Referències clàssiques en la literatura

Ahir, llegint un llibre clàssic juvenil, El presoner de Zenda, vaig trobar-hi una metàfora relacionada amb dos poemes clàssics molt famosos d’autors molt coneguts. L’autor de l’obra és Antony Hope, la col·lecció és ELS ARGONAUTES i és d’edicions Barcanova.

El llibre tracta sobre Rudolf, un noble anglès que marxa de la seva terra per assistir a la coronació del príncep de Ruritània, Rudolf III. Pel camí es troba amb el consellers i fidels servidors del príncep, que el porten davant el futur monarca per la seva increïble semblança amb ell. Aquella mateixa nit, el rival del príncep al tron, el duc Michael el Negre, l’enverina i el deixa inconscient. Això fa que el noble anglès es faci passar pel rei mentre està captiu, i viu moltes aventures, fins i tot s’enamora de la princesa Flàvia. Al final aconsegueix alliberar l’autèntic rei i ell se’n pot tornar a casa.

La referència és: “Em trobaria entre l’Escil·la d’allò més vulgar i la Caribdis de la indiscreció i crec que serà millor que em limiti estrictament al drama subterrani…” (pàg. 85). El protagonista pensa aquesta frase en el moment en què es troba envoltat d’enemics al castell on és empresonat el rei i l’estan empenyent cap al buit del fossar.

Què creieu que significa la metàfora?

Fins aviat,

Arnau Lario Devesa

2n ESO

13 thoughts on “Referències clàssiques en la literatura

  1. Margalida Capellà Soler

    Un llibre porta a un altre llibre, Arnau, i segur que te n’has adonat d’aquest interessant paral·lelisme per haver llegit tantes versions juvenils de l’Odissea. A veure què en diuen els aràcnids i les aràcnides? És un apunt que pot anar perfectament a la categoria de Cultura Clàssica; te n’encarregues tu, ara que n’ets editor?

  2. alarioxtecblocs Post author

    Ja ho he fet, però la Teresa ha hagut de convertir en esborrany l’article per a poder-ho modificar des del meu editor.

  3. Margalida Capellà Soler

    Va bé saber-ho, Oriol! Gràcies per etiquetar el teu apunt; així els alumnes de Cultura Clàssica el podran localitzar.

  4. Carla A.

    M’imagino que es refereix a la decisió que ha de prendre, com en el cas d’Odisseu amb els dos monstres, entre una mala solució i una altra. En aquest cas deu pensar entre l’enfrontament amb els enemics i la rendició per deixar-se empresonar.

  5. Edgar Baena

    Molt bona referencia d’un llibre buscada dins d’unaltre llibre, la veritat que jo per aixó de les metàfores no sóc el millor explicant-les pero ho intentaré:

    La referencia que fa el protagonista la fa als dos monstres marins, situats a l’obra d’Homer “l’Odissea”, per ser més exactes a l’estret de Messina, Caribdis i Escil·la. I, el que vol dir amb aquesta referencia és l’expressió que aquest mite ha donat en el futur, si estas entre dos perills i t’allunyes massa d’un, cauràs en l’altre.

    Espero haver encertat!!

  6. andrea martinez serrano

    S’ ha de dir que aquest article reflexa com totes les cultures estan unides literariament i es fan referéncia unas a altres com amigues íntimes.

    Quan Hope fa referencia a Escil·la i Carbdis ens situa en les aventures d’Odisseu en tornar a Ítaca després dels nou anys passats a la querra de Troia.
    Escil·la i Carbdis eren dos monstres que habiteven en l’ estret de Mesina un pasadis de roques per on Odisseu va haver de passar per retornar ala seva patria. Carbdis monstre marí filla de Posidó i Gea, va patir una metamorfósi convertin-se en roca que dos cops al dia s’ empassava l’ aigua del mar i la tornava a deixar anar, produïnt uns espirals d’ aigua en el mar inmensos ben a la bora hi vivia un altre monstre Escil·la amb molts caps dotats de varies fileres de dents que desgarraven a qui gossava passar per aquell pas.

