Arxiu de la categoria: Història

Cantautor, General, Història de Grècia, Història de Roma, Pop

“Vuelve”, de Shakira

Deixa un comentari

Abans que el seu nom fos una constant a les revistes i notícies pels seus afers amorosos amb un jugador de futbol català, abans que les seves cançons sonessin a totes les festes pel seu ritme ballable, inclòs abans que il·luminés a les càmeres amb el seu cabell daurat, Shakira va ser una noia morena, senzilla i simpàtica, una noia apassionada per la cultura. En un moment donat, els tòpics i temes de les lletres van mutar (cap a pitjor o millor, però van canviar sens dubte) i van adquirir un caire més fàcil potser, però als seus primers àlbums, calia consultar llibres d’història i filosofia per gaudir en plenitud de la seva envejable capacitat d’escriptura. I és que podem trobar diversos referents culturals, i fins i tots grecoromans, a aquests dos primers àlbums de la seva joventut: -Paul Sartre, Karl Marx, Venus, Mart, etcètera. Però en aquest apunt vull recalcar una cançó en concret inclosa al seu primer àlbum: Vuelve.La cançó narra un melodiós lament escrit per una jove que troba a faltar el seu amant. Abans d’explícitament demanar que torni d’allà on és (però clarament lluny d’ella), compara la seva sensació de buit amb la de certs personatges històrics (la majoria grecs o romans) que van patir situacions semblants. Personalitats com Tiberi i Alexandre Magne, i fets importants com el Partenó són mencionats, entre d’altres

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/jdE66n72n7U[/youtube]

Fría como una estatua de sal
en un mauseleo de cristal
seca hasta los huesos por llorar
y muerta como puede estar
Tiberio en su guacal
toda en ruinas como el Partenón,
sola como terminó Colón,
pálida como una Mona Lisa,
amargada como un limón,
arrugada como acordeón.
Como la Esfinge cuando perdió
su nariz
como Alejandro Magno sin
su espada y sin su dardo,
como un pobre cristino en
pleno imperio romano.
Busco algo que pueda contestar
porque estoy cansada de pensar
como es que transcurren los segundos
y yo sobrevivo este diluvio universal.
Sin mas esfuerzo la explicación
aparece en un viejo cajón
y en menos de una sola fracción
vuelve a vivir y se viste de verde
el corazón

[coro/chorus:]

Vuelve, vuelve
Vuelve, vuelve

Que mi vida se desliza por un cano,
que mis pies de estar
parados tienen callos.
Ya no sé como decirte que
te extrano
y ya en estas he pasado
más de un anño.

[coro/chorus]

Que mi barca se está
hundiendo en el lodo,
que de angustia me he
mordido hasta los codos.
Que mi mundo esta vacío y
aburrido,
que me muero por tenerte
aquí conmigo.

Qui és l’Esfinge i com va perdre el seu nas? Per què esmenta l’emperador Tiberi, Alexandre Gran o el Partenó en comptes d’esmentar altres referents clàssics relacionats amb l’enyor de l’estimat absent?…

Àlex Aguilera
2n de Batxillerat C
General, Història de Roma, Indie, Mitologia, Rock

”Selene” d’Imagine Dragons

2 comentaris

Fent un article a ‘L’univers clàssic dels nostres mots’ sobre Selene he trobat una cançó d’un grup que m’agrada molt, Imagine Dragons.

Imagine Dragons és una banda de indie rock dels Estats Units, originària de Las Vegas (Nevada). La revista Billboard els va qualificar com a “La Banda Revelació del 2013”, i la revista Rolling Stone qualifica de “millor èxit de rock de l’any” al seu senzill Radioactive.

