Tag Archives: Etimologia

De “grec” al també grec “Oikos”

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=TKNP4btaRSs[/youtube]

Com bé deveu saber el que és grec és tot un reclam publicitari i El griego de Danone ahora se llama Oikos. He vist aquest estiu l’anunci -per cert actualitzat amb el canvi de nom- i m’he recordat de les classes de grec amb la Lida i evidentment del nostre blog.

Com bé sabeu i com ho té molt clar la iaia grega de l’anunci, el iogurt grec es fa des de fa anys i anys (χρόνια και χρόνια) a casa. No hi ha apunt aràcnida sense pregunta i sense feina per comentar; per tant com s’escriu en caràcters grecs Oikos (no us oblideu dels accents i esperits del grec clàssic; en majúscula no en poseu cap ni un!) i quins mots derivats tenim en català i en altres llengües? Què heu “pillat” del grec modern de la iaia perquè us recorda el grec clàssic? Coneixeu més anuncis inspirats en el món grec?

Acabeu de passar un bon estiu, aprofiteu les classes de grec i que tingueu un molt bon curs.

Χρόνια και χρόνια! Anys i anys! Anys i panys que diem!

Víctor Barranco
Alumne de CF

Una vil·la romana a prop de Valladolid

Introducció

Aquesta Setmana Santa he visitat la ciutat de Valladolid amb la meva família. És una ciutat amb molta història: des dels segles de reconquesta i repoblament, fins a l’actualitat, que és la seu del govern autonòmic de Castella i Lleó. A més, no s’ha d’oblidar que, durant l’època dels Reis Catòlics, la ciutat va viure un gran esplendor i, després, amb l’emperador Carles V, es va convertir en una de les capitals de l’imperi espanyol. Doncs bé, no gaire lluny de Valladolid podem retrocedir encara més en la història i comprovar que els romans també van deixar petjada en aquesta zona d’Hispània. En un poble de la província de Valladolid, anomenat Almenara de Adaja, es troba un jaciment arqueològic que ara s’ha convertit en museu.

Es tracta d’una antiga vil·la del segle IV, de l’època tardo-romana, que va ser descoberta casualment per un pagès, a finals del segle XIX. Un dia, mentre llaurava el camp, va trobar les restes d’un mosaic. A partir de llavors, els experts van anar fent excavacions a la zona, fins que l’any 1994 el conjunt va ser protegit i declarat “Bé d’interès cultural”. No és pas l’únic que hi ha a Castella; a la província de Palència també es pot visitar la vil·la romana de La Olmeda.

Descripció del conjunt:

Entorn geogràfic: El terreny se situa a la riba dreta del riu Adaja, en una zona de camp de l’altiplà castellà, que correspon a un terreny de terrasses fluvials. Aquesta condició va permetre que s’hi assentés un poblat prehistòric i, sobre aquest, una vil·la romana.

Estructura de la casa: Es tracta d’una casa de camp, propietat d’una família romana benestant. Cal pensar que la casa té dos peristyla, i, entorn d’ells, hi ha una trentena d’habitacions.

Foto: Joan Molar

Algunes d’aquestes habitacions eren destinades als convidats als actes socials que s’organitzaven a la vil·la. En la visita a la reconstrucció de la casa, les guies parlen de la importància de les festes i celebracions. Per aquest motiu, s’ha reconstruït amb detall el triclinium, que era el principal lloc on se celebrava la cena, l’àpat principal del dia per als romans, i molt abundant quan hi havia convidats.  

Foto: Joan Molar

En el jaciment, destaquen dos elements importants: les termes i el mosaic de Pegàs. De la resta s’han conservat els basaments d’algunes habitacions (la sala tri lobulada és una de les més ben treballades)

Foto: Joan Molar

i restes de mosaics que les adornen.

