Tag Archives: Mitologia

Les dones d’aigua

Dijous 17 de juny, l’espai Terra de Tv3 va emetre un interessant reportatge sobre les anomenades “dones d’aigua”, ancestrals llegendes que, al llarg de la història, han proliferat en els indrets de la Catalunya més rica en aqüífers o sistemes fluvials. Les dones d’aigua són éssers màgics conreats per l’imaginari popular, als quals se’ls atribueix dots curatives, fantàstiques o inclús, en alguns casos, malignes. Us convido a mirar aquest reportatge del programa que condueix Tomàs Molina cada vespre a TV3, i que, en acabar, esbrineu i detalleu el lligam de les dones d’aigua catalanes amb altres éssers de característiques molt semblants de la mitologia grega.

Gabi

Una nova Antígona, de Benjamín Gomollón

Vull fer ressó d’un esdeveniment teatral que tindrà lloc a Badalona el dia 18 de juny. El grup de teatre format pels actors Mario Carmona, Quim Collado, Genís Lama, alumnes de l’instiut Ventura Gasol, i les actrius Gloria Miret i Sara Martínez, de l’Isaac Albéniz, sota la direcció de Benjamín Gomollón, ens presenten al teatre de la Cooperativa la Moral de Badalona (c/ Güell i Ferrer 86-92) una nova Antígona. Obra del mateix director, continua la tradició del mite, arrelat a la immortal peça de Sòfocles.

Marie Spartali Stillmann, Antígona, c. 1920

[Font: Pittsburg State University]

Tindreu l’ocasió, tots els assistents, de gaudir per un preu de 3 euros, del debut d’una nova companyia de la ciutat, formada per alumnes dels Instituts Isaac Albéniz i Ventura Gassol.

Segons paraules de l’autor, “veureu com la lluita entre germans ha acabat amb la mort d’ambdós i ha fet que a un d’ells, Polinices, per ordres de Creont, li sigui negat un sepulcre digne. És aleshores quan Antígona, desafiant les lleis i al costat del seu company Hemó, decideix enterrar-lo.

Entrareu dins del món màgic de la mitologia clàssica i descobrireu que fets com l’amor, l’honor i el deure tenen fonament en la poesia i el pensament de l’Antiguitat, sempre capaç de renéixer, un cop i un altre”.

Trobareu informació més detallada al Facebook.

Els desitgem moltíssima sort, especialment a l’autor i director, company d’universitat de la Margalida i meu. I, com no, també als joves actors i actrius pel seu valor i dedicació.

Com se sol dir en l’àmbit teatral i amb perdó,

MOLTA MERDA!

O en grec,

Καλή τύχη!

Els ocells i la mitologia

Segons Apol·loni de Rodes, el mascaró de proa de la nao de Jàson, l’Argo, estava fet de roure del bosc sagrat de Dodona i podia parlar el llenguatge dels ocells. En la mitologia grega es podia obtenir el llenguatge dels ocells per mitjans màgics. Es deia que Demòcrit, Anaximandre, Apol·lonio de Tiana, Tirèsias, Melamp i Esop podien entendre els ocells.

Zeus, el romà Júpiter, pren la forma d’àguila per raptar el jove Ganimedes o de cigne per seduir Leda. Els déus sovint es transformen en ocell i cada un té el seu preferit. Els ocells són missatgers dels déus i encara avui les aus migratòries són un bon senyal d’un canvi de temps.  La mitologia  també és ornitogonia, és a dir, explica històries d’herois i heroïnes transformats en aus.   En aquest sentit, val a esmentar el romà Ovidi que en les seves Metamorfosis explica l’origen d’algunes aus i el motiu de les seves transformacions gairebé sempre com a pena o càstig de les seves culpes. Tot seguit us he preparat un llibret ornitogònic que espero que us agradi:


 

Us agraden els ocells? A mi molt, moltíssim! He descobert que a la Margalida també!

Jaume Salinas

4t ESO llatí

Medea, enamorada

Mentrestant, Medea jeia a la seva cambra amb el pit terriblement ferit per la fletxa d’Eros. Al cor i al cap només hi tenia Jàson, i el plorava com si fos mort. També ella, així com Argos, s’adonava que podia salvar-lo amb la seva màgia, i es demanava què havia de fer. EStimava el foraster, però no volia trair Eetes, el seu pare… El viatge dels argonautes, ed. Teide pàg. 69

Us heu llegit El viatge dels argonautes en adaptació d’Antoni Garcia Llorca? Heu fet el QV Jàson i Medea en el Fil Moodle de Grec 1? Heu comentat Jàson en el cinema?… Ho demostreu, doncs, comentant amb tota mena de detalls el paper que hi juga l’amor en l’obra? Vigileu l’expressió i l’ortografia i eviteu al 100% tot el que no sigui de collita pròpia, poc valor té per no dir gens el retalla i enganxa.

