“Quo vadis?”

Aquí teniu un nou fragment cinematogràfic basat en la història de Roma, concretament de la pel·lícula Quo vadis? En aquest, cas el fantàstic actor Peter Ustinov interpreta un histriònic emperador romà que ha ordit un excèntric pla de renovació de la gran Roma, davant de la mirada incrèdula del galant Robert Taylor en procés de conversió al cristianisme gràcies a l’amor de la devota interpretada per Devora Kerr. És probable que aquest film del 1951 tampoc el recordeu, com passava amb Cleòpatra, però us puc assegurar que fins fa ben poc era cita inevitable de les tardes de Setmana Santa a la televisió.

Un cop visionat, us proposo deixar un comentari on es reponguin les preguntes següents:

  • Qui és l’emperador que protagonitza l’escena, que ha passat a la història com a un dels “emperadors bojos” juntament amb Cal·lígula i Còmmode entre d’altres? Situa’l en la història de Roma, a partir del que n’hem estudiat a classe.
  • Qui és Petroni, l'”àrbitre de l’elegància” l’opinió del qual tant interessa a l’emperador?
  • Què signifiquen els termes matricida i uxoricida i quins són els seus ètims llatins?
  • Pel que fa la pel·lícula, busca’n la fitxa tècnica i informació complementària. comenta també la novel·la en què es basa la pel·lícula.
  • I, evidentment, no us oblideu d’ explicar el significat i l’origen del títol.
  • TERESA

    15 thoughts on ““Quo vadis?”

    1. Thaïs

      Ave!!
      Neró, va ser l’emperador boig que va cremar Roma, encara que no hi ha proves del fet, però es diu que va ser ell.
      Va ser un emperador de l’Alt Imperi. Pertanyia a la dinastia JulioClàudia(gens Iulia).
      Petroni era Gai Petroni Àrbitre (Caius Petronius Arbiter) fou un escriptor romà. En temps de Neró era un dels habituals a la gresca nocturna. Amb ell la luxúria fou objecte d’estudi. Va ser nomenat governador (procònsol) de Bitínia i elevat després al consolat i va realitzar els seus deures amb discreció; després va tornar a acompanyar a l’emperador a la gresca i fou considerat el director en cap dels plaers imperials.
      Matricida significa que maten a les mares.
      matri-> mater i el final de l’ètim esdevè finals com homicida(maten homes) o sigui que deu voler dir ” el que mata a una mare”.

      Quo Vadis és una novel·la de l’autor polonès Henryk Sienkiewicz de 1896. S’hi narren les vicissituds de Marc, general romà, i Lígia, cristiana, en el temps de la persecució dels cristians per l’emperador Neró.
      “Quo vadis” literalmet significa: on vas?
      L’origen és que al·ludeix a una tradició que s’explicava entre els primers cristians, en la qual l’apòstol Pere, que fuig de Roma per posar-se fora de perill de la persecució, es creua amb Jesús. Pere li fa aquesta pregunta, a la qual Jesús li respon que serà crucificat a Roma per segona vegada, perquè els seus propis deixebles l’abandonen. Avergonyit de la seva covardia, Pere torna a Roma per afrontar el seu destí, que serà el martiri.

      La intenció del director de “Quo vadis?” en escriure la novel·la és retratar un cas d’opressió estatal similar al de la Polònia de la seva època, la qual cosa explica l’èmfasi especial que li dóna a aquesta anècdota.
      Valee!

    2. Ariadna Jiménez

      Ave!

      L’emperador que protagonista l’escena és Neró.Va ser un emperador del Imperi Romà que va governar des del 13 d’octubre del 54 fins a la seva mort, el 9 de juny del 68. Després de morir, es va convertir en l’últim emperador de la dinastia Julio-Claudia. Neró era fill de Cneo Domicio Ahenobarbo i la seva dona Agripinila. Va ascendir al tron després de la mort del seu oncle Claudio, que ho havia nomenat el seu successor.
      Aquest pertany a l’alt imperi a la gens Iulia i el seu regnat s’associa comunament a la tirania i l’extravagancia.

      Petroni era dels temps de Neró i normalment estava present a totes les gresques nocturnes. Amb ell la luxúria va ser objecte d’estudi. El van nomenar governador de Bitínia i va ser elevat després al consolat i va realitzar els seus deures amb discreció; després va tornar a acompanyar a l’emperador a la gresca i va ser considerat el director en cap dels plaers imperials.

      El terme matricida s’utilitza per a dir una persona que mata a la seva mare, com passa al video amb l’emperador,l’altre paraula,uxoricida,s’utilitza per a dir la persona que mata a la seva esposa, com també diu que ha fet l’emperador al video.

