Arxiu de la categoria: Història de Roma

Història de Roma, Llatí, Llatinismes, Pop, Rock

Veni Vidi Vici

19 octubre 2014 latorre_karl 10 comentaris

Salvete!

Fa unes setmanes estava mirant la televisió per la nit, fent una mica de “zapping” i aleshores em va cridar l’atenció un programa de La 2 . El programa anava sobre música, i concretament cançons que en el seu moment van ser un èxit i ara ningú es recorda del artista ni de la seva trajectòria musical. Em vaig quedar mirant i escoltant aquelles cançons quan, de sobte, va aparèixer un grup que em va intrigar. Com que s’anomenaven Veni Vidi Vici, em va cridar l’atenció i de seguida vaig pensar a esmentar-lo en un article.

Literalment aquest llatinisme significa: Vaig arribar, vaig veure i vèncer. Aquesta locució llatina la va dir el famós General romà Juli Cèsar aproximadament a l’any 47 a.C, mentre arribava de la batalla de Zela (segona guerra civil romana, entre Cèsar i Pompeu). Aquesta locució proclama la total victòria de Cèsar i va servir per recordar la seva destresa militar.

Veni Vidi Vici és un grup d’origen madrileny, del gènere Rock/Pop propi de la Movida Madrileña i a Mèxic amb Rock en tu idioma, durant la dècada dels vuitanta i noranta. El grup només va tenir la fama a Espanya amb l’àlbum Alea jacta est (podeu trobar més informació a la web de llatinismes del meu institut, “Llatinismes in situ” , ja que és una altra locució de Juli Cèsar), amb cançons com Viviendo de noche o Que mal que mal. Van tenir tenir un èxit passatger, i amb l’album Todo es Azul només van tenir èxit a Mèxic. El canal Mexicà VH1 va considerar la cançó Viviendo de noche entre la llista de les 100 millors cançons de l’època dels vuitanta.

Si voleu més informació, al bloc Aracne Fila i Fila parlen una mica més sobre el grup.

Veni vidi vici
Casualment el grup té com a logotip un soldà romà.

A continuació us deixo un enllaç d’una de les cançons del grup per què la escolteu. També us enllaço la web del programa de La 2, Cachitos y cromo.

Carla Latorre Àlvarez 2.2 batx , Institut Albéniz de Badalona.

Cantautor, General, Història de Grècia, Història de Roma, Pop

“Vuelve”, de Shakira

1 octubre 2014 alexaguilera Deixa un comentari

Abans que el seu nom fos una constant a les revistes i notícies pels seus afers amorosos amb un jugador de futbol català, abans que les seves cançons sonessin a totes les festes pel seu ritme ballable, inclòs abans que il·luminés a les càmeres amb el seu cabell daurat, Shakira va ser una noia morena, senzilla i simpàtica, una noia apassionada per la cultura. En un moment donat, els tòpics i temes de les lletres van mutar (cap a pitjor o millor, però van canviar sens dubte) i van adquirir un caire més fàcil potser, però als seus primers àlbums, calia consultar llibres d’història i filosofia per gaudir en plenitud de la seva envejable capacitat d’escriptura. I és que podem trobar diversos referents culturals, i fins i tots grecoromans, a aquests dos primers àlbums de la seva joventut: -Paul Sartre, Karl Marx, Venus, Mart, etcètera. Però en aquest apunt vull recalcar una cançó en concret inclosa al seu primer àlbum: Vuelve.La cançó narra un melodiós lament escrit per una jove que troba a faltar el seu amant. Abans d’explícitament demanar que torni d’allà on és (però clarament lluny d’ella), compara la seva sensació de buit amb la de certs personatges històrics (la majoria grecs o romans) que van patir situacions semblants. Personalitats com Tiberi i Alexandre Magne, i fets importants com el Partenó són mencionats, entre d’altres

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/jdE66n72n7U[/youtube]

