 
Dentro de mi corazón 
Puedo oír tu voz. 

Las flores de cerezo se han caído. 
Cada uno de los pétalos es un trozo de mi amor. 
Incluso ahora, sigo soñando con poder verte esta primavera. 
Las flores de cerezo se están dispersando. 

Lo primero que te escribí en la carta 
Fue “estoy bien”. 
Has notado que era una pequeña mentira, ¿verdad? 
Incluso en la ciudad 
Es primavera. 
Las flores han regresado otro año más. 

Estos días los voy a pasar sin ti, 
Pero gracias a eso, maduraré. 
¿Olvidaré todo? 
“Te amé”. 
Entre mis manos tengo pétalos de una flor de cerezo. 
Ahora, la primavera abriga a mi solitario amor. 

Las flores de cerezo se han caído. 
Cada uno de los pétalos es un trozo de mi amor. 
Incluso ahora, las fuertes palabras que me dijiste 
Permanecen en mi corazón; los pétalos bailan junto al viento. 

Las flores de cerezo se han caído. 
Cada uno de los pétalos es un trozo de mi amor. 
Aquellos días en los que deseé volver a revivir aquella primavera 
junto a ti 
Desaparecerán en el cielo. 

Las flores de cerezo se han caído. 
Ando mientras disfruto de la primavera. 
El sueño de volver a vivir junto a ti otra primera 
Hace que sienta un fuerte dolor en el pecho; los pétalos bailan 
junto al viento. 

Sakura

Sabíeu que Sakura és el cirerer ornamental i les seves flors i que la seva floració efímera s’associa amb la mort? El tòpic  dels “Efectes de l’amor” es veu reflectit en la lletra en l’absència de la persona estimada. Ella pateix dolor per no estar al costat d’aquesta persona i sent por en pensar que no podria tornar a veure la persona que estimava.

Respecte al videoclip, el que es va veient a mesura que avança, és com se separen i això és el que no volia ella. I vosaltres, coneixíeu aquest tòpic? Havíeu sentir a parlar d’ell alguna vegada? Si és així, on? Deixeu els vostres comentaris.

Ana Mª Falcón Durán.
1r Batxillerat

 

El universo sobre mí d’Amaral

Amaral és un grup musical de Saragossa (Aragó), format per Eva Amaral (vocalista i compositora) i Juan Aguirre (guitarrista i compositor). Aquest grup neix el 1 de gener de 1997. El nom del grup és el cognom de l’Eva, i va ser escollit pel Juan. El seu estil musical es podria anomenar pop/rock, però fusionat amb ritmes llatins, sintetitzadors, i lletres d’alt contingut poètic. El seu període d’activitat va durar des del 1997 fins el present. Els discos fets per Amaral són, en 1998 ‘Amaral‘, en 2000 ‘Una pequeña parte del mundo‘, en 2002 ‘Estrella de mar‘, en 2005 ‘Pájaros en la cabeza‘, en 2008 ‘Gato negro Dragón rojo‘ i en 2011 ‘Hacia lo salvaje‘.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=bvLQRqzAXuY&feature=kp[/youtube]

Sólo queda una vela encendida en medio de la tarta 
y se quiere consumir 
Ya se van los invitados, 
tú y yo nos miramos sin saber bien qué decir 
Nada que descubra lo que siento, 
que este día fue perfecto y parezco tan feliz 
Nada como que hace mucho tiempo que me cuesta sonreír 

Quiero vivir, quiero gritar, 
quiero sentir el universo sobre mí 
Quiero correr en libertad, 
quiero encontrar mi sitio 

Una broma del destino, 
una melodía acelerada en una canción que nunca acaba 
Ya he tenido suficiente, 
necesito alguien que comprenda 
que estoy sola en medio de un montón de gente 
Qué puedo hacer 

Quiero vivir, quiero gritar, 
quiero sentir el universo sobre mí 
Quiero correr en libertad, 
quiero llorar de felicidad 
Quiero vivir, quiero sentir el universo sobre mí 
Como un naufrago en el mar, quiero encontrar mi sitio 
Sólo encontrar mi sitio 

