Diumenge passat vaig anar a la Vinalia Rustica com heu vist a El Fil de les Clàssiques i m’ho vaig passar d’allò més bé amb les recreacions del món romà. Si us la vàreu perdre aquí teniu la notícia a la televisió m1.
Què us ha semblat la crònica?
Valèria
Primària
Les acaballes de Catul
IX
El teu car fill, un mamonet encara,
s’ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.
Hem acabat la nostra febril feina,
i en jeure, nus, escampats sobre el llit,
per aquell son suavíssim que ens pren,
el tendre fill de les teues entranyes,
que tinc motius per dir-li fill de puta,
ha començat a cridar i jugar,
pujant al teu amorosíssim cos,
caient, feroç, des de la doble alçària
dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.
Encara més, se m’ha pujat a mi
i ha descobert la meua artilleria.
Li he deixat fer tot allò que ha volgut,
no amb sentiments, precisament, de pare,
sinó, més bé, de Tiberi, segons
ha repetit Suetoni, el cabró.
….
M’he masturbat avui mirant el cos
des del meu llit d’una jove a la platja:
he retornat a la meua infantesa
d’albercoquers i de dacasars furtius.
He estat feliç, immensament feliç.
He rescatat la meua adolescència
amb brusca mà mentre mirava el cos,
esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,
compacte i bru, d’adelerada gràcia.
Molt l’he estimat, molt més l’he desitjat.
En arribar aquell delit suprem,
el goig darrer, he sentit caure espès,
en gotes grans i calentes l’esperma.
No he lamentat el que he fet: contemplava,
amable, el cos, dura imatge invencible,
i he retornat, amb l’altra mà, al meu acte.
Vicent Andrés Estellés
Amb aquests versos eròtics de Vicent Andrés Estellés vull retre homenatge al poeta de Burjassot, a l’Horta valenciana, nascut el 4 de setembre de 1924 i traspassat a València el 27 de març de 1993. Josep Lozano va tenir la idea de dedicar-li el 4 de setembre de cada any, el dia del seu naixement. Esperem que sigui una festa que acabi arrelant en què es tingui ben present una de les figures més destacades de les nostres lletres.
Per què aquests versos d’Estellés a Aracne? Quina influència de la poesia eròtica romana hi veieu? A quins personatges fa referència? Com explicaríeu el títol Les acaballes de Catul? Què en sabeu de Catul i quins apunts hem fet entre tots tant a El Fil de les Clàssiques com a Aracne fila i fila? Per què creieu que Vicent Andrés Estellés és anomenat el Príap de Burjassot? No us perdeu El món clàssic en Estellés i comenteu les preguntes proposades?
Martin T.
En el claustre de la catedral de Barcelona, prop de l’antic temple romà, crida l’atenció un esbart d’oques. Generalment n’hi ha tretze perquè simbolitzen els anys de Santa Eulàlia, però potser són les descendents de les oques sagrades del Capitoli a Roma. Les oques claquen davant la presència d’estranys i els romans les utilitzaven com a guardianes de les propietats, tot i que també en feien fetge.
Consagrades a la deessa Juno Moneta -aquella que adverteix- van salvar en una ocasió els romans quan Roma es trobava assetjada per la gent del nord, els gals. Hi hagué lluites aferrissades i els romans es varen refugiar en el Capitoli. Tota la ciutat era una flamarada i va fer acte de presència un nou enemic: la fam. Tot i que els venien ganes de cruspir-se les oques sagrades, no ho feren i tanta de sort ja que s’esdevingué una nit que un jove romà molt intrèpid, anomenat Manlius, va veure interromput el seu son pel claqueig de les oques sagrades. Els ànec no deixaven el seu clan al mig de la nit. Manlius s’apropà a la muralla i es trobà fit a fit amb un gal. L’estimbà i les oques no pararen de fer escàndol fins que despertaren tots els defensors i varen córrer al combat. No cal dir que guanyaren!
The Comic History of Rome
És curiós perquè a Palma al costat del mur Manli també hi ha encara un estany d’oques.
Tomeu
Un turista mallorquí a Barcelona
La cuina de la història del programa Sota terra Carrer Ripoll, 25 Barcelona , emès ahir a la nit a TV3, ens ofereix una altra recepta d’Apici que encara es cuina avui en dia, es tracta dels pèsols amb sípia:
Ingredients:
300 g de pèsols
200 g de sepionets sense netejar
1 manat de coriandre verd
1 porro
1 cullerada de gàrum
1 got de vi blanc
1 got de vi de panses
Pebre negre
Orenga
Comí
Oli d’oliva
Sal
Elaboració:
1. Bulliu els pèsols i, un cop escumats, afegiu-hi el porro, el coriandre picat i els sepionets.
2. En un morter, esmicoleu pebre negre, orenga i una mica de comí. Deixateu-ho amb el garum i el vi blanc i afegiu-ho a la cassola dels pèsols.