Imagine Dragons ” Selene ”

[youtube]http://youtu.be/QeQyKJSGCic[/youtube]

To the top of all the world
to the tasteless underworld
to the center of your heart, oh Cleopatra is the only one you loved
to the demonstrated smile
to the lonely love child
destination desolation, tell me when you reach the brink of life
just a picture on your wall
thats nice, what a metaphoric fall
typically, I was a validation on your sleeve
oh what an indication
to the center of the pain
through your tattered window pane
to the middle of your heart

Resolutions and lovers in the kitchen
love is clueless and destiny is wishing
this is my heart, it’s on the line, Selene

This is not what I expect, this is not what I expect
I can see it in your tears and now they’re crowning me the Caesar
Typically, I was a validation on your sleeve
oh what an indication
to the center of the pain
through your tattered window pane
to the middle of your heart

Resolutions and lovers in the kitchen
love is clueless and destiny is wishing
this is my heart, it’s on the line, Selene

Resolutions and lovers in the kitchen
love is clueless and destiny is wishing
this is my heart, it’s on the line, Selene

Quins altres referents clàssics hi podeu trobar en aquesta cançó?

Lourdes Caparrós 2n Batx Llatí

General, Grec, Heavy Metal, Història, Història de Grècia, Metal, Mitologia

“Flight of Icarus” – Iron maiden

17 comentaris

Primer de tot diré que sóc nova a l’Empremta d’Orfeu, però que estic molt contenta de poder-hi participar i aportar noves cançons relacionades amb el món de les clàssiques.

Avui us vull portar una cançó d’un grup que personalment m’encanta, des de petita ha sonat tant a la meva llar! Parla d’una història mitològica que a casa meva mai havia escoltat i crec que és perquè és poc coneguda. No vaig començar a fixar-me en paraules que em sonaven diferent fins que vaig començar a estudiar grec i va ser així com em vaig fixar en les d’aquesta cançó tan escoltada per les meves oïdes abans.
A Flight of Icarus, podeu veure-hi alguna cosa que us cridi l’atenció? No? Doncs bé, Icarus no em sonava massa a  anglès, així que vaig pensar que potser era un nom grec, i vaig fixar-me en el que diu la cançó. Vaig recordar més llocs on havia escoltat aquest nom “Icarus”, com en un vídeo-joc on el personatge principal és un noi amb ales (kid Icarus) i vaig veure la relació entre la lletra de la cançó i el joc, simplement, que destacava l’aparició d’ales, volar, etc. Així que vaig buscar el nom d’Icarus per internet i em van sortir tots resultats d’una història mitològica grega.

Després d’aquesta petita introducció us resumiré una mica de què tracta aquesta història per a qui com jo, no la conegui.

Ícar era fill de Dèdal i va ser empresonat amb el seu pare al laberint que aquest últim havia construït per ordre de Minos, rei de Creta. Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes ales per a tots dos amb plomes, fil i cera. Abans de fugir el seu pare li va dir: “Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstruirà les teves ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. Si no et separes de mi, no et passarà res”. De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat als raigs del Sol van començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caigués a l’aigua mentre cridava al seu pare, fins a enfonsar-se al mar. Finalment el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents. Va enterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària (i al mar on caigué, mar d’Icària) en memòria seva. Dèdal va arribar fins a Sicília, va crear un temple per a Apol·lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=b8qDz7K1nbU[/youtube]

lyrics

As the sun breaks above the ground
An old man stands on the hill
As the ground warms to the first rays of light
A birdsong shatters the still

His eyes are ablaze
See the madman in his gaze

Fly on your way like an eagle
Fly as high as the sun
On your wings like an eagle
Fly and touch the sun

Now the crowd breaks and a young boy appears
Look the old man in his eyes
As he spreads his wings and shouts at the crowd
In the name of God my father I fly

His eyes seem so glazed
As he flies on the wings of a dream
Now he knows his father betrayed
Now his wings burn to ashes to ashes his grave

Fly on your way like an eagle
Fly as high as the sun
On your wings like an eagle
Fly and touch the sun

Traducció al castellà

Cuando el sol se levanta sobre el suelo
Un anciano está en la colina
A medida que el suelo se calienta a los primeros rayos de luz
Un canto de las aves rompe el silencio

Sus ojos están ardiendo
Ve la maldad en su mirada

Vuela en tu rumbo como un águila
Vuela alto como el sol
En tus alas como un águila
Vuela y toca el sol

Ahora la multitud se disipa y aparece un joven
Mira al viejo en sus ojos
A medida que extiende sus alas y grita a la multitud
En el nombre de mi padre Dios volaré

Sus ojos parecen tan cristalinos
Mientras vuela en las alas de un sueño
Ahora sabe que su padre lo ha traicionado
Ahora sus alas reduce a cenizas y de las cenizas a su tumba

Vuela en tu rumbo como un águila
Vuela alto como el sol
En tus alas como un águila
Vuela y toca el sol

A partir d’aquí, ara que tots coneixem la història es poden veure més senzillament les relacions amb la lletra.