Fría como una estatua de sal
en un mauseleo de cristal
seca hasta los huesos por llorar
y muerta como puede estar
Tiberio en su guacal
toda en ruinas como el Partenón,
sola como terminó Colón,
pálida como una Mona Lisa,
amargada como un limón,
arrugada como acordeón.
Como la Esfinge cuando perdió
su nariz
como Alejandro Magno sin
su espada y sin su dardo,
como un pobre cristino en
pleno imperio romano.
Busco algo que pueda contestar
porque estoy cansada de pensar
como es que transcurren los segundos
y yo sobrevivo este diluvio universal.
Sin mas esfuerzo la explicación
aparece en un viejo cajón
y en menos de una sola fracción
vuelve a vivir y se viste de verde
el corazón

[coro/chorus:]

Vuelve, vuelve
Vuelve, vuelve

Que mi vida se desliza por un cano,
que mis pies de estar
parados tienen callos.
Ya no sé como decirte que
te extrano
y ya en estas he pasado
más de un anño.

[coro/chorus]

Que mi barca se está
hundiendo en el lodo,
que de angustia me he
mordido hasta los codos.
Que mi mundo esta vacío y
aburrido,
que me muero por tenerte
aquí conmigo.

Qui és l’Esfinge i com va perdre el seu nas? Per què esmenta l’emperador Tiberi, Alexandre Gran o el Partenó en comptes d’esmentar altres referents clàssics relacionats amb l’enyor de l’estimat absent?…

Àlex Aguilera

2n de Batxillerat C

General, Història de Roma, Indie, Mitologia, Rock

”Selene” d’Imagine Dragons

18 març 2014 caparros.lourdes 2 comentaris

Fent un article a ‘L’univers clàssic dels nostres mots’ sobre Selene he trobat una cançó d’un grup que m’agrada molt, Imagine Dragons.

Imagine Dragons és una banda de indie rock dels Estats Units, originària de Las Vegas (Nevada). La revista Billboard els va qualificar com a “La Banda Revelació del 2013”, i la revista Rolling Stone qualifica de “millor èxit de rock de l’any” al seu senzill Radioactive.

Imagine Dragons ” Selene ”

[youtube]http://youtu.be/QeQyKJSGCic[/youtube]

To the top of all the world
to the tasteless underworld
to the center of your heart, oh Cleopatra is the only one you loved
to the demonstrated smile
to the lonely love child
destination desolation, tell me when you reach the brink of life
just a picture on your wall
thats nice, what a metaphoric fall
typically, I was a validation on your sleeve
oh what an indication
to the center of the pain
through your tattered window pane
to the middle of your heart

Resolutions and lovers in the kitchen
love is clueless and destiny is wishing
this is my heart, it’s on the line, Selene

This is not what I expect, this is not what I expect
I can see it in your tears and now they’re crowning me the Caesar
Typically, I was a validation on your sleeve
oh what an indication
to the center of the pain
through your tattered window pane
to the middle of your heart

Resolutions and lovers in the kitchen
love is clueless and destiny is wishing
this is my heart, it’s on the line, Selene

Quins altres referents clàssics hi podeu trobar en aquesta cançó?

Lourdes Caparrós 2n Batx Llatí

Cantautor, General, Història de Roma, Literatura, Pop

“Día de enero” de Shakira

30 gener 2012 pardo_fernan 28 comentaris

Com ja sabreu la majoria de vosaltres, els alumnes de segon de batxillerat de l’INS Isaac Albèniz estem actualment llegint l’Eneida de Virgili i, curiosament, he trobat una cançó que fa referència a Eneas, el protagonista de l’obra. Però aquesta no és una referència de les que trobem normalment, sinó que amaga una curiosa història que te relació amb el món romà. A continuació, trobareu el vídeo i la lletra la cançó de Shakira i, com podreu comprovar, la referència a Eneas és evident al tercer paràgraf. Però està acompanyat i aquest fet és el que amaga el secret.

Te conocí un dìa de enero
con la luna en mi nariz
y como vi que eras sincero
en tus ojos me perdí

Que torpe distracción
y que dulce sensación.

Y ahora que vamos por el mundo
como Eneas y Benitín
ya te encontré varios rasguños
que te hicieron por ahí

Pero mi loco amor
es tu mejor doctor

Voy a curarte tu alma en duelo
voy a dejarte como nuevo
y todo va a pasar
pronto verás al sol brillar

Tu más que nadie
merece ser feliz.

