Tag Archives: Referents clàssics

Referències clàssiques en la literatura

Ahir, llegint un llibre clàssic juvenil, El presoner de Zenda, vaig trobar-hi una metàfora relacionada amb dos poemes clàssics molt famosos d’autors molt coneguts. L’autor de l’obra és Antony Hope, la col·lecció és ELS ARGONAUTES i és d’edicions Barcanova.

El llibre tracta sobre Rudolf, un noble anglès que marxa de la seva terra per assistir a la coronació del príncep de Ruritània, Rudolf III. Pel camí es troba amb el consellers i fidels servidors del príncep, que el porten davant el futur monarca per la seva increïble semblança amb ell. Aquella mateixa nit, el rival del príncep al tron, el duc Michael el Negre, l’enverina i el deixa inconscient. Això fa que el noble anglès es faci passar pel rei mentre està captiu, i viu moltes aventures, fins i tot s’enamora de la princesa Flàvia. Al final aconsegueix alliberar l’autèntic rei i ell se’n pot tornar a casa.

La referència és: “Em trobaria entre l’Escil·la d’allò més vulgar i la Caribdis de la indiscreció i crec que serà millor que em limiti estrictament al drama subterrani…” (pàg. 85). El protagonista pensa aquesta frase en el moment en què es troba envoltat d’enemics al castell on és empresonat el rei i l’estan empenyent cap al buit del fossar.

Què creieu que significa la metàfora?

Fins aviat,

Arnau Lario Devesa

2n ESO

Rap en català i amb llatinismes

Fent cas als mots de la Margalida, per tal que Deka faci un treball de recerca web 2.0, aquí teniu el meu granet de sorra per si no el coneixeu encara: Vazili amb la Pupil·la Caue canem. És hip hop en català com At Versaris i amb una pila de referents, sobretot llatinismes:

Caue Canem

Qui ha fet la verema pel Cavernet Sauvignon
que presidí el sant sopar on decidireu vendre el món?
Els soldats del vostre taulell de risc, qui són?
D’on brolla la sang a cada guerra a cada front?
De nosaltres, el poble, que sap la sort que
té de poder emmirallar-se en tu i vol ser una amable còpia.
A calat la teva copla de robatori estable
i deixa joves en la inòpia.

Ja sé que mai entendràs la problemàtica
O tot o res, amotinats com a Attica
el handicap és l’ètica en el teu discurs estàtic
aquesta actitud no et porta enlloc perquè és erràtica
cal dir que, tinc fòbia a l’Àgora, no agorafòbia
que claudicar és donar més marge a aquesta escòria
i la victòria té un sabor tan dolç si és compartit…
somnis no són només somnis si els hi dones un sentit.

Alea jacta est, ab ovo,
hic et nunc, quid pro quo
Vazili, La Pupil·la: fac totum
Caue Canem, si vis pacem para bellum.

Que no hi ha un camí per la pau? Que la pau és el camí?
Predica-ho a un camp de refugiats palestí.
Qui tasta el verí de cada reforma laboral?
Qui és la mare del xaval que està cuidant del teu jardí?
Caminem sense escoltar-vos, hem hagut d’aprendre a fer-ho
recupero les ganes de viure, recordant Tupac Amaru.
Parlar-ho amb el Vazili abans d’escriure i tornar a intentar-ho.

Puc rimar-ho, sobren profetes, està escrit
no posarem l’altra galta, Balta vine amb el teu sèquit
pànic, ni el Crit de Munch és tan simbòlic
si tanquem els punys, la imatge et provocarà un còlic.
Jo dic sabotatge i sona més fort que “pau social”
per qui no entén que a tu només et cal dir que passin l’escombra
la por, la força i l’ordre són el vostre aval
però si caminem per la foscor no tenim ombra.

Alea jacta est, ab ouo,
hic et nunc, quid pro quo
Vazili, La Pupil·la: fac totum
Caue Canem, si vis pacem para bellum.

Cogombres amb La Pupil·la. Us preparem pel ball
perquè a la tomba no us emportareu el nostre patrimoni.
Només el poble salva el poble, i tu pots mirar-te al mirall
si vols que et presenti al dimoni.
Que ressoni a tots els pobles i ciutats
venim armats amb líriques, combats no teories cíniques
ja saps, ens piques però no ens quedarem parats
serem estrictes, no acatarem finals agònics.

Per això no vull ser res.
Els patètics anhels de tants que creuen no haver triomfat pels pèls que encara no he entès…
No vull ser ningú més que part d’un tot revoltat
apartar el teu alè fastigós al meu clatell clavat
dic, guerra! Si els somnis col·lapsen, guerra!
els que es relaxen perden les arrels de la terra,
s’esquerden els murs de l’imperi a cada guerra.
A terra! La pau és a tocar arreu de la terra.

Alea jacta est, ab ouo,
hic et nunc, quid pro quo
Vazili, La Pupil·la: fac totum
Caue Canem, si vis pacem para bellum.