Foto: Joan Molar

Els elements més destacats:

Les termes: Es tracta d’unes termes privades però força completes, ja que, com he dit, la família tenia una bona posició social. Les termes disposen d’un vestíbul, anomenat apoditerium, que servia de vestidor (és a dir, per canviar-se de roba abans d’entrar a les termes).

Foto: Joan Molar

Segueixen les sales del frigidarium i del tepidarium. En la primera hi havia un espai on es feien massatges als senyors i als convidats de la casa. Al costat seu, hi havia les latrines, un lloc que, durant l’època romana, era un espai de debat (s’hi van arribar a firmar pactes importants i estratègies militars).

Foto: Joan Molar

Tot això queda molt ben explicat en la visita a la vil·la reconstruïda. Finalment, trobem el caldarium, molt interessant, perquè permet veure el sistema de calefacció de l’aigua, a través d’uns forns situats sota el sòl de la casa. Precisament en la zona del caldarium, el mosaic que decorava totes les termes ha desaparegut parcialment, per culpa de l’alta temperatura que emetia la caldera o praefurnium i es trasmetia a través de l’hypocaustum.

Foto: Joan Molar

Com a curiositat, la guia que ens acompanyava en la visita a la vil·la reconstruïda, ens va explicar que, en les antigues cases castellanes, hi havia una habitació que rebia directament l’escalfor de la xemeneia situada a la planta baixa. Aquesta habitació era anomenada “la gloria” perquè s’hi estava molt calent, durant els mesos d’hivern, que són molt durs a Castella, a diferència de la resta de la casa, que era molt freda. El sistema de transmissió de la calor era tan potent que, en les “glòries”, no s’hi podia caminar descalç, ja que els peus cremaven, i, si s’hi anava amb xancletes, es desfeia la sola de goma.

Després de donar la volta a tota la vil·la i de veure algunes sales per a convidats i d’altres per a la família dels propietaris, trobem un saló, no gaire gran, amb un mosaic espectacular, sobretot pel seu estat de conservació. És el mosaic de Pegas, que recrea la llegenda de Pegas i la font d’Hipocrene. Pegas, el cavall alat, havia nascut de la sang que va brollar del cap de Medusa quan Perseu el va tallar. Segons Ovidi, en el mont Helicó s’havia celebrat un concurs de cant que havia enfrontat les Muses i les Pièrides; l’Helicó estava tan satisfet de sentir aquells cants harmònics que creixia i creixia, tot content, i s’enlairava tant que amenaçava de tocar el cel. Pegas va anar a la muntanya, enviat pel déu Neptú, i va colpejar el terra del mont Helicó amb el casc de la seva peülla; immediatament, en va brollar una font, la font Hipocrene, que etimològicament significa “font del cavall”. Les seves aigües eren màgiques, ja que estaven beneïdes per les muses i inspiraven els poetes que en bevien. Segons el poeta grec Hesíode, el mot Pegas també es relaciona amb la paraula “font”. Aquesta bellíssima història és representada amb detall en el mosaic de la vil·la romana.

Font: Viquipèdia

 Qüestions:

 1. Les termes de la vil·la romana d’Almenara-Puras tenen una coincidència amb els banys que es conserven en una ciutat francesa. Sabeu quina és aquesta coincidència? Expliqueu-la. 

2. Mireu bé els enllaços i digueu quina relació hi ha entre el mont Helicó, Hesíode i les Muses.

3. Quins altres exemples de vil·les romanes coneixeu, a Badalona, a Catalunya o a d’altres llocs? Comenteu-ne les principals característiques.

4. Segur que heu vist algun mosaic romà; feu-ne una descripció breu.

5. Finalment, repasseu el tema de la domus romana i digueu quines parts en són esmentades a l’article, tot explicant-ne les característiques. Fixeu-vos en les imatges.

Pau Molar

Setmana de la ciència MMXIII AD

Un any més arriba la setmana de la ciència a l’institut Isaac Albéniz, i els alumnes de Grec i Llatí hem estat treballant força en els nostres articles i presentacions.