      Quo Vadis és una novel·la de l’autor polonès Henryk Sienkiewicz de 1896. S’hi narren les vicissituds de Marc, general romà, i Lígia, cristiana, en el temps de la persecució dels cristians per l’emperador Neró.

      El títol “¿Quo vadis?” lieralment vol dir “on vas?”, aquest al·ludeix a una tradició que s’explicava entre els primers cristians, en la qual l’apòstol Pere, que fuig de Roma per posar-se fora de perill de la persecució, es creua amb Jesús.

      La novel·la ha estat adaptada diverses vegades al cinema. El més conegut és l’interpretat per Robert Taylor i Deborah Kerr, amb Peter Ustinov en el paper de Neró, que és una de les seves interpretacions més brillants.

      Vale!

    3. Jessica Llaverp

      Ave!
      L’emperador que protagonitza la pel·lícula és Neró. Fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia.
      En temps de Neró, Petroni, era un dels habituals a la gresca nocturna. Hi apareix com a conseller irònic, que mai no es refia plenament del seu líder.
      La paraula “matricida” vol dir persona que mata a la seva mara, aquesta paraula prove del llatí “mater” i “cida” que vol dir persona que mata. Per altra banda “uxoricida” és aquell que mata a la seva esposa. Prové de l’ètim grec “uxor” que vol dir esposa i “cida” que és la persona que mata.
      La fitxa tècnica de la pel·lícula és la següent:
      Direcció Mervyn LeRoy
      Producció Sam Zimbalist
      Guió S. N. Behrman
      Sonya Levien
      John Lee Mahin
      Música Miklós Rózsa
      Fotogrfia William V. Skall
      Robert Surtees
      Montatge Robert Lawrence
      Robert Schultz
      Fred Chulack
      Repart Robert Taylor
      Deborah Kerr
      Leo Genn
      Peter Ustinov
      Patricia Laffan
      Finlay Currie

      Pais(es) Estados Unidos
      Any 1951
      Gènere Històric
      Duració 171 minutos

      La pel·lícula es basa en el llibre amb el mateix nom de Henryk Sienkiewicz, va ser escrita al 1895 i 1896. En aquesta novela es narren els fets de molts dels personatges presents a l’època de l’emperador romà Neró.
      “quo vadis?” és un llatinisme treballat l’any passat a classe que vol dir On vas?
      Vale!

    4. Saraa.

      Ave!
      Jo ja he vist aquesta pel·lícula! La vaig veure amb la meva mare en una sessió al Museu de Badalona, on hi va haver una explicació abans i després de veure la peli. Va estar molt bé, tot i que d’això ja fa uns quants anys. Recordo que ens van explicar el significat de “Quo vadis?”, que vol dir “On vas?”, i té orígen a la frase “Quo vadis domine?” (“On vas, senyor?)
      La pel·lícula es basa en la novel·la històrica de Henryk Sienkiewicz, on s’expliquen esdeveniments pròspers i adversos de molts personatges en l’època de l’emperador Neró.
      L’origen d’aquesta frase tan senzilla i simbòlica a la vegada, es troba en una pregunta que va fer San Pere a Jesús mentre fugía de Roma, ja que l’emperador romà Neró, havia començat una persecussió contra els cristians. Pere, en la fugida es troba a Jesús carregant una creu, i li pregunta “Quo Vadis Domine?”.

    5. laia Molina

      El títol de la pel·lícula significa: on vas?
      Lemperador que surt a la pel·lícula és Neró, el qual va regnar a Roma l’any 64.
      Petroni era el que organitzava molts dels espectacles que donaven lloca la cort de Neró, es deia l’arbit de l’elegància perquè tenia molt sentit de l’elegància i luxe.
      Una matricida- (del llatí matricidĭum) es el mot donat a una persona per cometre l’acte de matar a la teva propia mare.
      Uxoricida – (del llatí uxor, ‘esposa’ i -cida —del llatí caedere, ‘matar’—, ‘asessí’ -) és el nom atorgat al marit que mata a la seva propia esposa.

    6. Carlos Cuevas Agraz

      Ave!!
      Com ha dit la Teresa, és una escena impressionant, on l’actor principal que fa de Neó, utilitza moltes expressions amb la seva cara en un primer pla impressionant.
      L’emperador que protagonitza la escena, com ja he dit anteriorment, és Neó, i ha passat a la història com un dels emperadors “bojos” a causa de la seva inestabilitat i els seus freqÚents excessos. Situant-lo a la història de Romà, va ser un emperador en la dinastia julioclàudia, i va ser el últim per ordre de successió.
      Petroni fou un escriptor romà que en temps de Neró era un dels habituals a la gresca nocturna.