Ya vas a ver como van sanando
poco a poco tus heridas ya vas a ver
como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Y aunque hayas ido al extranjero
hasta en tu propio país
si yo te digo “como dices”
tu aún dices “que decís”

Y lloras de emoción
oyendo un bandoneón.

Y aunque parezcas despistado
con ese caminar pausado
conozco la razón
que hace doler tu corazón
por eso quice hacerte esta canción

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ja heu vist la referència als dos personatges? Espero que sí! Segurament us preguntareu qui és Benitín i, al contrari del que molts imaginareu, no és un heroi desconegut o d’una altra cultura. Eneas i Benitín són dos personatges d’una tira còmica americana anomenada Mutt y Jeff creada l’any 1907 per Bud Fisher. El mateix Eneas es diu August en la versió original anglesa i ambdós protagonistes comparteixen històries amb altres personatges com Cicero i Julius. I, ara, us faré una pregunta relacionada amb aquesta curiosa història: podríeu explicar-nos qui són aquests personatges i quina relació tenen amb la cultura romana?

Anna Pardo Fernàndez, 2n de Batxillerat, INS Isaac Albèniz

General, Història de Roma, Llatí, Llatinismes

Delenda Carthago de Franco Battiato

2 desembre 2011 empremptadorfeu 19 comentaris

Per molt que no sapiguem italià, sempre va bé escoltar una cançó i a partir de la traducció pensar en què significa. I més si conté alguns un tros de la cançó escrita en llatí com Delenda Carthago de Franco Battiato. Aquesta cançó del 1993, dins l’àlbum Cafè de la Paix, critica els romans que anaven fent-se amos del món i en arribar als llocs on conquerien, es comportaven menjant i bevent i celebrant ritus en els típics circs romans que demostraven un total menyspreu de la vida humana traient el pitjor dels humans així deixant els vicis humans més cruels.

Per terre ignote vanno le nostre legioni
a fondare colonie a immagine di Roma
Delenda Carthago

con le dita colorate di henna su patrizi triclini
si gustano carni speziate d’aromi d’Oriente;
in calici finemente screziati frusciano i vini,
le rose, il miele

Nei circhi e negli stadi
s’ammassano turbe stravolte
a celebrare riti di sangue

Conferendis pecuniis
ergo sollicitae tu causa, pecunia, vitae
per te immaturum mortis adimus iter;
tu vitiis hominum crudelia pabula praebes,
semina curarum de capite orta tuo
_____________________________________________

Per terres desconegudes passen les nostres legions
a fundar colònies a la imatge de Roma
Cartago ha de ser destruïda.

Amb els dits tenyits d’henna als menjadors patricis
Es poden degustar les carns amb especies i aromes de l’Orient;
en copes de vins finament i suaument gravades amb
roses i mel

En els circs i estadis
s’acumulen torbes de gent confosa i desordenada
per celebrar ritus de sang.

Recollir el diners,
Doncs els diners són la causa de les nostres vides preocupades
És per culpa vostre que nosaltres anem pel camí de la mort massa aviat
Les vostres ofrenes nodreixen cruels vicis humans,
des de la llavor del dolor.

Finalment, suposo que ja haureu trobat el llatinisme. Quin és? De l’últim paràgraf, podríeu dir-me si enteneu alguna paraula? Si ho podríeu relacionar amb algun text d’algun escriptor llatí?

Eva Serrano Juaní
4t Llatí

General, Història, Història de Roma

Carthage de Julien Clerc

30 novembre 2011 Margalida Capellà Soler 9 comentaris

Elle a les yeux couleur d’ardoise
Le teint clair obscur du lilas
Mon étrange Carthaginoise
Plus belle que la Reine de Saba

Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome

Moi je tomberais dans ses bras
Moi je tomberais dans ses bras, dans ses bras, dans ses bras

Et tous les faubourgs de Carthage
Résonnent du son de ma voix
Je l’ai connu comme un orage
Dont la pluie
ne viendrait pas …

Toutes les capitales de l’Europe
Se rendraient bientôt sans combat
Devant sa beauté triomphante
Si seulement elle était là

Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome

Moi je tomberais dans ses bras
Moi je tomberais dans ses bras, dans ses bras, dans ses bras

Et tous les faubourgs de Carthage
Résonnent du son de ma voix
Je l’ai connu comme un orage
Dont la pluie ne viendrait pas …

Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome

Moi je tomberais dans tes bras
Moi je tomberais dans tes bras…

Cantautor, General, Història de Roma

“Yo no maté a Nerón”

15 maig 2011 Gaby Ramírez 16 comentaris

Mireu què he trobat a la xarxa! Una cançó dels anys setenta del xilè Juan Carlos en què el propi emperador Neró s’exculpa d’homicidi i d’haver cremat Roma.

