Mostra tots els articles de Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Veni, Vidi, Vici” or “I’m learnin’ my Latin”

[youtube]https://youtu.be/3tRWyyqhkwU[/youtube]

Omnis Gallia in tres partes divisa est
I’m learnin’ my Latin, and I’m passin’ the test.
That means that all of Gaul is divided in parts of three,
I’m learnin’ my Latin, get a load of me.
Amavi, I have loved.
Amavisti, Thou has loved.
Amavit, He has loved.
Amavimus, We have loved.
Amaveris, Thou mayest.
Amavisses, Thou might.
Is my conjugation up to par?
The verbs are really quite irregular.
Veni, vidi, vici as they used to say in Gaul,
I’m learnin’ my Latin, and I’m havin’ a ball.

Amavi, I have loved.
Amavisti, Thou has loved.
Amavit, He has loved.
Amavimus, We have loved.
Amaveris, Thou mayest.
Amavisses, Thou might.
Is my conjugation up to par?
The verbs are really quite irregular.
Veni, vidi, vici as they used to say in Gaul,
She’s learnin’ her Latin, and I’m havin’ a ball.

Cesar Romero va ser l’artista convidat el 13 d’abril del 1957 a The Rosemary Clooney Show i amb la tieta de l’actor George ClooneyRosemary Clooney,  van fer un duet per cantar  aquesta performanceVeni, Vidi, Vici or I’m learnin’ my Latin”:(1957)

[youtube]https://youtu.be/jad5xSwFXEo[/youtube]

  • Quins trets de la pronunciació llatina s’haurien de millorar? Com pronuncien la u consonàntica? Com la c? Com l’expressió llatina?…
  • Què vol dir Veni, uidi, uici? En quin temps verbal estan els verbs d’aquesta famosa locució llatina? Qui la va fer famosa? Quan i per què? Quin autor llatí ho reporta? Què significa? Com no s’ha de dir?
  • Quins temps verbals pretén ensenyar la cançó? Feu-ne l’anàlisi morfològica i la traducció al català? Estan ben traduïts en anglès?
  • De quina obra és el text inicial Omnis Gallia in tres partes divisa est? Quin temps verbal és divisa tres?
  • Sabia llatí el compositor d’aquesta lletra?…
  • Escoltar aquesta cançó pop, com les de la primera declinació a ritme de tango…, ajuda a aprendre llatí?
  • Ha canviat la televisió actual? Us imagineu una performance ara per aprendre llatí?

In memoriam David Bowie

Vet aquí el seu últim treball, ben premonitori!
[youtube]https://youtu.be/y-JqH1M4Ya8[/youtube]

Pallas Atena és una cançó de David Bowie de l’any 1993 dins l’àlbum Black Tie White Noise. Què n’opineu?

[youtube]https://youtu.be/aW0XT5SbEII[/youtube]

God is on top of it
God is on top of it
God is on top of it

That’s all
That’s all
That’s all
That’s all
That’s all
That’s all
That’s all
That’s all
That’s all
That’s all

God is on top of it
On top of it

That’s all
That’s all
That’s all
That’s all

God

That’s all
That’s all
That’s all
That’s all

God is on top of it

That’s all
That’s all
That’s all
That’s all
That’s all

God is on top of it

That’s all
That’s all
That’s all
That’s all

God

That’s all

Is on top of it

That’s all
That’s all
That’s all
That’s all

God

That’s all

Per què creieu que aquesta cançó porta per títol Pallas Atena? Quina relació té amb la dea Atena?

Quines referències clàssiques trobeu en la música de David Bowie?

Celebrem el Dia Mundial de la Filosofia amb música

 

L’any 2002 l’Organització de la Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs, va instituir el Dia Mundial de la Filosofia el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates.

Des del rap del Deka,  nosaltres celebrem el dia de la filosofia  amb música (dia 22 de novembre serà Santa Cecília!) per tal de reivindicar de manera lúdica i en diferents llengües que la Filosofia no pot ser bandejada de les aules com pretén la LOMCE.

La filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet,en el segle VI aC. La filosofia de φίλος “el que estima” i σοφία “saviesa” (perviu en el nostre llenguatge i) intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol instrument (mite, creença, etc). Els primers filòsofs, anomenats presocràtics, tot buscant el principi fonamental de l’univers, van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el logos (λόγος) trobaren la veritat. Després, a partir de Sòcrates, els filòsofs es plantejaren l’origen de les coses i de l’home. De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències.

Les cançons actuals, a més d’entretenir i d’omplir de moments agradables la nostra vida, també van més enllà i en elles hi podem descobrir el pensament dels filòsofs grecs. Vid. Greek philosophers“Blowin’ In The Wind” de Bob Dylan,  El mar de Manel, L’affaire Sofia de Els amics de les Arts

Els filòsofs grecs més importants són:

De Tales als sofistes (vid. Sofistes en la música actual)

Escola jònica

  • Tales de Milet (630-546 aC) Matemàtic i astrònom, creia que l’aigua era el principi de totes les coses.

