Tag Archives: Patrimoni

La Garriga romana: la vil·la i els banys de Can Terrers

4 Replies

La presència de restes de vil·les romanes a la Catalunya litoral i prelitoral és molt nombrosa. Moltes han sortit a la llum per troballes casuals i després han estat excavades o no segons les possibilitats.

Aquí teniu unes fotos de la vil·la romana dels Terrers que es troba en el terme municipal de La Garriga i que és considerada de les importants. La part excavada, com podeu veure, és la de les termes (balneum) que ens donen informació sobre la categoria de la vil·la. La producció agrícola d’aquest assentament havia de ser abundant i diversa. A prop es troben també en molt mal estat les restes d’un aqüeducte a la riera de Malhivern. Al Museu Episcopal de Vic es conserven algunes peces trobades també a les excavacions dels Terrers com el mosaic i la escultura.

Us he de confessar que vaig anar a La Garriga a descansar un parell de dies a un balneari i em vaig trobar que es conservava la tradició de les termes romanes, però que el llatí havia quedat malmès pel camí, perquè al balneari em van oferir un recorregut termal per l’àrea Natatorium i un per l’àrea Templarium.

Repasseu els noms en llatí de les parts de les termes: Com s’haurien de dir aquestes parts del balneari?

Mercè Otero-Vidal

Professora jubilada de llatí

Institut Santa Eulàlia, L’Hospitalet de Llobregat

Un viatge romà inesperat

7 Replies

El cap de setmana passat vaig fer un viatge familiar a França, concretament a una ciutat anomenada Narbona. Aquesta ciutat es troba al sud del país, a la costa mediterrània, a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Fa moltíssims segles va estar ocupada pels romans els quals la van anomenar Narbo Martius. Va ser la primera colònia romana fundada fora d’Itàlia.

Va ser un viatge molt especial i sorprenent ja que el dia que vam anar a visitar la catedral de la ciutat vam trobar l’anomenada Via Domitia, una via romana que unia Hispània amb Itàlia.

En aquest muntatge  hi ha fotografies de les diverses troballes romanes que vaig observar a la ciutat francesa de Narbona:

Qui ho diria que em trobés amb Roma! M’ajudeu a localitzar Narbona en el nostre Google maps de Roma a Bàrcino?Narbona us espera!

Cristina Álvarez Barraca

2n Batx. Llatí

Un record de Pompeia

7 Replies

Pompeia va ser una ciutat de l’antiga Roma que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79. Els antics romans l’anomenaven Pompei i el 5 de febrer de l’any 63 va haver-hi un terratrèmol molt fort i la ciutat va quedar molt malament però just quan ja estaven a punt d’acabar de reconstruir-la el Vesuvi va esclatar deixant tota la ciutat sepultada.

Es diu que cap allà a les deu del matí, els gasos que empenyien des de l’interior del volcà van fer explotar la lava solidificada que obstruïa el cràter del volcà i es van reduir a innombrables fragments amb una pluja de cendra tan espessa que tapava el Sol. A partir d’aquell dia, la ciutat va deixar d’existir i va romandre durant segles sota una capa de més de 6 metres de cendres i escòries volcàniques. Però gràcies a que va quedar colgada de cendres la ciutat s’ha conservat d’una manera extraordinària ja que encara podem trobar cossos de la gent que hi vivia i les pintures de les parets, per aquesta raó forma part del Patrimoni de la Humanitat.

Si voleu saber com era el pa i l’alimentació de Pompeia podeu visitar aquest enllaç. També si teniu curiositat podeu fer una ullada a l’apunt que va fer l’Aïda Espasa sobre la prostitució l’any passat.

A continuació, us he adjuntat un Power Point que vaig fer l’any passat, a 4t d’ESO, sobre Pompeia que espero que us agradi.

Sabíeu de l’existència de Pompeia? Què sabíeu? Què en penseu? Us sembla un tema interessant? Creieu que va patir molt la gent que vivia a Pompeia? L’heu anat a visitar?  Us agradaria anar-hi?, etc.

Clàudia Cazaux Cuberas
1r batx. C

Llatí culte versus llatí vulgar

19 Replies

Salve Aràcnids!!

Aquí us deixo el meu primer article, espero que sigui el primer de molts…

En aquest cas, faré una entrada sobre llatí culte, és a dir, el llatí utilitzat en els textos que apareixen en esglésies. Però ja que hi sóc, també us explicaré el llatí vulgar.

L’origen d’aquesta recerca es troba en una sortida familiar a Montserrat, on vam visitar el monestir i em vaig fixar en la quantitat de textos que hi havia escrits en llatí a les parets, sostres o terres. I com que per al passat examen de Llatí que vaig fer, ens vam haver d’aprendre la diferència entre el llatí culte i llatí vulgar, vaig adonar-me que aquest fet hi tenia relació.

Començaré explicant-vos l’evolució del llatí vulgar, que era el que parlava el poble.

  • Als llocs on van estar més temps els romans, és a dir on va haver-hi més romanització, com per exemple a Catalunya, el llatí es va convertir en una llengua romànica i així perdura fins als nostres dies.

