Arxiu d'etiquetes: Àlbums en llatí

La mirada de Medusa de Los Guardians del Pont

Los guardians del Pont és la nova banda de Quim Mandado (cantant, baixista i líder de Sangtraït) amb el bateria Martín Rodríguez i el guitarrista Joan Cardoner. El trio empordanès inclou en el seu segon treball ‘Sancta Sanctorum’ La mirada de Medusa i Camí d’Hiperbórea.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gASoVPZxRf8[/youtube]

Diuen que era molt formosa,
de bellesa fresca i clara.
Que era Sa Sacerdotessa
al Temple d’Atena on va seduir
el déu del Trident i l’Oceà.

Diuen que per castigar-la,
la deessa la va transformar
en un ser monstruós:
de senglar els ullals,
serps com a cabells
i desterrà a Hiperbórea.

Innocent, va ser víctima de déus.
Rivals enfrontats però dissentits.
Els seus ulls són fanals de llum mortal.
Si et veu estàs perdut,
en pedra et convertiràs.

Molt l’han volgut degollar,
però encara no hi ha herois
que hagin retornat
del país llunyà, més enllà del Nord,
on diuen que hi té la seva cova.

Innocent, va ser víctima de déus.
Rivals enfrontats però dissentits.
Els seus ulls són fanals de llum mortal.
Si et veu estàs perdut,
en pedra et convertiràs.

Quins referents clàssics hi has trobat? Què saps de Medusa i de la seva mirada?

Tempus fugit, el nou àlbum de Bruno Oro!

Bruno Oro és un actor, imitador i músic català que va estudiar art dramàtic. Va començar la seva carrera aproximadament l’any 2000, també va intervenir a la televisió. Des d’aleshores ha anat publicant diferents discos de música, entre els quals destaca aquest últim, anomenat en llatí Tempus Fugit (vid. àlbums en llatí) i que jo he conegut gràcies a un comentari de la Teresa al nostre Facebook de classe (FIldelesclassiques Aracne). La nova entrega combina el català el català, l’italià, i el castellà i ens ofereix onze noves composicions pròpies que es mouen entre la cançó, el jazz i el pop. El disc, de pretès eclecticisme d’estils i registres, reuneix històries sobre la nostàlgia, la mort, sobre Cadaqués o Nova York, i de personatges que voldrien quedar suspesos en el temps, i d’aquí ve el nom ”Tempus fugit” que vol dir en català: El tems s’escapa. Enregistrat a Nova York, aquesta nova entrega compta amb un luxós repartiment de músics, entre els quals destaca el guitarrista Marc Ribot, so inconfusible de Tom Waits.

Aquí teniu una cançó que forma part d’aquest disc ”Tempus fugit” que s’anomena Geloso. Com ja podeu saber, parla d’un home guapo però que té un petit problema que molta gent té avui en dia, ser gelosos amb la parella.

Per cert sabeu de qui és el tòpic literari que dóna nom al segon treball discogràfic de Bruno Oro? En podríeu posar alguna citació clàssica?

Oriol Garcia-Penche de Gea2n Batx. Grec i Llatí