    Actualment aquests presonatges mitológics simbolitzen la citució de trobar-se entre dos perills que si et retires d’ un cauras en l’ altre i viceversa.
    Segurament el personatge d’ aquest novela es trobava en una situació envoltat de perills.

  7. Jessica Llavero

    Té una relació amb els monstres de l’Odissea, ja que el protagonista de ambdues històries está passant un moment difícil i els adversaris els fan el seu retorn imposible, en el cas de l’odissea d’una manera més fantàstica, és a dir, amb monstres imaginaris amb sis caps, i en el cas d’aquesta història els adversaris serien els enemics del castell, llavors és fàcil de relacionar amb aquest episodi de l’Odissea d’Homer.

  8. Ariadna Jiménez

    Molt bona metàfora la que apareix al llibre “El presoner de Zenda”, que fa referència a d’altres llibres clàssics,mitjançant els personatges anomenats Escil·la i Caribdis.Escil·la (Σκύλλα),es una jove que va ser transformada en una criatura de sis caps, condemnada a guardar l’Estret de Messina, a causa d’un encís i Caribdis(Χάρυϐδις),que era una nimfa que sorgeix de l’unió de Posidó i Gea, la qual provocava remolins que xuclaven els vaixells i tot el que trobava al seu abast.Aquestes figures mitològiques apareixen en les aventures d’Odisseu.
    Per tant l’autor d’aquesta obra, Antony Hope, vol mostrar que aquest personatge no te moltes opcions, o bé s’enfronta a ells i el maten o ell mateix es tira a la fossa.Finalment ell es tira a la fossa, que segons el meu punt de vista, es quan l’autor diu “crec que serà millor que em limiti estrictament al drama subterrani…”

  9. Teresa Devesa i Monclús

    Bona argumentació, Ariadna, endreçada i clara. En general, tots l’heu encertada força, tot i que no eviteu prou les faltes i no recordeu l’ús de cometes en els títols. Us llenço encara un nou repte: Qui m’explica el nom de la col·lecció a què pertany al llibre? El trobeu adient a una col·lecció d’aventures juvenil? Per què?

  10. jimenez_ar

    El nom que rep la col·lecció del llibre “El presoner de Zenda” és “Els argonautes”.Jo penso que aquest nom per una col·lecció de llibres esta molt bé, ja que aquest llibres estan relacionats amb poemas clàssics, i els argonautes, en la mitologia grega eren cinquanta-cinc companys de Jàson que mitjançant una nau,la nau Argo, és van dirigir a la cerca del velló d’or en una expedició maritima cap a la Còlquida.El nom d’argonautes també fa referència al nom de la nau i el seu constructor.Sobretot crec que aquest nom és adient per la col·lecció ja que la història dels argonautes és una de les llegendes més antigues que incorporen nombrosos elements comuns en les històries populars.

  11. llavero_jess

    Posar aquest nom a la colecció trobo que és adient ja que la història dels argonautes és una de les llegendes més antigues que incorporen nombrosos elements comuns en les històries populars. Llavors podria tenir una relació amb els llibres que estan dedicats als més joves.
    Aquest cicle mític es localitza al sud de Tessàlia, en la regió de Iolcos. Jàson, a la recerca del velló d’or, guardat a la Còlquida, es llança a aquesta aventura en companyia dels herois més importants de l’època una generació anterior a la guerra de Troia. En la nau Argo i amb l’ajuda de Medea, aconsegueix tornar amb el velló a la seva pàtria. La Medea d’Eurípides llegida l’any passat és una obra basada en aquest cicle mític.

  12. A

    Quan vaig llegir el llibre, jo també vaig pensar una cosa semblant a la vostra, i no vaig dubtar en crear l’article explicant-vos-ho a tots. Fins aviat!Seguiré col·laborant en el bloc!

    Arnau

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *