Escoltant un dels meus grups preferits, Love of Lesbian, vaig trobar una cançó molt maca, amb bastants referents clàssics: “Me amo”.
Edip Rei, Electra, Narcís, … us sonen aquests noms? Doncs, en aquesta cançó es fa una barreja molt curiosa, i acaba composant una estrofa amb aquests tres personatges o, més ben dit, conceptes que en deriven d’aquests personatges. No són d’origen llatí, però sí que els romans els van adaptar i adoptar de la mitologia grega.
[youtube]https://youtu.be/aEllVCvbJKA[/youtube]
“Hoy voy a decirlo: ¡cómo me amo!
Y tú ya no puedes hacerme daño.
Soy un ser divino, ven a adorarme.
¡Qué buena suerte amarme tanto!
Di no al pánico, sin pánico, sin pánico, no al pánico.
Edipo contra Electra,
narcisismo es lo que impera.
Qué simpático, simpático, carismático, simpático.
Edipo contra Electra,
tus complejos a la hoguera, ¡ya! “
La segona estrofa és la que té més referents clàssics. Anem per ordre!
Pánico, que ho repeteix ja quatre vegades, és un hel·lenisme: és una paraula d’origen grec que van adaptar els romans a la seva pròpia llengua, el llatí. Pànic, en català, prové de la paraula grega Πανικός, que fa referència al personatge Πάν, el semidéu dels pastors i del bestiar. La paraula pànic, originalment, s’utilitzava per a fer referència a la por que patia el bestiar durant les tempestes, a causa dels llampecs i dels trons, i que, avui en dia, fem servir per a definir la intensa sensació d’agoixa fruit de la por.
êdip Rei és un personatge extret d’una història mitològica, també d’origen grec. En aquesta història, per fer un resum, el pare d’Èdip veu en el seu futur que el seu fill el mataria, així que el va separar d’ell i de la seva mare. Un cop Èdip es va fer gran, per casualitats del destí, una successió de fets van aconseguir que es fes realitat la visió del oracle al que va acudir el seu pare. Un cop va haver matat al seu pare, sense saber que ho era, va casar-se amb la seva mare, i, gràcies a això, el nom d’Èdip també dóna nom a un fenòmen psicològic: el complex d’Èdip.
El complex d’Èdip és un fenomen segons el qual l’infant se sent atret pel progenitor de sexe contrari, encara que, precisant, només relata l’amor i l’impuls sexual que sent el nen envers la seva mare. Aquest fenomen va ser descrit per primer cop pel psicoanalista Sigmund Freud.
Electra, molt similar a Èdip, també forma part d’una història de la mitologia grega. La protagonista, que dóna nom a la història, i també, igual que a Èdip, un fenòmen psicològic molt similar. És l’atracció sexual i emocional que sent la nena cap al seu pare, mentre que el complex d’Èdip és l’amor del fill envers la mare.
A la cançó, l’autor enfronta aquests dops conceptes. Una mica abstracte, veritat? Què vol dir l’autor amb aquesta antítesi? S’accepten propostes!
El següent vers, com no, també té una referència a les clàssiques. Narcisisme, paraula que prové de Narcís, un personatge de la mitologia grega que els romans van adaptar, igual que Electra o Èdip el Rei. De què tracta Narcís? A grans trets, com heu pogut llegir a Narracions de mites clàssics (ed. Teide) era un noi tan guapo que, en mirar-se el seu propi reflex a l’aigua, va enamorar-se d’ell mateix, i va acabar patint les conseqüències. Així doncs, narcisisime es defineix com la malaltia psicològica que provoca un excès de confiança en les habilitats pròpies, portant a qui la pateix a entendre la realitat d’una manera desfigurada. Almenys això és el que va dir Sigmund Freud quan va introduir el terme “narcisisime” a la psicologia. Però realment el narcisisme és una malaltia? Jo, igual que l’autor de la cançó, tal i com es pot veure segons la primera estrofa que he penjat aquí, creiem que, fins a cert límit, és bo ser una mica narcisista, sense passar-se!
A mi aquesta cançó (molt i molt maca, per cert) m’ha fet pensar una mica, i n’he extret un missatge; si no t’estimes tu mateix, qui ho ha de fer? Sabeu amb quina paraula, formada per un ètim grec i un de llatí, ho podríem resumir? Així doncs, mentre hi penseu i l’encerteu ¡tus complejos a la hoguera, ya!
PD: El nom del grup, no és una mica sospitós també?
Toni Moreno
1r batx. Llatí
Toni, estic al·lucinada de la quantitat de referents clàssics en la música actual que jo desconec. Sort en tinc de vosaltres! Passa-li l’enllaç a l’Uri i que es posi a fer recerca de seguida que acabi amb els exàmens.