Gaby

Philadelphia i toponímia clàssica dels Estats Units

Veient la pel·lícula Philadelphia de Jonathan Demme (1993), protagonitzada per una parella d’ homosexuals en què un d’ells, Tom Hanks, pateix sida, mentre que tot el món el defuig i no en vol saber res. Finalment gràcies a l’amor, tots dos aconsegueixen tirar endavant. L’any passat ja la vàrem veure a classe d’ètica, però, jo encara no havia fet grec i no vaig saber relacionar el missatge de la pel·lícula ja que en clau simbòlica es relaciona el nom de la ciutat amb el seu missatge. La banda sonora de Neil Young precisament ens recorda l’etimologia de la ciutat de Philadelphia “city of brotherly love”:

Per cert, què significa i quins ètims formen aquest mot?

Philadelphia no és l’única ciutat americana d’etimologia clàssica. En aquest Google maps, en trobareu d’altres que haureu de completar:


Veure Toponímia clàssica dels Estats Units en un mapa més gran

Ire Jagustin
1r batx. grec i llatí

Quo vadis Dysgenics

He descobert una banda musical de Metallica amb el nom de “Quo Vadis?” (On vas? en català), es curiós oi? Qui podria imaginar que fins i tot en el món de la rock hi hauria tants referents clàssics. El nom de la banda sorgeix d’una novel·la que va escriure el Polonès Henryk Sienkiewicz. A quina tradició al·ludeix?
Aquí us deixo un vídeo perquè visioneu això per si no us ho creieu:

Per una altra part, m’ha vingut al cap la pel·lícula Quo vadis de l’entrada corresponent al bloc, pertanyent a l’ antiga Roma, concretament durant el regnat de Neró. La trama es desenvolupa al voltant de l’amor entre el comandant romà Marc Vinici i Lígia després de tres plens anys en camp de batalla. Ella és cristiana, religió que es desenvolupava en la plenitud del paganisme, i a causa d’això havia d’estar oculta, ja que si no ho feia l’assassinarien com van fer amb tots els seguidors del cristianisme i també del judaisme. Lígia fa d’esclava en ser contractada per un general retirat. Marc perdudament enamorat acudeix a Neró perquè ella s’encarregui dels seus serveis i efectivament així serà. Encara que ella no vulgui, finalment amb el temps s’enamorarà d’ ell.

Irena Jagustin
1r batx. llatí

The Independent: Pandora’s Box

El flamant primer ministre britànic obre espectant la seva particular caixa de Pandora en aquesta vinyeta còmica del diari The Independent.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=nMlAIEMP68Y[/youtube]

Sabeu per què? A quin mite fa referència?…

Gaby

Antropònims actuals d’origen llatí

El mot antropònim està format per dos radicals grecs άνθρωπος “ésser humà” i ὄνομα “nom”; els antropònims, per tant, són els noms que designen les persones. Els noms de pila catalans han estat heretats dels diferents pobles que han passat per les nostres terres juntament amb d’altres de precedència diversa. En aquest muntatge audiovisual que us he preparat podreu copsar els noms de persona que provenen del llatí i que encara avui estan de moda, alguns designen una família, d’altres fan referència a una situació geogràfica, o a animals, flors i plantes, o a boscos o provenen directament  de subtantius i adjectius llatins o de personatges mitològics.


Coty Ledesma
1r batx. llatí

Les dones d’aigua

Dijous 17 de juny, l’espai Terra de Tv3 va emetre un interessant reportatge sobre les anomenades “dones d’aigua”, ancestrals llegendes que, al llarg de la història, han proliferat en els indrets de la Catalunya més rica en aqüífers o sistemes fluvials. Les dones d’aigua són éssers màgics conreats per l’imaginari popular, als quals se’ls atribueix dots curatives, fantàstiques o inclús, en alguns casos, malignes. Us convido a mirar aquest reportatge del programa que condueix Tomàs Molina cada vespre a TV3, i que, en acabar, esbrineu i detalleu el lligam de les dones d’aigua catalanes amb altres éssers de característiques molt semblants de la mitologia grega.

Gabi

De vacances amb referents

Foto Anna

Foto Anna

No és que us vulgui fer dentetes, però jo ja estic de vacances, amb Selectivitat feta, i mireu què m’he trobat en un hotel de El Port de la Selva. Només entrar vaig pensar “faig una fotografia per al bloc”, ja que el referent clàssic és evident, veritat? Ho heu reconegut? Què és? Què en sabeu?… Li ho he comentat a la Margalida i m’ha donat com sempre el vist-i-plau per publicar-lo i per engegar una nova secció al bloc: De vacances amb referents. Per tant, aquest estiu badeu també bé els ulls, dispareu a l’objectiu clàssic i pugeu la fotografia a l’àlbum de referent del Photobucket d’Aracne Fila i Fila, obert a la col·laboració. A veure, si a finals d’estiu, en tenim un àlbum ben ple de referents i a comentar!
Molt bon estiu!

Anna Salas

Futura filòloga!