    7. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Thaïs, Ariadna i Jéssica, heu donat respostes molt completes. Sara, devia ser una experència gratificant el fet de veure la pel·lícula al mateix museu, entre pedres tan antigues.
      Laia, bona anàlisi etimològica del mot “uxoricida”.
      Carlos, ves amb compte amb el nom de l’emperador Neró…
      Per als que encara heu de comentar, penseu que queden alguns punts per resoldre:
      -Quin és el títol i l’argument de la gran obra de Petroni? Dieu que era escriptor, però no la citeu.
      -Quin és el significat extens de l’expressió llatina que dóna títol a la pel·lícula? N’heu explicat l’origen i el sentit literal, però ara quan la podem utilitzar?
      -És molt interessant la referència de la intenció de l’obra en relació a la política polonesa, però hauries d’aclarir, Thaïs, si aquest objectiu fa referència al director o a l’autor de la novel·la.
      -Potser podeu trobar més informació sobre la pel·lícula. Va guanyar premis? O sobre el autor de la novel·la? Va escriure més obres de temàtica clàssica?

    8. andreaa

      HOLAAA
      aquesta escena es de una de les adaptacions cinematogràfiques de la novela de Henryk Sienkiewicz.
      aqui us poso una petita fixa tècnica de la novela:
      Título–> Quo vadis
      Autor–> Henryk Sienkiewicz
      País de edición–> Imperio austrohúngaro
      Lengua original–> Polaco
      Temática–> Histórica
      Género–> Novela
      Neró.Subgénero–> Novela histórica

      com ja han dit en comentaris anteriors el personatge es Neró, i si carlos, realment gesticula molt. Un actor ha de saber expressar bé el que sent i pensa amb els gestos que fa. Potsé ho exagera per aixó que diuen que no ho toca massa exagerant així el moviment dels ulls cap a tots bàndols.

      aqué una mica d’informació sobre el titol

      Significa “on vas”. aquesta expressió eludeix les paraules “quo vadis, Donne” es a dir, on vas senyor, que segons es diu van ser pornunciades per Pere l’apostol mentre fugia de Roma per poder posar-se fora de perill dels cristians que anaven per ordre del emperador

      La paraula “matricida” vol dir persona que mata a la seva mara, aquesta paraula prove del llatí “mater” i “cida” que vol dir persona que mata. I despres esta la paraula “uxoricida” és aquell que mata a la seva esposa. Prové de l’ètim grec “uxor” que vol dir esposa i “cida” que és la persona que mata.

      Per últim crec recordar que l’altre dia vas parlar a classe d’un emperador que creia que Roma havia de començar desde el principi o algo així i que la va cremar per poder fer-ne una de nova… mirant comentaris anteriors i veient que han dit que va ser Neró que va cremar Roma he recordat això que vas explicar…

      Valeeee

    9. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Efectivament, Andrea, Ustinov executa una actuació força histriònica, però no creus que, amb la seva mirada perduda i les pauses, aconsegueix fer palesa la bogeria del personatge? Has fet bé de fixar-te en el joc d’ulls, senzillament impressionant en el primer pla.
      En fi, és un comentari força complet, tot i que moltes coses ja han estat dites, però mira de cuidar més l’expressió. Ves amb compte, que la precipitació és mala aliada i quan t’hi atures a pensar fas articles i textos força ben construïts.

    10. Carla A.

      Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (15 de desembre del 37 – 9 juny del 68), es va convertir en l’últim emperador de la dinastia Júlio-Clàudia.
      El regnat de Neró s’associa comunament a la tirania i l’extravagància. Se’l recorda per una sèrie d’execucions sistemàtiques, incloent la de la seva pròpia mare i el seu germanastre Britànic. Quan Britànic, fill de l’emperador Claudi va arribar a l’edat de 14 anys, Neró el va considerar com una amenaça per a la seva poder. Segons Tàcit, la seva mare Agripina II esperava que Britànic es convertís en hereu al tron per sobre de Nerón. No obstant això , el jove va morir sobtada i sospitosament el 12 de febrer de 55, el dia anterior a la seva proclamació com adult. Segons Neró, Britànic va morir d’un atac epilèptic, però tots els historiadors antics acusen Neró d’enverinar-lo amb vi.
      L’any 58, va iniciar una relació amorosa amb Popea Sabina, la dona del seu amic i futur emperador, Marc Salvi Otó. Pel que sembla, no podia contraure matrimoni amb Popea mentre la seva mare seguís viva, ja que aquesta s’oposaria, així que va ordenar el seu assassinat l’any 59, Neró i Popea només es van casar quan aquesta va començar a presionar-lo. Els historiadors moderns opinen que el veritable motiu per assassinar la seva mare va ser que aquesta havia conspirat contra ell intentant col.locar Gai Rubelio Plaute al tro.
      L’any 62un dels seus assessors més importants va morir i Sèneca, per la seva banda, va haver de fer front de nou a acusacions de malversació, que el va obligar a retirar-sede la vida pública. Neró es va divorciar d’Octàvia i la va desterrar, però veient les irades protestes que aquesta acció havia suscitat entre el poble romà, es va veure obligat a perdonar-li l’exili. Tot i aquesta aparent bona acció, Octavia va ser executada poc després de tornar a la capital.
      Neró va acusar de traïció a Antisti, un pretor, quan aquest va parlar malament d’ell en una festa. Segons Tàcit, la conspiració de Gai Calpurni Pisó va començar a forjar aquest mateix any. Amb l’objectiu de consolidar el seu poder, Neró va executar a una sèrie dels seus rivals entre els anys 62 i 63.