  • Als llocs on els romans van estar poc temps, és a dir, va haver-hi poca romanització, el llatí es va perdre a favor de la llengua de les tribus bàrbares. Alemanya és un exemple de lloc poc romanitzat.

  • I a Grècia es va continuar parlant el grec, ja que els romans no van gosar imposar el llati a causa del prestigi de la llengua i cultura gregues.

El llatí culte és el llatí escrit, que es va mantenir durant molts segles com a llengua de cultura. A l’Edat Mitjana era la llengua escrita, al Renaixement és va convertir en la llengua franca, i en l’actualitat és la llengua oficial del Vaticà. Relacionat amb això tenim el llatí científic, que ja ens van explicar en un article anterior.

Photobucket

Finalment, us adjunto l’esquema que ens va fer la Teresa i dues de les fotografies que vaig fer a l’excursió, una de les quals he traduït: AD MAIOREM DEI GLORIAM – A la major gloria de Déu. Però l’altra no l’he sabut traduir, ja que aquest és el meu primer any fent Llatí… A veure si els de batxillerat, entre tots, em poden ajudar.

 

Perquè sigui més fàcil us copio el text:

Photobucket

HIC EXPECTAT

RESURRECTIONEM

MORTUORUM

ROCHUS HYACINTHUS

LLOPART. UXOR EJUS

EMMANUUELA XIQUES

POST AN XLV

PRAECLARAE

VIDUITATIS ADJUNTA

SIVATTE ALGUERÓ

Després de traduir-ho, podríeu deduir on he fet la fotografia? I la resta, podríeu explicar-me amb les vostres paraules l’esquema adjuntat, tal i com ho vam fer a l’examen?

Per què creieu que el llatí culte no ha patit gaire modificacions, és a dir, se segueix escrivint d’una manera semblant al segle III aC, i en canvi el llatí vulgar sí que les ha patit?

Fortuna secunda!

Clàudia Soler  4t

Un record per Empúries!

21 Replies

Empúries, més conegut com Emporion o en grec  Ἐμπόριον, va ser una ciutat grega i romana, porta d’entrada de la civilització clàssica a casa nostra. Ara la podem trobar en ruïnes i per visitar al golf de Roses. S’estén des de l’antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar de l’antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l’Escala. L’espai és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’excavació arqueològica de major durada a Catalunya. Actualment, les restes arqueològiques són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d’un parc arqueològic.

Vaig poder gaudir d’un dia sencer a Empúries fa uns quants anys, i en aquell mateix moment em va semblar avorrit, però realment és molt interessant poder visitar una antiga ciutat grega i romana, on han habitat molt avantpassats nostres, igual d’interessant és el poder veure com eren els carrers i els temples antigament, com estaven distribuïdes les cases i tot el que actualment podem trobar en una ciutat. En ella, vaig poder gaudir d’escultures i d’estructures que podríem reconèixer, per això he fet aquest vídeo amb algunes preguntes que espero que respongueu en comentari.

(Fixa’t bé en les imatges amb números.)

Després de veure el vídeo, contesta:

  • I) Quin nom li poses al personatge de la imatge amb el número 1?
  • II) Què creus que era la imatge amb el número 2?
  • III) Quina és la imatge que més t’ha impactat? Per què?
  • IV) Què t’ha semblat l’article?
  • V) Què coneixies o sabies d’Empúries?
  • VI) Fes recerca als nostres blocs i enllaça (i comenta) tots els apunts que tractin el tema que ens ocupa.

Espero que aquest article sobre Empúries us hagi agradat i servit per saber més coses sobre ella i animar-vos a visitar-la, fins i tot fan visites romanes!

Victor Barranco

1r Batxillerat C

“Ibers: no hi ha qui els entengui”

3 Replies

Quèquicom, el programa científic del 33 explica la petja que van deixar els ibers en les nostres terres. Amb el reportatge de Georgina Pujol i Cari Pardo “Ibers: no hi ha qui els entengui”, el programa mostra com catalans, valencians i andalusos tenen una continuïtat genètica amb els ibers.

Qui eren els ibers? Què en sabem? Qui els va sotmetre i com? Què tenim nosaltres dels ibers? On hem d’anar si volem veure un jaciment arqueològic ibèric reconstruït? Hi has anat mai? I a Ullastret, hi has anat? Què en saps d’Ullastret? Què tenen els ibers dels grecs?…

Un altre interessant suggeriment de Dolors Clota

 

De quina ciutat es tracta?

12 Replies

Bona tornada a tots. Comencem un nou curs i de nou un enigma derivat de les meves passejades estiuenques. Camí d’Alemanya em vaig aturar en una ciutat que haureu d’endevinar. En primer lloc dir-vos que es troba en la ruta que us mostra el mapa següent:

mapa retallat

Es tracta d’alguna ciutat situada entre Marsella i Colònia, i que podeu veure en la llista d’aquest itinerari.

El primer que us demano és que esbrineu el nom llatí del riu a la riba del qual es troba la nostra ciutat. Aquí en teniu una foto:

Restes romanes

Un dels llocs emblemátics d’aquesta ciutat és el seu temple. És un temple dedicat a August i Lívia que va ser construït entre l’any 20 i 10 aC. Quina era la funció del temple en una ciutat romana? És en els seus frisos on podem veure les inscripcions que ens mostren aquesta dedicatòria a August i un afegitó amb la dedicatòria a Lívia.