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO han preparat una exposició relacionada amb l’origen mitològic d’alguns instruments, amb el títol d’Instruments mitològics. Cada instrument (lira, cítara i siringa) s’estudia des de dos punt de vista: el tècnic i el mitològic.
  • Les alumnes de Grec de 1r de Batxillerat hem estat preparant uns articles i exposicions relacionats amb ètims grecs relacionats, d’una o altra manera, amb el so. És per això que el conjunt es titula Etimologies sonores.
  • Tot i que no depèn directament de les matèries de Clàssiques, hem fet un cop d’ull a les exposicions de 1r (Ciències naturals) i 2n (Física i química) d’ESO, on hem trobat també traces de referències clàssiques. 

Aquí us deixem l’enllaç als articles realitzats per les alumnes de Grec de 1er de Batxillerat:

A continuació us presentarem un vídeo, en el qual es mostrarà el treball fet pels alumnes de 1er i 2n d’ESO, i el resultat de l’exposició al suro feta pels alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat relacionat amb les clàssiques.

[youtube]http://youtu.be/7YPo18q0CSk[/youtube]

Aprofitant un comentari que ha deixat un company nostre de 4ESO a l’entrada “Carpe diem” de Llatinismes “in situ”, ens hem adonat que un dels poemes que ha citat esta relacionat amb l’exposició Instruments mitològics dels alumnes de 4t d’ESO:

A HORACI

Pollença, 1854-1922
Costa i Llobera, Miquel

“Príncep afable de la docta lira, 
mestre i custodi de la forma bella: 
tu qui cenyires de llorer i murta 
doble corona, 

ara tolera que una mà atrevida 
passi a mon poble la que amb tal fortuna 
tu transportares al solar de Roma 
cítara grega”. 

  • Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics? I amb l’expressió llatina comentada? Si accediu al recull de llatinismes, us serà més fàcil esbrinar-ho. També podeu buscar informació sobre l’autor del poema.
  • A partir del vídeo i els enllaços, us convido a comentar les tasques dels companys i a fixar-vos-hi bé, perquè algunes de les coses que s’hi expliquen  les haureu de saber un moment o altre, fins i tot la relació entre el sol i la mitologia que presenten els de 2n d’ESO al seu mural.
  • D’altra banda, convido als autors de les feines esmentades en aquest recull a explicar el procés i les dificultats de la seva realització.

Anna Ferrón

Grec 1r Batxillerat

Etimologies sonores: οὖς, ὠτός (τὸ)

En el meu artιcle us presentaré l’etimologia de la paraula οὖς, ὠτός (τὸ), que prové de la paraula proto-indoeuropea *h₂ṓws, la qual com a nom vol dir “orella”. La nostra paraula té el mateix significat.
En diferents dialectes de la llengua grega podem veure un canvi d’aquesta paraula, per exemple al dòric ὦς.

Aquí deixaré la declinació en nominatiu i acusatiu, que hem estudiat fa poc les meves companyes i jo, de οὖς, ὠτός (τὸ) per a qui ho pugui necessitar:

Cas
Singular Plural
NominatiU τὸ οὖς τὰ ὦτα
Acusatiu τὸ οὖς τὰ ὦτα

D’aquesta paraula prové el prefix ot(o)-, que fa referència a coses que tenen a veure amb l’oïda com otitis. En aquest cas, ot- fa referència a l’oïda i -itis és un sufix que vol dir “infecció”.

Us mostraré paraules en diferents llengües que provenen d’aquest mot i el seu significat, que és clar, té a veure amb la paraula protagonista d’aquest article.

