Tag Archives: Urbanisme

Per què totes les grans ciutats tenen una porta d’entrada?

Bonum diem!

Nosaltres som la Judith Caballero, la Paula Contreras, el Luca Fernàndez i la Sara Martín de la classe de llatí de 4t. Com a treball d’oratòria vam elaborar un vídeo per parlar sobre els arcs de triomf de les grans ciutats, que commemoren les victòries de les batalles. Hem descobert moltes coses noves sobre aquests monuments arquitectònics i ens ha agradat molt parlar d’aquest tema.

[youtube]http://youtu.be/_tXUC5sUc34[/youtube]

Valete!

Les domus romanes

Salvete alumnes de llatí!

Som la Judith Caballero, la Paula Contreras i la Sara Martín de 4 d’ESO de l’institut Premià de Mar i hem fet el nostre apunt sobre les domus romanes.

Per fer-ho, hem creat un vídeo basat en imatges de la casa i les seves parts i les hem anat explicant.

Ens ha agradat molt fer aquesta feina perquè hem après molt sobre les domus romanes i hem après a dominar una mica més aspectes tècnics com els vídeos o l’àudio.

Esperem que el nostre projecte us sembli útil, aquí us el deixem:

Valete!

Judith Caballero, Paula Contreras i Sara Martín

PD:

Vid. Domus Romana

Teatres romans arreu de l’imperi!

Mireu quin Google maps col·laboratiu de teatres romans estem fent!


Vid. Teatres romans arreu en un mapa més gran

Ens ajudeu a localitzar-ne més? Ens expliqueu l’origen del teatre romà, l’estructura i les parts de què constaven; ens enumereu i expliqueu els diferents tipus d’espectacles que s’hi feien i qui els representava; sabeu quines ciutats romanes de Catalunya i de la península Ibèrica conserven restes de teatres romans; quin teatre romà us agrada més i per què, etc.

Discipuli discipulaeque

Localitzeu aquest anunci de Dolce&Gabbana?

Em podríeu ajudar a localitzar aquest anunci de Dolce&Gabbana i dir tot el que sabeu d’aquest indret, on es troba, com era, quins espectacles hi tenien lloc, què té a veure amb el producte publicitat, quins altres referents clàssics hi detecteu, quina relació podeu establir entre “Sport is an equilibrium of mind and body” amb la locució llatina Mens sana in copore sano…?

[youtube]https://youtu.be/XtO2aA2ei4g[/youtube]

Valèria Cuní

6è Educació Primària

Escola Bergantí, El Masnou

Cal preservar la vil·la romana de la Sagrera

El passat amb el futur s’entrecreua en el subsòl de Barcelona. El descobriment d’una gran vil·la romana d’almenys 4000 metres quadrats, vora la nova estació de l’AVE, provoca sorpresa entre la gent i desferma la passió dels especialistes. Atesa la importància de la descoberta, l’única d’aquestes característiques a la ciutat de Barcelona, algunes veus s’han alçat demanant  la preservació sencera dels conjunt excavat i la seva conversió en un parc arqueològic.

També podeu llegir més informació en aquestes planes de El Periódico de Catalunya.

Gaby

Muralles romanes amb Google Maps

Les muralles romanes envoltaven les ciutats antigues per defensar-se dels enemics i algunes han sobreviscut fins al segle XXI com a bell exemple de la voluntat de viure d’una ciutat. En aquest Google maps, obert a la col·laboració, entre tots i totes, com sempre, hem d’anar localitzant aquests trams de muralla romana, amb torres o sense, d’arreu de l’imperi romà:


Mostra Muralles romanes arreu! en un mapa més gran

Alumnes de llatí de 4t

Què té a veure la casa indiana amb la domus romana?

Sempre m’han cridat l’atenció les cases indianes del Maresme. Qui pogués viure en una d’elles! En estudiar a classe de llatí l’habitatge romà, en vaig plantejar una possible relació. Ja em comentareu què us han semblat els paral·lelismes que he establert i què n’opineu vosaltres.

Irena Jagustín
2n batx Llatí

Ara i abans: l’urbanisme a Roma avui

Després de l’èxit d’ Ovidi per parelles, he ideat com a treball del tema de l’urbanisme i edificis públics del Moodle aquest joc de cartes Roma abans i ara per jugar un dia a classe, si la Lida ens deixa, consistent en saber aparellar l’urbanisme del temps dels romans amb la seva pervivència actual. Per guanyar cal saber dir el nom en llatí de l’edifici o de la infraestructura i la seva funcionalitat a l’antiga Roma. Mireu i, si hi voleu jugar, deixeu un comentari explicant els vostres motius.