Yo no maté a mi hermano

es mentira, mentira

ni perseguí al cristiano

yo fuí el buen Nerón

yo no toqué la lira en el foro romano

fue solo una mentira de mi historiador

En las historias a mi me dibujan feo

y en otras dicen que yo fui muy barrigón

si estudian (o escuchan) bien sabrán que yo era tan hermoso

como el que ahora les entona esta canción

Yo no maté a mi hermano

es mentira, mentira

ni perseguí al cristiano

yo fuí el buen Nerón

yo no toqué la lira en el foro romano

fue solo una mentira de mi historiador

Ya sé que algunos hablan de un incendio en Roma

y se me acusa de no haberlo hecho apagar

si estudian bien sabrán que yo no era bombero

y las mangueras nunca supe bien usar

Yo no maté a mi hermano…

Per cert, què en sabeu de l’emperador Neró? Era tan malvat com ens volen fer creure o tan angelet com en aquesta cançó? Recordeu quina pel·lícula, vista a El Fil de les Clàssiques, el va immortalitzar tocant la lira mentre Roma cremava en flames?

John

General, Història, Història de Roma, Llatí

Manel i Roma

12 abril 2011 Rocío 4 comentaris

Quina cançó més bonica, i actual , i del passat , del nostre, del que vivim cada dia, dels turistes àvids d’emocions, d’imaginar-se històries, de representar-les, i de viure-les !
Aquesta és la lletra:

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

Feu memòria , repàs de molts termes, conceptes, etc. ja estudiats i poseu noms a les imatges, Manel s’ho mereixen !!!!!

Rocío
Ins Puig-reig

P.D.: L’alumna Neus de 1r de Batxillerat de l’institut Premià de Mar n’ha fet aquesta versió:

General, Història, Història de Roma, Metal, Rock

“The Rape of The Sabine Women” de Paul Clark

14 març 2011 rsanchez37 8 comentaris

Basant-me en l’article d’en Toni Moreno i en Deka al blog Aracne Fila i Fila he decidit que la cançó que han utilitzat per “adornar” el seu apunt es mereix un espai a l’Empremta d’Orfeu.

En Paul Clark, el guitarrista que interpreta aquesta peça, és un músic i empresari musical d’Anglaterra que possiblement és més conegut com el pianista de la banda post-punk The Bolshoi.

En aquesta cançó podem observar una magnífica al·legoria cap a la guitarra amb distorsió. Però… perquè Clark anomena així aquesta cançó? No fa falta que l’analitzem molt profundament per a adonar-nos de la violència i l’agressivitat amb que Clark intenta plasmar amb les seves notes i del crescendo a la que ens porta la cançó, representant el desastre que fou el Rapte de les Sabines.

Què us fa sentir aquesta cançó? Coneixeu altres guitarristes o músics en general que s’inspirin en el mite del Rapte de les Sabines? Com definiríeu aquesta cançó i per què creieu que l’ha anomenat així l’autor?

Rebeca Sánchez
2n de batx. llatí

General, Història de Roma, Mambo

MAMBO 5 Viva Roma Nº V

13 desembre 2010 lauragalan02 27 comentaris

No em digueu que de petits no escoltàveu aquesta cançó! Jo la recordo especialment, perquè vaig estar de vacances a Benidorm de petita i la ballava amb el meu pare totes les nits a l’hotel.

És una manera molt divertida d’aprendre la història de Roma, no creieu? Sabeu quins fets esmenta? De quins escriptors parla? Què diu en llatí? Quina relació tenen els romans amb els grecs? Per què Roma és gran?…