Bruce Dickinson, el cantant, interpreta aquesta cançó com si estigués narrant una història mentre canta, i a la tornada es pot veure, per la seva forma de cantar-la, la desesperació d’Ìcar per tocar el sol, sobretot en una frase concreta de la cançó en què el cantant parla com si ell fos el nostre personatge,el protagonista d’aquesta història. Sabríeu dir de quina frase estic parlant?

Una vegada sapigueu quina frase és, té un significat una mica difícil d’entendre, podeu treure el vostre poder deductiu i explicar-la? En cas que no pugueu, no os amoïneu, us puc ajudar en comentaris sense cap problema.

Després tenim aquesta frase Now he knows his father betrayed. A quin pare creieu que es refereix i de quina manera l’ha traït? Aquí us donaré una pista, te relació amb la frase de què parlàvem anteriorment.

Per últim, podríeu identificar en la cançó més reminiscències mítiques o detalls simbòlics?

Marisol Marro

1r batxillerat

Cantautor, Filosofia, Folk, General, Història, Història de Grècia, Pop

L’affaire Sofia, Els Amics de les Arts

15 comentaris

Χαίρετε! Salvete!

Heu sentit mai a parlar d’Els Amics de les Arts? Potser els recordareu per cançons com L’home que treballa fent de gos o Monsieur Cousteau. Ara us faré cinc cèntims dels origens i la trajectòria d’aquesta banda.

Els Amics de les Arts és un grup de música d’origen barceloní i format als voltants del 2005.  Els integrants són quatre amics amb ganes de compartir la seva passió per la música i la composició amb un toc d’humor i experiències vitals. Per fer-nos una idea del seu èxit, només cal veure la llista de premis que han recollit des del seu inici i comprovar que està considerada la millor banda de folk-pop en català, i és que així és com l’han anomenat molts dels experts en aquest àmbit, tot i que ells es defineixin com a banda de gènere electrònic i  pop d’autor. Us recomano que feu un cop d’ull al seu últim treball, Espècies per catalogar, i que si us hi animeu, escolteu tota la seva discografia, ja que les seves cançons estan repletes de vida, amor, alegria i fins i tot de cultura clàssica. És per això que he triat aquesta cançó, L’Affaire Sofia, en la qual s’esmenten alguns dels filòsofs més importants de l’antiga Grècia. Us adjunto la cançó i la seva lletra perquè ho pugueu comprovar vosaltres mateixos.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Q0XOKT0trow[/youtube]

Una parella lingüística,
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.

Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos.

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.

Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.

Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:

“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”.
Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós.

Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar.

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant d’Epicur em parlava.

Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
“Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.

I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.

I per un cop les paraules, l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn.

 Si us heu fixa’t bé, algunes de les paraules les he marcades en negreta, ja que com he comentat abans, en aquesta cançó apareixen alguns dels filòsofs més grecs més reconeguts. No sentiu curiositat per saber qui eren? 

Parmènides, conegut com a Parmènides d’Elea, va ser un filòsof presocràtic, és a dir, anterior al filòsof grec Sòcrates. Sabem que va escriure un extens poema de 154 versos dividit en dues parts i un proemi (part d’un discurs, d’una obra, que serveix d’introducció). La primera part es titulava via de la veritat i la segona, via de l’opinió.

Sòcrates era un filòsof grec nascut a Atenes, del qual no hi ha una definició clara de qui va ser i què va fer durant la seva vida. Sembla ser que tenia un gran interès pel coneixement de l’home en general. 

Aristòtil va ser un filòsof grec, nascut a la ciutat d’Estagira. Juntament amb Plató és el filòsof més important de l’antiguitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia. Va fundar la seva pròpia escola, el Liceu, on es duien a terme investigacions relacionades amb la ciència de la naturalesa.

Plató, conegut amb aquest sobrenom tot i que el seu nom vertader fos Aristòcles, era un filòsof grec nascut a Atenes, creador d’un sistema filosòfic que el converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. Totes les seves obres, excepte una, estan escrites en forma de diàleg.

Epicur, va néixer a Samos. Era un filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicurisme, on no només s’efectuaven investigacions filosòfiques, sinó que també era el lloc de reunió i de convivència d’amics (inclosos dones i esclaus) que compartien unes mateixes idees. Epicur entenia la filosofia com a investigació de la felicitat humana.

I per completar del tot la recerca, em podríeu ajudar a resoldre aquestes qüestions?

  • Un dels versos de la cançó fa referència a un crit de guerra que s’emprava abans d’entrar en combat durant l’època medieval. Em sabríeu dir quin és i quina és la seva traducció en català medieval?
  • Us he parlat d’uns dels filòsofs més importants de l’època grega. Me’ls podríeu ordenar cronològicament, des del més vell al més jove?    
  • Dos d’ells pertanyien al mateix cercle d’amics, ¿qui eren?
  • A la cançó apareixen dos personatges més, Hume i Schopenhauer. Què tenen en comú amb els personatges grecs?

Espero que hàgiu gaudit tant de la cançó com ho he fet jo. Estaré ben atenta als vostres comentaris i respostes! 

Ens anem veient, companys! 

MARINA SALAS ZAMORA

Institut Albéniz de Badalona 

Etimologia, Grec, Història de Grècia, Rumba

Eureka de La Pegatina

3 comentaris

Salve!

Avui us porto un àlbum amb molt de ritme que té per a títol Eureka, del grup de música de Montcada La Pegatina.

Eureka de La Pegatina

Eureka o Heureka prové del grec “εὕρηκα” i significa “Ho he trobat!”. La famosa exclamació se li atribueix al matemàtic grec Arquimedes.

La història diu que Arquimedes va pronunciar aquesta paraula després de descobrir el teorema que adoptaria el seu nom: “Tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical cap amunt igual al pes del fluid desallotjat”. El nostre científic grec es posà tan content que va sortir als carrers de Siracusa nu, corrent i cridant: Eureka!
Heureka és la primera persona del singular de l’aorist d’indicatiu del verb heurisko, (εὑρίσκω), que significa “trobar”. El seu significat és, per tant, l’he trobat.

A continuació us deixo una cançó del seu nou disc:

Cuando se abre una puerta,
siempre se abre una ventana.
Hay que tomársela con ganas
sabiendo que el que no llora no mama.
Al que levante la voz,
que se le secan los morros
y le amarguen las dudas
si viéndose a oscuras no pida calor.

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré cuando pase el tifón nos llevará con él.
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré mano a mano a la luz perderemos la piel.

Al que deleguen la suerte,
toda esperanza de vida,
que se le pase el arroz como a ti y a mi se nos pasa algún día.
Y no creas tu que no,
que yo no me doy cuenta,
que ya no podrá ser:
que no podrá ser aunque yo esté de vuelta.

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré cuando pase el tifón nos llevará con él.
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré mano a mano a la luz perderemos la piel.

Adrenalina!

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré
Lloverá y yo veré
Lloverá y yo veré

Eureka!

Havíeu sentit alguna vegada la paraula Eureka? L’havíeu fet servir mai? Coneixeu alguna altra persona cèlebre que l’hagi fet servir?

Patrícia Ortiz Vincent.
2n de Batxillerat Llatí.

Cantautor, General, Història de Roma, Literatura, Pop

“Día de enero” de Shakira

28 comentaris

Com ja sabreu la majoria de vosaltres, els alumnes de segon de batxillerat de l’INS Isaac Albèniz estem actualment llegint l’Eneida de Virgili i, curiosament, he trobat una cançó que fa referència a Eneas, el protagonista de l’obra. Però aquesta no és una referència de les que trobem normalment, sinó que amaga una curiosa història que te relació amb el món romà. A continuació, trobareu el vídeo i la lletra la cançó de Shakira i, com podreu comprovar, la referència a Eneas és evident al tercer paràgraf. Però està acompanyat i aquest fet és el que amaga el secret.