Ricard Alcázar

4t Llatí

Urbanisme de Bàrcino

Tal com anunciava l’article Cap a Bàcino s’ha dit, el passat 14 d’octubre els alumnes de batxillerat i 4rt d’ESO que estudiem Llatí de l’Instiut Isaac Albéniz vam visitar el Museu d’Història de de la Ciutat de Barcelona, on ens van explicar l’evolució de l’urbanisme de Barcelona des de l’època romana.

A continuació, explicarem les diferents parts de la ciutat antiga i la seva utilitat:

Els dos carrers principals que s’encreuaven al forum eren el Decumanus maximus, que anava d’est a oest per l’actual carrer Jaume I i carrer Ferran, i el Cardo maximus, que anava de nord a sud per l’actual carrer de la Ciutat i carrer del Bisbe. Els dos anaven a parar a la sortida de la ciutat i es trobaven a l’actual Plaça de San Jaume.

El forum es trobava al centre de la ciutat i era el punt de reunió de la societat lliure. Es trobava a l’actual Plaça de Sant Jaume, on encara es concentra el poder de la ciutat, com el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Al costat d’aquest, trobem el temple d’August, el qual està dedicat al primer Emperador i fundador de Bàrcino. Era un edifici de planta rectangular, sobre podium, hexàstil i perípter, on se celebraven cerimònies religioses però sempre a l’exterior de l’edifici. En l’actualitat només n’han sobreviscut quatre columnes, que trobem al carrer Paradís.

Per últim, les muralles, construïdes al I a.C, van ser contínuament millorades per aconseguir una major protecció de la ciutat de Bàrcino. Si ens situem a la Plaça de la Catedral, les seves restes són ben visibles i encara més al cantó de la Via Laietana. Hi ha dos arcs que són els aqüeductes, encara que no són de l’època, però es van decidir mantenir per mostrar la importància de l’entrada d’aigua a la ciutat emmurallada de Barcino.

Planta de la ciutat, extreta de l’Atles d’història de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 1995), que il·lustra un article d’El Fil de les clàssiques sobre la recuperació de la muralla.

Podeu trobar un plànol en alçat i més informació a l’article Bàrcino.

Knarik Badoyan, Ana Pardo, Thaïs Jiménez

1r batxillerat Institut Isaac Albéniz

“De itinere”: Malta III – La Valletta

La Valletta, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és la capital actual de Malta, començada a construir el 1566 pel Gran Mestre Jean Parisot de la Vallette, de qui prové el nom. És, per tant, una ciutat nova que va succeir Maleth, l’antiga capital des de temps dels fenicis ubicada a l’interior, on actualment es troben les ciutats de Mdina i Rabat.

La Valletta. [Foto: Josep Lario]

Al contrari de fenicis i romans, que van preferir la seguretat natural de l’interior de l’illa per protegir-se de possibles atacs per mar, La Vallette es va proposar construir una ciutat de cara al Mediterrani, la “Humilissima Civitas Valettae”, una fortalesa per protegir els ports ubicats a banda i banda de la península en què es construiria. Els més famosos enginyers militars van ser convidats a presentar projectes, però finalment la planificació de la ciutat la va dur a terme Francesco Laparelli, enginyer militar de Pius IV,  que va deixar al càrrec de les obres el maltès Gerolamo Cassar.

A continuació teniu una vista aèria de la ciutat actual. Podríeu dir-me el nom del traçat arquitectònic en què es va inspirar l’enginyer italià, quin és el seu origen i quina relació té amb l’urbanisme romà?

Us puc assegurar que, en caminar per aquests carrers, hom té la seguretat de veure sempre el final i la sensació de pèrdua és gairebé nul·la, ja que totes les vies van a parar al mar… Un dels edificis que val la pena visitar en aquest entramat urbà, el Palau del Gran Mestre, s’estructura al voltant del pati més gran, anomenat amb el nom del déu romà representat amb una escultura de bronze. A partir de la imatge que us n’he portat, es pot deduir que es tracta del Pati de …………..?

Palau del Gran Mestre. La Valletta [Foto: Josep Lario]

Com que no ens van deixar apropar més per fer la foto, ja que l’edifici és actualment seu del Parlament de Malta, us comento que als peus del déu hi ha un peix i a la mà esquerre sostè l’escut dels cavallers de Sant Joan, en una clara referència als habitants del palau.

Apa, que aquestes són fàcils!

TERESA