      Durant la nit del 19 de juliol de 64, va esclatar a Roma un incendi que va devastar la ciutat. El foc es va iniciar al sud-est del Circ Màxim, on es localitzaven uns llocs que venien productes inflamables.
      El foc es va estendre ràpidament i va durar cinc dies.Es van destruir per complet quatre dels catorze districtes de la ciutat i set més van quedar molt danyats. No està realment clar quina va ser la causa de l’incendi, si va ser un accident o va ser premeditat. Tàcit esmenta que els cristians es van declarar culpables del delicte, encara que no se sap si aquesta confessió va ser induïda sota tortura. Malgrat tot, els incendis accidentals van ser comuns en l’Antiga Roma. Sembla ser que mentres Roma cremava, Neró estava cantant el Iliupersis, va viatjar ràpidament a Roma per encarregar-se del desastre, utilitzant un tresor per lliurar ajuda material. Després de la catàstrofe, va obrir les portes del seu palau a les persones que havien perdut la seva llar i va obrir un fons per pagar aliments que serien lliurats entre els supervivents. Arran l’incendi, Neró va desenvolupar un nou pla urbanistic dins el qual va projectar la construcció d’un nou palau, conegut com la Domus Aurea, en uns terrenys que el foc havia cremat tot. Per aconseguir els fons necessaris per a la construcció del sumptuós complex, Neró va augmentar els impostos de les províncies imperials.
      Per allunyar de si les culpes, Neró va acusar als cristians i va ordenar que a alguns se’ls llancés als cremats al caure el dia a tall de lluminàries nocturnes. Per a aquest espectacle, Neró havia cedit els seus propis jardins i celebrar uns jocs en el circ, barrejat en vestit de auriga entre la plebs o guiant ell mateix el seu cotxe.

      Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (Caius Petronius Arbiter) fou un escriptor romà. Plini i Plutarc l’esmenten amb el nom de Titus Petronius.

      En temps de Neró era un dels habituals a la gresca nocturna. Amb ell la luxúria va ser objecte d’estudi. Va ser nomenat governador de Bitínia i elevat després al consolat i va realitzar els seus deures amb discreció; després va tornar a acompanyar a l’emperador a la gresca i va ser considerat el director en cap dels plaers imperials. És possible, però, que l’autor de sàtires i el polític siguin Petronis diferents.

      Tigel·lí el va acusar d’estar implicat en la traïció d’Esceví, un esclau, i va considerar que ja no se’n sortiria i per tant que calia morir com havia viscut: es va tallar les venes però de quan en quan aturava l’hemorràgia per posar-se a parlar amb els seus amics; va donar recompenses a alguns esclaus i a d’altres els va fer matar; va dormir un temps i fins i tot es va passejar pel carrer; finalment la pèrdua de sang el va matar (66). En els darrers moments va escriure a l’emperador i li va tirar en cara la seva tirania.

      Va ser famós per la seva obra Satiricó (Satyricon), on es burla d’alguns costums contemporanis en un to que seria després usat per la novel·la picaresca.

    11. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Carla, faltaria el comentari del vídeo i la resposta a les altres preguentes.

    12. Thaïs

      Avee!
      Contestant a la Teresa, afirmo que és l’escriptor de la novel·la “Quo vadis”?.
      Per cert, l’altre dia van donar la pel·lícula “Quo vadis” , encara que no la vaig poder veure!
      Vale!!

    13. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Quo vadis Dysgenics

    14. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Lectures d’estiu VI: “Pompeia” de Robert Harris

    15. Pingback: La cinta de Νίκη » Quo vadis de Mervyn LeRoy

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *