Tag Archives: Narracions de mites clàssics

Narracions mites clàssics 1a part: el perquè de…

Hem llegit la primera part de Narracions de mites clàssics, en què les metamorfosis esdevenen animals. Ens hem adonat que els personatges dels mites de les Metamorfosis d’Ovidi, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom dels animals, que el nostre continent i l’euro reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro, etc. També hem vist que els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; per què els llops són voraços?; per què les garses grallen? per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina? per què el rosinyol refila tan bé?… Hem fet recerca i també hem celebrat la Setmana de la ciència amb un mural amb el nom de diferents animals, la seva fitxa tècnica i una breu explicació del mite. La setmana vinent haurem d’explicar l’animal que ens ha tocat als companys i companyes. Aneu-los posant aquí i comentant l’activitat!

Discipuli discipulaeque 4t ESO Lingua Latina

Dia mundial del medi ambient amb Ovidi!

Avui, dia 5 de juny,  és el dia mundial del medi ambient. Aquest va ser establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1972. Ovidi va fer dues metamorfosis sobre l’ecologisme i el consum racional d’aigua. Grecs i romans ja van ser els primers en contaminar i en tenir consciència de preservar la natura. Si no recordeu els mites que hem llegit a Narracions de mites clàssics, i que també a Ecce pictura i a Aracne us hem fem cinc cèntims aquí:

 

Els camperols de Lícia:

Quan Latona es queda embarassada de Júpiter, Juno, enfadada l’expulsa de la terra dels déus, i ella arriba desesperada a l’illa de Delos, on, sota una olivera té els seus dos fills, Apol·lo i Diana. Quan arriba al país de la Quimera, Lícia, on fa moltíssima calor, Latona vol beure d’un riu i donar aigua als seus bessons, però uns camperols  li ho impedeixen i no li deixen beure de cap de les maneres. L’aparten delllac i remouen les aigües enterbolint-les. Ella, enfadadíssima, els condemna a viure per sempre en aquell riu i els transforma en granotes pel seu menspreu, per la manca de compassió i per la negació d’un bé comú com és l’aigua.

 

Dríope i Lotis:

Dríope, un dia va anar a un llac, per portar corones a les nimfes. Duia en braços un nen que no havia fet encara un any. Dríope va agafar unes flors per entretenir el seu fill. No esva adonar que de les flors van caure unes gotes de sang. La nimfa Lotis s’havia transformat en aquesta planta, canviant d’aspecte, però, no de nom. Dríope no ho sabia, i demanà perdò, però, els seus peus s’havien quedat clavats a terra con unes arrels i li va anar creixent una escorça fins les espatlles. De les mans li van sortir fulles, tapant-li completament el cabell. Van arribar Andrèmon i el seu pare, que la buscaven, i es van posar a bersar-la. Només li quedava el rostre sense convertir en arbre, i entre llàgrimes demana que agafin el seu nen i que quan es fes gran no agafés  flors dels arbres i que consideri tots els fruits divins.

Dríope i Lotis

s animalons, a part de plantes, arbres, flors…

Què n’opineu vosaltres? Creieu que aquests mites ovidians desprenen el valor medioambiental? Recordeu altres mites de Narracions de mites clàssics que intentin inculcar l’amor envers la natura?…

Laura Luna i Laia Bagà

1r Llatí Batxillerat

 

Ciència MMXI: L’home llop

Mites i metamorfosis

Photobucket

Setmana de la ciència, una setmana que està situada entre el 16 de novembre i el 21 d’aquests mateix més. Un període de cinc dies en els qual tots els cursos han de fer una sèrie de treballs relacionats amb ciència sigui la matèria que sigui, aquests treballs un cop acabats són exposats per tal que els altres alumnes del centre els puguin veure.

En aquest cas  llatí; en aquesta assignatura es tractava de fer una exposició en la qual apareguin diferents animals vinculats a la mitologia llatina, és a dir, les diferents metamorfosis conegudes.

Hi ha molts casos de metamorfosis i bastant coneguts, però no tots són des d’una perspectiva científica com la que ens explica l’enllaç anterior.  Per exemple, Licàon  és un home que rep la visita d’un hoste misteriós que després es presenta com el déu dels déus. Licàon, que no s’ho creu,  per demostrar que és mentida, el vol assassinar mentres dorm i així deixar clar que és un simple mortal. Abans, però,  li dóna a menjar carn humana com a part del seu malèvol pla.  El déu se n’assabenta i furiós destrossa la casa sobre l’amo i després el converteix en llop. Un llop que manté encara després de la mutació, la mateixa ferocitat representada a la cara i quasi el mateix aspecte en la pell que el personatge de Licàon. 

Com aquests i molts altres casos, les metamorfosis llatines són exposades en les parets del centre Ies Isaac Albéniz de Badalona.

Bilal Archich

Una mà de mites: Narcís

Tot dibuixant els episodis claus del mite de Narcís, a partir de Narracions de mites clàssics, volem donar-vos a conèixer el nostre muntatge audiovisual per tal de començar de cara al curs vinent una nova sèrie a Aracne fila i fila: Una mà de mites. Què en dieu? Bé, ja podeu buscar algun col·laborador perquè per fer-vos una idea general, tot i que sigui fàcil alhora és una mica complicat, jo havia d’anar alhora amb el que explicava el meu germà i no és tan senzill com sembla.
A veure què  us sembla el resultat i si realment enteneu el mite?

Georgina Tur, 4t Eso Llatí
Guillem Tur, 1r Eso

Les Equínades de Premià de Mar

Sóc molt amiga de la Marta. La conec des que érem petites i sempre hem connectat amb les nostres històries. De fet, ella forma part de la meva vida perquè hem passat moltes coses juntes.
Demà és el seu aniversari i tenia pensat de fer-li alguna cosa diferent dels altres anys, com una festa sorpresa, o anar a Port Aventura i que després es quedi a dormir a casa meva… Home,  és que si cada any li regalo una postal o un ram de flors, és per avorrir una mica…
Em sembla que em quedaré amb la festa sorpresa!

Arriba el gran dia, i em trobo a la Marta repartint invitacions pel nostre institut, però de sobte em gira la cara i se’n va.
Pregunto a la Judith, una companya de classe, que era el que donava i m’assabento d’una festa privada per celebrar l’aniversari de la Marta. Increïble era la paraula que em venia al cap, sóc la seva millor amiga i no em diu res? Com s’explica això? A veure, no ens posem nerviosos, encara queda tot un dia per endavant i suposo que la Marta em dirà alguna cosa.
Tota la gent està encantada amb la gran festa que farà a  casa seva, amb piscina, beguda, música, nois guapos i molts regals per a ella. Quina enveja!
Vaig cap a casa a dinar i després intento estudiar per l’examen que tinc dintre de dos dies, però no puc, tota l’estona que penso amb la festa, la veritat és que m’estava cansant una mica, em fa molta ràbia que la meva millor amiga s’hagi oblidat de convidar-me i que hagi avisat a noies que ni tan sols es fa.
Agafo el telèfon per trucar  la Marta i  marco el número ràpidament:
– Marta? Sóc la Georgina- Vaig dir.
– Ah hola Georgina, què vols?- Em va preguntar amb desgana.
– Què fas aquesta nit? Ho dic com que és el teu aniversari…- Li vaig retreure.
– No faré gran cosa, ja saps, estar amb la família, sopar…- Em va mentir.
– Ah doncs que et vagi molt bé, ens veiem demà a l’escola- Li vaig dir amb tristesa.
– Adéu- Va acabar.
I a sobre m’havia mentit! Com és possible? Pensava que em tindria en compte en tot moment, però ja veig que ni això. Ara penso que gent d’aquest tipus no val la pena, així que demà el matí, li giraré la cara com m’ha fet ella avui i em quedo tan ample.
La veritat és que l’endemà ella em va venir com si res i em va continuant parlant, però sentint-ho molt jo estava molt ressentida i la vaig ignorar de totes les maneres.

Quan va arribar el meu aniversari, sabeu què vaig fer? Doncs, ho vaig fer pagar amb la mateixa moneda, no la vaig convidar i tan tranquil•la, però clar ella es va enfadar i em va trucar, havia reaccionat de la mateixa manera que ho vaig fer jo.
– Ara entens pel que vaig passar?
Finalment ens vam posar en contacte d’immediat a través del Facebook, perquè s’havia muntat un merder que no se sabia com havia començat, però ens havia petrificat.  Tot plegat recordava aquell mite d’Ovidi que havíem llegit i comentat a classe de llatí.  Sort que nosaltres, de seguida, vàrem arreglar les coses i tot va quedar com sempre estava.
Amigues per sempre. Amicae in aeternum!