  • Anaximandre de Milet (vers 610-545 aC) Fou l’iniciador de la metafísica.

  • Anaxímenes de Milet (vers 546 aC) Considerava l’aire el principi de tot.

Escola eleàtica

  • Parmènides d’Elea (vers 515-450 aC) defensava que un ésser substancial i invariable era el fonament del món. Creia que la creació i la destrucció són impossibles.

  • Zenó d’Èlea Descobridor de la dialèctica o art de la disputa. És autor de les conegudes paradoxes, per exemple la d’Aquil·les i la tortuga.

Escola efèsia

  • Heraclit d’Efes: Defensava el concepte de la transformació contínua; per això afirmava que és impossible banyar-se dues vegades en els mateix riu. Creia que el foc era l’origen de tot. Vid. Heraclit en la música actual

Altres filòsofs importants:

Empèdocles va desenvolupar la teoria dels quatre elements:terra, aire, foc i aigua.

Anaxàgoras Considerava que els àtoms eren els elements fonamentals de l’univers.

Demòcrit d’Abdera (460-357 aC.) També va desenvolupar la teoria atomista.

Pitàgoras de Samos (580-497 aC) Savi, matemàtic i astrònom va exposar la teoria de la transmigració de les ànimes. La teoria pitagòrica redueix totes les coses a nombres. Al sud d’Itàlia, a Crotona, va fundar l’escola pitagòrica, on eren admeses dones.

Sòcrates d’Atenes (470-399 aC.) Se centra en la figura humana i en els estudis d’ètica. No va escriure mai cap obra. El seu tarannà es basava en la ironia (‘només sé que no sé res’) i la maièutica (que consistia a fer preguntes de manera que fos l’interlocutor qui acabés traient les conclusions que Sòcrates considerava vàlides sobre el tema en qüestió). Sòcrates és un intel·lectualista; considera qui fa el mal és perquè no coneix l’essència del bé. Fou acusat d’impietat envers els déus i de corrompre el jovent i condemnat a mort per l’Assemblea d’Atenes.

Sòcrates que hem vist a diferents entrades de El Fil de les Clàssiquesd’Aracne fila i fila i de La cinta de Νίκη: s’ocupà sobretot del camp moral i criticava els vicis de la seva època a Atenes. (Vid. Sòcrates en la música actual)

Plató d’Atenes, deixeble de Sòcrates, tenia una escola als jardins de l’Academ, que podríem titllar d’universitat. Va consagrar el diàleg com a gènere filosòfic. És el creador de l’idealisme, ja que desenvolupa la teoria de la realitat objectiva de les idees per damunt del món sensible. La idea més elevada és la del Bé, o Déu, que es manifesta en les perfeccions de les coses creades. Creu en la immortalitat de l’ànima. Va escriure, entre altres, la República, Critó, El banquet, Fedó, L’apologia de Sòcrates, etc. Vid. Plató en la música actual

Aristòtil, deixeble de Plató, tutor d’Alexandre el Gran i fundador del Liceu, inaugura la lògica analítica, distingeix allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents. Va establir les lleis del pensament humà i de la demostració científica. Per damunt de tot hi ha l’acte pur. Déu principi de tots els moviments. Els cossos es componen de matèria i forma substancial o ànima. Va escriure diversos tractats sobre metafísica, física, lògica, retòrica, poètica, política i ciències naturals; alguns dels més importants són: Política, Metafísica, Sobre l’ànima, etc.

Aristòtil, fundador de la lògica analítica, fa una distinció entre allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents:

Zenó  va fundar l’escola estoica, que es fonamentava en els principis d’una moral molt severa i que ensenyava a vèncer els apetits irracionals i a suportar els infortunis amb resignació.

Epicur fou el fundador de l’escola epicúrea a Atenes, on eren admeses estudiants femenines. El seu pensament és materialista i sosté que la saviesa consisteix a gaudir de la vida, i que el més important és la pau de l’esperit i el plaer espiritual. (Vid. Epicur en la música actual)

Diògenes Laerci fou el cínic més conegut. Vivia en un barril i deia que sols necessitava una capa, pa i un bastó per viure. Fins i tot va gosar a dir a Alexandre el gran que s’apartés ja que li treia el sol. (Vid. Diògenes en la música actual)

Quina cançó de l’etiqueta filosofia del nostre bloc L’empremta d’Orfeu us ha agradat més? Us han fet pensar? Coneixeu altres cançons relacionades amb la filosofia? Ludicificació de la filosofia amb la música: què n’opineu? Potser preferiu les sèries de televisió i les seves cançons per celebrar el Dia Mundial de la filosofia?…

Visca la filosofia!