 Castellà  otorrinolarinogología  otorrinolaringólogo
 Català  otorinolaringologia  otorinolaringòleg
 Francès  oto-rhino-laryngologie  oto-rhino-laryngologiste
 Anglès  otorhinolaryngologist  otorhinolaryngologist
 Portuguès  otorrinolaringologia  otorrinolaringologista
 Alemany  Otorhinolaryngologie  Otorhinolaryngologe

Aquestes són dues paraules que suposo que coneixem tots, però per si de cas, explicaré què signifiquen:

  • Otorrinolaringologia: és l’especialitat mèdica que estudia i treballa sobre l’orella, el nas i la gola
  • Otorrinolaringòleg: metge especialista en l’otorrinolaringologia.

Per últim, us deixaré un vídeo amb altres exemples que contenen aquest prefix, que dóna a la paraula un significat relacionat amb la seva etimologia: orella, oïda…

I ara unes preguntes:

  • Ja coneixem el significat del prefix oto-, però totes les paraules d’exemple, tant al vídeo com a la graella de les llengües, estan compostes per aquesta paraula i una altra de procedència grega. Podríeu dir quin és el significat i la forma grega de l’altra ètim?
  • Podries fer la declinació en nominatiu i acusatiu singular, de les paraules esmentades en l’anterior pregunta?
  • Coneixes una altra paraula que tingui a veure amb l’oïda i tingui la partícula oto-? Si es així, posa-la.

Χαίρετε!

Μαρισόλ Μάρρο Ρεδόνδο

Etimologies sonores: μέλος, -ους (τὸ)

Χαíρετε!

Un any més arriba la setmana de la ciència a l’Isaac Albéniz, i com no podia ser d’una altra manera, les alumnes de grec també hi participem amb les nostres aportacions lingüístiques i etimològiques. La meva tasca aquest any consisteix a explicar-vos l’etimologia de la paraula μέλος, -ους (τὸ), és a dir, que us feu una petita idea d’on prové i quina relació té amb la actualitat.

μέλος, -ους (τὸ): Per començar, podem dir que aquesta paraula és neutra, ja que com es pot observar en el seu enunciat, l’article que li correspon és τὸ. La seva categoria gramatical és de substantiu i pertany a la tercera declinació.
El significat de la paraula μέλος, -ους (τὸ) és “cant o poesia”, d’aquí que el seu ús estigui molt relacionat amb la temàtica musical. Aquí us deixo alguns exemples de paraules relacionades amb la música que tenen com a arrel μέλος:

CATALÀ CASTELLÀ FRANCÈS PORTUGUÈS ITALIÀ
 MELODIA  melodía  mélodie  melodia melodia
 MELOMANIA   melomanía mélomanie  melomania melomania
 MELODRAMA  melodrama  mélodrame  melodrama  melodramma
 MELÒDIC   melódico  mélodique  melódico melodico
 MELODISTA  melodista  mélodiste  melodista melodista
 MELOPEA   melopea cuite  melopéia melopea

 

  • Algú sap alguna paraula fora de l’àmbit musical que provingui de l’arrel grega μέλος?
  • Sabríeu definir i relacionar amb l’arrel μέλος algunes de les paraules dels exemples? 
  • Al següent vídeo apareixen algunes fotos numerades, les podríeu relacionar amb els mots corresponents, que apareixen a la llista d’exemples?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lM9KH3Zgw3A[/youtube]

Mónica Martínez Segura 1.2

Etimologies sonores: ἀκούω

Com cada any durant el mes de novembre, els alumnes de l’institut Albéniz de Badalona celebren la setmana de la ciència. Siguin de ciències o bé de lletres, tots estan convidats a participar-hi fent una recerca sobre el tema o temes que els proposin els professors a classe. Més tard un jurat valorarà i premiarà els millors treballs. I és clar, les alumnes de grec no hi volíem faltar en aquesta cita, i és per això que cadascuna escriurà un article sobre etimologies relacionades amb el so i la música. 

La Teresa m’ha proposat treballar la paraula ἀκούω, i no ho faré pas sola, sinó que comptaré amb l’ajuda d’un bon company: el Diccionari etimològic de la Gran Enciclopèdia Catalana. Comencem, doncs, amb l’anàlisi d’aquesta paraula, però primer de tot, ¿què vol dir el terme “etimologia”? Segons el diccionari de l’Enciclopèdia.cat, l’etimologia és la ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica. 

