Arxiu d'etiquetes: Heràclit

“Todo cambia” de Lom-C

Lom-C és un dels MCs del grup de hip-hop alicantí Arma Blanca.

Aquesta cançó titulada Todo cambia, fa referència a la efimeritat de l’evolució de les coses. Podem asociar aquest pensament,  que tot està patint un canvi constant, amb el pensament del filòsof Heràclit.

Al Fil de les clàssiques hi ha un article relacionat amb els filòsofs i la música actual es diu els filòsofs grecs i la música actual

 
Imatge de previsualització de YouTube
 

Porque todo cambia, levanta tus manos al cielo
La ciudad descansa, de noche mientras hablo solo
Las notas que tocan mi cuerpo escriben lo que exhalo
Mi mano desliza mi cuento, yo lo controlo
Las palabras son puntos de apoyo del muro que escalo
Y vuelo, sigo sin prisa y piso con cuidado
Calles me muestran secretos viejos y olvidados
Soy un buscador del lado bueno de las cosas
Hace tiempo que evito lo malo, lo encerré en mi fosa
Y hoy levito, floto en esta nube de cemento
Paraíso ingrato, siempre que lloro está contento
Cuando estoy feliz miro a la gente y sé que sufre
Porque el mundo es un vacío eterno y el tiempo nos cubre
Abro el cofre, frases son tesoros de esperanza
Mi canción pirata, surcando un cielo que busca venganza
Hay desconsuelo, sobras del milagro
Sociedad que se muere en la sombra convertida en barro
Tierra triste, distancias, demasiado sufrimiento
Cimientos de paz y respeto se están destruyendo
La maldad nos mece porque el dinero es un sicario
De los parques de mi barrio hasta las calles del DF
El odio crece, la ciencia sólo avanza confundida
Banderas en Marte y Plutón y (¿?) hundida
Por los necios que rompen la corteza por petróleo
Cabezas con sed de riqueza que llenan mis folios
Yo coreo los gritos de protesta que otros callan
Los llantos de cientos de presos de guerras que estallan
Por el vicio de ser una potencia que hoy emerge
Y que se traga en sus aguas amargas sueños de inocentes

Todo cambia y el día de mañana es tu presente
Todo avanza y lanzas son la cura de occidente
Todo cambia y las horas de escritura son eternas
Cuando el día me muestra la noche y yo espero que duermas
Todo cambia y el día de mañana es tu presente
Todo avanza y lanzas son la cura de occidente
Todo cambia y las horas de escritura son eternas
Cuando el día me muestra la noche y yo espero que duermas

Vuelvo a levantar mi cuerpo errante del cuaderno
Mi cabeza de puro diamante que corta el infierno
Y vuelvo a redactar canciones únicas, intactas,
Donde guardo mi vida apartada y el dolor que pierdo
Vuelvo a resurgir de las cenizas y del viento
Escribo atento y tengo un paraíso donde huir
Mis neuronas son playas de ensueño, mi rap el viaje
Donde guardo mis sueños de niño y vuelvo a sonreír
Tengo tu cariño, que más pedir de ti que esto
Si tengo tu magia y tus ojos con su brillo intenso
Puro incienso que embriaga mis sentidos y mis formas
Se filtran en mi mente y cambian lo que pienso
Todo es música, tu vida es la mitad que me faltaba
Balada de aire en mi fuego, combustiones únicas
La vida que llevo es mi sueño, yo ya no duermo
Porque el día me da lo que quiero que es volver a vernos
Baile intacto, mueve el corazón y las palabras
Me duplico y mi alma sólo existe con tu alma
Cuando estoy contigo sólo hay vacío alrededor
Sólo veo tus ojos y el frío que trajo el calor
Todo cambia, por eso nuestro mundo evoluciona
Si buscas equilibro, gravedad es un mal que traiciona
La vida sigue siempre, búscale un sentido
Pero nunca te olvides de nada de lo que has vivido