3. Afegiu-hi el vi de panses, un bon raig d’oli d’oliva i deixeu-ho bullir uns 10 minuts.
4. Emplateu els pèsols, empolsineu-los amb pebre i serviu-los.
Gaby
Del programa Sota Terra de TV3 d’ahir Carrer Ripoll 25, Barcelona em va cridar molt l’atenció aquesta reconstrucció dels dos aqüeductes que portaven aigua a la ciutat de Barcelona en temps dels romans i que els arqueòlegs n’han trobat restes en els fonaments de la casa del carrer Ripoll, 25 que té més de dos mil anys d’història:
Gaby
Piràmide Cèstia, Roma
Sabeu què és això?
És una piràmide. Curiós, veritat! No cal anar a Egipte per a trobar una piràmide. Només cal anar a Roma, la capital d’Itàlia, i si en voleu trobar una només cal baixar a la parada de metro que s’anomena Piràmide. A Roma hi ha nombrosos monuments i meravellosos objectes que els emperadors van portar d’Egipte, per exemple els obelics que adornen moltes places de la ciutat com el de la Piazza del Popolo, però aquesta piràmide és romana. És la tomba d’un romà que es deia Caius Cestius. Volia ser enterrat com un faraó i l’any 12 aC es va fer construir durant 330 dies aquesta piràmide que encara es conserva sencera. Té una base, quadrada, d’uns 30 metres de costat, i una alçada de 36,40 metres. Tota ella és recoberta de marbre. Als costats oriental i occidental es poden llegir aquestes inscripcions en llatí:
C. Cestius L.F. Pob. Epulo pr. tr.pl. VII vir epulonum
Opus apsolutum ex testamento diebus CCCXXX arbitratu L. Ponti P.F. Cla. Melae heredis et Pothi L.
Recordeu l’extravagància mortuòria del forner? A veure si enllaceu l’article i situeu els dos monuments funeraris en el Google map de l’article Curiositats de Roma.
Maria
Ahir, tot llegint el diari “El Punt”, em vaig trobar de nassos amb aquest titular i em vaig posar a llegir-lo amb força curiositat, ja que no és una notícia que surti cada dia.
L’article parlava de les queixes del president del Centre d’Estudis Vilassarencs, Alex Serrano, sobre la construcció i ampliació de la piscina municipal de la vila, que podria destruir la suposada necròpolis que trobarien els obrers si excavessin el subsòl.
“S’han trobat restes de parcel·les adjacents i també aquí es va recuperar un dels únics mil·liaris de l’època augusta”, explica un historiador local.
El Departament de Cultura diu que enviarà un arqueòleg a supervisar les obres per tal que les màquines perforadores no trinxin les restes arqueològiques clàssiques.
Crec que és important preservar el nostre patrimoni, tant històric con natural, i no destruir-lo per interessos econòmics d’algunes persones.
Arnau Lario Devesa
2n ESO
Heu anat a Roma? Si hi heu anat ja sabeu que hi ha estàtues que parlen. Bé, més aviat és la gent que les fa parlar. La més famosa de totes les estàtues parladores és en Pasquino, situada a prop de la Piazza Navona. Es tracta d’una estàtua hel·lenística feta malbé que la gent la fa servir per criticar, opinar i discutir sobre tot allò que passa. En Pasquino, pobre, sempre està ple de papers enganxats i de cartells penjats al coll. Els ciutadans de Roma s’expressen lliurement en aquests fulls, escrits generalment a mà i sense signar. En Pasquino, és a dir en Pasqualet, és molt famós. Fins i tot ha donat el nom a qualsevol full escrit d’una manera senzilla i sovint sense firmar que serveixi per a criticar. En castellà d’aquests fulls se’n diuen pasquines i, en català, pasquins. Oi, que és curiós! Aquest estiu heu ensopegat amb altres curiositats clàssiques? Jo ben aviat en publicaré més de Roma, el meu destí turístic d’enguany!
Maria
N.B.:
Antena 3 fa una aposta per la moda de les sèries històriques i ja s’ha començat a fer el rodatge d’Hispania, que narrarà la lluita dels rebelds hispans que al comandament de Viriat, es varen enfrontar als romans en el segle II aC i pretenien alliberar Hispània del poder romà. En aquesta superproducció de Bambú Producciones que s’estrenarà a la tardor hi haurà lluita, venjança, aventura, acció i amor i s’emetrà en prime time. Hi actuaran actors com Ana de Armas, Roberto Enríquez, Lluís Homar, Juan José Ballesta, Jesús Olmedo, Manuela Vellés, Alfonso Bassave, Angela Cremonte, Antonio Gil, Pablo Derqui, Luz Valdenebro i Hovik.
Una de romans sempre va bé, esperem, però que les expectatives no es vegin frustrades com en el cas de la sèrie Via Augusta de TV3.
Joan Ramírez
En el programa Converses de Catalunya Ràdio abans d’ahir Jordi García Soler va entrevistar Pepita Padrós, l’arqueòloga per antonomàsia de les restes romanes de Badalona. En El Fil de les Clàssiques teniu un muntatge audiovisual d’ Un dia a l’antiga Baetulo (II), un text d’Anna Cabeza que gaudí de la col·laboració de Montse Comas i evidentment de Pepita Padrós, gran coneixedora de la vida quotidiana dels romans de fa dos mil anys.
Joan Ramírez