N.B.: “De l’amor a l’odi: l’autodestrucció de Medea” dins el programa de ràdio educativa El magazin dels sentiments, de M.Capellà:

Download link

Love of Lesbian “Me amo”

Escoltant un dels meus grups preferits, Love of Lesbian, vaig trobar una cançó molt maca, amb bastants referents clàssics: “Me amo”.

Edip Rei, Electra, Narcís, … us sonen aquests noms? Doncs, en aquesta cançó es fa una barreja molt curiosa, i acaba composant una estrofa amb aquests tres personatges o, més ben dit, conceptes que en deriven d’aquests personatges. No són d’origen llatí, però sí que els romans els van adaptar i adoptar de la mitologia grega.

[youtube]https://youtu.be/aEllVCvbJKA[/youtube]

“Hoy voy a decirlo: ¡cómo me amo!
Y tú ya no puedes hacerme daño.
Soy un ser divino, ven a adorarme.
¡Qué buena suerte amarme tanto!

Di no al pánico, sin pánico, sin pánico, no al pánico.
Edipo contra Electra,
narcisismo es lo que impera.
Qué simpático, simpático, carismático, simpático.
Edipo contra Electra,
tus complejos a la hoguera, ¡ya! “

La segona estrofa és la que té més referents clàssics. Anem per ordre!
Pánico, que ho repeteix ja quatre vegades, és un hel·lenisme: és una paraula d’origen grec que van adaptar els romans a la seva pròpia llengua, el llatí. Pànic, en català, prové de la paraula grega Πανικός, que fa referència al personatge Πάν, el semidéu dels pastors i del bestiar. La paraula pànic, originalment, s’utilitzava per a fer referència a la por que patia el bestiar durant les tempestes, a causa dels llampecs i dels trons, i que, avui en dia, fem servir per a definir la intensa sensació d’agoixa fruit de la por.
êdip Rei és un personatge extret d’una història mitològica, també d’origen grec. En aquesta història, per fer un resum, el pare d’Èdip veu en el seu futur que el seu fill el mataria, així que el va separar d’ell i de la seva mare. Un cop Èdip es va fer gran, per casualitats del destí, una successió de fets van aconseguir que es fes realitat la visió del oracle al que va acudir el seu pare. Un cop va haver matat al seu pare, sense saber que ho era, va casar-se amb la seva mare, i, gràcies a això, el nom d’Èdip també dóna nom a un fenòmen psicològic: el complex d’Èdip.
El complex d’Èdip és un fenomen segons el qual l’infant se sent atret pel progenitor de sexe contrari, encara que, precisant, només relata l’amor i l’impuls sexual que sent el nen envers la seva mare. Aquest fenomen va ser descrit per primer cop pel psicoanalista Sigmund Freud.
Electra, molt similar a Èdip, també forma part d’una història de la mitologia grega. La protagonista, que dóna nom a la història, i també, igual que a Èdip, un fenòmen psicològic molt similar. És l’atracció sexual i emocional que sent la nena cap al seu pare, mentre que el complex d’Èdip és l’amor del fill envers la mare.
A la cançó, l’autor enfronta aquests dops conceptes. Una mica abstracte, veritat? Què vol dir l’autor amb aquesta antítesi? S’accepten propostes!
El següent vers, com no, també té una referència a les clàssiques. Narcisisme, paraula que prové de Narcís, un personatge de la mitologia grega que els romans van adaptar, igual que Electra o Èdip el Rei. De què tracta Narcís? A grans trets, com heu pogut llegir a Narracions de mites clàssics (ed. Teide) era un noi tan guapo que, en mirar-se el seu propi reflex a l’aigua, va enamorar-se d’ell mateix, i va acabar patint les conseqüències. Així doncs, narcisisime es defineix com la malaltia psicològica que provoca un excès de confiança en les habilitats pròpies, portant a qui la pateix a entendre la realitat d’una manera desfigurada. Almenys això és el que va dir Sigmund Freud quan va introduir el terme “narcisisime” a la psicologia. Però realment el narcisisme és una malaltia? Jo, igual que l’autor de la cançó, tal i com es pot veure segons la primera estrofa que he penjat aquí, creiem que, fins a cert límit, és bo ser una mica narcisista, sense passar-se!
A mi aquesta cançó (molt i molt maca, per cert) m’ha fet pensar una mica, i n’he extret un missatge; si no t’estimes tu mateix, qui ho ha de fer? Sabeu amb quina paraula, formada per un ètim grec i un de llatí, ho podríem resumir? Així doncs, mentre hi penseu i l’encerteu ¡tus complejos a la hoguera, ya!
PD: El nom del grup, no és una mica sospitós també?

Toni Moreno
1r batx. Llatí

Le sort de Circé

Dans son album Mutatis mutandis, Juliette chante avec beaucoup d’humour l’histoire d’une des plus grandes magiciennes de l’Antiquité Grecque, Circé, qui a – entre autres – changé les compagnons d’Ulysse en pourceaux.