Te conocí un dìa de enero
con la luna en mi nariz
y como vi que eras sincero
en tus ojos me perdí

Que torpe distracción
y que dulce sensación.

Y ahora que vamos por el mundo
como Eneas y Benitín
ya te encontré varios rasguños
que te hicieron por ahí

Pero mi loco amor
es tu mejor doctor

Voy a curarte tu alma en duelo
voy a dejarte como nuevo
y todo va a pasar
pronto verás al sol brillar

Tu más que nadie
merece ser feliz.

Ya vas a ver como van sanando
poco a poco tus heridas ya vas a ver
como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Y aunque hayas ido al extranjero
hasta en tu propio país
si yo te digo “como dices”
tu aún dices “que decís”

Y lloras de emoción
oyendo un bandoneón.

Y aunque parezcas despistado
con ese caminar pausado
conozco la razón
que hace doler tu corazón
por eso quice hacerte esta canción

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ja heu vist la referència als dos personatges? Espero que sí! Segurament us preguntareu qui és Benitín i, al contrari del que molts imaginareu, no és un heroi desconegut o d’una altra cultura. Eneas i Benitín són dos personatges d’una tira còmica americana anomenada Mutt y Jeff creada l’any 1907 per Bud Fisher. El mateix Eneas es diu August en la versió original anglesa i ambdós protagonistes comparteixen històries amb altres personatges com Cicero i Julius. I, ara, us faré una pregunta relacionada amb aquesta curiosa història: podríeu explicar-nos qui són aquests personatges i quina relació tenen amb la cultura romana?

Anna Pardo Fernàndez, 2n de Batxillerat, INS Isaac Albèniz

Cantautor, Història de Grècia, Literatura, Mitologia

Viatge a Ítaca de Lluís Llach

8 comentaris

Hola a tots! Avui us porto una cançó ben diferent a la que vaig publicar de 30STM, es tracta d’un clàssic de la nova cançó.

Viatge a Ítaca d’en Lluís Llach. Lluís Llach, un dels pares de la Nova Cançó (moviment que es va donar a Catalunya entre els 60 i els 70 com a protesta per al repressió de la llengua catalana durant el franquisme) va publicar aquesta cançó tan famosa que qui més o qui menys ha sentit alguna vegada i que a més és el títol del àlbum que es va publicar el 1975.

Viatge a Ítaca és un poema de Konstandinos Kavafis, un poeta grec de finals del segle XIX i principis del XX. Kavafis, tot i ser un poeta discret, Llach va quedar captivat per la seva poesia, els poemes que més li agradaven els adaptava ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba. Kavafis es va fer un lloc els anys 70 entre la població catalana gràcies a l’album de Llach. Tot l’àlbum de Llach està basat en els poemes de l’escriptor grec. Va tenir un gran acolliment entre la gent, com tots els seus anteriors treballs.

 

Viatge a Ítaca ens parla sobretot de Grècia, però també sobre l’amor, la nostàlgia tot embolicat amb un aire clàssic.

[youtube width=”650″ height=”550″]http://youtu.be/TbDLLYyItDE[/youtube]

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l’avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s’acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l’amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Sabeu on és Ítaca? Sobre quin personatge ens parla la cançó? Què en sabeu d’aquest personatge? Com es diu el llibre que ens parla d’aquest personatge? Què enteneu per Ítaca?

Patrícia Ortiz

1r Batxillerat Llatí

General, Història de Roma, Llatí, Llatinismes

Delenda Carthago de Franco Battiato

19 comentaris

Per molt que no sapiguem italià, sempre va bé escoltar una cançó i a partir de la traducció pensar en què significa. I més si conté alguns un tros de la cançó escrita en llatí com Delenda Carthago de Franco Battiato. Aquesta cançó del 1993, dins l’àlbum Cafè de la Paix, critica els romans que anaven fent-se amos del món i en arribar als llocs on conquerien, es comportaven menjant i bevent i celebrant ritus en els típics circs romans que demostraven un total menyspreu de la vida humana traient el pitjor dels humans així deixant els vicis humans més cruels.