Ἀκούω és el present d’indicatiu actiu d’un verb grec acabat en -ω (no contracte) el significat del qual és “escoltar, sentir alguna cosa”. A partir de l’arrel d’aquest verb ἀκού– en deriva l’adjectiu grec ἀκουστικός que ha donat origen en català a un nom que pot funcionar com a adjectiu “acústic/ -a”  i com a substantiu “acústica”. L’adjectiu, per la seva banda, el podem trobar en combinacions amb un substantiu, per exemple, “música acústica” o “nervi acústic”; aquest procediment s’utilitza per formar paraules noves amb significats diferents. Una altra manera de formar paraules noves és a partir de la derivació: a l’adjectiu li afegim prefixos d’origen grec (a-, cat-, di-) com per exemple “anacústica”

Acústica: f. Ciència que estudia el so.

L’acústica té el seu origen en l’Antiga Grècia i Roma, entre els segles VI aC i I dC. Va començar amb la música, que es venia practicant com a art des de feia milers d’anys, però no havia estat estudiada de manera científica fins que Pitàgores es va interessar per la naturalesa dels intervals musicals. Volia saber per què alguns intervals sonaven més bells que altres, i va arribar a respostes en forma de proporcions numèriques. Aristòtil va comprovar que el so consistia en contraccions i expansions de l’aire “caient sobre i colpejant l’aire que ve”, una bona manera d’expressar la naturalesa del moviment de les ones. Al voltant de l’any 20 aC, l’arquitecte i enginyer romà Vitruvi va escriure un tractat sobre les propietats acústiques dels teatres, incloent-hi temes com la interferència, els ressò i la reverberació. Això va suposar el començament de l’acústica arquitectònica

Acústic -a:  adj. Relatiu o pertanyent al sentit o a l’òrgan de l’oïda, a la ciència dels sons. Quan un instrument musical no és electrònic, se’l hi atribueix aquest adjectiu, per exemple: guitarra acústica, baix acústic…

Abans de parlar d’algunes paraules que que provenen d’acústic, -a, la passió per les llengües m’ha portat a fer una recerca de la traducció d’aquest adjectiu en algunes de les llengües parlades actualment a Europa.

  CATALÀ  acústic
  CASTELLÀ  acústico
  GALLEC  acústico
  BASC  akustikoa
  ANGLÈS  acoustic
  ITALIÀ  acustico
  FRANCÈS  acoustique
  ALEMANY  akustisch
 PORTUGUÈS  acústico

Com a observació, cal apuntar que aquesta paraula no ha patit gairebé modificacions en la seva arrel d’una llengua a una altra.

Quines altres paraules trobem amb l’adjectiu o substantiu acústic?

Anacústic -a: Que no propaga el so.

Catacústica: Part de l’acústica que tracta dels sons reflectits o ecos.

Diacústica: Part de l’acústica que estudia la refracció del so.

Acufonia: Procediment que combina l’auscultació amb la percussió.

Ambliacúsia: Duresa d’oïda.

Reflexió acústica: Fenomen pel qual, en interposar-se un objecte en l’àmbit d’una ona acústica, part de l’energia torna cap al medi original i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.

Espectògraf acústic: Aparell per a la determinació del nivell relatiu de les diferents freqüències que integren un so complex.

Acoblador acústic: Dispositiu que permet d’adaptar un sistema informàtic a un sistema acústic, especialment un aparell telefònic.

Psicoacústica: Disciplina que estudia la percepció subjectiva de les qualitats del so: intensitat, so i timbre.

Enginyeria acústica: Estudi especialitzat en tècniques de control de soroll i vibracions.