Mireu la majestuositat del temple, situat en una plaça plena de terrasses on es pot prendre un bon cafè.

Temple

Aquí podeu veure també una maqueta de com podría haver estat aquesta ciutat durant el primer segle de l’Imperi Romà.  No és que fos una urbs massa important però segur que era lloc de pas i s’extenia a ambdues ribes del riu. A l’altra banda del riu hi ha actualment uns jaciments prou importants, a veure si em sabeu dir el nom.

Maqueta ciutat

Ah! per acabar dir-vos que en aquesta petita ciutat hi ha un teatre romà que malauradament no vaig poder fotografiar, perquè durant l’estiu s’hi fan molts espectacles i sobretot un festival de jazz al mes de juliol. En aquest teatre hi caben uns 11.000 espectadors.

Núria Valls

Santa Anastàsia romana

2 Replies

Tal i com explicàvem a l’article de Sant Crescentinus (De legionari a cristià), abans de la convocació de l’Edicte de Milà el 313 dC, on l’Emperador Constantí I va acceptar el Cristianisme a Roma, la religió cristiana estava prohibida i tothom que manifestés la seva fe o simpatia respecte la nova creença monoteista, podia ser condemnat a mort patint un agut i inhumà dolor. Aquest va ser el cas de Sant Crescentinus, a l’actual Itàlia. Però en aquesta ocasió us voldria parlar sobre una μάρτυς de casa nostra, una noia romana de Vil·la Primília que segons la llegenda va conéixer en persona els apòstols Sant Pere i Sant Pau i per fer pública la seva fidelitat al Cristianisme.

El nom d’Anastàsia ( ‘Αναστασία) prové del grec del verb “ἀνίστημι” que significa “fer aixecar, ressucitar” i la noia, orgullosa del nom va anar proclamant la ressurrecció dels morts i va pretendre recuperar les restes de Sant Pere i Sant Pau, en plena època romana…  Va ser condemnada per la seva fe catòlica i fins i tot davant de la mort, no va renunciar a les seves creences. Van torturar-la amb crueltat fins que van acabar decapitant-la.

Després d’aquesta Anastàsia, van aparèixer moltes seguidores que la van venerar com s’ho mereixia. De fet, la capella de Sant Anna de l’actual Premià de Dalt va ser dedicada a ella. Originalment, fou una capella paleocristiana, a més a més documentada arqueològicament per les tombes tardoromanes trobades. És la capella més antiga del terme municipal, ja que s’esmenta per primera vegada l’any 987. L’any 1508,  consta com a capella ermitana. A partir dels segles X-XI, l’ermita és restaurada amb elements romànics.

Durant la Baixa Edat Mitjana, els cristians van decidir canviar el nom d’Anastàsia pel d’ “Anna” ja que “era més fàcil de pronunciar i quedava millor”, però si tenim en compte el context històric, una altra raó podria ser evitar el contacte amb les clàssiques que tan censurades es trobaven durant la fosca Edat Medieval i d’alguna manera “cristianitzar” l’Anastàsia.

Ermita de Premià de Dalt

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí

Vindolanda, un fort únic al mur d’Adrià

9 Replies

Albert Anglès a Vindolanda

Recordeu quan vaig venir a l’institut Premià a parlar-vos sobre la meva experiència en excavar a Vindolanda? Recordeu el meu article “Vindolanda. La vida quotidiana als confins de l’imperi Romà” publicat a Sàpiens (Març 2012)? Recordeu les tauletes de fusta de Vindolanda i les reproduccions sobre les quals vàrem poder escriure amb calamus a la Magna Celebratio 2012 de Badalona?

Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio

Recordeu el que segurament és el primer testimoni d’una dona a Britànnia, Clàudia Severa, que convida una altra, Lepidina, pel seu aniversari?

Vindolanda tauleta 291. Invitació de Clàudia Severa a Lepidina.

Ahir a la 2 varen passar un documental fabulós sobre el mur d’Adrià i Vindolanda. Si no el vàreu poder veure, us el passo aquí per alimentar més en tots vosaltres, aràcnids i aràcnides, la passió pel món romà i en concret pel jaciment de Vindolanda.

A veure si ara recordeu per què el fort de Vindolanda és únic, què tenen d’especial les tauletes de fusta i per què, quan, on i com es va construir el mur d’Adrià?

Molt bon estiu i potser ens tornem a veure des de Vindolanda!

Albert Anglès Minguell
APE/S Market Research Iberia, BASF

Quin amfiteatre vaig visitar?

35 Replies

Salvete!

El 2007 vaig fer un viatge per Europa i un dels llocs que vaig visitar va ser aquest amfiteatre tan ben conservat.

Sabríeu dir-me quina ciutat vaig visitar per veure aquest amfiteatre? Hi ha un article a El fil de les Clàssiques que el tracta. És una bona pista!

Valete!

Eva Serrano

4t ESO Llatí