Per terre ignote vanno le nostre legioni
a fondare colonie a immagine di Roma
Delenda Carthago

con le dita colorate di henna su patrizi triclini
si gustano carni speziate d’aromi d’Oriente;
in calici finemente screziati frusciano i vini,
le rose, il miele

Nei circhi e negli stadi
s’ammassano turbe stravolte
a celebrare riti di sangue

Conferendis pecuniis
ergo sollicitae tu causa, pecunia, vitae
per te immaturum mortis adimus iter;
tu vitiis hominum crudelia pabula praebes,
semina curarum de capite orta tuo
_____________________________________________

Per terres desconegudes passen les nostres legions
a fundar colònies a la imatge de Roma
Cartago ha de ser destruïda.

Amb els dits tenyits d’henna als menjadors patricis
Es poden degustar les carns amb especies i aromes de l’Orient;
en copes de vins finament i suaument gravades amb
roses i mel

En els circs i estadis
s’acumulen torbes de gent confosa i desordenada
per celebrar ritus de sang.

Recollir el diners,
Doncs els diners són la causa de les nostres vides preocupades
És per culpa vostre que nosaltres anem pel camí de la mort massa aviat
Les vostres ofrenes nodreixen cruels vicis humans,
des de la llavor del dolor.

Finalment, suposo que ja haureu trobat el llatinisme. Quin és? De l’últim paràgraf, podríeu dir-me si enteneu alguna paraula? Si ho podríeu relacionar amb algun text d’algun escriptor llatí?

Eva Serrano Juaní
4t Llatí

General, Història, Història de Roma

Carthage de Julien Clerc

9 comentaris

Elle a les yeux couleur d’ardoise
Le teint clair obscur du lilas
Mon étrange Carthaginoise
Plus belle que la Reine de Saba

Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome

Moi je tomberais dans ses bras
Moi je tomberais dans ses bras, dans ses bras, dans ses bras

Et tous les faubourgs de Carthage
Résonnent du son de ma voix
Je l’ai connu comme un orage
Dont la pluie
ne viendrait pas …

Toutes les capitales de l’Europe
Se rendraient bientôt sans combat
Devant sa beauté triomphante
Si seulement elle était là

Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome

Moi je tomberais dans ses bras
Moi je tomberais dans ses bras, dans ses bras, dans ses bras

Et tous les faubourgs de Carthage
Résonnent du son de ma voix
Je l’ai connu comme un orage
Dont la pluie ne viendrait pas …

Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome

Moi je tomberais dans tes bras
Moi je tomberais dans tes bras…

Cantautor, General, Història de Roma

“Yo no maté a Nerón”

16 comentaris

Mireu què he trobat a la xarxa! Una cançó dels anys setenta del xilè Juan Carlos en què el propi emperador Neró s’exculpa d’homicidi i d’haver cremat Roma.

Yo no maté a mi hermano

es mentira, mentira

ni perseguí al cristiano

yo fuí el buen Nerón

yo no toqué la lira en el foro romano

fue solo una mentira de mi historiador

En las historias a mi me dibujan feo

y en otras dicen que yo fui muy barrigón

si estudian (o escuchan) bien sabrán que yo era tan hermoso

como el que ahora les entona esta canción

Yo no maté a mi hermano

es mentira, mentira

ni perseguí al cristiano

yo fuí el buen Nerón

yo no toqué la lira en el foro romano

fue solo una mentira de mi historiador

Ya sé que algunos hablan de un incendio en Roma

y se me acusa de no haberlo hecho apagar

si estudian bien sabrán que yo no era bombero

y las mangueras nunca supe bien usar

Yo no maté a mi hermano…

Per cert, què en sabeu de l’emperador Neró? Era tan malvat com ens volen fer creure o tan angelet com en aquesta cançó? Recordeu quina pel·lícula, vista a El Fil de les Clàssiques, el va immortalitzar tocant la lira mentre Roma cremava en flames?

John