Todos los juguetes rotos 
todos los amantes locos, 
todos los zapatos de charol 
Todas las casitas de muñecas donde celebraba fiestas, 
donde solo estaba yo 
Vuelve el espíritu olvidado del verano del amor 

Quiero vivir, quiero gritar, 
quiero sentir el universo sobre mí 
Quiero correr en libertad, 
quiero llorar de felicidad 
Quiero vivir, quiero sentir el universo sobre mí 
Como un naufrago en el mar, 
quiero encontrar mi sitio 
Sólo encontrar mi sitio 

Quiero vivir, quiero gritar, 
quiero sentir el universo sobre mí 
Quiero correr en libertad, 
quiero llorar de felicidad 
Quiero vivir, 
quiero sentir el universo sobre mí 
Como un naufrago en el mar, 
quiero encontrar mi sitio 

Solo queda una vela encendida en medio de la tarta 
Y se quiere consumir.

Amb quina oda horaciana relacionem aquesta cançó de d’Amaral? Quins altres tòpics trobem? Argumenta-ho i no t’oblidis de citar-ne els versos.

F. Xavier Gras

2 Batx. C Llatí

“Venus” de Lady Gaga

Aquesta cançó recent de la polèmica cantant pop Lady Gaga, recull influències de música house i electrònica per aquesta cançó plena de referents clàssics.

En aquesta enganxosa melodia de temàtica afrodisíaca, Gaga parla de Venus com a deessa (“Goddess of love/Aprodite lady seashell bikini”) i com a planeta(“Take me to your planet/Worship to the land/A girl from the planet/”una recitació dels planetes del sistema solar al final de la cançó) per tal de relacionar aquesta deessa amb el sexe i l’amor que sent per alguna persona. Tot i que la lletra pot semblar molt aleatòria i sense sentit, cada línea individualment té significat.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=nP3ctBs3510[/youtube]

Rocket #9 take off to the planet (To the planet)
Venus
Aphrodite lady seashell bikini (Garden panty)
Venus
Let’s blast off to a new dimension (In your bedroom)
Venus
Aphrodite lady seashell bikini (Get with me)
VenusI can’t help the way I’m feeling
Goddess of love please take me to your leader
I can’t help I keep on dancin’
Goddess of Love! Goddess of Love!Take me to your planet (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your leader (to the planet)
Your leader, Your leader (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your Venus (to the planet)
Your Venus, Your Venus (to the planet)When you touch me I die
Just a little inside
I wonder if this could be love
This could be love
Cuz you’re out of this world
Galaxy, space and time
I wonder if this could be love

Venus

Have an oyster, baby
It’s Aphrod-isy
Act sleazy
Venus
Worship to the land
A girl from the planet (to the planet)
Venus

I can’t help the way I’m feeling
Goddess of love please take me to your leader
I can’t help I keep on dancin’
Goddess of Love! Goddess of Love!

Take me to your planet (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your leader (to the planet)
Your leader, Your leader (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your Venus (to the planet)
Your Venus, Your Venus (to the planet)

When you touch me I die
Just a little inside
I wonder if this could be love
This could be love
Cuz you’re out of this world
Galaxy, space and time
I wonder if this could be love
This could be love

I wonder if this could be love
This could be love
Goddess of Love
I wonder if this could be love
Venus

Neptune
Go
Now serve Pluto
Saturn
Jupiter
Mercury, Venus – uh ha!
Uranus!
Don’t you know my ass is famous?
Mars
Now serve for the gods
Earth, serve for the stars!

When you touch me I die
Just a little inside
I wonder if this could be love
This could be love
Cuz you’re out of this world
Galaxy space and time
I wonder if this could be love
This could be love
I wonder if this could be love
This could be love
Goddess of Love
I wonder if this could be love

Venus

 

Barca nova per a Odisseu de Venus iacta est

Venus iacta est és l’àlias de la Mar Márquez, en el seu projecte musical solitari. És una cantant catalana, i mescla el pop amb música folklòrica.

El videoclip de Barca nova per a Odisseu,  està creat a partir d’imatges de principis i mitjans del segle XX. A les imatges s’hi poden veure diferents maneres de vida d’aquella època:  manifestacions en contra de la guerra i del racisme als Estats Units,  el primer pilot que aconseguí creuar l’oceà Atlàntic sense fer escales, militars, multitud de gent divertint-se al parc d’atraccions, mestresses de casa…

[youtube]http://youtu.be/1gSShJ4a04Y[/youtube]

Me’n vaig amb bon vent i barca nova 
Me’n vaig amb bon vent i barca nova, amor meu 
Me’n vaig amb bon vent i barca nova 
Me’n vaig amb bon vent i barca nova 

Cada cop que surto al carrer 
Podria ser 
El darrer que moro als teus ulls 
Cada cop que moro als teus ulls 
Tinc ben segur 
Que és això el que he vingut a fer 

No ens tornarem a veure fins la nit 
Espero que el dia et vagi molt bé 
Que quan ens retrobem acabem aviat al llit 

Que no te m’enganxis amb la gent 
Que siguis valent per acceptar 
El bo i dolent de cada moment 

Cada cop que surto al carrer 
Podria ser 
El darrer que moro als teus ulls 
Cada cop que moro als teus ulls 
Tinc ben segur 
Que és això el que he vingut a fer 

Que a dins teu tot romangui fort i serè 
Mentre afora s’esfondra l’univers 
I que tornis a casa, que tornis 
Satisfet i amb ganes de més 

Me’n vaig amb bon vent i barca nova 
Me’n vaig amb bon vent i barca nova, amor meu 
Me’n vaig amb bon vent, me’n vaig amb bon vent 

Acompanya’m a la porta 
Acomiada’m al llindar 
Acompanya’m a la porta 
Acomiada’m al llindar 
Acomiada’m al llindar

Quines referents clàssics hi heu detectat? Quina relació té aquest Odisseu amb el protagonista de l’Odissea d’Homer? Per què creieu que s’ha posat aquest nom artístic en llatí? A partir de quins referents? Com és realment l’expressió llatina?

Maria Cancio

4t ESO Llatí opt.3

“Blowin’ In The Wind” del mestre Bob Dylan

Aquí tenim una de les cançons més famoses de tots els temps, realitzada per en Bob Dylan, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i proposat diverses vegades pel Premi Nobel de Literatura. Va néixer el 24 de maig del 1941 a la ciutat de Duluth, població situada a l’estat nord-americà de Minnesota. Fill d’una família d’origen jueu, als sis anys aquesta es traslladà a la ciutat de Hibbing, on el seu pare tenia un negoci de material elèctric. La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l’ambient de la població, l’economia de la qual depenia fortament de la mineria, no era prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la música comportà un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengué per ell mateix a tocar el piano i per deu dòlars adquirí una guitarra per correu. Molts són els referents clàssics que trobem en les seves cançons, però ara ens centrem en els referents filosòfics.

Aquí deixem la lletra de la cançó (original):

How many roads most a man walk down
Before you call him a man ?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand ?
Yes, how many times must the cannon balls fly
Before they’re forever banned ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Yes, how many years can a mountain exist
Before it’s washed to the sea ?
Yes, how many years can some people exist
Before they’re allowed to be free ?
Yes, how many times can a man turn his head
Pretending he just doesn’t see ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Yes, how many times must a man look up
Before he can see the sky ?
Yes, how many ears must one man have
Before he can hear people cry ?
Yes, how many deaths will it take till he knows
That too many people have died ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Aquí teniu un vídeo d’aquesta cançó:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=3l4nVByCL44[/youtube]

Aquí amb subtítols en llatí:

I aquí la traducció en català i una versió en català interpretada per en Gerard Quintana

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RVDbafgNRwo[/youtube]

Quants camins ha de recórrer un home ,
abans que li diguis ” home “
Quants mars ha  de solcar una blanca coloma,
abans de dormir a la sorra .
Quantes vegades han de volar les bales de canó ,
abans de ser prohibides per sempre .

La resposta , amic meu, està flotant ( xiulant ) al vent ,
la resposta està flotant en el vent .