Georgina Tur

4t ESO Llatí

Dríope i Lotis, un mite ovidià

A veure si reconeixeu el mite d’Ovidi, llegit en la segona part de Narracions de mites clàssics a partir d’aquesta performance de Moeno Wakamatsu:

Us podeu refrescar la memòria amb aquest muntatge que he preparat ad hoc:

Estefania Paladines
4t de Llatí

Mirra en còmic!

Qui no recorda la història? L’havíeu de llegir a Narracions de mites clàssics! En quin arbre és transformada Mirra? Quin crim execrable va cometre? Quin fill en va ser el resultat? Quina és l’actualitat d’aquest antic mite ovidià? Al bloc tenim alguna altra entrada?…

Si cliqueu damunt la imatge del visor, podreu llegir el meu còmic millor. Espero que us agradi!

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/files/2010/06/rocamora.swf" width="460" height="420" wmode="transparent" /]

Vull donar les gràcies a la companya de classe Núria Yela _que com sabeu té molt bona cal·ligrafia_ i m’ha repassat el text. Ja sabeu que la Margalida s’hi fixa molt també en aquests detalls i és molt exigent: “…està bé, però si no s’entén de què serveix?”.

Carlos Rocamora
1r batx. llatí i grec

Licàon, l’home llop

Tothom recorda la història del licàntrop en el cinema! però potser no sabíeu que és un mite ovidià molt antic que nosaltres hem llegit a Narracions de mites clàssics, ed.Teide, i jo he trigat una mica en donar a conèixer el meu muntatge audiovisual. Val més tard que mai!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9WZVT6MZLzw[/youtube]

Xavi Martín 4t Llatí

Cadme i Harmonia

Aquesta és la història de Cadme i la seva dona Harmonia que està inclosa en el llibre de Narracions de mites clàssics pàg. 46 i és clar és de les Metamorfosis d’Ovidi. Ja que hem de fer una traducció d’aquesta història millor que us la mireu, així us serà molt més fàcil traduir-la.

cadmelouvre.jpg

 

Cadme era el germà d’Europa. El seu pare li va dir que anés a buscar a Europa i que no tornès sense ella, ja que havia desaparegut i no sabien per què. ( L’havia raptat Júpiter.) Com Cadme no la va trobar enlloc, va decidir anar a l’oracle per saber què havia de fer. L’oracle li va dir que havia de fundar una nova ciutat on una vaca que no havia treballat s’assegués. Va anar seguint la vaca i allà on es va parar van començar a construir una ciutat. Cadme va demanar als seus servents que anessin a buscar aigua en un bosc dels voltants. Els servents en arribar al bosc van veure un drac que els va matar a tots. Cadme en veure que els seus servents no tornaven va anar a buscar-los. Quan va arribar, els va veure a tots morts i va veure el drac. Així que el va matar. Llavors Minerva se li apareix i li diu que allò li portarà molta mala sort.
Cadme i els seus homes funden la ciutat de Tebes. Ell es casa amb la filla del Sol, Harmonia. A partir de llavors, tota la seva família i ell mateix tenen molta mala sort. I també el seu nét que era Acteó ( que és converteix en cérvol en una altra metamorfosi, pàg. 36).
Al cap de molt de temps, pensa que la ciutat de Tebes li porta mala sort i decideix anar-se’n amb la seva dona. Arriba a una altra terra i s’adona que tot el que li ha passat ha estat perquè va matar aquell drac. Així que diu ” Si és així jo també em vull convertir en rèptil” i en aquell moment es va transformar en drac. En veure això la seva dona Harmonia va dir que ella també s’hi volia convertir per viure amb el seu espòs. Així que també va esdevenir drac i van viure feliços els dos junts en un bosc pròxim.

Mercè Rodoreda en un dels seus llibres “La meva Cristina i altres contes” un conte que es titula “La Salamandra” (vid. guia per treballar-lo). Aquest conte justament està inspirat en la història de Cadme. Tracta d’una noia que està enamorada d’un noi casat, però ella no ho sap. La gent del poble es pensa que és una bruixa i la volen cremar. Quan la noia està a la foguera, es converteix en una salamandra i fuig.

Sara Pèrez Hernández 2n Batx. Llatí i Grec.