Le sort de Circé PDF

Robert Delord Le sort de Circé
Latine loquere
Lycée du Dios
Grenoble

Les Danaides o la frustració

Del mite de les Danaides no en sabia res, tret que donaven origen a l’expressió castellana “el tonel de las Danaides” o la catalana “un pou sense fons” (sabeu què signifiquen i quan s’apliquen?) i que, segons la Margalida Antoni Saliere en va fer una òpera.

Què en sabeu vosaltres? Creieu que encara les Danaides simbolitzen la decepció, la frustració actual?

Lina Velasco
1r batx. Grec i llatí

Louise Bourgeois, la moderna Aracne

A rel la mort de Louise Bourgeois el passat dia 31 de maig de 2010 als seus 98 anys caldria parlar hic et nunc d’aquesta moderna Aracne. Sabeu qui és Louise Bourgeois? Segur que sí, però us refrescaré la memòria: fou una escultora d’origen francès que va passar part de la seva vida a Nova York, una de les figures més rellevants de l’art contemporani i de l’escultura del segle XX, molt coneguda per les seves enormes aranyes, que anomenava ‘Maman’ i exposava arreu del món, entre altres llocs, a l’esplanada del Guggenheim de Bilbao, fet que té a veure amb la vida adúltera del seu pare, propietari d’una fàbrica que restaurava tapissos i de la seva mare, una excel·lent teixidora.
“L’aranya és una oda a la meva mare”, va dir en una ocasió l’artista. “Ella ha estat la meva millor amiga. Com les aranyes, la meva mare teixia. Com les aranyes, la meva mare era molt intel·ligent. Com les aranyes, la meva mare era protectora”.

A la gàbia hi ha peces que havien pertangut a la seva mare:

Doncs, bé, tot això no us recorda el mite que dóna nom al nostre bloc? el mite d’Aracne, és clar que sí!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=7YMlDH1R8Ac[/youtube]

(N.B.: Article publicat gràcies a un amable correu de la Dra. Esperança Borrell i de les connexions fetes per Mònica Miró Vinaixa).

Mirra en còmic!

Qui no recorda la història? L’havíeu de llegir a Narracions de mites clàssics! En quin arbre és transformada Mirra? Quin crim execrable va cometre? Quin fill en va ser el resultat? Quina és l’actualitat d’aquest antic mite ovidià? Al bloc tenim alguna altra entrada?…

Si cliqueu damunt la imatge del visor, podreu llegir el meu còmic millor. Espero que us agradi!

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/files/2010/06/rocamora.swf" width="460" height="420" wmode="transparent" /]

Vull donar les gràcies a la companya de classe Núria Yela _que com sabeu té molt bona cal·ligrafia_ i m’ha repassat el text. Ja sabeu que la Margalida s’hi fixa molt també en aquests detalls i és molt exigent: “…està bé, però si no s’entén de què serveix?”.

Carlos Rocamora
1r batx. llatí i grec

Leda i el cigne, pervivència d’un mite

Entre els amors de Zeus (Europa, Ganímedes…), m’ha cridat moltíssim l’atenció pel seu erotisme la manera en què el pare dels déus i els homes va seduir Leda. En sabeu el mite? Coneixeu la seva pervivència en la literatura i l’art occidental? Voleu investigar més? Per què encara té pervivència?…

Tot seguit us presento un poema del noucentista català Josep Carner (1884-1970) en què a La inútil ofrena (1924), antologia de poemes que fan referència a l’amor, descriu la unió entre el déu i la virginal Leda:

LEDA INNOCENT

Aquell matí, Leda innocent, besaves
el cigne de vivíssimes clarors
a tu vingut entre les aigües blaves
amb el coll cabdellat, tot amorós.

Ses ales foren aviat esclaves
de tos braços de vori; tremolors
dava el frec de sa ploma, i comparaves
l’ocell vençut, ton braç victoriós.

Tot amagant el cap, ell es fenyia
poc avinent, amb graciosa por,
inquiet de la teva companyia.

Tu vas perdre una mica la color.
ell, tanmateix, com en el llac solia,
va fer en la teva sina cabussó.

JOSEP CARNER, Ofrena


No deixeu de visionar el poema Leda del poeta nicaragüenc Rubén Darío (1867-1916) amb imatges i versos d’alta càrrega eròtica:

Si voleu resseguir la influència del mite de Leda en l’art, en aquest muntatge audiovisual hi trobareu l’obra de diversos pintors i escultors que han immortalitzat un tema tan sensual i voluptuós:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DBg0AHqbbsw" width="450" height="350" wmode="transparent" /]

Espero que amb els vostres generosos comentaris m’ajudeu a completar aquest apunt sobre la pervivència del mite de Leda. Tots junts podem!

Maria