Quants anys pot existir una muntanya ,
abans que sigui arrasada pel mar.
Quants anys poden viure alguns ,
abans que se’ls permeti ser lliures .
Quantes vegades pot un home girar el cap ,
i fer veure que simplement no ho ha vist .

La resposta , amic meu, està flotant en el vent .
La resposta està flotant en el vent .

Quantes vegades ha un home d’ aixecar la vista ,
abans de poder veure el cel .
Quantes orelles ha de tenir un home ,
abans de poder sentir la gent plorar .
Quantes morts seran necessàries ,
abans que ell s’adoni ,
que ha mort massa gent .

La resposta , amic meu, està flotant en el vent .
La resposta està flotant en el vent .

Aquesta cançó la podem relacionar amb filosofia quan parla de quants camins ha de recórrer un home (abans de civilitzar-se), quants mars ha de solcar una coloma blanca (abans d’assolir la pau), la resposta està en el vent (s’ha de raonar abans d’actuar, una resposta necessita temps). Quantes vegades un home ha d’ aixecar la vista abans de poder veure el cel (abans de conèixer).

Desitgem que us hagi satisfet el nostre apunt i la relació amb filosofia, aquesta és una cançó que dóna molt a pensar. Què en penseu?

F. Xavier Gras i Elisa Moya de 2n Batxillerat Grec

Responsum in vento est “la resposta és en el vent”

“Al mar” de Manel

A partir de l’article de El Fil de les Clàssiques sobre el filòsofs grecs i la música, segons el programa de Ràdio 4 de Sonia Urbano, en què parla amb el filòsof i escriptor Francesc Orteu, Discohistòria de la filosofia de a rtve .es he trobat la cançó dels Manel anomenada: Al Mar.  Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons mesclen el pop amb música folklòrica.

Aquesta cançó parla de l’origen de la filosofia ja que els primers filòsofs grecs vivien a la costa mediterrània oriental en societats riques que vivien del comerç, aquesta riquesa es pot apreciar en la cançó quan diu: ” Tu i jo hem sopat en bons restaurants “. També sabem que els filòsofs grecs eren de bona família i per tant no havien de treballar, tenien totes les despeses cobertes i es podien permetre el luxe de pensar en el que volguessin, es podria dir que tenien el cap ple de pardals com bé diu la lletra de la cançó: ” tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals”, per tant com no tenien res per preocupar-se i van començar a pensar, no sobre coses pràctiques, sinó coses teòriques com per exemple: què és l’harmonia? o l’origen de l’univers.

 [youtube]http://youtu.be/pTTqiM4k1-w[/youtube]

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
És abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia véns i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

 

Realment creieu que “El mar” de Manel reflecteix el començament de la filosofia? Per què?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WLSklddFFDY#t=59[/youtube]

Sabríeu trobar un altre referent filosòfic en aquesta cançó de Manel?

Nora Domingo Luengo 
Grec
2n Batxillerat C 

L’affaire Sofia, Els Amics de les Arts

Χαίρετε! Salvete!

Heu sentit mai a parlar d’Els Amics de les Arts? Potser els recordareu per cançons com L’home que treballa fent de gos o Monsieur CousteauAra us faré cinc cèntims dels origens i la trajectòria d’aquesta banda.

Els Amics de les Arts és un grup de música d’origen barceloní i format als voltants del 2005.  Els integrants són quatre amics amb ganes de compartir la seva passió per la música i la composició amb un toc d’humor i experiències vitals. Per fer-nos una idea del seu èxit, només cal veure la llista de premis que han recollit des del seu inici i comprovar que està considerada la millor banda de folk-pop en català, i és que així és com l’han anomenat molts dels experts en aquest àmbit, tot i que ells es defineixin com a banda de gènere electrònic i  pop d’autor. Us recomano que feu un cop d’ull al seu últim treball, Espècies per catalogar, i que si us hi animeu, escolteu tota la seva discografia, ja que les seves cançons estan repletes de vida, amor, alegria i fins i tot de cultura clàssica. És per això que he triat aquesta cançó, L’Affaire Sofia, en la qual s’esmenten alguns dels filòsofs més importants de l’antiga Grècia. Us adjunto la cançó i la seva lletra perquè ho pugueu comprovar vosaltres mateixos.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Q0XOKT0trow[/youtube]

Una parella lingüística,
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.

Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos.

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.

Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.

Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:

“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”.
Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós.

Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar.

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant d’Epicur em parlava.

Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
“Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.

I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.

I per un cop les paraules, l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn.

 Si us heu fixa’t bé, algunes de les paraules les he marcades en negreta, ja que com he comentat abans, en aquesta cançó apareixen alguns dels filòsofs més grecs més reconeguts. No sentiu curiositat per saber qui eren? 

Parmènides, conegut com a Parmènides d’Elea, va ser un filòsof presocràtic, és a dir, anterior al filòsof grec Sòcrates. Sabem que va escriure un extens poema de 154 versos dividit en dues parts i un proemi (part d’un discurs, d’una obra, que serveix d’introducció). La primera part es titulava via de la veritat i la segona, via de l’opinió.

Sòcrates era un filòsof grec nascut a Atenes, del qual no hi ha una definició clara de qui va ser i què va fer durant la seva vida. Sembla ser que tenia un gran interès pel coneixement de l’home en general. 

Aristòtil va ser un filòsof grec, nascut a la ciutat d’Estagira. Juntament amb Plató és el filòsof més important de l’antiguitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia. Va fundar la seva pròpia escola, el Liceu, on es duien a terme investigacions relacionades amb la ciència de la naturalesa.

Plató, conegut amb aquest sobrenom tot i que el seu nom vertader fos Aristòcles, era un filòsof grec nascut a Atenes, creador d’un sistema filosòfic que el converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. Totes les seves obres, excepte una, estan escrites en forma de diàleg.

Epicur, va néixer a Samos. Era un filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicurisme, on no només s’efectuaven investigacions filosòfiques, sinó que també era el lloc de reunió i de convivència d’amics (inclosos dones i esclaus) que compartien unes mateixes idees. Epicur entenia la filosofia com a investigació de la felicitat humana.

I per completar del tot la recerca, em podríeu ajudar a resoldre aquestes qüestions?

  • Un dels versos de la cançó fa referència a un crit de guerra que s’emprava abans d’entrar en combat durant l’època medieval. Em sabríeu dir quin és i quina és la seva traducció en català medieval?
  • Us he parlat d’uns dels filòsofs més importants de l’època grega. Me’ls podríeu ordenar cronològicament, des del més vell al més jove?    
  • Dos d’ells pertanyien al mateix cercle d’amics, ¿qui eren?
  • A la cançó apareixen dos personatges més, Hume i Schopenhauer. Què tenen en comú amb els personatges grecs?

Espero que hàgiu gaudit tant de la cançó com ho he fet jo. Estaré ben atenta als vostres comentaris i respostes! 

Ens anem veient, companys! 

MARINA SALAS ZAMORA

Institut Albéniz de Badalona 

Lax’n’Busto – Llença’t

Lax’n’Busto és un grup musical de pop-rock en català que es formà l’any 1986 al Vendrell. El cantant és Salva Racero Alberch des del 2006. I la resta de grup són en Jimmy Piñol Mercader (batería i cors), Jesús Rovira Costas (baix i cors), Pemi Rovirosa Morgades (guitarra i cors), Cristian Gómez Montenegro (guitarra) i Eduard Font Pi (teclat).

Llença’t és el títol del disc que varen treure l’any 2000, i concretament la següent cançó és la primera de la llista d’aquest disc, la cançó, que molts coneixereu, és “llença’t”. A partir de la sortida al mercat d’aquest disc, els Lax’n’Busto varen començar a fer molts concerts per tot Catalunya. Concretament l’any 2000 varen tenir més de cinquanta concerts.

 .

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=g7z_vFfaSaY&feature=kp[/youtube]

.

Caus a terra molt avall
creus que no t´en sortiras,
però amb els mesos t´en adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornarte aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribara dema!

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I perque els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tróç de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà dema.

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

.

Amb quin tòpic horacià relacionem aquesta cançó de Lax’n’Busto? Argumenta-ho i no t’oblidis de citar-ne els versos!

.

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Llatí