Todo cambia y la duda se convierte en mi certeza
Todo es nada y la nada me devuelve lo que piensas
Todo cambia y el llanto se transforma en mi sonrisa
Cuando el mundo se muestra contento y mi canción lo pisa
Todo cambia y la duda se convierte en mi certeza
Todo es nada y la nada me devuelve lo que piensas
Todo cambia y el llanto se transforma en mi sonrisa
Cuando el mundo se muestra contento y mi canción lo pisa

 

Alma Bergel

2n Batx. Grec

Sharif “30 monedas”

A l’article Tot canvia i res no roman publicat a El fil de les clàssiques, vaig comentar posant una frase que feia referència al pensament d’Heràclit que tot canvia. La frase és aquesta:  “Todo cambia, todo pasa y nada queda”  i la podem comparar amb la frase del filòsof Heràclit “Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει”. La cançó en qüestió és  “30 monedas” de Sharif. Què n’opineu? Coneixeu altres cançons amb aquest pensament heraclitià?

 

Imatge de previsualització de YouTube

Querrán cortar tus alas, que no te eleves,
pero, nada importa si el corazón se mueve,
mira, la vida es breve, se te escapa entre las manos
si mas tarde o más temprano se te comen los gusanos

Aquí todo cambia, todo pasa y nada queda,
querrán comprarte con treinta monedas,
y querrán q te arrepientas por todos tus pecados
venderte la libertad y que la pagues al contado

Más cerca del precipicio que de los funerales,
yo, aun tengo principios y he llegado a los finales
tío, tengo carnales que no escriben por oficio,
que trabajan ocho horas y después cogen el micro

Tu no preguntes a donde, yo solo ando, por mi sendero,
dando más de lo que espero
mi verso es pasajero pero sabe ser sincero
cuando habla, cuando calla y cuando estalla cual mortero

Y aunque siempre llego tarde, tengo, puntualidad inglesa
en las frases y en las promesas
a mí no me interesa lo que me venda la tele
yo no pierdo los papeles por coronas de laureles

Solo pido, que no les falte gloria a mis amigos,
que ricos se conviertan en mendigos
solo pido, tener siempre el micro de testigo
y que mi voz sirva de abrigo pa los que viajan conmigo

Siempre llevo en la memoria, rimas y estribillos
pa intentar sacarle al mundo algo de brillo,
sigo siendo aquel chiquillo que regala sus juguetes
al que la vida enseñó que no se es lo que se tiene

Y que el reloj no se detiene, todo va y viene,
aquí el dinero solo sabe hacer rehenes.
si los trenes que se escapan son mentira
siempre hay otra estación donde brilla mas la vida

Aquí el mundo gira, a lomos del dinero,
el aire que respiras tendrás que pagarlo luego
ciegos por el ego y por el brillo de ese fuego
donde no encuentra sosiego el corazón huye del miedo

Soy como el pájaro triste, que de rama en rama va
cantando su sufrimiento porque no sabe llorar
se tiene que consolar con un cielo lejano y cruel
al que no puede volar con sus alas de papel

Alma Bergel
2n Barx. Grec

Tu mirada (José Antonio Rodríguez)

José Antonio Rodriguez és un cantautor de la República Dominicana, la Lida m’ha passat una cançó seva; Tu mirada, per poder fer l’apunt de filosofia i música. Crec que és interessant treballar aquest filòsof grec, ja que dilluns tenim l’examen de filosofia, on entrarà en matèria Heràclit, filòsof molt destacat entre els presocràtics.