Per cert, ahir vaig llegir un article molt interessant i en aquesta línia en el País: ¿Por qué se termina el amor? http://www.elpais.com/articulo/portada/termina/amor/elpepusoceps/20100606elpepspor_8/Tes
Hola!!! Toni, está molt bé aquest article, i mai millor dit, ja que per el meu treball de recerca em va molt i molt bé! Aquest tipus d’articles m’ajuden molt amb la meva recerca i la meva recreació del treball de recerca, es a dir, que agraeixo molt aquest tipos d’articles.
La cançó, com suposo que intueixes no es molt de la meva gamma, i no m’agrada masa, pero això no te gaire importancia… El que es important son els referents clàssics que apareixen, sobretot a la segona estrofa de la cançó, amb personatges de la mitología grega.
De fet, ara es fa molt, això de posar titols o referents classics en la musica actual, no creieu que aquesta es una manera de veure que tant el llatí com el grec no están gens morts, i que encara segueixen sent molt importants per a nosaltres mateixos?
Uri, ja ho vas posant tot al teu Google docs? No et queixaràs, eh!
Hola Margalida!
Primer de tot enhorabona pel teu blog i enhorabona als alumnes d’Aracne per la feina tan interessant que fan.
I ara anem al gra: per a l’Uri i el seu treball de recerca, li recomano que passi per L’ombra d’un somni on trobarà al més de maig dues o tres entrades en les quals es parla de música i clàssiques (La heavy guerra de Troia, Atlàntida,Carpe diem) a l’abril pot trobar referències a Media naranja, al febrer les té a Top 10 de música clàssica i mite de Dafne.
Em sembla que no hi ha cap etiqueta que el pugui ajudar en la cerca, així que paciència!
I per acabar, Uri, et felicito afectuosament pels teus RAPS; pensa que el primer contacte que van tenir els meus alumnes amb les TIC en clàssiques va ser a través del teu Rap de l’Alfabet Grec, boníssim per cert.
Salutacions i ànims per acabar aquesta mica de curs que ens queda!
Moltes gràcies, Laura! L’Uri estarà contentíssim; a veure què en diu? Bon acabament de curs!
Enhora bona Toni pel teu article,has argumentat a la perfecció el que has analitzat de la lletra d’aquesta canço.
Jo personalment penso que aquesta canço vol realçar el sentiment d’individualisme i el desfer-se dels prejudicis causats per un model de societat reduit. Utilitzant uns episodis mítics molt representatius de llibertat d’expreció fins al punt de sobrepassar els extrems.
Hola!
L’article m’ha semblat molt interessant!
En primer lloc, explicaré una mica la història de Narcís. Com bé s’explica a l’article, era un noi que s’estimava tant a ell mateix que va patir les conseqüències del seu egocentrisme. Concretament, un dia va veure el seu reflex en un llac. Va atansar-s’hi tant que va acabar caient i ofegant-se. Tot per veure i admirar el seu reflex!
A continuació paralré una mica d’Electra, ja que pertany al cicle micènic i és el tema que estic treballant ara a classe. Electra era filla d’Agamèmnon i Climnestrea. La seva mare, presa pel despit envers Agamèmnon, va assassinar-lo amb l’ajut d’Egist, el seu amant. Anys més tard de la seva mort, Electra i el seu germà Orestes van planificar la venjança contra la seva mare i Egist: Orestes, fent-se passar per estranger, entra al Palau i mata Egist i Climnestrea.
Responent a alguna de les qüestions proposades a l’article, jo crec que el narcisisme no és una malaltia, sinó una qualitat que tenen algunes persones. Penso que no és bo ser narcisista, però és important estimar-se un mateix.
Crec que la paraula que podria resumir el narcisisme és l’egocentrisme.
Finalment, el nom del grup ve de Lesbos, que era una illa grega del mar Egeu on tenia seu l’escola de poesia de Safo. Es deia que a l’escola de poesia per a dones tenien relacions entre elles. D’aquí ve el nom del lesbianisme.
Adéu!
Bonum Diem!
La cançó no l’havia sentida mai, ja l’escoltaré i crec que reflecta molt el que és ser una narcissita, ja que diu que no li podrà fer mal ja que el és diví i coses així, molt bó!!
Ave!!
Pingback: Dia de la Internet Segura: és narcisista la nostra identitat digital? | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Què vol dir ser narcisista? Narcisisme? | L'univers clàssic dels nostres mots
La cançó em sembla una cançó que mostra bastant el que és el narcissisme, ja que no li podrà fer mal.