Per acabar, us deixo unes imatges que ens mostren alguns mots més relacionats amb la paraula treballada en aquest article, ἀκούω. Però abans, em sabríeu dir quin nom rep una branca de la ciència amb la paraula acústica incorporada que es dedica a l’estudi de l’audició animal? Quin és l’altre ètim que el conforma? 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pejucSQsQVo[/youtube]

MARINA SALAS ZAMORA

INS ISAAC ALBÉNIZ, BADALONA

Etimologies sonores: φωνή, -ῆς (ἡ)

Χαίρετε!

En aquest article us parlaré sobre la paraula φωνή, que significa “so” o “veu”. En català s’utilitza fon, amb el sentit de mesura de la intensitat de la sensació sonora. La podem trobar a les paraules com a sufix (-fon) i també com a prefix (fon-).

·Fonema: Unitat mínima de l’estructura sonora d’una llengua que, sense estar dotada de sentit, produeix, un canvi de significat en un mot.

·Fonètic:Pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.

·Audiòfon: Aparell que serveix per a reforçar els sons, en casos de sordesa, proveït d’un micròfon, d’un amplificador i d’un petit auricular adaptable a l’orella.

·Telèfon: Aparell per a comunicar-se oralment a distància que consta d’un dispositiu per a seleccionar el destinatari, d’un transmissor i d’un receptor que permeten establir una comunicació. Aquesta paraula està composta per dues paraules gregues: τῆλε(lluny) i φωνή(so). 

(Definicions trobades al DIEC)

Aquests només són alguns exemples de totes les paraules que en provenen. Si us fixeu en el seu significat, totes elles estan relacionades amb el so.

Ve’t aquí un exemple de la paraula telèfon en diferents idiomes.

       Català        Telèfon
       Castellà        Teléfono
       Anglès        Telephone
       Italià        Telefono
       Francès        Téléphone
       Portuguès        Telefone

Aquí us deixo un vídeo on podreu observar diferents paraules relacionades amb el mateix origen etimològic:

[youtube width=”500″ height=”400″]http://youtu.be/pVcd1CIwSYQ[/youtube]

Per acabar us faré unes preguntes:

La majoria de paraules que apareixen al vídeo provenen de dos ètims grecs, em sabríeu dir quins són en cada cas? No oblideu escriure els mots originals en grec.

En una de les paraules que apareix al vídeo el segon ètim es llatí, ¿sabríeu dir quina és i de quin mot prové?

Al vídeo apareix la paraula sarrusòfon, busqueu informació sobre què significa i d’on prové.

Si coneixes d’altres paraules relacionades amb fon, posa’n algun exemple. 

Anna Ferrón, 1r Batxillerat

Productes i productes que parlen grec i llatí!

Quins mots provenen del grec? i quins del llatí?

Què volen dir? Es correspon el significat amb el que es pretén vendre o anunciar?

Coneixeu algun altre producte o material que s’anunciï amb referents  llatins o grecs a la publicitat?

Alma Bergel

1r BATX.Llatí i Grec

Llatí en Els Picapedra

Salvete!

 photo los-picapiedra-48_zps00c1b163.jpg

dibujos-infantiles.com

Els Picapedra (en anglès The Flintstones) com tots sabreu, ha sigut una de les sèries animades amb més èxit de la història de la televisió. L’acció té lloc en un poble que imita l’Edat de Pedra, però amb una societat idèntica a la dels Estats Units a mitjans del segle passat.

Aquest article és en honor a una de les classes de llatí de fa unes setmanes, en què vam estar analitzant el text de la renúncia del Papa Benet XVI, a partir del qual a totes ens van sorgir qüestions molt interessants per preguntar a la Teresa, una d’elles relacionada amb aquesta sèrie.

Entre una d’elles vaig preguntar d’on venia el nom de Pere, i en conèixer-ne l’etimologia, ràpidament vaig recordar aquesta sèrie, em podríeu dir per què?