José Antonio Rodríguez canta Tu mirada, tot musicant els versos de Mario Benedetti i de Martín Renael González Batista:

“Variaciones Sobre Un Tema De Heraclito”

No sólo el río es irrepetible

tampoco se repiten
la lluvia el fuego el viento
las dunas el crepúsculo

no sólo el río
sugirió el fulano

por lo tanto
nadie puede
mengana
contemplarse dos veces
en tus ojos

Mario Benedetti
TU MIRADA

¿Tu mirada? Tu mirada
es el más perfecto modo
de decirlo todo, todo,
aunque no hayas dicho nada.
¿Qué magia tienes guardada,
qué poder bello y profundo?
Tu mirada de un segundo
me siembra un año de antojos
y cuando cierras tus ojos
se queda sin luz el mundo.

AMOR

¿Cómo en tan breve sonido
puede haber tanto calor?
¿A qué pecho rimador
le robaste ese latido?
¿Qué le dices al oído
con palabra perfumada
para que la enamorada
boca que te va nombrando
tenga sed de fuego, cuando
enciendes una mirada?

Martín Renael González Batista

Heràclit d’Efes (544-487 aC.)

Es diu d’aquest filòsof que era una persona, si més no, peculiar,  ja que tot i provenir d’una família adinerada, ho deixà tot i marxà a viure a dins una cova. El que ha quedat escrit i ha arribat fins als nostres dies d’Heràcit, són els seus famosos aforismes (frases contundents, molt metafòriques i difícils d’interpretar).

Podem classificar les seves idees en:

1. Tot canvia: tendim a tenir la idea de que hi ha coses a la vida que es mantenen inalterables, però això, és una il·lusió. Tot està constantment canviant. Tota cosa existeix perquè existeix el seu contrari, és a dir, que quan una cosa canvia, tendeix a canviar anant a parar sempre al seu contrari. (Exemple: de la vida es passa a la mort, de despertar es passa a dormir.)

L’arkhé (en grec: ἀρχή) o font de vida/origen de l’univers, del qual parla Heràclit és el foc. Segurament es tracta d’un concepte metafòric, ja que aquest element seria el que millor representaria el fenomen de canvi a la naturalesa. El foc = a l’ànima. L’aigua = absència de vida. A la cançó, a què  podríem comparar aquest concepte?

Hi ha un breu comentari a sota del vídeo: “No només el riu és irrepetible”, referint-se a aquest primer punt i citant un dels aforismes (que ens posen al principi del muntatge en grec i amb la seva traducció):

Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εῖμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν.

(No és la frase del vídeo, és una que va escriure la Lida, crec que serà més correcte/precisa)

2. En la lluita hi ha un lógos (λόγος) : l’harmonia és la lluita entre els contraris. Si veiem la physis (φύσις) com un cosmos (κόσμος = ordre)  i no un caos, (Χάος = desordre) ens serà molt més fàcil tenir una actitud filosòfica i per tant científica. El concepte de la unitat de totes les coses, el reconeixement de la unitat dels contraris (des de la distància) és un signe de saviesa superior.

3. Aristocratisme filosòfic: menyspreu per la gent que no entenia les paraules d’Heràclit, que per més que els explicava les seves teories, eren incapaços d’anar més enllà de les seves creences. Ell considerava que la gent no feia ús de raó, encara que tots poguessin arribar a ella.

4. Relativisme: Heràclit crea una concepció radicalment relativista de l’univers, el que realment existeix és un continu esdevenir. Enmig dels canvis s’esborren les diferències ens els contrastos. No hi ha fronteres clares entre, per exemple, el dia i la nit, la joventut i la vellesa. Així que en el fons, dedueix Heràclit, el dia i la nit són el mateix, com també la joventut i la vellesa, la vida i la mort, el bé i el mal. De la mateixa manera, fa referència a les característiques de les coses, de les quals cap és absoluta.

Per cert que me’n dieu de la teoria de Parmènides en contraposició a la d’Heràclit?

Sabeu altres filòsofs grecs que tinguessin una teoria sobre l’arkhé (ἀρχή)? Quina és?

En què discrepaven els Pitàgorics i Heràclit?