HDA de Las Bistecs

Quines referències clàssiques trobeu en aquest primer videoclip oficial enterground de dues noies, Carla Moreno i Alba Rihe, que es fan dir Las Bistecs, i que estan triomfant amb HDA dirigit per Gema Briones des que van sortir el mes de març a TV1.

Aconseguiran arribar al capdamunt de les llistes d’èxits? A la d'”APM?”, segur. En sentirem a parlar aquest 2015, i tant!

La mirada de Medusa de Los Guardians del Pont

Los guardians del Pont és la nova banda de Quim Mandado (cantant, baixista i líder de Sangtraït) amb el bateria Martín Rodríguez i el guitarrista Joan Cardoner. El trio empordanès inclou en el seu segon treball ‘Sancta Sanctorum’ La mirada de Medusa i Camí d’Hiperbórea.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gASoVPZxRf8[/youtube]

Diuen que era molt formosa,
de bellesa fresca i clara.
Que era Sa Sacerdotessa
al Temple d’Atena on va seduir
el déu del Trident i l’Oceà.

Diuen que per castigar-la,
la deessa la va transformar
en un ser monstruós:
de senglar els ullals,
serps com a cabells
i desterrà a Hiperbórea.

Innocent, va ser víctima de déus.
Rivals enfrontats però dissentits.
Els seus ulls són fanals de llum mortal.
Si et veu estàs perdut,
en pedra et convertiràs.

Molt l’han volgut degollar,
però encara no hi ha herois
que hagin retornat
del país llunyà, més enllà del Nord,
on diuen que hi té la seva cova.

Innocent, va ser víctima de déus.
Rivals enfrontats però dissentits.
Els seus ulls són fanals de llum mortal.
Si et veu estàs perdut,
en pedra et convertiràs.

Quins referents clàssics hi has trobat? Què saps de Medusa i de la seva mirada?

Captatio benevolentiae de Manel

El grup Manel té dins l’àlbum Els millors professors europeus 2008, a més de Roma i Al mar, una altra cançó amb referències clàssiques: Captatio benevolentiae, ben útil per anar aprenent els llatinismes de les PAU llatí Catalunya!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=zOgTkBAEtik[/youtube]

Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin
i irrompre arrogants lluint les millors gales
en discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
i dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
tot fent evident,
que per un moment,
ens en sortim.

Després d’escoltar-la explica els motius pels quals creus que utilitzen aquest recurs. Amb quina intenció? Creus que és una cançó optimista? Per què és interessant començar una exposició, un escrit, un concert… amb una captatio benevolentiae?

“Thoughts of an illusion” de John Tuset

En John va ser un excel·lent alumne de grec i de llatí. En Pol Thomas no ha estat alumne meu, però és el sotsdelegat de la meva classe de segon de batxillerat C; per tant, m’he emocionat en veure aquest videoclip. Ara bé, en aquesta mort en vida, en aquesta ànsia de llibertat, en aquest plany… hi veieu referents clàssics o és una il·lusió?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=jFzN6wHpRHE[/youtube]

Feliciter, John! Pol, per ser el primer videoclip això promet. L’enhorabona i avant!

En el Mediterrani des del Mediterrani

Estimats alumnes i seguidors de L’empremta d’Orfeu, el bloc treball de recerca del Deka (el del rap de l’alfabet grec!),  obert a la col·laboració de tots.; per tant, espero i desitjo que ben aviat el sentiu vostre i que en publiqueu noves entrades de música amb referents clàssics, comenteu les antigues i, de mica en mica, i amb música esdevingueu els millors cosmopolites del món clàssic.

Des del Mediterrani, des de Premià de Mar, comencem, doncs, amb sentir com sona el grec modern de Melina Mercuri  o de Giorgos Dalaras i amb les sàvies reflexions en diferents versions de la cançó encara ben vigent En el Mediterrani.

En grec per Melina Merkuri:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=8sQTh95bv8s#t=151[/youtube]

Μεσόγειο τη λεν και παίζουνε γυμνά
παιδιά με μαύρα μάτια αγάλματα πικρά
γέννησε τους Θεούς, τον ίδιο το Χριστό
το καλοκαίρι εκεί δεν τρέμει τον καιρό
μεσ’ τη Μεσόγειο

Το αίμα τους αιώνες σκάλισε εκεί
τα βράχια και τους κάβους και τη βαθιά σιωπή
νησιά σαν περιστέρια αιώνιες φυλακές
το καλοκαίρι εκεί δεν τρέμει τις βροχές
μεσ’ τη Μεσόγειο

Οι κάμποι κι οι ελιές χάνονται στη φωτιά
τα χέρια μένουν μόνα κι άδεια τα κορμιά
λαοί της συμφοράς και πίκρα του θανάτου
το καλοκαίρι εκεί δε χάνει τα φτερά του
μεσ’ τη Μεσόγειο