Espero que descobrir la resposta a aquesta pregunta us faci tanta gràcia com a mi, i també que us serveixi per veure que moltes vegades, sota paraules que semblen no tenir cap significat, s’amaga molta informació. I els antropònims en són una bona mostra, vegeu sinó el treball de la Constanza.

Valete!!!

Cristina Ortiz Güell
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

 

 

Postres romanes per llepar-se’n els dits!

Salvete amici et amicae!

Avui vinc a parlar-vos de la meva part preferida dels àpats: les postres.

I és que la paraula postre, prové del llatí posterum i, aquesta de post (després, darrera). El postre és un dolç o una fruita que es menja després de l’àpat.
El postre, etimològicament, és l’oposat de l’aperitiu (que prové d’aperire, que significa obrir), i que es menja per picar abans de l’àpat principal.

A l’Antiga Roma, els àpats ja es dividien en tres parts, tal i com ho fem nosaltres ara:

  • Gustatio: Era la primera part del banquet, és a dir, l’aperitiu. Eren petits mossos fets d’aliments lleugers de tal manera que estimulessin la gana. Per acompanyar es bevia el mulsum: un brevatge de vi i mel.
  • Ferculum: El sopar pròpiament dit on podien arribar a haver-hi fins a tres plats que s’acompanyaven de vi.
  • Secundae mensae: És a dir, les postres. En els grans banquets, es convertien en una petita reunió informal on es menjaven coses picants i seques o coses molt dolces per estimular la set.

La nostra cuina, la cuina mediterrània, està fortament influenciada pel món clàssic, per exemple: Els romans consumien principalment postres elaborats amb ous, els endolcien amb mel  i els enriquien amb fruits secs.

Aquí podreu trobar 11 receptes de postres de l’Antiga Roma, extrets del llibre De re coquinaria d’Apici.

Ara parlem d’alguns ingredients:

  • La mel era un aliment molt recurrent durant l’època clàssica: La mel servia, per exemple, per conservar les fruites i així tenir-ne durant l’hivern; servia per endolcir el vi (anomenat mulsum). La mel també era utilitzada en altres camps no-gastronòmics com per exemple per fer perfums o per curar afeccions o fins i tot (barrejada amb altres ingredients) podia arribar a curar l’enverinament per bolets.
  • L’oli d’oliva és un producte típic de la Mediterrània que els romans ja coneixien. Amb el mateix (o molt semblant) mètode que feien servir per a premsar el raïm, els romans premsaven les olives per obtenir el famós or líquid. A part de l’oli d’oliva, les branques d’olivera eren considerades símbols de pau i prosperitat.
  • El pebre és un condiment que arriba a l’imperi romà el 30 a.C. Després de la conquesta romana d’Egipte, l’imperi envia expedicions marítimes a l’Índia en busca d’articles inusuals i preuats i porten entre molts altres, el pebre. Degut a la durada del viatge i a l’exclusivitat del producte, el pebre arribarà a preus molt alts, car era un producte de luxe. Hi havia diferents tipus de pebre: El pebre negre (el més comú) però després hi havia el pebre vermell o el blanc. Podem dir per tant, que el pebre estava de moda i que per això, encara que ens sembli estrany, està en tants postres.
  • Els fruits secs eren un aliment molt típic en la cuina clàssica. Com els boscos mediterranis solen tendir a ser boscos secs, hi havia una gran abundància d’arbres productors de fruits secs com les nous, les castanyes, els pinyons, les avellanes… També eren comunes les panses ja que les vinyes eren un conreu extens i també era habitual el consum de fruita fresca com les pomes, les peres, el codony, etc.

Coneixíeu algun d’aquests postres? Quin és el que més us ha sobtat? Coneixeu altres dolços romans que es mengin en èpoques de l’any concretes? Us atreviu a fer aquestes postres i compartiu amb nosaltres les fotografies? Entre tots i totes podem anar completant el nostre receptari de cuina romana amb Col·lex!

Plurimam salutem. Prosit!

Patrícia Ortiz Vincent
2n de Batxillerat de Llatí