 

Espero que el resum de la teoria d’Heràclit us serveixi per estudiar i saber més coses sobre aquest pensador grec! Si trobeu més referències d’Heràclit en la música actual, L’empremta d’Orfeu us ho agrairà!

Núria Yela

2n de Batxillerat Grec i Llatí.

Tot canvia!

Música i filosofia grega, Heràclit: Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει.

KeaneEverybody’s Changing – Aquesta banda anglesa de piano rock, i de rock alternatiu, tenen aquesta cançó anomenada Evrybody’s changing, és a dir, “Tot el món està canviant’’, és una idea principal del filòsof Heràclit amb la seva típica tòpica frase de ‘’Res no és el mateix, res no roman’’, volent explicar que mai no és el mateix de les coses, sinó que tot va canviant poc a poc sigui per a negatiu o per a positiu. Això té a veure que, amb el protagonista de la banda, es veu en ell la mateixa persona que sempre, però amb la única diferència que veu que tot el seu entorn està canviant, que tot està en constant moviment i que ja forma part de la naturalesa. Els canvis afecten la nostra vida, ja que si són bons ens ajuden a millorar, i si són dolents ens ajuden a aprendre, ja que dels errors se n’aprèn.

És un tema que tracta sobre una realitat que de certa manera, tothom la toca i a tothom li afecta. Tots hi trobem canvis en la nostra vida molt constants, tant en la nostra pròpia persona, que és menys freqüent, o tant sigui en l’entorn que ens envolta, sigui societat, família, amics, etc. Aquest canvis ens ajuden a viure i a conviure en societat, tal i com es diu en la pròpia filosofia, la vida i els humans estem sempre en constant moviment i canviant, mai no deixarà de fer-ho, tots seguim de certa manera els impulsos que veiem en qualsevol lloc, per posar-nos al dia i adaptar-nos als canvis que veiem, i més si són positius per la pròpia persona i que ens puguin beneficiar.

Vid. El Fil de les Clàssiques

John Lennon, músic que ara tindria setanta anys de no haver-lo assassinat, va destacar en el pop i en el rock especialment, i que va ser membre del famós grup THE BEATLES, té una cançó anomenada Imagine, on parla d’aquest mateix tema. En la lletra explica que imaginis un mon perfecte, on hi ha un canvi radical on no existeix el cel, que no hi ha gent per preocupar-se de viure o de morir, imaginar tota la gent vivint en pau sense guerrers ni baralles, i anima tota la gent a imaginar un canvi total i que hi hagin totes les coses que puguem imaginar, amb canvis positius i negatius per tal de viure tots millor.

Canviant d’estil, però no de tema, en el món del rap, existeix un artista anomenat Zpu, que després de la seva llarga trajectòria com a artista i compositor dels seus propis treballs, ha tret aquest mateix any un disc anomenat He tenido un sueño, amb la cançó principal és homònima.

Aquest artista es caracteritza pròpiament perquè escriu tot el que li passa a ell, al seu voltant i a la seva pròpia persona. En aquesta cançó, parla totalment del canvi, com John Lennon, també imagina un món on existeix totalment el canvi i que no hi hagi aspectes negatius o que ens afectin d’alguna manera a tots i a totes les persones. També parla de que en la vida hi ha d’haver canvis, ja que aquest canvis, siguin positius o negatius ens van bé a totes les persones per anar millorant i tirant endavant tant com es pugui. En definitiva, el canvi és un tema que toca sempre a molta gent, que es tracta quasi bé en totes les parts del món i totes les persones estan implicats en ell, i en què el filòsof grec Heràclit va ser el primer en parlar sobre aquest canvi que tots veiem i que ens passa a tots tan com a la vida personal, i més sobretot en l’entorn i en la societat que viu cadascun de nosaltres.

Ja ho deia la cantant argentina desapareguda fa un any, Mercedes Sosa, Todo cambia:

Oriol García
2n Batx. Grec i Llatí