εδώ στη λίμνη αυτή γεννήθηκα κι εγώ
μεσόγειος του φόβου και των πικρών καιρών
τα όνειρα που ‘παίζαν στα βαθιά νερά
γινήκαν δέντρα μόνα στα ξερά νησιά
μεσ’ τη Μεσόγειο

Τον Παρθενώνα κρύβουν σύννεφα βαριά
στην Ισπανία εχάθη η λέξη λευτεριά.
Αλλ’ αν η Αθήνα μένει
όνειρο πικρό
το καλοκαίρι εκεί δεν τρέμει τον καιρό.
Μεσ την Μεσόγειο…

En Méditerranée en francès i en català per Georges Moustaki i Maria del Mar Bonet

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=4D3wLEDvQ1k[/youtube]

En català per Marina Rossell

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=OqfKolV5FQA[/youtube]

Què us ha semblat? De qui és la cançó original? Quina versió us ha agradat més? Quines altres versions en coneixeu? Qui canta també el Mediterrani? Per què encara aquesta cançó té vigència? En quins aspectes malauradament? Com es diu en grec modern Mediterrani? Quina relació té amb el nostre mot? Com es deia en llatí?

Des del Mediterrani ens endinsarem aquest curs i sempre en el Mediterrani.

Nascuda en el Mediterrani i amant del Mediterrani

Veni, veni, venias

[youtube]http://youtu.be/57RMxxR2hSY[/youtube]

[youtube]http://youtu.be/DCwcee303zE[/youtube]

[youtube]http://youtu.be/IV1hA8anSVo[/youtube]

Veni, veni, venias

Veni, veni, venias 

Veni, veni, venias
ne me mori facias, 
hyrca, hyrce, nazaza, 
trillirivos… 

Pulchra tibi facies
oculorum acies, 
capillorum series, 
o quam clara species! 

Rosa rubicundior, 
lilio candidior
omnibus formosior, 
semper in te glorior! 

Què en saps dels Carmina Burana? Quina versió de Veni, veni, venias t’ha agradat més? Fes-ne la traducció i posa d’una altra manera possible en llatí el segon terme dels comparatius de superioritat. Per acabar, fes l’anàlisi morfològica dels verbs del títol de la cançó.

Ulisse Coperto Di Sale, Lucio Dalla

Escolta amb atenció aquestes dues cançons de Lucio Dalla i després respon a les preguntes de més avall:

Vedo le stanze imbiancate
tutte le finestre spalancate
neve non c’è, il sole c’è,
nebbia non c’è, il cielo c’è!

Tutto scomparso, tutto cambiato
mentre ritorno da un mio passato
tutto è uguale, irreale
sono Ulisse coperto di sale!

E’ vero la vita è sempre un lungo, lungo ritorno
ascolta io non ho paura dei sentimenti
e allora guarda, io sono qui,
ho aperto adagio adagio con la chiave
come un tempo
ho lasciato la valigia sulla porta
ho lasciato la valigia sulla porta.

Ho guardato intorno prima di chiamare, chiamare
non ho paura, ti dico
che sono tornato per trovare, trovare
come una volta
dentro a questa casa
la mia forza
come Ulisse che torna dal mare
come Ulisse che torna dal mare.

Una mano di calce bianca
sulle pareti della mia stanza
cielo giallo di garbino,
occhio caldo di bambino!

Tiro il sole fin dentro la stanza
carro di fuoco che corre sul cuore
perchè ogni giorno è sabbia e furore
e sempre uguali non sono le ore!

Voglio dirti
non rovesciare gli anni come un cassetto vuoto,
ascolta
anche i giovani non hanno paura di un amore
e mai, mai, mai strappano dal cuore i sentimenti
io ti guardo
la tua forza è un’ombra di luce
la tua forza è un’ombra di luce.

La mano affondata nel vento del vento…
aria calda, urlano quelle nostre ore
strette in un pugno
urlano come gli uccelli,
i sassi si consumano, non si consuma la vita
la giornata è uguale a una mano che è ferita
io sono Ulisse al ritorno
Ulisse coperto di sale!
Ulisse al principio del giorno!

I ara Itaca!:

Acabem de veure el tema de la geografia grega i hem llegit una adaptació de l’Odissea d’Homer, Les aventures d’Ulisses, quìnes referències clàssiques trobeu en aquestes dues cançons de Lucio Dalla, recentment traspassat? Per què el tema d’Ulisses és tan recorrent en la música? Què té Ulisses de modern? Si no us ho creieu, mireu i escolteu, no us oblideu de comentar la cançó que més us ha agradat i la que millor reflecteix l’Ulisses homèric!

Margalida